En aquest bloc anirem visitant alguns llocs del nostre país: Catalunya, el que està ple d'indrets pintorescs i de gran bellesa,
tant natural com humana.
El gorg de can Poeti és un dels molts que es troben en el curs del riu Brugent al seu pas per Les Planes d'Hostoles, podríem dir que és dels que es troben dins mateix del seu nucli urbà, per trobar-lo no és gens complicat:
Planell orientatiu
Tant si venim de Girona com d'Olot per la C-63 entrarem al poble de i anirem a buscar el pavelló poliesportiu, allà mateix hi ha un bon grapat d'aparcaments just a punt GPS: N - 42º 03' 16.3'' E - 2º 32' 37.5'', per un cas estigues ple, continuant pel Passeig Estació arribarem a l'antiga estació de tren, on actualment hi ha el punt d'informació, allà hi ha uns quants aparcaments més, al punt GPS: N - 42º 03' 20.3'' E - 2º 32' 43.1'', pro compte, no seguiu amb el cotxe recte per la via verda, només hi poden circular els vehicles autoritzats.
Al fons el pont que hem de travessar i al davant a l'esquerra final de les escales que baixen al gorg.
A partir d'ací continuarem a peu tot recte pel camí de terra, als pocs metres travessarem un pont, ull ara, passat el pont a mà esquerra surt un corriol que és el que ens farà baixar cap a la gorga (està senyalitzat), el camí està bé, pro te unes quantes escales.
Gorg des de quasi a sota el pont
Gorg al baixar les escales
Un pic a baix, a peu de gorga ens trobem al davant amb una immensa paret basàltica que dóna un toc especial al paratge, seguim per la seva llera contra corrent, riu Brugent amunt, fins que arriba un moment en què el camí es torna de pedra, com si ens convides a parar el sol en època estiuenca i d'allà a l'aigua per refrescar-nos.
Part alta del gorg
Detall del baixant d'aigua
Vista general del gorg de can Poeti amb la paret basàltica que l'empara.
Si continuem tot passant per sobre les pedres, des del damunt gaudirem duna bona vista del gorg d'en Poeti, continuant amunt, passats uns metres, ens surt un rec pel costat esquerre del riu, es força bonic, vaja, un paratge d'idil·li, perfecte per gaudir de la pau que trobem entre l'aigua i les pedres d'aquest indret.
Riu Brugent per sobre el gorg de can Poeti
Rec que cau al riu per sobre el gorg
Les fotos del damunt han sigut preses el 06/08/2016
A causa de la gran quantitat de gent que va a veure el lloc, la fragilitat de l'entorn i la brutícia que molta gent deixa pel camí, l'Ajuntament de les Planes d'Hostoles ha decidit controlar l'accés a aquest gorg i a tots els del poble delimitant l'accés a un nombre determinat de persones, per això ha avituallat un pàrquing a una de les entrades del poble, aquest es troba al costat del cementiri, just al punt GPS: N - 42º 03' 39.9" E - 2º 32' 08.4".
Aquí us deixo amb l'enllaç per poder reservar prèviament la visita als gorgs, cliqueu AQUÍ
El petit estany que visitarem es troba dins el terme del poble de Gréixer que tanmateix pertany a Guardiola de Berguedà, tot plegat és una curta passejada, pot ser de 1500 m. (uns 45 min. entre anar i tornar) que tant la podem fer a l'estiu com a l'hivern, hi ha trams al descobert i altres per la boscúria, però no representa cap esforç.
Planell orientatiu
Per arribar-hi partirem de Bagà per la carretera BV-4024 com si anéssim cap a Coll de Pal, passats uns 3,8 km., abans de creuar per sota la C-16 (carretera que porta als túnels del Cadí), a l'esquerra veureu que surt una pista privada i al seu costat un espai per deixar cotxes, ací ens parem, més o menys al punt GPS: N - 42º 16' 51.7'' E - 1º 50' 56.1''.
Camí que surt del aparcament
Deixem el vehicle i ens posem en marxa, al principi el camí puja un xic fort però després es va alleujant fins a gairebé anar planejant quasi fins al final, passats uns 700 m. (uns 10 min.) i havent travessat una porta de ferro ens trobem que el
Serra del Moixeró
camí es divideix, a la dreta cap al nucli de Gréixer i a l'esquerra cap a l'estanyol pel camí que va direcció a coll d'Escriu i al refugi Sant Jordi, bé com que el poble ens queda al costat mateix anem a fer-hi un tom:
Gréixer amb el Serrat de les Molleres i el Serrat dels Trulls al fons a la dreta
Gréixer com abans he dit és un poble que pertany al municipi de Guardiola de berguedà, al vessant sud del Penyes Altes sota mateix de la Roca Gran. Al s. XIX el terme de Gréixer junt amb el de Gavarrós es van agregar al de Brocà i l'any 1936 aquest últim i l'antic terme de Sant Julià de Cerdanyola s'ajuntaren per crear Guardiola de Berguedà (unió ratificada el 1942).
