L'Estany Negre (Espot)

Estany Negre

   Aquesta excursió, tant es pot fer a peu com amb cotxe, nosaltres avui hem decidit fer-la amb cotxe per tal de provar vejam si perdíem detall o no, com podreu comprovar al llarg de l'explicació podríem dir que es pot veure tot, encara que si hi ha bones cames, el millor per gaudir plenament de la natura és anar-hi a peu, però pel qui no pot, amb cotxe també es veu força bé.

   Com que per dins del parc nacional no es pot circular amb el cotxe particular, agafarem un dels Taxis d'Espot perquè ens porti fins al nostre destí.

Parada dels Taxis a Espot

  Com podeu suposar la nostra excursió comença al poble d'Espot que pertany a la comarca del Pallars Sobirà i està a 1318 msnm, al poble el travessa el riu Escrita que ve de l'estany de Sant Maurici desembocant al riu Noguera Pallaresa gaire bé al costat de l'embassament de la Torrassa. Doncs bé, anirem de cara a agafar un d'aquests flamants 4x4 que juntament amb un dels seus experimentats xofers ens faran gaudir de la sortideta d'avui.

Riu Escrita al pas per Espot

 Comencem la sortida travessant el poble i passant per sobre el pont del riu per dirigir-nos cap a l'entrada del parc nacional d'Aigüestortes i estany de Sant Maurici que està situat al Prat de Pierro on hi ha un pàrquing per poder deixar els cotxes particulars i seguir a peu, cosa que nosaltres només saludarem al guarda i amunt, ni baixar del cotxe, al travessar la barrera limitadora del parc trobem una bifurcació de camins, recte cap a l'estany de Sant Maurici, el de l'esquerra sense asfaltar i ben empedrat cap al refugi de Josep Mª Blanch, doncs cap enllà que hi falta gent. Anem pujant amb una bona pendent per entremig de boscúries ben frondoses, hem de pensar que des d'Espot fins a l'estany Negre haurem de salvar un desnivell d'uns 1000 m es a dir que ens esperen unes bones pujades.

Canonada per on baixen les aigües

Casa de les Boies

    Arribem a una clariana de bosc on veiem un gran tub que baixa per la muntanya, aquest, porta l'aigua d'un gran diposit que recull les aigües de l'estany de Sant Maurici fins a la central hidroelèctrica d'Espot on es fa el corren elèctric, més amunt trobem una caseta de fusta a la qual n'hi diuen "la casa de les boies", d'ací és des de on es controla l'obertura i tancada de la represa per la qual hem passat abans. Despares de sortejar rocs, canvis de rasant en els que no veiem ni el terra i d'altres peripècies, sort que ens portava un bon i experimentat conductor que ens avisava cada cop que venia alguna peripècia, ens trobem en el camí un túnel pel qual sembla que no es pugui passar, hi cap el tot terreny ben just, 

Túnel que tenim que travessar

no sobra ni un pam per banda, vejam qui és el guapo que treu el braç fora el cotxe, però endavant que no ha estat res (n'hi ha que diuen que si per baixar es torna a passar per ací ...).

   Seguim la pujada i l'hi dic a en Jordi (el conductor): "aquestes pujades sí que són de debò" i ell per tranquil·litzar al personal ens contesta: "si aquestes són de debò, ara vindran les de veritat je je", però l'ambient que portàvem tots dins del vehicle era molt bo, de molta conya i confiança amb l'expert conductor.

   El sortir de tres o quatre corbes més ens apareix el primer estany que trobem pel camí, l'estany de Lladres, ja amb 2009 msnm.

Estany de Lladres 2009 msnm.

   Just ací vàrem fer una curta parada per estirar les cames, en aquestes alçades comences a veure les coses de diferent manera, aquells cims tan llunyans que pot ser que ni es veien ara els tens al davant com si els poguessis parlar de tu a tu

Pala d'Ereixe (2657 m) i el Montanyó  (2779 m)

   Seguint més amunt i ja amb força alçada, veiem al fons de les tarteres al costat de l'estany de Lladres, uns preciosos estanys plens de vida i vegetació, són una reserva integral dins del parc degut a les seves característiques biològiques, estem parlant dels estanys de Trescuro.

