Les Estunes (Porqueres)

Gran Roure

   Les Estunes podríem dir que és un paratge entre la fantasia i la realitat, sembla com si per un moment sortissis del món real per endinsar-te en un compte de fades, és per viure-ho, sentir l'experiència de ser allà i deixar-te portar pels somnis més profunds tot endinsant-e a les profunditats de la terra.

 

   Aquest preciós i encantat lloc el trobarem a la comarca del Pla de l'Estany, en el terme municipal de Porqueres, ben a prop de l'estany de Banyoles, per arribar-hi us podeu guiar pels senyals GPS: N - 42º 06' 48.2''   E - 2º 44' 47.6'' que vos deixaran en un petit descampat que hi ha per aparcar el cotxe tot guarit d'arbres i al costat d'una zona de pícnic que també esmena na Marta Dacs en el seu bloc "Som de Pícnic", i pel que no tingui cap aparell anirem al típic planell explicatiu:

Planell de situació

                                     

   Sortim del municipi de Banyoles per la carretera GI-524 passant pel davant de l'antic balneari de la font Pudosa amb direcció al nucli de població de Porqueres i més lluny direcció Mieres, Santa Pau ... , passarem el desviament que ens surt a l'esquerra cap a Pujarnol enfilant una llarga recta, pro ull, ja ben a prop a l'esquerra veurem l'entrada a la zona de Les Estunes, entrarem, deixarem el cotxe i al davant al costat del camí que va cap al recinte veurem un parell de taules amb els seus llurs bancs per poder seure a fer un mos; per arribar al punt d'entrada hi ha una senyalització de fletxes amb unes goges pintades al seu damunt, és tan sols seguir el camí (en vermell al planell) tot recte fins a sortir a la

Esquerdes al terra

clariana, allà tombar a l'esquerra i de-seguit ho veureu, entreu que de-seguit començareu a notar com la terra s'obre sota els vostres peus, s'escolten veus, el temps canvia, es fa fosc, entrem dins "Les Estunes".

Pont

   Podrem observar les esquerdes que hi ha a terra i trobarem de tant en tant petits ponts per traspassar-les, no us espanteu si veieu a algú passejar per dins els passadissos, es comuniquen formant petites rutes per sota terra.

Entrada a dues grutes

  Aquestes estranyes formacions rocoses són degudes a la presència del Travertí, roca sedimentaria d'origen calcari, que a causa de la seva erosió ha format aquestes meravelles, l'espai de les Estunes està declarat com a geòtop, espai d'interès geològic inclòs en el PEIM.

Entrada a una galeria

Interior galeria

Entrada galeria

                                                                                                                                                                                                                                                                                                                           

   A causa de la seva holografia, en èpoques passades la gent rural hi atribuïa llegendes i coses fantàstiques, uns deien que les fades del Canigó baixaven ací per pondra-hi els ous, d'altres que les Goges o dones d'aigua hi celebraven les seves festes, vaga que cadascú en deia la seva, però el que si és cert, és que el lloc ho ben sembla.

Entrada galeria al costat de les arrels d'un arbre

 

      A l'entrar al pàrquing, veurem un rètol amb la llegenda de les Goges de les Estunes a partir de la versió de Pere Alsius recollida per Joan Vidal, que diu així:

   "Visitant: abans d'endinsar-te al fons d'aquestes esquerdes, faries bé de conèixer que n'explica la llegenda, no fos cas que, per uns moments, fantasia i realitat deixessin de ser coses diferents...

Temps era temps, vivien a Les Estunes uns éssers antifràstics eteris i invisibles, personificats en forma de dones de gran bellesa i finor extraordinàries.

Durant el dia s'amagaven, amb timidesa de la llum, entre les ombres de les esquerdes i les baumes, gaudint del cant dels ocells o dels jocs i entreteniments que s'enginyaven en el seu palau de pedra. Cap mortal les podia sorprendre, pro en la foscor de la nit es podia entreveure la llum resplendent dels vestits delicats amb què guarnien la gentil bellesa del seu cos quan sortien a esbargir-se a la claror de la llum de la lluna i les estrelles. Després d'haver senyalat el gall la mitja nit, i només aleshores, es manifestaven als vivents, ja ballant i emmirallant-se sobres les plàcides aigües de l'estany, ja entonant bells càntics als esperits dels boscos.

En els palaus de pedra feien les aloges grans festes i convits que eren coneguts per la gent de la contrada per l'enlluernadora claror i per la cridòria dels xisclets que sortien d'esquerdes i baumes.

Elles no tenien cap tracte amb els mortals que vivien a prop de Les Estunes i s'hi mostraven indiferents: de dies els defugien amagades als llocs més solitaris del bosc, gaudint de la intimitat dels seus palaus, i d'això se n'asseguraven teixint, amb un fil imperceptible, una finíssima xarxa que impedia el pas a curiosos i atrevits. Només hi entrarien aquells que desitgessin no retornar mai més al món dels mortals i quedar-se per sempre entre la fantasia màgica dels palaus rocosos de Les Estunes".

Paratge de Les Estunes

Les fotografies del damunt han estat preses el 05/09/2015