Nucli de Grëixer
Del nucli de Gréixer a part de l'encant que te'l pobla podem destacar l'església romànica de Sant Andreu de construcció amb una nau única rectangular amb volta de canó d'arc de mig punt, un absis semicircular cobert amb volta de quart
Església de Sant Andreu de Gréixer
d'esfera i un campanar d'espadanya. Cal esmenar que la primitiva església preromànica va ser consagrada el 13 de desembre del 871 pel bisbe Guisard II d'Urgell amb temps del compte Guifre el Pilós.
Absis de l'església
Camí cap a coll d'Escriu
Després de donar una ullada al poble desfem el camí fins al desviament que hem deixat per reprendre'l direcció al refugi Sant Jordi, anem travessant prats i pastures, fins i tot ens creuem amb algun ramat de vedelles, la ruta va plena d'excursionistes que van al refugi, a Penyes Altes, al pic del Moixeró o a fer grans rutes per aquestes muntanyes,
en tindrem prou de moment amb arribar a l'estany, més endavant surt un camí a la dreta, no l'agafeu, ja veureu una "X" pintada en una pedra, seguiu pel principal si no fareu més volta o us podeu perdre, la ruta es força distreta, a part de la
Formacions geològiques per el camí
gran varietat de vegetació que ens trobem, la part geològica es força amena, xinu-xano tot admirant la natura ens trobem amb un "rierol" que ens creua la ruta, per si baixes amb força, hi ha previst un pont que el travessa a la dreta del camí, és
Pont per creuar en cas de que baixés molta aigua
el que ve del sobreeixidor de l'estany, i ara comte que ja hi arribem, des d'ací el camí tomba a la dreta enfilant-se amb força, tombem i al final de la recta tomba cap a l'esquerra pro ull que per la dreta surt un corriol que s'enfila roca amunt
Presa de l'estanyol de Gréixer
per guanyar l'alçada de la paret de la presa de l'estany que ja veiem des de baix, ja hi som, amb 10 o 15 minuts més de la cruïlla del poble ens hem posat a 1135 msnm que té l'estany en plena serralada del Moixeró.
Estanyol de Gréixer
Aquest estany en la seva plenitud s'havia fet servir preferentment pel reg agrícola i també hidroelèctric per l'abast de les cases del poble, ara en l'actualitat crec que no té cap ús.
Estanyol de Gréixer
Per si voleu veure-ho d'una altra manera us deixo amb l'excursió gravada amb vídeo, es força entretinguda, mes que l'estany és el paisatge que l'envolta ...
Les fotografies i el vídeo del damunt han estat presos el 23/07/2016.
El salt de Bellús el trobem al terme municipal d'Avià dins el curs fluvial de la riera de Graugés, potser està més a prop de Gironella que no pas del poble al qual pertany. Per anar-hi no és del tot complicat pro si una mica enrevessat, us en faig cinc cèntims:
Planell orientatiu
Tan si venim de Manresa com de Berga sortirem per la sortida de Gironella nord (90) i a la rotonda prendrem direcció Cal Rosal - L'Ametlla de Casserres; si venim de Vic, tan sols hem de travessar la C-16 per sobre i fer el mateix, en agafar la variant cap a Cal Rosal de seguida hem de trencar a l'esquerra per entrar dins l'Ametlla de Casserres tot passant per sobre el riu Llobregat, aquest "poble" és l'antiga colònia Monegal, una de les moltes colònies tèxtils que hi ha a la llera del Llobregat, travessem tot el nucli i al final s'obren tres carrers, nosaltres girem a la dreta direcció Graugés, al sortir de les cases es torna amb pista de terra, anirem trobant camins però nosaltres sempre seguint pel principal o tombant cap a l'esquerra, continuem durant uns 2,8 Km fins a arribar a peu de molí, de tota manera us deixo les coordinades pel GPS que a mi m'anaren força bé: N - 42º 02' 56.1'' E - 1º 51' 15.2''.
Molí de Bellús
Primer que res veurem el molí, al que també hi ha qui n'hi diu de Ballús (segons l'informe de la Generalitat de Catalunya tret de Wikipedia es Bellús), està força reformat però la propietat ja consta documentada al segle XVI encara que el molí no es construís fins a finals del s. XVII o principis del s. XVIII i dins del s. XIX començaren les reformes, al seu costat hi podem intuir una bassa on es recollia l'aigua per fer-lo funcionar, seguint el camí cap a la riera veiem l'erosió que
Capdamunt del salt del Molí de Bellús
ha fet l'aigua a la roca al capdamunt del salt, a peu seguim el camí que la travessa i als 10 o 15 metres surt un petit corriol que baixa cap a sota on trobarem una gran balma, el salt deu tindre uns deu metres d'alçada.
