Translate

divendres, 1 de març del 2024

Montgarri (Naut Aran)

Santuari de la Mare de Déu de Montgarri.

   Montgarri era una població dins el terme municipal de Naut Aran, al terçó de Pujòlo de la comarca de la Vall d'Aran. Està situat al besant sud de la Serra des Bandolers, a la dreta de la Noguera Pallaresa i a uns 1632 msnm. En l'actualitat només en resten unes poques runes, ja que entre els anys 1945 i 1955 s'acabà de despoblar el poble a causa de la dificultat que hi havia per accedir-hi, perquè no hi havia cap via que hi arribes. 
   Avui en dia la gent hi va en pelegrinatge, ja que hi ha el santuari de la Mare de Déu de Montgarri i a la bellesa dels seus paratges. 
Plànol orientatiu.
   Hi ha diverses maneres d'arribar-hi i per diferents llocs. Tant s'hi pot anar des de la Vall d'Aran pujant fins al Pla de Beret i després baixant fins a Montgarri, o com ho he fet jo, amb el cotxe des de les Valls d'Àneu.
   Sortirem des d'Isil per la carretera C-147 en direcció a Alós d'Isil, seguint després per la pista de Bonabé, la qual està asfaltada i ens portarà fins al refugi del Fornet, allà trobarem la barrera per entrar al parc natural de l'Alt Pirineu, el més

Zona d'esbarjo del refugi del Fornet.
possible és que hàgim de pagar un petit peatge per continuar, però no hi ha cap problema. A partir d'ací la pista es torna de terra, però està en bon estat, amb un cotxe alt s'hi pot passar bé. Passarem pel costat de la Font de la Tosca, i continuarem tot vorejant la Noguera Pallaresa, passarem pel mig de prats i gaudirem de meravellosos paisatges.



   Més endavant, passarem pel costat de les bordes d'Isil, a uns 900 m arribarem al pont de Perosa, on al seu costat hi ha el pàrquing de les cases de Bonabé i la borda de Perosa, continuarem i ens endinsarem dins els frondosos boscos que hi


ha per la zona, sortint de tant en tant a clarianes on trobem preciosos prats fins a arribar al pont de Marimanya, punt on entrem al terme de Naut Aran. A uns dos kilòmetres del pont de Marimanya ens hem de desviar a la dreta cap a Montgarri, ja que si seguíssim per la pista, aniríem a parar al Pla de Beret. A uns 250 m de la desviació, a la dreta passarem pel costat del que queda del poble de Montgarri i a uns 750 m d'aquí trobarem un descampat condicionat per deixar el cotxe, pels que porteu GPS, les coordinades són: N - 42º 45' 33.7"  E - 0º 59' 46.0", aparquem i anem a visitar el santuari.
Santuari de Montgarri.
      Un pic baixats del vehicle anem vorejant el riu fins a arribar a la palanca que el creua per entrar dins el recinte on trobarem el santuari junt amb altres edificacions.
   Diu que la imatge de l'església de Montgarri va ser descoberta per un pastor que en veure que cada dia un dels seus bous s'ajornalava en el mateix lloc decidí investigar i en aquell punt descobrí la imatge de la verge la qual fou nomenada patrona dels pastors i a la que l'hi aixecaren una capella i posteriorment un santuari.

Santuari de la Mare de Déu de Montgarri.
   El santuari de Montgarri fou edificat el s. XVI a partir de la primitiva capella de principis del s. XII. Entre els segles XVI i XXII es bastí l'església, la rectoria o casa dels vicaris, l'habitatge dels arrendataris, un hospital o edifici d'apartaments per allotjar viatgers i una bona granja amb corrals per guardar el bestiar propietat del santuari, tots aquests edificis es disposaven al voltant d'una plaça quadrangular formant un grup compacte i tancat amb una porta que donava al davant de la palanca que travessa la Noguera Pallaresa. En l'actualitat d'aquestes edificacions, a part del santuari, només en queda dempeus l'antic hospital que ha passat a ser un alberg. 

Interior del santuari mirant cap al presbiteri.
   En entrar al santuari trobem una pica baptismal per immersió esculpida sobre granit, el rebuidat que té és d'uns 42 cm i la cara frontal està decorada. Encara que l'actual edifici fou bastit en el s. XVI hi ha inscripcions vora el portal de 1634 i en el campanar de 1671 i de 1695. 

