Translate

diumenge, 17 de juliol de 2016

Madremanya i el Santuari dels Angels

Vista parcial de Madremanya venint per la carretera dels Àngels
 Madremanya és un petit però molt bonic municipi de la comarca del Gironès, en el que també podem trobar dins del seu terme municipal el poble de Millàs. Podríem dir que es troba entre les Gavarres i el Baix Empordà.

Planell del nucli antic del poble
   El seu encant és que igual que molts altres pobles del seu voltant encara conserva gran quantitat dels seus vestigis medievals, jo amb l'ajut d'un planell del poble he fet una senzilla ruta pels seus carrers, força interessant de fer per admirar la seva gran història. Per arribar-hi no està amagat, tot depèn d'allà on vinguem, us deixo les coordinades per GPS del lloc on jo he deixat el cotxe: N - 41º 59' 23.7''   E - 2º 57' 19.9''.
   En arribar al poble el primer que ens ressalta és l'església, pro a mesura que anem avançant i entrant dins les seves muralles la cosa cada cop es va posant més interessant.
   Podríem començar dient d'on ve el nom del poble per exemple, ja que ací fins hi tot, axó te'l seu per-que: Madremanya prové de l'expressió de "Mater Magna" que significa en llatí "mare gran", nom que era donat a la deessa Cíbele.
   El primer cop que sentim esmenar al poble a la història és l'any 994 quan els comtes Ramon Borrell i Ermessenda vengueren l'alou i el feu de Matermania al senyor Otger de Monells per dues onces d'or. Molt abans ja es tenien notícies dins el seu terme, l'any 834 el bisbe de Girona (un tal Gotmar) obtingué de Lluís el Pietós, fill de Carlemany, la possessió d'una finca dita Miliasam (actualment Millàs), més endavant, per allà el segle XIII la família de Millàs que ja eren cavallers i tenien el seu escut nobiliari, reforçaren notablement la residència que construïren en aquella finca convertint-la en un veritable castell.
Vista de l'església des de la Travessera de sant Esteve
   L'església de Sant Esteve de Madremanya resta documentada des de l'any 994, és d'un estil romànic tardà i edificada pels volts del 1300, consta d'una ampla nau acabada amb un absis semicircular, dins hi trobem dues capelles laterals de volta apuntada i el cor construït en el segle XVI. A la part exterior, destaquem unes importants obres de fortificació que

Façana de l'església de Sant Esteve amb el seu rellotge
alçaren tot el perímetre de l'edifici transformant al mateix temps la vella espadanya en un campanar de torre quadrada i acabat piramidal, sotes el campanar podem observar que hi havia un matacà que més tard fou convertit amb rellotge, la porta, que no podrem apreciar fins que estem davant mateix del temple, és rectangular amb timpà i un arc apuntat on a sobre hi ha una finestra; per al darrere hi ha un comunidor, també amb sostre piramidal.

Portal Oest de la Muralla (s. XVII)
   Comencem el nostre recorregut entrant per una de les portes de la muralla que protegia al poble per poder gaudir de les edificacions que guarda dins d'ella, les quals ens mostren la seva antiguitat mitjançant els seus elements arquitectònics i decoratius dels segles XVI, XVII i XVIII i així recordar un xic de la seva història.

Carrer de Sant Esteve
   A finals del segle XIII al poble existia una junta de caps de família que tots plegats formaven l'Assemblea o Universitat de Madremanya, aquesta entitat fou la que decidí l'any 1337 reparar l'església o l'any 1340 fundar un benefici a l'altar de Santa Maria.
Placeta d'en Vidal
   Durant l'edat mitjana el nucli del poble va prenent forma a dalt el turó on està situat, tot i estan emmurallats pro amb la manca de castell decideixen fortificar l'església, de tota manera segueix sent un municipi rural en el qual es produïa tot tipus d'horta i ramaderia.

Portal gòtic de la Sagrera (s. XIV - XV)
Façana de l'església (s. XII - XVI)





























   El poble en la segona revolta de la remença es veié força afectat, tot i que en l'abril del 1485 els seus habitants junt amb els d'alguns pobles veïns es reuniren en la sagrera del poble decidint solucionar les coses pacíficament i pel diàleg, però no va funcionar, no es va arreglar res i el mes de novembre del mateix any els pagesos decidiren assaltar el castell de Millàs.
Escales de l'església i al fons Portal de la Sagrera

   A mitjans del segle XVII la pesta ataca fortament al poble, pro malgrat tot l'any 1787 hi havia 262 habitants.

Carrer de Sant Esteve














    L'any 1809 durant la Guerra del Francès, el sometent local defensà aferrissadament la població davant les tropes de Napoleó, les que després en venjança saquejaren el poble cremant trenta-set cases i assassinant sense pietat a set homes i dues dones.

