Salt de can Montllor

Salt de can Montllor desde la font de la Fagina

   El salt de can Montllor rarament es veu com a la foto, ja que està situat en una riera de curt recorregut i en un lloc bastant alt, però el llogaret es força entranyable i bonic al final d'una "avinguda" de fonts, vos en faré cinc cèntims:

   Està situat en el terme municipal de Sentmenat, prop de la urbanització de can Vinyals anant direcció a Castellar del Vallès, si seguiu l'explicació i els planells que us poso no crec que tingueu cap problema en trobar-lo.

Foto de Google

   Com he dit, sortim de Sentmenat direcció cap a Castellar del Vallès per la C-1415a, passats uns dos kilòmetres a la dreta veurem un indicador que ens senyala l'entrada a la urbanització de can Vinyals, trenquem i seguidament ens trobarem que el carrer es divideix amb dos, pro a l'esquerra surt un camí de terra com si volgués tornar cap a la carretera, aquest és el que hem de seguir com senyalo en la fotografia treta de Google i no deixar-lo fins a arribar a la masia de can Montllor, com que a la masia no hi ha massa lloc per deixar el cotxe opto per deixar-lo en una esplanada que hi ha abans d'arribar-hi podríem dir que a sota una grandíssima torre elèctrica, més o menys al punt GPS: N - 41º 37' 40.8''  E - 2º 06' 38.7'', allà sempre es veu a un o altre aparcat; cal tenir cura que si aneu amb gossos portar-los fermats, ja veureu les indicacions, hi han remats i es podria armar grossa. Bé doncs, deixem el cotxe i emprenem la marxa a peu passant entre-mig d'unes oliveres que ens duran  per les pastures fins a la masia de can Montllor.

Camps d'oliveres i pastures

Can Montllor

Can Montllor

Barraca de pastor

     En passar la casa, veiem que el camí és bifurca, quin dilema, la veritat es que si agaféssim el que baixa cap a la dreta i als 50 m un corriol cap a l'esquerra seguint riera amunt també hi podem arribar, però us hi portaré agafant el camí que puja cap a l'esquerra que és més ample i pot ser que més còmoda per a tot-hom, anem enfilant amunt sense deixar-lo, cap a l'esquerra surt algun altre camí però nosaltres sobretot no deixem el principal, més endavant passarem pel costat d'una cabana de pastors que en cas de pluja encara ens podria donar aixopluc, ja que es conserva bastant bé, més amunt i en una corba que fa el camí cap a l'esquerra, surt un corriol a la dreta, compte no us el passeu, és el que porta cap al salt i malauradament pel moment no hi ha cap indicador que ho senyali, a partir d'ací, el corriol es converteix rarament en una petita avinguda força ben cuidada (almenys per ara) que ens portarà sense cap pèrdua cap a la font de la Fagina on hi

Font de la Fagina

trobarem taula i bancs de pedra per poder descansar i si cal fer un mos, mentre contemplem ja des d'allà el salt de can Montllor, sempre que hagi acabat de ploure en abundància durant dos o tres dies, ja veureu perquè dic axó de la pluja,

Salt de can Montllor des de la font de la Fagina

seguint direcció al salt passarem pel davant de la font del Llorer en la que s'hi troba aquesta interessant inscripció clavada a la paret en la qual es fa esmena del passat d'aquestes muntanyes totes plenes de llorer i també d'on bé el nom, cognom o mot de "Montllor"; passada la font baixem cap a unes escales que ens portaran al mateix peu del

Font del Llorer

saltant d'aigua i a mig baixar ja ens trobarem amb aquest fantàstic espectacle de la riera de Montllor saltant per aquest desnivell que ens trobem al davant.

Salt de Montllor desde les escales

      Però aquest salt, com he dit abans, rarament es troba així, té que haver plogut amb ganes durant dos o tres dies seguits, vos donaré uns exemples pràctics amb les dates:

23/03/2014

                        

                                    01/12/2014

06/12/2014

   Com podeu veure el mes de Març estava ben sec, despares de la llevantada que va fer per sant Andreu del mateix any queia amb força i al cap de cinc dies ja minvava el cabal del riu notablement.

   Bé, estigui com estigui l'excursioneta es força distreta, si mes no hem passat una bona estona, però val la pena de recordar el salt amb ple cabal com me'l vaig trobar en sortir de la feina el dia 1 de Desembre:

Salt de can Montllor (01/12/2014)