Translate

dimecres, 10 de desembre de 2014

Castellruf, un turo amb força historia.

Surt el Sol per darrere de Castellruf
   Castellruf és un turo de la serralada litoral amb 459 m s n m situat al terme municipal de Santa M de Martorelles. Dalt de cim hi havia hagut un castell per allà al segle XI (castro vociato Radolphi) esmenat el 1060 en el "Libri Antiquitatis" de la catedral de Barcelona, actualment només en queden les runes d'algun mur barrejat amb el vell poblat iber; pro abans de seguir amb la història us intentaré d'explicar la forma d'arribar-hi:
   Sortim de Santa Mª de Martorelles (a on podem esmorzar uns "callos" de coll... al vell bar que hi ha a la plaça del poble, pregunteu per en Joan) travessant el poble direcció a la font Sunyera, passades les cases abans d'arribar a

Agafem el camí que es veu a l'esquerra
Planell orientatiu












l'antiga pedrera veurem una pista que ens surt per l'esquerra, per allà deixarem el cotxe per seguir a peu, més o menys al punt GPS: N - 41º 31' 02.4''  E - 2º 15' 28.0'', on actualment hi ha una gran esplanada. El camí no té pèrdua, sols cal anar seguint la pista amunt, trobarem alguns trencalls que porten cap a la pedrera pro, veurem clarament quin és el camí principal, tot pujant si mirem endarrere, gaudirem de magnífiques vistes del Vallès, quan s'acaba la pujada, a un coll, el camí es parteix amb dos,

a la dreta direcció al turó del Galzeran (o de Matas) i Conreria, a l'esquerra direcció can Gurri i Vallromanes, però just a la cruïlla, veurem també un corriol a l'esquerra que s'endinsa amunt cap a la boscúria, és el que ens portarà al cim de Castellruf i al poblat iber, no és de massa bon caminar, hi ha moments que has de grimpar una mica però no és res que no es pugui fer, anem seguint el camí sempre cap a l'esquerra fins a trobar entre-mig dels matolls els vestigis del vell poblat ibèric al costat de la seva muralla de la cara de ponent, aquest nucli és veí dels altres poblats que hi ha a la serralada com pot ser el que està sota el castell de Sant Miquel pertanyent al municipi de Montornès. El poblat iber de Castellruf sesten per tot el cim de la muntanya i el vessant est comprèn un perímetre d'unes 0,5 Ha, delimitat per dues muralles, la primera d'uns 115 cm de gruix envoltava la part superior del turo i l'altre a uns 13 m per sota i paral·lela a la primera.

Poblat Iber de Castellruf

Habitatges enganxats a la muralla del S.O.


   La majoria d'habitatges o habitacions documentades, es troben adossades a la muralla superior del SO (la que dóna al vessant del Vallès), unes 11, també es trobà un forn fet de tàpia envoltat d'eines de ferro, ja que aquella gent el treballava, també una sitja en una habitació tocant a la muralla i una bona diversitat de peces ceràmiques i d'altre indole. A la muralla s'hi documenten cinc obertures triangulars a la zona de ponent, se suposa que podrien ser sortides d'aigua de les cases.

Suposat desaigua a la muralla
Mateix desaigua a les excavacions de 1984

 











   Un fragment d'àmfora fa suposar que l'inici del poblat fos al final del segle VII o principis del s. VI abans de Crist, però el que és segur és que el primer nivell és de la primera meitat del s. IV aC, també se suposa que l'abandonament definitiu volta entorn de l'últim quart del s. III o principis del s. II aC.

   L'any 1984 si portaren a terme les primeres excavacions sistemàtiques les que varen ser les que definiren més exactament les dates d'ocupació del poblat i de les que pertanyen aquestes imatges amb blanc i negre:



Excavacions del 1984
    Però molt abans d'aquestes excavacions, un home vingut de Cantàbria amb una gran inquietud per saber els orígens del poble on vivia (Sta. M. de Martorelles) puja al cim i començar a trobar restes iberes, aquest era en Andrés Cueto del Rio, un gran aficionat a l'arqueologia i el que em va ensenyar aquesta troballa, dia a dia i any rere any va anar estudiant  

Gerres de fang de la col·lecció d'en Andres Cueto
Puntes de llança i ganivets








Sivelles


aquest poblat sense ajut de ningú, fent una petita, pro important col·lecció de peces diverses que anava trobant per allà fins i tot recomponent plats i àmfores, vaja, tota una vida de treball que ningú l'hi va saber valorar ni agrair, a part de fer-la petar molts cops amb ell vaig tindre la sort de poder fotografiar les seves troballes, algunes publicades al bloc i aquestes i moltes altres al llibre publicat per Santiago Villanueva i Falomir: El Poblat Ibèric de Castellruf, bressol de la història d'un poble, on es recullen els relats i tot el treball d'en Andrés Cueto en el poblat i també en el dolmen neolític que hi ha per la rodalia.


