Translate

diumenge, 24 de gener de 2016

Les Estunes (Porqueres)

Gran Roure
   Les Estunes podríem dir que es un paratge entre la fantasia i la ficció, sembla com si per un moment sortissis del mon real per endinsar-te en un compte de fades, es per viureu, sentir l'experiència de ser allà i deixar-te portar per els somnis mes profunds tot endinsante a les profunditats de la terra.
 

   Aquest preciós i encantat lloc el trobarem a la comarca del Pla de l'Estany, en el terme municipal de Porqueres, ben a prop de l'estany de Banyoles, per arribar-hi vos podeu guiar per les senyals GPS: N 42º06'48.2'' - E 2º44'47.6'' que vos deixaran en un petit descampat que hi ha per aparcar el cotxe tot guarit d'arbres i al costat d'una zona de pícnic que també esmena na Marta Dacs en el seu bloc "Som de Pícnic" , i per el que no tingui cap aparell anirem al típic planell explicatiu:


Planell de situació
                                     
   Sortim del municipi de Banyoles per la carretera GI-524 passant per el davant de l'antic balneari de la font Pudosa amb direcció al nucli de població de Porqueres i mes lluny direcció Mieres, Santa Pau ... , passarem el desviament que ens surt a l'esquerra cap a Pujarnol enfilant una llarga recta, pro ull, ja ben a prop a l'esquerra veurem l'entrada a la zona de Les Estunes, entrarem, deixarem el cotxe i al davant al costat del camí que va cap el recinte veurem un parell de taules amb els seus llurs bancs per poder seure a fer un mos; per arribar al punt d'entrada hi ha una senyalització de fletxes amb unes goges pintades al seu damunt, es tan sols seguir el camí (en vermell al planell)
Esquerdes al terra
tot recte fins sortir a la clariana, allà tombar a l'esquerra i de-seguit ho veureu, entreu que de-seguit començareu a notar com la terra s'obre sota els vostres peus, s'escolten veus, el temps canvia, es fa fosc, entrem dins "Les Estunes".


Pont


   Podrem observar les esquerdes que hi han al terra i trobarem de tant en tant petits ponts per traspassar-les, no vos espanteu si veieu a algú passejar per dins els passadissos, es comuniquen formant petites rutes per sota terra.

Entrada a dues grutes
  Aquestes estranyes formacions rocoses son degudes a la presencia del Travertí, roca sedimentaria d'origen calcari, que degut a la seva erosió ha format aquestes meravelles, l'espai de les Estunes esta declarat com a geòtop, espai d'interès geològic inclòs en el PEIM.

Entrada a una galeria
Interior galeria
Entrada galeria


                                                                                                                                                                                                                                                                                                                           Degut a la seva holografia, en èpoques passades la gent rural hi atribuïa llegendes i coses fantàstiques, uns deien que les fades del Canigó baixaven ací per posar-hi els ous, d'altres que les Goges o dones d'aigua hi celebraven les seves festes, vaja que cada escú en deia la seva, pro el que si es cert es que el lloc ho ben sembla.

Entrada galeria al costat de les arrels d'un arbre
 
      Al entrar al pàrquing, veurem un rètol amb la llegenda de les Goges de les Estunes a partir de la versió de Pere Alsius recollida per Joan Vidal, que diu així:

   Visitant: abans d'endinsar-te al fons d'aquestes esquerdes, faries be de conèixer que n'explica la llegenda, no fos cas que, per uns moments, fantasia i realitat deixessin de ser coses diferents...

Temps era temps vivien a Les Estunes uns éssers antifràstics eteris i invisibles, personificats en forma de dones de gran bellesa i finor extraordinàries.
Durant el dia s'amagaven, amb timidesa de la llum, per entre les ombres de les esquerdes i les baumes, gaudint del cant dels ocells o dels jocs i entreteniments que s'enginyaven en el seu palau de pedra. Cap mortal les podia sorprendre, pro en la foscor de la nit es podia entreveure la llum resplendent dels vestits delicats amb que guarnien la gentil bellesa del seu cos quan sortien a esbargir-se a la claror de la llum de la lluna i les estrelles. Després d'haver senyalat el gall la mitja nit, i només aleshores, es manifestaven als vivents, ja ballant i enmirallant-se sobres les plàcides aigües de l'estany, ja entonant bells càntics als esperits dels boscos.
En els palaus de pedra feien les aloges grans festes i convits que eren coneguts per la gent de la contrada per l'enlluernadora claror i per la cridòria dels xisclets que sortien d'esquerdes i baumes.
Elles no tenien cap tracte amb els mortals que vivien a prop de Les Estunes i s'hi mostraven indiferents: de dies els defugien amagades als llocs mes solitaris del bosc, gaudint de la intimitat dels seus palaus, i d'aixó se n'asseguraven teixint, amb un fil imperceptible, una finíssima xarxa que impedia el pas a curiosos i atrevits. Només hi entrarien aquells que desitgessin no retornar mai mes al mon dels mortals i quedar-se per sempre entre la fantasia màgica dels palaus rocosos de Les Estunes.

Paratge de Les Estunes (05/09/2015)
                                                                                                                                                                                                                                                                                           

9 comentaris:

  1. Caram Josep aixo o conec ja de petits i anavem amb el colegi a fer hi la beranada recordo que ens pesejavem per dins les grutes pero be ja estic massa gros per anar hi ara el loc es curios encara que tot probe de un terratremol que va haber hi ja fa molts anys un lloc per passar hi un bon mati SALUT !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Cinto, al teu poble teniu coses força curioses i boniques a la vegada i crec que encara hi podem passar, una mica mes estrets pro passem. Es un lloc al que quan el meu net sigui mes gran penso portar per fer-li viure les llegendes de fades que hi ha per allà, un lloc molt bonic. Una abraçada i salut.

      Elimina
  2. Molt bon reportatge Josep, unes fotos fantàstiques. Moltes gràcies per nombrar-me. Es un indret encissador.
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracies Marta, es bo que la gent conegui el teu bloc, ajuda molt a trobar un indret on poguer fer un mos després d'haver visitat algun lloc pintoresc i mes si vas amb canalla, el teu bloc es de molt ajut, ojala el pogues anomenar cada cop que jo en publico un, ja seria massa. una abraçada i endavant.

      Elimina
    2. Moltes gràcies! Em faràs possar vermella!!
      Una abraçada

      Elimina
  3. Hola Josep, tant a prop que ho tinc i no hi he anat mai. Amb el teu reportatge ho torno a posar al calendari.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Ramon, ves-hi i si portes la mainada disfrutaràn una estona i tu ho passaràs be, una abraçada i salut.

      Elimina
  4. Un lloc fantàstic que desconeixia, hi vaig molt a Banyoles i de ben segur que a la propera em passo!!
    Molt bé Josep!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Rafel, et recomano que hi vagis, val força la pena, es un llogaret força curiós. Salut.

      Elimina