Interior del santuari mirant cap a l'entrada.
   Aquest santuari depenia de l'arxipreste de Gessa i els capellans administradors s'hi destinaven per torns entre els de Tredòs, Gessa, Salardú, Unha i Bagergue, l'arxiu parroquial era vinculat al de Tredòs. Al s. XVIII era considerat com el santuari principal de la Vall d'Aran, amb residència permanent de dos vicaris, però en arribar el s. XIX ja només hi havia residència temporal. La imatge actual de la verge fou feta el 2006 pel rector de Raïmat, mossèn Cinto Casanovas.

Mare de Déu de Montgarri (s. XXI).
   Cada any s'hi fa un aplec el dia 2 de juliol i tal com marca la tradició es fa una processó fins al prat on es trobà la verge i allà es beneeix la "caritat" que consisteix en pa, formatge i vi, la qual després es reparteix entre els pelegrins que vénen de tota la Vall d'Aran i de banda i banda del Pirineu.
   Ara us deixo amb la petita pel·lícula de l'excursió:



   Les fotos del damunt i la pel·lícula han estat preses el 05/08/2023.

dissabte, 3 de febrer del 2024

Font de la Tosca o cascada de l'Escala Alta (Alt Àneu).

Font de la Tosca o Cascada de l'Escala Alta.

   Aquest preciós salt el trobem dins el terme municipal de l'Alt Àneu a uns 1400 msnm dins la comarca del Pallars Sobirà. Les seves clares aigües desembossen directament al riu Noguera Pallaresa davant del prat de l'Escala Alta i per aquest motiu molta gent el coneix amb el nom del prat, però en realitat el seu nom és el de Font de la Tosca.

Plànol orientatiu.
   Per arribar-hi, és molt senzill i no s'ha de caminar gaire, tan sols un quilòmetre i mig mal contat.
   Sortint d'Alós d'Isil amunt per la pista de Bonabé (que és una estreta pista la qual està asfaltada fins al lloc on deixarem

Foto presa tot pujant per la pista de Benabè.
el vehicle), passarem la serradora d'Alós i passats uns 3,8 km d'aquest punt arribarem al refugi del Fornet, pel camí podrem admirar els paisatges muntanyencs que ens envolten. Quan arribem al refugi veurem que té servei de bar restaurant i un bon aparcament, ja que és un punt de partida de moltes excursions, també hi ha zona de pícnic. Pels qui porteu GPS, les coordinades són: N - 42º 43' 32.6"  E - 1º 06' 24.7".
 
Refugi del Fornet amb el seu gran aparcament i al fons la caseta del guarda del parc.
   Allà  ben aparcats deixarem el cotxe i començarem a caminar travessant les barreres del parc i seguint per la pista de Bonabé que ara ja és de terra. El camí és força planer, podríem dir que no haurem de salvar cap desnivell en aquesta petita caminada, ja que el refugi està a 1371,2 msnm i el punt final es troba a 1394,5 msnm, és a dir que només pujarem 23,3 m en un kilòmetre i mig que caminarem.

Camí i a l'esquerre l'aparcament.
La Noguera Pallaresa
   Tota l'estona anirem vorejant el riu Noguera Pallaresa, passant per preciosos prats de pastura on segurament veurem animals, si anem amb un gos, cal portar-lo fermat, per tal que no espanti el bestiar que hi ha deixat anar i també perquè no tinguem cap ensurt.

Animals pasturant a la vora del camí.
Prat del Port de Salau.



   Passat 1,2 km del refugi, veurem a la nostra esquerra un corriol que baixa cap al riu tot travessant el prat de l'Escala Alta i a uns 100 m un pont que porta el mateix nom que el prat, passem pel pont on des de dalt podem veure precioses
Pont de l'Escala Alta (des de la cascada).
Riu Noguera Pallaresa i més amunt la Borda del Pubill.
vistes del riu i més amunt de la Borda del Pubill, quan ens posem a l'altra llera del riu, allà mateix surt un altre corriol que recula riu avall el seguim i a uns 200 m trobarem la Font de la Tosca.

La Font de la Tosca o altrament dita Cascada de l'Escala Alta.
   Com podeu observar en el moment en què hi he anat no queia gaire aigua, només un petit rajolí brollava d'aquesta gran font que quan va carregada d'aigua sembla una veritable cascada, però en l'any en què hi he anat a causa de la gran sequera que arrosseguem l'hem trobat així, de tota manera no deixa de ser espectacular aquesta formació rocosa tota plena de molsa.

