El salt del Roure és un dels molts que trobem a la Garrotxa i en especial dins la Vall d'en Bas, però com es pot veure no n'hi ha cap d'igual, cada un té el seu encant especial, aquest per exemple és bastant punyeter de fotografiar, o porteu un bon gran angular o el feu amb dos o tres cops, ara que amb els mòbils es pot fer una panoràmica, però no ens compliquem la vida amb tecnicismes que el més bonic és poder posar-se davant amb els peus a l'aigua i admirar-lo mentre l'aigua que cau et va refrescant el cos.
Per arribar-hi no és gaire complicat, està dins del terme municipal de Joanetes, una població de La Vall d'en Bas (La
Garrotxa), des d'allà, prenem la carretera GIV-5273 com si volguéssim anar a Torelló per l'antiga carretera travessant la collada de Bracons (no pels túnels de la C-37), des de l'últim carrer del poble que dóna a la carretera fins al punt hi ha poc més d'un kilòmetre, és al segon trencall a l'esquerra de la carretera on també hi ha una casa, el camí que surt abans de la casa està tancat per una cadena ja, que és privat i no es pot entrar amb el cotxe, hem de deixar el cotxe ben aparcat per allà mirant que no destorbi, pel qui té GPS les coordinades són: N - 42º 07' 02.0'' E - 2º 24' 23.5''.
El camí que seguim passa per el costat de la C-37 i per sobre els túnels |
Tot passejant d'ací fins al salt hi ha una mitja hora de bon i distret camí, prenem la via emporlanada que és la que dóna accés als serveis i sortides d'emergència dels túnels de la C-37 (túnels de Bracons) i no la deixem fins que s'acaba
Can Santmateu |
convertint en camí de terra que va a la vella masia de Can Santmateu, pro abans d'arribar-hi, a l'esquerra veiem un indicador que ens guia cap al salt, tot travessant el filat pel bestiar enfilem un corriol amunt però decantant-se cap a la
Rètol indicador |
Muntanyes del Puigsacalm |
dreta (a l'esquerra sembla que hi ha un altre camí, aquest NO), tirant direcció a l'ermita de Sant Mateu que ja comencem a veure de lluny mentre admirem les muntanyes que tenim al davant, en la foto d'esquerra a dreta: Puigsacalm, Puig dels Llops, Puig Corneli i treien el nas pel cantó Les Agulles, és un veritable espectacle, ben distrets anem arribant a la ermita
Ermita de Sant Mateu |
de Sant Mateu, amb les portes tancades però sembla estar ben cuidada, ara atenció, hem de passar pel camí que passa per davant mateix de la porta, no agafeu l'altre que tira amunt, no sé on anireu a parar, ja és l'últim tram, en deu minuts ja hi som, més endavant trobareu un altre camí a l'esquerra que puja, nosaltres per la dreta tot seguint la riera de Joanetes, cada cop que anem avançant sentim més fressa d'aigua fins que gaire bé de sobte ens apareix el saltant d'aigua d'entre-
mig de la boscúria, és per trobar-t'hi, per tal de poder posar-nos davant d'ell, hem de passar un xic per sota la seva capa, compte que hi poden haver despreniments i el terreny sol estar molt relliscós, per menys d'un duro ets de cul a terra, un pic a baix s'ha de passar per sobre les pedres per tal d'esquivar la riera i a la fi ja hi som al davant, ha valgut la pena, ara
Salt del Roure |
ja podem gaudir de la vista d'aquest gegant d'uns trenta metres d'alçada, i despares, ja està, tornem cap al cotxe per on hem vingut i tan contents.
Salt del Roure |
Les fotografies del damunt han estat preses el 12/03 i el 01/05/2016
Hola Josep, veug que baixa prou aigua. I si les fotos són d'ahir, caldrà comptar-hi el xàfec d'ahir a la nit. Per cert, el camí molt ben detallar.
ResponEliminaHola Ramon, sento decepcionar-te, les fotos son del Març i el 1 de Maig d'enguany (sempre al final del bloc procuro posar la data en que estan fetes), segur que amb el que ha plogut per alla el teniu ben bonic. Una abraçada i salut.
EliminaFantastic reportage Josep i les fotos alucinants tal com diu el Ramon vaija prou aigua pero no sabia que ahir havia plogut comptave que anava sec tambe una abraçada Josep i a veure si algun dia en veiem !!
ResponEliminaHola Cinto, he aprés molt de tu a l'hora de fer blocs, sobre tot al detallar els punts GPS i els planells, en quant a les fotos fem el que podem i amb el que ens trobem, a tu no hi ha qui et superi, no amb canso de repetir que trobo molt a faltar els teus blocs. A mi també m'agradaria trobar-te un altre dia, la faríem petar una estoneta. Una abraçada i salut.
EliminaHola Josep,
ResponEliminaUn reportatge fantàstic com sempre, molt ben explicat i detallat. Les fotos t'han quedat fabuloses, què bonic tot! Quines ganes de sortir que tinc, amb tot l'ho de la mudança fa més d'un mes que no surto de Barcelona... Encara me'n fas venir més ganes!
Una abraçada,
Hola Marta, no amb parlis d'obres que jo estic pintant i de reformes, sort que tenia algun bloc amagat i es el que vaig publicant, també tinc ganes que plogui i de tornar cap a la natura per esbargir-me un xic. Una abraçada i endavant.
Elimina