Església vista des de l'avinguda de les Gavarres
   Al segle XIX s'annexaren al poble els municipis de Sant Martí Vell i la Vilosa (1879), una unió que durà fins al 1931 que tornaren a separar-se, de tota manera cal esmenar que dins del terme de Madremanya a part del poble de Millàs també existeixen altres nuclis anomenats veïnats que són: Vilers, situat a ponent del cap del municipi a l'esquerra de la riera de Sant Martí, el Pedró, situat al nord del cap del municipi i el de Bevià, prop del límit amb Sant Martí Vell.

Portal Nord de la Muralla (s.XV)
   Tot fent un xic d'història anem corrent pels vells carrers d'aquest poble, però no vull aprofundir més ja que si voleu, podeu clicar a la web oficial de l'Ajuntament de Madremanya i allà hi trobareu tota la informació que necessiteu.


Campanar desde el carrer de l'ajuntament
Carrer de la Processó















Vista des de la carretera de la Pera
   Vist ja una mica el poble ens ha arribat l'hora de dinar i com que portem la carmanyola decidim d'anar al Santuari dels Àngels que ens queda bastant a
prop, amb un quart d'hora hi arribem, la carretera que agafarem (GIV-6703) surt de davant mateix de Madremanya en direcció "Els Àngels", podeu veure la ruta en el planell o posar les coordinades al GPS: N - 41º 59' 04.3''   E - 2º 54' 33.1''. En arribar-hi a la dreta veurem una zona de pícnic que ja ens esmena na Marta Dacs en un capítol del seu bloc "Som de Pícnic", un espai amb taules perfecte per fer un mos. El llogaret està situat al cim de Puig Alt (484 msnm) en el bell mig de Les Gavarres i en el terme municipal de Sant Martí Vell. De la història del santuari en corren  
Santuari dels Àngels
Façana de l'església













com a tot arreu diverses dites i llegendes, però el primer fet provat és que l'any 1409 el rector de Sant Martí Vell concedí una llicència a Martí de Llac, Guillem de Casadamont i a Blai de Vilademuls per construir una capella dedicada a la Mare de Déu dels Àngels dins dels terrenys del segon esmenat que en l'any 1412 el va vendre a la capella, les obres duraren des de 1409 fins al 1420 i a partir del 1424 els bisbes de Girona ja començaren a donar indulgències als que visitaven la capella.

Interior del temple
Imatge de la Verge dels Àngels

 











   El santuari al pas del temps i de les guerres va ser malmès i reconstruït uns quants cops, sempre engrandint-se i millorant el seu aspecte, fins i tot la imatge de la verge cremada i espoliada, actualment la imatge, de grans dimensions, fou realitzada per en Josep Espelta l'any 1943. Com a curiositat rellevant direm que en aquest temple es casà el famós pintor català Salvador Dalí i Domènech amb Gala el 8 d'agost de 1958 en cerimònia intima.

Vistes desde el Santuari
   Ben tips i després de fer un vol gaudint de les magnífiques vistes que es visualitzen voltant el santuari decidim tornar direcció a Madremanya, pro en arribar a la cruïlla tombem a la dreta com si volguéssim anar cap a Monells per arribar-nos fins al poble de Millàs (GPS: N - 41º 59' 20.2''   E - 2º 58' 16.0'') i veure per fora el seu castell, que és privat i hi fan vida en el seu interior, el poble es força bonic amb un veïnat força amable, podem destacar-hi el seu castell, l'església de Sant Iscle i Santa Victorià i la Creu de Millàs, coses que no vaig fotografiar, ja que va sortir el "simpàtic de turno" al qui l'hi molestava que fotografies el castell i les cases, com que jo el que no vull són problemes, vaig optar per guardar la cambra i marxar, és a dir que us haureu de conformar amb un parell de vistes generals del poble (espero que ningú s'ofengui en veure aquestes dues fotografies).

Vista de Millàs entrant al poble
Vista de Millàs al sortir del poble

Les fotografies del damunt estan realitzades el 23/01/2016



4 comentaris:

  1. Ostra Josep el lloc per mi es molt conegut pero la historia no en tenia ni idea molt bon reportage una abraçada !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracies Cinto, per Girona teniu llocs molt bonics i interessants. Una abraçada i salut.

      Elimina
  2. Fantastic reportatge! I moltes gràcies per nombrar-me.
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracies Marta, t'anomeno per que crec interessant que les persones com nosaltres que normalment portem la carmanyola coneguin el teu bloc, obre moltes portes, esta molt ben explicat i detallat. Una abraçada i endavant.

      Elimina