Font de la Tosca.
   Bé, doncs, ja hem vist la font de la Tosca, ara ja només ens queda que tornar sobres les nostres passes cap al refugi on tenim el cotxe, però si anem sobrats de temps, us recomano fer un tros més de camí amunt per poder gaudir del paisatge que ens brinda la mare Natura a la qual hem de respectar i cuidar.

Ací s'ajunten les aigües que vénen de la font de la Tosca amb la Noguera Pallaresa.
   Per si no us ha quedat prou clara l'explicació, us deixo amb una petita pel·lícula de la caminadeta.


   Les fotografies i la pel·lícula han estat preses el 03/08/2023.

dilluns, 1 de gener del 2024

Son (Alt Àneu).

Son des del camí de Jou.
   El poble de Son el trobem a 1387,8 msnm dins el terme municipal de l'Alt Àneu a la comarca del Pallars Sobirà.
   Aquest poble antigament era anomenat "Son del Pi", però en unir-se l'any 1970 amb els pobles de València d'Àneu, Sorpe i Isil per formar el nou municipi de l'Alt Àneu es quedà amb el nom de Son.

Plànol orientatiu.
   Son, ja és esmenat en l'Acta de Consagració de la seu d'Urgell l'any 839, però aquesta cronologia està molt discutida. El poble torna a ser esmenat l'any 1076, junt amb l'església de "Sancti Iusti". Per aquella època era domini dels comtes de Pallars, després de Pallars Sobirà, més tard passà als marquesos de Pallars i ducs de Cardona i per últim als ducs de

Casa en ruïnes i al darrere el campanar romànic de Son.
Medinaceli, els quals en foren senyors fins al final de l'Antic Règim.  A partir de les disposicions de la Constitució de Cadis, el municipi fou creat l'any 1812 i es mantingué independentment fins a la seva incorporació a l'Alt Àneu com he dit abans.

Carrer Major.
Carrer Major cantonada amb el carrer de les Eres.




   








   Encara que no consti oficialment a cap lloc, la cultura popular i el boca a boca (el qual ha quedat reflectit en alguns escrits) diu que l'antic terme de Son tenia un enclavament dins el terme de Tredòs, es tracta de la Muntanya de la Cendrosa de Son, amb 2410 msnm, al nord del circ de Saboredo i dels estanys de Pigadèr, entre els rius de Ruda i d'Aigoamòtx. Segons la dita popular es deia: "Mentre lo món sia món, la Cenrosa serà de Son".

Casa del carrer Major.
Carrer de Sant Pere.













    L'antic municipi de Son, tenia una extensió de 27,07 km² dels 217,76 que té ara amb el municipi complet, aquest antic municipi era el segon més gran dels que formaren l'Alt Àneu.

Sant Pere de l'Abadia.
Sant Pere de l'Abadia.













   El poble de Son és l'únic nucli habitat de l'antic terme, dins aquest, s'hi troben algunes bordes, el centre Mont Natura Pirineus a les Planes de Son i també el refugi del Pla de la Font, al qual podem arribar prenent la carretera de Son a Jou i a 3,1 km trencarem a la dreta per una pista de terra que continuarem durant uns 7,6 km arribant al pàrquing del Pla de la Font que ens quedarà a la dreta, des d'allà haurem de seguir a peu i a uns 500 m arribarem al refugi. Ací estan, ja val molt la pena acabant-se d'arribar fins al mirador de Fogueruix, total el tenim a uns 15 min del refugi, només hem de travessar tot el Pla de la Font fis a arribar al penya-segat on es troba el mirador, des d'aquell punt a part de meravelloses vistes podrem veure Espot sota nostra. 

Refugi del Pla de la Font (2015 msnm).
Vistes des del mirador de Fogueruix (2110 msnm).













   El poble es força bonic, manté el tipisme de poble ramader d'alta muntanya, passejar pels seus tranquils carrers es força relaxant. Son, comptava amb tres esglésies romàniques, una era la desapareguda Mare de Déu de Bellero, la qual patí un ensorrament entre els anys 1958 i 1960 quedant pràcticament en runes, a l'abril de l'any 1974 per fer-hi passar el nou camí a les Planes es va acabar d'enderrocar, quedant com a únic vestigi una pica d'aigua que varen conservar uns 

Pica d'aigua, única peça que queda de l'església de la Mare de Déu de Bellero.
veïns del poble i que ara es pot veure dins l'església de Sant Just i Sant Pastor. Un altre de força curiosa és la de Sant Pere de l'Abadia la qual encara que conserva l'absis i tota la seva estructura exterior, per dins està totalment modificada com si fos una casa, aquest edifici durant molts anys fou l'escola, residència de mestres, ajuntament, rectoria i a l'últim terç del segle XX passà a ser un habitatge particular. 