Salt i balma del Molí de Bellús
Ací el teniu, a la tarda és un xic complicat de fotografiar, ja que entra la llum a la cambra per tots costats, però s'ha fet el que s'ha pogut, almenys es pot veure una mica com és:
Les fotografies del damunt han estat preses el 23/07/2016
La Riera de Riudaura neix prop del coll de Canes, a uns 1100 msnm En el seu curs va recollint l'aigua de diferents barrancs, passa pel poble de Riudaura i després ressegueix la serra de sant Miquel del Mont, sense passar-hi deixa Olot tot vorejant la muntanya de sant Valentí i va continuant fins a desembocar a la riera de Bianya que és un afluent del Fluvià.
Planell de Riudaura fins a arribar al punt on jo vaig deixar el cotxe.
Avui anirem a visitar un parell de gorgs o basses del seu curs fluvial situades molt a prop del poble de Riudaura, per arribar-hi no és gaire difícil, entrem al poble i el travessem entrant pel carrer d'Olot, seguidament en comptes d'entrar al nucli del municipi continuem a la dreta pel carrer de la Surita direcció al Molí de la Plana (hi ha indicadors) que continua en sortir del poble amb una pista asfaltada que va seguint la riera (que ens queda a l'esquerra) fins que arriba a un punt que la creua per sobre en una part canalitzada (hi ha un senyal que indica "zona inundable"), just passat axó bé una corba força pronunciada on hi ha lloc per deixar el cotxe sense que destorbi gaire, en aquest punt l'he corresponen les coordinades GPS: N - 42º 11' 38.5'' E - 2º 23' 19.6''. Abans de continuar, us vull fer un incís molt important, compte amb les coordinades, he observat que en alguns navegadors no hi ha el camí de la Surita, queda tallat el carrer com si no continues, llavors automàticament et busca un lloc que l'hi sembla que s'hi acosta més, a mi em va passar i sort en vaig tindre d'en Cinto, l'autor del bloc Natura i Fotografía, amb el que em vaig posar en contacte telefònicament i m'explicà com arribar-hi fàcilment.
Bé, baixem del cotxe i ja a peu reculem com si tornéssim cap al poble, creuem la riera i a l'esquerra ens surt un camí amunt que al principi està ple de pedra, l'anem seguint sense deixar la riera que ens queda a l'esquerra i a uns 50 m ja trobem la Bassa del Molí de la Plana que és de molt fàcil accés.
Bassa del Molí de la Plana
És un lloc fres i bonic, on a l'estiu ens podem ben refrescar; vist anirem de cara a veure l'altre que queda forca a prop, tornem cap a la pista asfaltada i allà tornem a enfilar en direcció capa el poble, la riera ens queda a la dreta i veurem un pont que la creua, no ni fem cas i seguim avall, a uns 50m més o menys veurem que surt un petit corriol a la dreta, cap a la riera, l'agafem, pro compte aquest tros és bastant fotut, primer ve un desnivell en el qual el terra al ser argilós rellisca bastant, i tot seguit en trobem un altre bastant més alt, pro amb unes escales a les quals a causa del temps i l'erosió no tenen esglaons pro si un cable al seu costat és a dir baixa com puguis si pots ... En arribar a baix ens trobem amb aquest idíl·lic paisatge de compte de fades, ha valgut força la pena baixar (encara que sigui a cops de cul).
Bassa del Saltant
Doncs ja només ens queda que tornar cap al cotxe tornant a passar per les "escales" i amunt, que ja haurem passat un bon matí, o tarda.
Les fotografies del damunt han estat preses el 11/06/2016.
El salt dels Sabaters es troba en el curs fluvial de la riera de Rupit, en el terme municipal del típic
poble català que porta el mateix nom, Rupit.
Rupit des del camí que baixa cap a el salt
Per anar-hi no costa gaire, és com si anéssim al Salt de Sallent, deixem el cotxe al pàrquing de Rupit, travessem el pont penjat enfilant cap a la dreta direcció a l'església, passada aquesta veurem que surt un carreró a l'esquerra (està indicat) que va al salt de Sallent, passarem per sota unes cases i prendrem un corriol que va baixant riera avall, hi han trossos un xic fotuts però és baixa bé, abans d'arribar, a mig camí trobem un petit mirador i accés al salt de sobre del Molí
Salt de sobre del Molí Rodó
Rodó, salt que hem vist en un altre capítol i ara no s'hi pot accedir, només a la part de sobre, suposo que per seguretat, l'hi donem un cop d'ull i seguim fent camí. Anem seguint corriol avall i a l'estona notem que s'eixampla notablement, fa com una petita plaça i a la dreta trobem la font de la Pomareda on al seu costat s'obra una clariana fent-se notar el salt dels Sabaters.
