La Nou de Berguedà (Un tom per la Nou)

Vista de la Nou de Berguedà des de el "Tossal"

   La Nou de Berguedà és un petit municipi de la comarca del Berguedà situat a uns 900 msnm, actualment compta aproximadament amb uns 147 habitants disseminats pel seu terme municipal, ja que no té un nucli urbà agrupat,

Cases al voltant de església de Sant Martí i serra de Catllaràs al fons

geogràficament podem dir que es troba dins de la serra del Catllaràs, és un important punt de partida per realitzar excursions, una de les quals culmina al cim de Sobrepuny (1653 msnm), pic característic i visible des de bona part de Catalunya.

Un altre part del poble

   Avui ens hem parat ací pel fet que a part dels seus monuments més identificatius, que ja anirem veient, també podem seguir una petita però interessant ruta entre fonts i molins tot seguint el torrent de la Nou.

   Només arribar, deixem el cotxe en un descampat avituallat per això, encara que més amunt davant de l'ajuntament també hi ha una zona d'aparcaments, però bé, deixem el vehicle i ens encaminem cap a un punt àlgid que queda davant del poble al qual n'hi diuen "el Tossal", tirem carrer avall passant per davant l'església i en arribar a cal Batlló trenquem per un corriol que ens surt per la dreta,  voreja la casa pel darrera i va enfilant amunt guanyant alçada, a mig camí del turó, trobem una petita placeta amb un banc per a seure i el monument a l'arada amb una bona vista del Sobrepuny, continuem la pujadeta i als pocs metres guanyem ja el cim des d'on podem gaudir una bona estona de les precioses vistes que hi ha des d'aquest punt.

Vista del pic de Sobrepuny pujant al Tossal

Creu de dalt del Tossal

   Passada una bona estona, com que sempre ens encantem; veiem que ja ha arribat l'hora de dinar, ara sí que baixem ràpidament, la gana apreta. Casualment, poc abans d'anar a la Nou ho vaig comentar a na Marta Dachs, la del bloc "Som de Pícnic", ella va dir-me que la seva cosina tenia una fonda al poble: Cal Marginet i cap allà vàrem anar, per cert quedarem força bé, ben atesos, bon menjar, bona brasa i amb un preu raonable, per tornar-hi. Amb la panxa plena decidim de fer un petit vol pel poble, en sortir de la fonda tornem a tirar carretera avall tornant a passar per davant de l'església de Sant Martí de la Nou que és la parròquia del poble, aquesta església del s. XII de construcció romànica fou aixecada sobre els fonaments d'un altre església.

Església de Sant Martí de la Nou

   L'edifici consta d'una nau central coberta amb una volta lleugerament apuntada i rematada amb un absis central llis i dos absis laterals disposats a manera de creu llatina, en la porta principal encara es conserven les ferralles originals romàniques i si entrem dins el temple, ens trobarem amb un retaule renaixentista.

   Deixem la Parròquia enrere fins a trobar un desviament a l'esquerra que ens portarà cap a un impressionant santuari de grans dimensions, sembla rar que en mig de les muntanyes es trobi  una edificació així, s el Santuari de Lourdes, molt anomenat per la zona; diu que mossèn Antoni que era fill i 

Santuari de Lourdes

rector del poble per allà el 1877 va anar a curar-se a Lourdes (França) vivint una gran experiència de Fe religiosa, tornar l'any següent per portar una imatge de la verge, posant-la en una capelleta prop d'on hi ha l'actual santuari, degut a la gran devoció dels voltants l'any 1880 s'iniciaren les obres d'aquest edifici i el 1885 es donaren per acabades, coronant-se amb el campanar a l'any 1960.

Santuari de Lourdes des de el darrera

   Mirant l'església pel davant, a la seva esquerra hi surt un corriol que baixa pel seu darrere tot seguint el torrent de la Nou fins arribar a la "Cova de la Verge" on en el seu interior trobarem una font amb tres brocs, al costat un banc per

Cova de la Verge de Lourdes

seure i una mena de fontetes que sembla com si fossin per rentar-se els peus, al costat del torrent una placeta i un pont que el travessa, al fons de la plaça s'aixequen unes escales amb una porta que dóna a un camí, seguirem el camí cap avall i a la dreta, aquest ens portarà cap el molí de la Avellanosa del que torrent avall aviat trobarem les seves runes.

Part del recinte de la cova

Entrada d'aigua del molí de l'Avellanosa

   El molí de l'Avellanosa apareix esmenat el 1572 com a tal en aquesta parròquia, això indueix a pensar, encara que amb força reserva, que aquestes restes pertanyen al segle XIII, de tota manera com podeu veure el moliner tenia molt poc espai per bellugar-se. Si seguíssim el camí més avall trobaríem un altre moli, anomenat Moli que data del s. XVII, actualment habitatge particular.