Església romànica de Sant Just i Sant Pastor de Son.
   Però l'església més important és la que trobem en entrar al poble, la de Sant Just i Sant Pastor, una bellesa del romànic dins les valls d'Àneu. Aquest temple fou construït entre els segles XI i XII, apareixent citat per primer cop l'any 1076 en una donació dels alous de Son a Santa Maria de la Seu i l'any 1998 va ser declarada bé cultural d'interès nacional. L'Església consta d'una sola nau amb l'afegiment posterior de les capelles laterals i la sagristia. Aquesta nau està capçada per un absis semicircular amb decoració llombarda, arcuacions i lesenes, essent il·luminat per tres finestres repartides desigualment. L'entrada principal consta d'una porta amb arc de mig punt sota un porxo a la façana de migdia. 

Cementiri, torre-comunidor i església de Son.
    El campanar pot ser que sigui la peça més destacada d'aquesta construcció, consta de planta quadrada i quatre nivells amb escala interior, cada nivell està separat per arcuacions llombardes amb lesenes als costats. Les finestres del primer nivell són d'esqueixada recta, les del segon geminades i les del tercer i quart triforades. Les columnes de les finestres són cilíndriques amb capitells mensuliformes. El campanar és coronat amb una teulada de pissarra amb una agulla força alta. 
Retaule gòtic de Son.
   A l'interior del temple podem veure un retaule gòtic del s. XV del mestre de Son i d'en Pere Espallargues el qual consta de 23 peces que representen diferents escenes religioses, inclòs el martiri dels Sants Just i Pastor. Al voltant del retaule, a la paret est troben unes pintures murals dels segles XVI i XVII que representen diversos personatges religiosos com les virtuts, el crist ressuscitat, els quatre evangelistes i el pare etern entre d'altres. Aquestes pintures varen ser descobertes en unes restauracions l'any 1992.

Representació de les virtuts.
Pintures murals s. XVI i XVII.
Part de la pintura mural del sostre representant el pare etern.
Pintures murals trobades sota el cor.
   També sota del cor trobem unes altres pintures, que encara que no tan definides com les del presbiteri també cal esmenar. Ja que ens trobem sota mateix del cor, podem accedir-hi per unes escales i des de dalt tindrem una altra visió de l'església.

Cor.
Presbiteri des del cor.













   A part del retaule i les pintures, dins l'església es conserven altres peces d'art força interessants, al baptisteri hi ha una pica baptismal rodona decorada amb motius geomètrics i vegetals, recolzada sobre tres peus també decorats amb elements geomètrics, també hi trobem una pica rectangular d'oli decorada amb figures humanes i un cavall. Fora del baptisteri en trobem un altre d'oli de dos cossos, decorada amb lleons una àliga i un xai.

Pica d'oli.
Pica baptismal.
.

 










   En sortir de l'església, però dins del seu recinte, a l'esquerre es troba el cementiri i a la nostra dreta al costat de la porta del tancat veiem el que avui és conegut com a torre de les hores o comunidor, el qual està construït sobre la torre de defensa de Son, també d'època romànica. Els dos primers metres d'aquesta edificació corresponen a la torre romànica, que era de planta circular. La resta de la construcció és de base quadrada, encara que per l'exterior es vegi arrodonida per adaptar-se a la inicial. Diuen que des d'aquest comunidor s'exorcitzaven les tempestes.

Entrada al recinte de l'església amb la torre de les hores o comunidor de Son.
     Si seguiu pel camí de Jou, a un quilòmetre del poble en una corba, a l'esquerre torbareu un lloc per aparcar, des d'allà tindreu una preciosa panoràmica de les Valls d'Àneu.

Vista de les Valls d'Àneu.
   Per acabar, cal dir que a finals de l'any 2023 al costat de l'església s'ha instal·lat un plànol interactiu que us guiarà pel poble tot indicant uns punts on trobareu uns codis QR que per mitjançar del telèfon mòbil els podreu escanejar i obtenir informació sobre sis temes que tenen a veure amb el poble: 1) el conjunt monumental, 2) el romànic, 3) el món rural, 4) la casa pirinenca, 5) festes i tradicions, 6) el món energia.

Les fotos del damunt han estat preses el 03/08/2023.