Salt dels Sabaters
Salt dels Sabaters
Salt dels Sabaters
Després d'haver gaudit del salt, ja pel que falta si tenim temps, ens podem arribar al del Sallent, i si no amunt cap a Rupit que hi falta gent.
Les fotografies del damunt han sigut preses el 28/05/2016
El torrent de Torrents podríem dir que neix prop del coll de l'Home Mort a uns 1000 msnm i desembossa prop del rec de Santigosa a la riera de Santa Llúcia de Puigmal, tot el seu curs és dins del terme municipal de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès), el seu recorregut no és massa extens però dins d'ell podem gaudir d'uns gorgs realment preciosos.
Planell orientatiu
Per arribar-hi no és massa complicat, pro compte amb el GPS, hi ha camins que no hi venen marcats i ens pot donar informació errònia, per axó procuro deixar-vos també un planell orientatiu. Tant si venim d'Olot com de Sant Joan de les Abadesses hem d'anar a buscar la carretera GI-521 fins a arribar al Coll de Santigosa (1064 msnm), punt GPS: N - 42º 12' 39.0'' E - 2º 19' 57.6'', d'allà dalt mateix surt la pista que seguirem, amb cotxe o a peu, també hi trobarem indicadors i la primera curiositat: "un riu petrificat", segons ens explica un cartell posat per l'ajuntament: "Fa 45 milions d'anys una gran xarxa fluvial recollia les aigües dels Pirineus, aquests rius portaven materials fins com les argiles que el riu erosionava donant formes canalitzades on es disposaven els materials grollers; en el pas del temps aquests sediments s'han transformat en roques que veiem en l'actualitat com aquestes de la collada de Santigosa". Doncs bé, després de veure el riu petrificat ens endinsarem cap a la pista direcció a l'ermita de Santa Llúcia de Puigmal, passats uns tres kilòmetres la pista es bifurca, per sort està tot força ben indicat, nosaltres haurem de prendre el trencall de la dreta i al cap de només 600 m ens la trobarem al davant (les coordinades GPS del temple són: N - 42º 12' 59.0'' E - 2º 21' 25.0'').
Santa Llúcia de Puigmal
Davant mateix de l'ermita, a l'altre costat de la pista, hi ha una petita esplanada on podrem deixar el cotxe i on també trobarem una font d'aigua fresca per refrescar-nos.
Font de Santa Llúcia de Puigmal
L'ermita és una edificació romànica que consta d'una sola nau, de planta rectangular, ampliada i amb un absis semicircular, coberta amb volta de canó seguit i de quart d'esfera, respectivament. La porta queda a la façana de migjorn i el campanar és d'espadanya.
La primera notícia d'aquesta església és de l'any 913. L'any 1167, Pere de Redorta, bisbe de Vic la va tornar a consagrar. Durant el segle XV perdé la seva independència parroquial i passà a dependre de Sant Joan de Vallfogona. A finals del segle XIX i fins ara depèn de l'església de Sant Joan de les Abadesses.
Santa Llúcia de Puigmal
Vista l'església i el seu entorn seguim la marxa a peu, d'ací als gorgs només ens queden uns 15 minuts seguint la pista per la qual hem vingut cap endavant, és una passejada. Són fàcils de veure, estan a l'esquerra en la mateixa corba que fa la pista, podríem dir que l'aigua del torrent travessa per sobre el camí (jo m'ho vaig trobar així però es veu que no sempre passa per sobre), a més estan molt ben indicats.
Gorgs del torrent de Torrents des de el camí
Aquests gorgs són el resultat de l'acció continua dels salts d'aigua, al darrere i costats d'aquests salts observem una roca porosa anomenada "tosca" o "travertí", és el resultat de la precipitació del carbonat càlcic que porten les aigües, aquest, fa que a poc a poc les plantes que hi han dipositades es vagin petrificant i donin lloc a aquestes curioses formes.
Gorgs del torrent de Torrents
Del camí cap amunt observem tres salts i dos gorgs, si seguíssim avall, potser en veiem algun mes, hi ha desnivell.
Gorg i salt de dalt
Després de veure axó decidim tornar sobres les nostres passes fins al cotxe on ens espera un bon entrapà.
Les fotografies del damunt han estat preses el 19/06/2016