Molí de l'Avellanosa

Torrent de la nou al pas del Molí

   Reprenem el camí un altre cop, però ara a la inversa, tornem amunt seguint el camí a la vora del torrent de la Nou, passem l'entrada al pati del recinte de la cova de Lourdes i més amunt ens trobem amb el molí de la Canal:

Moli de la Canal

Molí de la Canal

   El molí de la Canal, és una construcció semblant i de la mateixa època que el molí de l'Avellanosa, consta inscrit a la parròquia del mateix any i les especulacions més o menys probables també el poden datar del s. XIII, l'obra és igual que l'altre, amb el mateix espai pel moliner i consistent amb una bassa allargada que agafava l'aigua del torrent de la Nou, a l'altra banda hi havia una canalització que portava l'aigua a un conducte molt inclinat per dirigir el líquid element cap al rodet el que mitjançant les pales i un eix transmetien la força a les moles.

   Vist axó, continuem el camí que ens porta cap a la carretera BV-4022 que va a parar a la C-26 direcció Vilada, la seguim direcció la Nou i més amunt ens trobaríem amb la font del Sàlic, però per l'hora decidim trencar per entre-mig d'unes cases que ens queden a l'esquerra cap al santuari de Lourdes, d'allà a la Nou i cap a casa.

Santuari de Lourdes

    Bé per avui ja hem acabat el dia, però el tom per la Nou no l'hem acabat, al poble en qualsevol restaurant o botiga us donaran un tríptic on hi ha la ruta és curta i de fàcil accés, per si un cas us deixo el planell ací a sota, BONA PASSEJADA.

Planell de "Un tomb per la Nou"

Les fotografies del damunt han estat preses el 06/09/2014

Salt de Gualba i gorg de Goja

Salt de Gualba des de el mirador

Podeu veure-ho millor clicant a "ubicació" al final del bloc.

   Per arribar al peu d'aquest preciós salt esglaonat de 133 m d'alçada partirem del poble de Gualba, situat a la comarca del Vallès Oriental (subcomarca del Baix Montseny), hem de travessar el poble fins a arribar a l'antiga carretera que va a Riells del Montseny, és una pista sense asfaltar en la que correrem més o menys uns 2,4 km fins que en una corba pronunciada a la dreta veurem que en surt un corriol a l'esquerra, allà és el punt just de deixar el cotxe i seguir a peu (més o menys les coordinades pel GPS són: N - 41º 44' 43.5''  E - 2º 29' 40.0''. Aquest corriol segueix per la llinda dret del parc que antigament era propietat del R.A.C.C. fins que més avall es troba amb la pista que va al mirador del salt, tombem a la dreta i no hi ha pèrdua, passats uns 300 m arribarem a l'esplanada on es pot gaudir de la millor vista del salt que anem a veure.

Salt de Gualba

Part alta del salt (primer graó)

                                                                   

  

  Despares de veure el salt, observem que sota d'ell s'hi troba el gorg, dit Gorg de Goja:

Gorg de Goja des-de el mirador

   Per baixar al gorg, és molt fàcil, a la dreta del mirador surt un corriol que ens hi porta, s'ha d'anar un xic amb compte perquè a hores d'ara sembla estar bastant descuidat (esperem que més endavant l'arrenglin), anem baixant fent siga sagues fins a aposentar-nos sobre un gran roc que forma el gorg deixant un petit pas per l'aigua sobrant al seu costat.

                                                                                                                                                                                                   

   Com podeu veure, la gent es posa a menjar en els llocs més inesperats, pro des de lloc d'allà poden gaudir d'un altra perspectiva de la gorga de Goja.

Gorg de Goja

   Doncs bé, ja hem fet el fet, només acabar de dir que aquest salt i gorg es troben en el curs fluvial de la riera de Gualba la que més amunt rep les aigües de l'embassament de Santa Fe mitjançant la seva riera.

Gorg de Goja

Les fotografies del damunt han estat preses el 21/09/2014

 

                                                              

                                      

El Pedraforca ( voltant el massis II )

Pedraforca des de el mirador de "La Gargallosa" (Gisclareny)

   Començarem avui la nostra ruta just a on vam acabar el últim capítol, a Gisclareny, just al barri del Roser dalt del mirador de la Gargallosa des d'on podem contemplar la magnificència del nostre amfitrió: el Pedraforca. Ja que som ací dalt podem també gaudir d'unes espectaculars vistes de tot l'entorn des de dalt d'aquest tossal, mirant direcció SO veiem: el Collell, Pedraforca, la serra del Verd, molt petit i a sota Saldes, el caparró de la Gallina Pelada i la serra d'Encija.

Si per contra mirem direcció NE, ens trobem amb les Penyes altes del Moixeró, Puigllançada i Coll d'Escriga que és per on hem arribat al poble venint de Baga.

Baixem del mirador i davant mateix ens trobem amb una plaça presidida per l'església de la Mare de Déu del Roser del 

Església de la Mare de Deu del Roser

segle XVII i d'estil barroc, des d'aquesta plaça podem veure el camí per on hem vingut i per a on seguirem, en la foto de sota, podem apreciar una cruïlla, a la dreta el camí d'on venim, cap a Baga, a l'esquerra cap a Saldes i el de sota a l'esquerra el del barri del Roser a on som.

Vista d'una part de Gisclareny

   Doncs fem camí en direcció Saldes, travessem tot el poble i al sortir ens trobem amb el coll de la Vena on hi ha un lloc per aparcar els cotxes i seguir a peu per fer altres excursions.

