Translate

diumenge, 12 de juliol de 2015

Gorg de Santa Margarida

Des de darrera el salt
   
   El gorg de Santa Margarida (o santa Margarita, cada planell ho posa diferent) és un dels molts que podem trobar en el curs del riu Brugent, aquest dins del terme municipal de Les Planes d'Hostoles, comarca de la Garrotxa.
Aquest preciós saltant queda darrera mateix de la fàbrica d'embotits Pirene la que aprofita l'aigua del riu pels afers de la indústria, amb això vull dir que com que agafa l'aigua abans d'arribar al salt, aquest veu influenciat el seu cabal segons si la fabrica funciona o no, també com sempre si ha plogut recentment influeix però amb això ja hi estem acostumats.
  
    Per anar-hi és ben senzill, podem partir del Cementiri del poble que venint d'Olot el  trobarem a mà esquerra, seguim direcció Girona travessant tot el municipi, al cap d'un kilòmetre més o menys trobarem a la dreta una fàbrica d'embotits (Pirene), just al costat surt un corriol que ens portarà cap al darrera, on hi ha uns espais per deixar el cotxe, sobretot no barreu el pas deixant el vehicle al mig del camí, més endavant hi ha uns horts als quals els seus propietaris baixen amb el cotxe. Un pic ben aparcats (us deixo les coordinades aproximades d'on vaig aparcar, GPS:  N - 42º 02' 42.7''   E - 2º 33' 24.1''), seguirem a peu travessant una tanca que els pagesos han posat pel senglar, hem de deixar-ho tot tal com ho trobem, més endavant trobem uns horts amb unes casetes per posar les eines a la dreta, un camí que baixa al riu i un altre que segueix recte amb un altre tanca al final, creuem la portella i continuem sense deixar el camí, no té pèrdua, girarem lleu-ment a l'esquerra i ja ens el trobarem davant: el Gorg de Santa Margarida. 

Gorg i salt de Santa Margarida
   Com podeu veure és un bon lloc per banyar-se amb la canalla, l'únic que és de sentit comú, és tindre precaució i sobretot no causar cap mena d'impacte en el medi-ambient, deixar-ho tal com ens ho hem trobat, pel demès gaudiu d'un bon dia, us deixo un parell de fotos mes.




Les fotos del damunt han estat preses el 13 i el 18/06/2015

8 comentaris:

  1. Hola Josep, bones dfotos d'un lloc, ara un pel massa visitat. Cada dia, pujant d'Amer veog molts cotxes aparcats. Hi ha una alternativa, que surt al diptic de turisme de les planes, que surt de l'antiga estació de tren i, resseguint el carril boci, tardes potser 15 minuts. El camí es molt recomanable i així els cotxes no causen problemes a la fàbrica i la gent als pagesos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Ramon, de ben segur que amb aquestes calors molta gent deu anar a refrescar-se, si no malmeten el paisatge no passa res, pro si comencen deixar deixalles i robar en els horts malament, de tota manera si les coses es fan amb cura no passa res, el planell que dono es el que surt en un dels tríptics que donen en el punt d'informació (ja t'ho vaig ensenyar via Facebook), el que te que fer l'ajuntament es vigilar una mica i posar ma dura amb tots els brètols que deixin brutícia o malmetin l'espai. De tota manera ja miraré quan hi torni un altre dia de passar per el camí que tu amb dius, de ben segur que deu de ser força bonic.

      Elimina
  2. Hola Josep un lloc molt maco el que me me agrada es la frescor que si respira molta gen busca el sol i jo al reves molt bon reportage !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Cinto, en veritat es un lloc força bonic en el que un es pot relaxar força, sempre i quan no hi trobis gaire gent, per el que sembla val mes esperar a la Tardor per tornar-hi. Salut.

      Elimina
  3. Gran reportatge i fotografies, i sobretot la darrera: mereixedora de primer premi de concurs. Felicitats Josep!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracies Rafel, celebro que t'agradi el reportatge i les fotos, pro tampoc crec que es mereixin cap premi, tinc companys de blocs que les superen i de bon tros, una abraçada i SALUT.

      Elimina
  4. Unes fotos precioses Josep, molt bon reportatge. Venen ganes d'anar-hi... L'ho de la brutícia té díficil solució, diumenge vam recollir una ampolla i un got de plàstic del costat d'un llac per Andorra; jo és que no ho entenc...
    Molt bon reportatge!
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gracies Marta, com be dius amb axó de la brutícia no hi ha res a fer, fins que tothom es consciencií no en farem res. Una abraçada i endavant.

      Elimina