Pardines (Ripollès)

Pardines des del camí que va al veïnat de Puigsac amb el Puigmal de fons.

   Pardines és un municipi del Ripollès que es troba a uns cinc kilòmetres de Ribes de Freser, el trobem situat al principi de la vall del Segadell, riu que neix als Plans de Pòrtoles sota la Collada Verda i travessa el municipi de llevant a ponent. Aquesta vall es troba tancada al nord pels vessants de Puig Cornador (1800 msnm), Puig Cerverís (2208 msnm), Puig de Mont-roig (1991 msnm) i la Serra de Pòrtoles, pel sud la tanquen el Taga (2039,9 msnm) i la Serra Cavallera.

Vista del Taga des del poble.

   Aquest municipi es troba disseminat entre el poble principal que és Pardines amb una alçada que varia entre els 1225 i els 1270 msnm, i sis veïnats més: l'Orri (1126 msnm), Pujalt (1230 msnm), Llavanera (1150 msnm), Puigsac (1265 msnm), Vilaró (1158 msnm) i Boixatera (1424 msnm).

   Diu que el nom de Pardines ve de "pardina", pot ser perquè aquesta vall fou zona de pastures, però els etimologistes diuen que s'ha de veure l'origen en el nom de "parietinas" que vol dir runes d'un edifici, bé, això deixem-ho per gent experta, el cas és que es tracta d'un poble tradicionalment ramader i pel que fa a agricultura se sembra principalment cereals i farratge. També cal esmenar que durant una època s'extragué antimoni en les mines del Serrat de la Guilla, les quals es troben per sobre del cementiri i ara estan en desús.

Poble de Pardines.

   Pardines ja és esmenat el 18 d'abril del 938 en el testament d'una monja de Sant Joan de les Abadesses i també en l'acta de consagració de la Seu d'Urgell. Fou possessió dels vescomtes de Cerdanya i dels senyors de Sales, del monestir del Canigó i dels comtes de Barcelona. Des dels temps de Guifré el Pilós fou administrativament i políticament del comtat de Cerdanya.

Antiga muralla de Pardines, es poden observar les espitlleres a la paret.

   En morir Bernat Guillem I entre els anys 1117 i 1118, la Cerdanya, per tant, també Pardines, entraren a formar part dels territoris del compte Berenguer III de Barcelona. Amb el testament de Jaume I, l'any 1276 la Cerdanya se separa de la corona Catalanoaragonesa passant al regne de Mallorca amb el regnat del rei Jaume II, però l'any 1292 el comtat de la

Torre de defensa aixecada sobre l'absis romànic de l'església.

Cerdanya es va tornar a reintegrar a la corona Catalanoaragonesa i els conflictes entre aquesta i el regne mallorquí obligaren a fortificar Pardines. A principis del segle XIV aprofitant l'absis romànic de l'església hi aixecaren a sobre una torre de defensa i guaita, a partir de les parets de l'església es començà a construir una muralla, la qual estava flanquejada per quatre torres i envoltava el nucli antic del poble. El 1690 les tropes franceses de Lluís XIV les van derruir, quedant només el que veiem al llarg del carrer Major i a la plaça del Pedró.

Església de Sant Esteve de Pardines (façana).

   L'església de Sant Esteve de Pardines és d'origen romànic, del que es conserva l'absis, la finestra doble esqueixada i les mènsules. A causa de les intervencions que hi ha hagut en el transcurs dels anys en l'actualitat es troba molt variada, per dir que ha canviat fins i tot la seva orientació original. La torre de defensa que es va edificar el segle XIV damunt de l'absis ara és el campanar al qual se li va afegir un rellotge. En els anys 1427 i 1428 hi hagué uns forts terratrèmols als Pirineus, se suposa que devien afectar a l'estructura del temple. En el segle XVIII va ser quan hi va haver la remodelació

Església de Sant Esteve (absis romànic i campanar).

Església de Sant Esteve (lateral).

més gran, ara hi ha una única nau central amb tres arcs torals i tres capelles laterals obertes amb arcs de mig punt a banda i banda de l'església, una semi-cupula cobreix l'absis de l'altar. L'orientació de l'església és de nord-sud mentre que l'antiga romànica era de llevant a ponent. Com a nota curiosa, a l'ajuntament del poble es conserva el dit "Antic llibre de Pardines", amb tapes de pergamí té 222 fulls manuscrits a dues cares amb actes des de l'any 1665 fins al 1939, encara que el seu ordre cronològic estigui totalment esbarriat per l'aprofitament de pàgines i la seva lectura una mica impossible no deixa de ser força interessant.

Font de cal Ferrer.

Font de la Plaça.

   

   Però al poble no tot és història i arquitectura, val molt la pena de passejar pels seus carrers i deixar-nos portar pel seu encant. Al carrer Major hi trobem la font de cal Ferrer amb una aigua fresquíssima i natural, està ubicada dins de dues arcades al costat d'un abeurador pel bestiar. També trobem una altra font a la plaça de l'ajuntament, és la font de la Plaça. Al costat del campanar de l'església, baixen unes escales que ens porten cap als safaretjos del poble, els quals encara es fan servir i reben l'aigua de la font de cal Ferrer.

Safareig amb la bogada estesa.

Safareig amb el campanar al fons.

 

Carrer de la Font.

Cal Ferrer.

   

   Us podria posar infinitat de fotografies de bonics racons del poble però, no acabaríem mai, millor que aneu a veure-ho. Abans de deixar el tema cal dir que dins el terme municipal de pardines hi ha altres llocs d'interès, com visitar els seus veïnats i arribar-se fins a l'estany del Tarter tot passant per l'Església romànica de Santa Magdalena de Puigsac o de Pardines els quals ja els vaig anomenar al bloc de l'Orri Vell.

Pardines pujant des de Ribes.

Les fotografies del damunt han estat preses el 24/07/2014 - 09/10/2019 - 16/03/2024.