Coll de la Vena

   Cal remarcar que a partir d'ací ja s'acaba l'asfalt, la carretera es torna amb pista sense asfaltar si seguiu amb el cotxe, hi ha trams més feixucs que d'altres, millor passar amb un 4x4 o un d'aquests que n'hi diuen tot camí i si és un vehicle normal procurar que sigui alt si no podem tocar a terra en algun tram, conscients ja del que tenim pel davant seguim per la pista direcció Gresolet - Saldes.

Tartera

A la dreta zona de pícnic.

 

   Al poc d'haver iniciat el camí, ens trobem amb el primer "parany", una petita tartera que van arranjant periòdicament degut a la baixada de pedres (l'últim cop que hi vaig passar, en comptes de l'excavadora, hi havia algun bon roc en mig del camí, el terra estava moll i relliscós a causa les pluges del dia anterior, vaig passar però no amb la mateixa facilitat que amb el terra sec i amb bon estat), veient unes precioses vistes des de aquest indret comencem a entrar dins de les boscúries ben tupides i feréstegs, més endavant, a la dreta observem un corriol que s'endinsa cap al bosc, es l'entrada a una zona de pícnic que ja ens esmena na Marta Dacs en el seu bloc SOM DE PICNIC , com que encara no és hora de 

dinar anem fent camí fins a sortir del terme municipal de Gisclareny per entrar al de Saldes just al punt del coll de la Bauma on hi ha una bifurcació de camins, un cap al Collell i l'altre cap el Gresolet, enfilem doncs la baixada cap a 

Coll de la Bauma

l'esquerra direcció Gresolet, ja que tenia entès que per l'altre canto el camí es tallava, tot baixant i amb forces corbes, 

Pollegó superior del Pedraforca des de una clariana del camí

de tant en tant en alguna clariana es deixa veure el Pedraforca fins que arribem a la zona d'esbarjo del Gresolet on pararem per fer un mos i descansar una mica.

Pedraforca des de la zona d'esbarjo del Gresolet

   Mentre prepararem el dinar, se'ns va presentar un guarda per mirar si fèiem foc, informant-se dels perills que hi ha i la manera de fer-ho, peró nosaltres portem el menjar fet de casa i no es donava el cas, de tota manera, vaig preguntar a l'home pel camí que sortia del coll de la Bauma cap al Collell, em va dir que estava obert i ens portaria fins al mirador del Gresolet passant per l'interior del massís del Pedraforca; de cop i volta els plans del dia varen fer mitja volta i mentre dinàvem contemplant la vall del Gresolet vaig començar a planificar la tarda.

Vall del Gresolet presa des de el mateix punt que la vaig fer en el Novembre del 2012,
com es nota el canvi d'estació.

   A ben dinat, retrocedirem un altre cop cap al coll de la Bauma i d'allà seguirem amunt i a l'esquerra cap al Collell pel camí de les Bassotes, despares d'una bona pujada el camí comença a planejar situant-se davant de la cara nord del massís del Pedraforca, no podem aguantar i parem per gaudir de les vistes des de el camí.

Cara nord del Pedraforca

Cingles del Gresolet

   No parem d'aturar-nos a cada pas per gaudir de les vistes, fins i tot abans de començar una bona pujada en la qual la carretera va fent siga-sagues observem unes petites neus perpètues o glaceres en la cara nord del nostre protagonista.

Petita glacera a l'escletxa de la muntanya

   Quan som dalt de la pujada pel camí de les Bassotes i prop del seu coll mirem endarrere i ens trobem amb una espectacular vista de cims i valls, fins i tot des de algun punt he pogut distingir el Montseny, però sempre a l'esquerra  

Vista des de el coll de les Bassotes

ens va seguint el nostre Pedraforca que passivament és com si dies: "bina, bina a mi i gaudeix de la meva magnificència", la pau que es respira per aquests paratges és indescriptible, s'hi te de estar i anar avançant poc 

a poc pel seu camí, cims, prats, pastures, de tot n'hi ha fins a arribar al Collell on travessant una tanca ens endinsarem cap dins del majestuós massís.

Entrem al massís del Pedraforca

Cascada de la Gerdera

   Ens anem introduint cap dins de la muntanya i travessem almenys un parell de petites tarteres on encara va caient l'aigua acumulada per la terra, seguint el camí, passarem per

Refrescant-me a la cascada de la Gereda

el costat d'un corriol que porta al refugi Lluís Estasen i un xic més enllà arribarem ja als aparcaments del mirador del 

Mirador del Gresolet

Gresolet en ple Massís del Pedraforca, des d'ací podem veure una bona part de l'etapa que hem fet aquesta tarda per sobre els cingles del Gresolet:

Panoràmica des de el mirador del Gresolet

   Ja pràcticament hem acabat, només que si d'ací baixem cap a Saldes i tornem cap al Gresolet haurem completat una ruta circular que bé també es pot fer amb bicicleta, un dia ben complet, si senyor.

Les fotografies del damunt han sigut preses el 22/7 i el 23/8/2014