Joguines i agulles de cosir també de la col·lecció d'en Andrés Cueto del Rio

   Despares de veure i voltar pel poblat iber, que per cert està tot ple de matolls i en un deplorable estat de conservació (caldria que ho cuidessin una mica més ja que són els vestigis de la nostra història), tornem a baixar al collet on hi ha l'encreuament de camins, seguim direcció cap a la Conreria i a uns cinquanta metres ens surt un corriol a la dreta que entra cap a la boscúria, l'agafem i tot seguit davant nostre ens apareix el dolmen Neolític de Castellruf, és un Megàlit que forma una cambra quadrangular amb unes mesures aproximades de 160 cm de llarg per 150 cm d'ample i d'alçada uns 60 cm, al seu costat s'hi trobava un menhir que actualment es pot veure a la

Dolmen neolític de Castellruf














plaça de Santa M. de Martorelles. Doncs bé, vist ja tot el que havíem de veure tornarem a buscar el cotxe pel mateix camí que hem vingut, a no ser que ens quedi temps per fer una passejada pel carener, jo ja baixo avall tot contemplant una meravellosa vista de la comarca en què visc: el Vallès.

Vista del Vallès tot baixant de Castellruf


Les fotos del damunt han estat preses el 25/10/2014 (menys les de blanc i negre que són de l'any 1984 o anteriors).

8 comentaris:

  1. Un lloc es veu amb molta historia desconeixia totalment aquest indret el que me agrada molt les teves descripcions amb explicar el contingut de cada pagina que publiques molt be Josep i endevant una abraçada !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracies Cinto, la veritat es que amb aquest article jugo amb una mica de avantatge, vaig coneixer a en Cueto amb el que voliem fer un museu al poble juntament amb uns altres, també vaig estar fotografiant en les excavacions del 84 i totes les peces trobades per en Cueto, fer axó ha sigut fàcil. Una abraçada i salut.

      Elimina
  2. Fantàstic reportatge super complert i molt interessant. És increible la quantitat de vestigis íbers que hi ha a Catalunya però l'ho poc promocionats que estan. Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracies Marta, aquestes restes fins fa poc estaven totalment tapades per la malesa i era impossible de fotografiar-les així, s'ha despejat una mica gracies a un grup de gent del poble que voluntàriament han fet les tasques de desbrossament de la zona.

      Elimina
  3. Por si fuera interesante o de utilidad para ti, para tus compañeros de ruta o para los lectores de tu web, tengo publicado el siguiente blog:
    plantararboles.blogspot.com.es
    Un manual sencillo para que los amantes de la naturaleza podamos reforestar, casi sobre la marcha, sembrando semillas producidas por los árboles y arbustos autóctonos de nuestra propia región.
    Salud,
    José Luis Sáez Sáez

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola José Luis, he hojeado tu magnifico blog y me parece muy completo además de interesante, te felicito por el tomando nota para seguir reproduciendo arboles y arbustos en nuestro mundo, gracias por compartir tu trabajo. Salut.

      Elimina
  4. Hola Josep, vaig fer el mateix recorregut fins dalt del turó i també la visita al poblat ibèric, molt agraïda però per la informació que complementa la sortida des del punt de vista històric.
    Que tingueu un molt bon any!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Maria, vaig veure fa temps el teu reportatge de Castellruf i era molt bo i molt ben documentat com tots els que fas, amb ells sempre s'apren alguna cosa, m'agrada que t'hagi agradat també el meu, vaig tindre la sort de res a les excavacions i de coneixer al descobridor poguent fer fotos de la col·lecció de restes que tenia a casa seva. Una abraçada, un bon any i endavant.

      Elimina