Estanys de Trescuro

   Continuem avançant fins que en un moment donat ens trobem amb un parell de parets davant nostre, la primera, la presa de l'estany Tort de Peguera i al fons les muntanyes dites de "La Cresta de l'Avió"...

Pressa de l'estany Tort de Peguera i al fons la Cresta del Avio

... la Cresta de l'Avio? ... sí, aquestes muntanyes que veiem al fons de la foto superior es diuen així pel fet que durant la segona guerra mundial, exactament la nit del 24 al 25 d'agost de 1943 el bombarder "Dornier" DO-217, glòria de la Luftwaffe, al fallar-le els aparells de navegació sobrevolant Bidarray, una població al S.E. de Baiona, els tripulants es varen veure obligats a saltar en para-caigudes deixant l'avio a la deriva fins que es va estavellar en aquests cims, el curiós és que l'avio seguis volant en línia recta uns 200 km fins a petar en aquestes muntanyes (per ampliar la informació del sinistre visitar la revista AEROPLANO nº 15 de l'any 1997).

Estany Tort de Peguera amb el refugi Josep Mª Blanch, al fons els Tucs de Saburó (centrats)
i molt a la dreta el pic de Peguera amb 2983 msnm

   Saltem la primera paret i veiem que pràcticament hem arribat al nostre destí, tenim al davant nostre l'estany Tort de Peguera amb el refugi de Josep Mª Blanch situat en una petita península que s'endinsa cap a l'estany a una alçada de 

2315 msnm, deixarem el cotxe just a prop de l'encreuament de camins, a ponent cap al refugi i recte al sud cap al nostre destí que el haurem d'assolir a peu, no hi ha gaire tros, uns 300 metres amb uns 25 m de desnivell, està xumat.

Estany Tort de Peguera i al fons el pic de Monastero (2877 m)

   Agafem els bastons i seguim el camí tot vorejant l'estany Tort de Peguera amb unes precioses vistes de tot el seu entorn, tot seguit una paret de retenció 

d'aigües, una flor, darrera aigua, i a la fi ja hem arribat a l'estany Negre de Peguera amb els seus 2340 m.

   

   D'ençà que ens ha deixat el cotxe tenim només una hora per voltar per ací, a no ser que vulguem tornar a peu, doncs anem a gaudir d'aquest raconet tot el que puguem.

Estany Negre de Peguera (2340 msnm)

   La pau que es respira ací dalt dels cims no us la puc pas explicar no hi ha paraules per poder expressar-se, però el que si se és que l'hora se'ns ha fet curtíssima i ja hem de tornar, no marxaries mai d'ací, són les 11'45 h

Estany Tort i refugi J.Mª Blanch

i ja hauriem de ser a baix al cotxe, sort que el xofer és comprensiu i ens espera un xic, la llàstima és deixar això endarrere:

Estany negre de Peguera

   Per si ho voleu veure amb moviment, us deixo amb la pel·lícula que vaig fer tot pujant, vaja embolic de cambres, sort que la dona em va ajudar amb les fotos que si no pot ser que hagués tingut que pujat dues vegades: Gràcies Pili.

Les fotografies i la pel·lícula del damunt han sigut preses el 18/07/2014

   Passats tres anys vaig tornar a pujar a l'estany, per veure viam si podia aconseguir algun altra vista diferent, la veritat és que vaig poder continuar un xic més el camí, però amb el mateix temps d'estada, una hora, és a dir que poca cosa, però tot i així enfilant-me fins a més o menys els 2.350 msnm veié l'altra presa que dóna a l'estany de Trullo i unes magnífiques vistes de l'estany Tort de peguera amb el refugi al mig, també us deixo amb una imatge nova dels estanys de Trescuro:

Estanys de Trescuro

Presa que dona a l'estany de Trullo

Estany Tort de Peguera des de 2.350 msnm.

Les fotografies del damunt han estat preses el 13/08/2017