Translate

dimecres, 10 de desembre de 2014

Castellruf, un turo amb força historia.

Surt el Sol pel darrera de Castellruf
   Castellruf es un turo de la serralada litoral amb 459 m.s.n.m. situat al terme municipal de Santa Mª de Martorelles. Dalt de cim hi havia hagut un castell per allà al segle XI (castro vociato Radolphi ) esmenat al 1060 en el "Libri Antiquitatis" de la catedral de Barcelona, actualment només en queden les runes d'algun mur barrejat amb el vell poblat iber; pro abans de seguir amb l'historia vos intentaré d'explicar la forma d'arribar-hi:
   Sortim de Santa Mª de Martorelles (a on podem esmorzar uns "callos" de coll... al vell bar que hi ha a la plaça del poble, pregunteu per en Joan) travessant el poble direcció a la font Sunyera, passades les cases abans d'arribar a la

Agafem el camí que es veu a l'esquerra
Planell orientatiu












antiga pedrera veurem una pista que ens surt per l'esquerra, per allà deixarem el cotxe per seguir a peu, mes o menys al punt GPS: N-41º31'02.4''  E-2º15'28.0'', on actualment hi ha una gran esplanada. El camí no te pèrdua, sols cal anar seguint la pista amunt, trobarem alguns trencalls que porten cap a la pedrera pro veurem clarament quin es el camí principal, tot pujant si mirem endarrere gaudirem de magnifiques vistes del Vallès, quan s'acaba la pujada, a un coll, el camí es parteix amb dos,
 a la dreta direcció al turó del Galzeran (o de Matas) i Conreria, a la esquerra direcció can Gurri i Vallromanes, pro just a la cruïlla, veurem també un corriol a l'esquerra que s'endinsa amunt cap a la boscúria, es el que ens portarà al cim de Castellruf i al poblat iber, no es de massa bon caminar, hi ha moments que tens que grimpar una mica pro no es res que no es pugui fer, anem seguint el camí sempre cap a l'esquerra fins trobar entre-mig dels matolls els vestigis del vell poblat ibèric al costat de la seva muralla de la cara de ponent, aquest nucli es veí dels altres poblats que hi han a la serralada com pot ser el que esta sota el castell de Sant Miquel pertanyent al municipi de Montornès. El poblat iber de Castellruf sesten per tot el cim de la muntanya i el vessant est avarca un perímetre de unes 0'5 Ha, delimitat per dues muralles, la primera de uns 115 cm. de gruix envoltava la part superior del turo i l'altre a uns 13 m. per sota i paral·lela a la primera.


Poblat Iber de Castellruf

Habitatges enganxats a la muralla del S.O.


   La majoria d'habitatges o habitacions documentades, es troben adossades a la muralla superior del SO (la que dona a la vessant del Vallés), unes 11, també es trobà un forn fet de tapia envoltat d'eines de ferro ja que aquella gent el treballava, també una sitja en una habitació tocant a la muralla i una bona diversitat de peces ceràmiques i d'altre indole. A la muralla s'hi documenten cinc obertures triangulars a la zona de ponent, es suposa que podrien ser sortides d'aigua de les cases.

Suposat desaigua a la muralla
Mateix desaigua a les excavacions de 1984

 











Un fragment d'ánfora fa suposar que l'inici del poblat fos al final del segle VII o principis del s.VI abans de Crist, pro lo que es segur es que el primer nivell es de la primera mitat del s.IV aC, també es suposa que l'abandonament definitiu volta entorn de l'últim quart del s.III o principis del s.II aC.

   A l'any 1984 si portaren a terme les primeres excavacions sistemàtiques les que varen ser les que definiren mes exactament les dates d'ocupació del poblat i de les que pertanyen aquestes imatges amb blanc i negre:



Excavacions del 1984
    Pro molt abans d'aquestes excavacions, un home vingut de Cantàbria amb una gran inquietud per saber els orígens del poble on vivia (Sta.Mª de Martorelles) puja al cim i començar a trobar restes iberes, aquest era en Andrés Cueto del Rio, un gran aficionat a la arqueologia i el que amb va ensenyar aquesta troballa, dia a dia i any darrera any va anar 

Gerres de fang de la col·lecció d'en Andres Cueto
Puntes de llança i ganivets








Cibelles


estudiant aquest poblat sense ajut de ningú, fent una petita pro important col·lecció de peces diverses que anava trobant per allà fins i tot re-composant plats i ànfores, vaja, tot una vida de treball que ningú l'hi va saber valorar ni agrair, a part de fer-la petar molts cops amb ell vaig tindre la sort de poder fotografiar les seves troballes, algunes publicades al bloc i aquestes i moltes altres al llibre publicat per Santiago Villanueva i Falomir: El Poblat Iberic de Castellruf, bresol de la historia d'un poble, on es recullen els relats i tot el treball d'en Andrés Cueto en el poblat i també en el dolmen neolític que hi ha per les rodalies.


Joguines i agulles de cosir també de la col·lecció d'en Andrés Cueto del Rio

   Despares de veure i voltar per el poblat iber, que per cert esta tot ple de matolls i en un deplorable estat de conservació (caldria que ho cuidessin una mica mes ja que son els vestigis de la nostra historia), tornem a baixar al collet on hi ha l'encreuament de camins, seguim direcció cap a la Conreria i a uns cinquanta metres ens surt un corriol a la dreta que entra cap a la boscúria, l'agafem i tot seguit davant nostre ens apareix el dolmen Neolític de Castellruf, es un Megàlit que forma una cambra quadrangular amb unes mesures aproximades de 160 cm. de llarg per 150 cm. d'ample i d'alçada uns 60 cm, al seu costat s'hi trobava un menhir que actualment es pot veure a la

Dolmen neolític de Castellruf














plaça de Santa Mª de Martorelles. Dons be, vist ja tot el que teníem que veure tornarem a buscar el cotxe per el mateix camí que hem vingut, a no ser que ens quedi temps per fer una passejada per el carener, jo ja baixo avall tot i contemplant una meravellosa vista de la comarca en la que visc: el Vallès.

Vista del Vallès tot baixant de Castellruf
Fotos preses el 25/10/2014 (menys les de blanc i negre que son del any 1984 o anteriors)