Translate

divendres, 11 de setembre de 2015

El Pi de les Tres Branques

   El Pi de les Tres Branques més que un racó de Catalunya és un dels santuaris (aquest natural) on molts catalans ens reunim per manifestar la llibertat que anhelem.

El Pi de les Tres Branques des del prat
   Per anar-hi, només ens cal clicar al GPS les següents coordinades: N - 42º 06' 37.6''  E - 1º 46' 54.6'', pro per un cas que no tinguéssiu aquesta andròmina us en faré cinc cèntims amb ajut d'aquest planell:


   Sortint de Berga direcció Cercs prendrem el desviament que ens surt a l'esquerra cap a Sant Llorenç de Morunys i a la poca estona a la dreta el dels Rasos de Peguera, anem tirant carretera amunt vigilant de no despistar-nos i pujar cap al monestir de la nostra senyora de Queralt, passat aquest desviament, al cap d'uns quilòmetres muntanya amunt, a l'esquerra (hemd'estar atents) veurem l'indicador de Castellar del Riu i del Pi de les Tres Branques, només ens cal agafar-lo, als pocs metres a la dreta veurem com encara s'aixeca majestuós davant del prat aquest gegantí símbol català, encara que sense vida però sempre viu dins els nostres cors:


   El quedar-me davant d'ell, vaig pensar... quantes coses no hauràs vist des de dalt
de les teves potents branques, per quants episodis de la nostra història has passat?, sempre, d'ençà que jo recordo has sigut un dels nostres símbols de llibertat, pot ser per axó que tot i amb mancança de vida uns brètols t'han volgut mutilar una de les teves inseparables branques, però el poble que t'estima no ho ha premés tornat-la a posar en el teu ja vulnerable tronc, els catalans igual que te'm reconstruït, seguim lluitant al llarg del temps per reconstruir el nostre petit país de mica en mica, any rere any per mirar d'aconseguir algun dia la nostra anhelada llibertat. Per a mi les teves tres branques em diuen de passat, present i futur; passat: pel record i respecte als meus avantpassats que com en Francesc Balius i la seva família que patí-ren els horrors i la decadència dels anys que succeïren al setge del 1714, humiliats i espoliats pel regne de Felip V de Borbó, però tot i així lluitaren per sobreviure treballant durament aixecant el nostre país i dels que tinc l'honor de ser el seu descendent directe com bé ho puc provar amb llurs documents de l'època:
Fe de Baptisme d'en Josep
Balius Torreguitart
28/02/1749
Tot el seguiment de la nostra família, igual que les altres, durant el transcurs del temps han patit d'altres guerres i situacions semblants, és a dir ensorrar-se i tornar-se a aixecar fins a arribar als nostres dies: el present, present de la meva generació el que estem vivint ara que també ha estat sotmesa a una dictadura imposada pel general Franco i que després d'un esforç global s'ha aconseguit arribar a una Monarquia democràtica, però els catalans seguim lluitant pels nostres valors, els que també ens inspira aquest Pi de les Tres Branques, l'anhel sempre somiat pel futur, futur que desitjo pel meu nét que està a punt de fer els tres anyets, que quan es tregui el barret pugui veure que viu en un país millor i lliure per poder seguir gaudint de l'ombra ...
                                             




... del Pi de les Tres Branques.


Pi de les Tres Branques

Les fotografies del damunt han estat preses el 27/07/2015.

4 comentaris:

  1. Una anecdta que desconeixia al veure les primeres fotos he pensat caram i han arbres molt mes macos pero ara veig que no amb tanta historia he pasat a prop un munt de vegades i mai i he anat si deu vol a la proxima vegada que vagi pe aquests indrets segu que i vaig molt bon reportage Jose`un abraçada !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Cinto, dons val la pena de passar a veu-rel, es un símbol de nostre terra. Salut.

      Elimina
  2. Quina gran explicació Josep, hi aniré de ben segur!! Salut!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Rafel, es un lloc bonic per anar, s'hi respira pau, t'ho recomano. Una abraçada i salut.

      Elimina