Translate

divendres, 20 de maig de 2016

Santuari de Salgar (Montsonís)

 
   El santuari de Salgar el trobem a la comarca de la Noguera (Lleida), pertany al terme municipal de Montsonís, la Foradada i molt a prop d'Artesa de Segre lloc desde on he posat el punt de partida en el planell, només cal agafar la carretera LV-9138 direcció a Montsonís i mes endavant trencar cap a Rubió de Baix, tot vorejant el Segre ens trobarem el Santuari al costat esquerra de la carretera just al punt G.P.S:  N 41º 53' 35.8'' - E 1º 00' 47.5''.

Santuari de Salgar
   Aquest Santuari, esta situat en el congost on el riu Segre passa entre el Puig d'Antona (on es troben les restes del castell de Malagastre i de un vell poblar Iber) i la serra de Salgar tota plena de coves i balmes, un reco certament preciós, un dels mes bonics de la comarca. Pot ser que el nom l'hi vingui degut a aquestes concavitats de la roca on esta situat ja que "salgar" ve de "algar" nom que en la toponímia medieval catalana venia a dir cova balma o algo semblant, tan mateix com en àrab el mot al-gâr vol dir concretament cova.
Entrada al recinte
   Per entrar teniu que passar primer per el punt d'informació de Montsonís on actualment deixen les claus per entrar al recinte.
   Mentre anem obrint el candau, vos faré cinc cèntims d'un parell de llegendes que ronden per aquest lloc:
   Diu que el nom de Salgar ve d'un cavaller que tenia aquest nom i habitava en un castell proper, lluitant i defenent aquestes terres cristianes dels invasors musulmans.
   L'altre explica que uns pastors guarint-se en una de les moltes coves que hi han per aquí (a la que s'hi pot pujar mig-ençant unes escales de fusta que veurem en una fotografia mes endavant) varen trobar una imatge de la Mare de Deu, després de baixar-la tres cops, la imatge retornava a la cova sense que ningú la toques, llavors varen suposar que volia quedar-se allà a dalt i la varen deixar.  
   Pro deixem-nos de contes i anem a lo que realment va passar, el que diu l'historia:

Dependències conventuals
   El Monestir de Santa Maria de Salgar en principi era un santuari Marià on es venerava una imatge de María, primer romànica i despares gòtica, que casualment desaparegué per l'any 1936. El poble creia que la verge tenia poders miraculosos i la treien en processó en époques de sequera.

Claustres i església
   El Salgar, ja surt anomenat en la dotació que va fer Arnau Mir de Tost a la canònica de Montmagastre en el 1054.
   Per l'any 1292 diu que ja hi havia un capellà amb un clergue al seu servei que depenien del rector de Sant Urbà de Montsonís. Les restes d'aquesta capella romànica formen part del presbiteri de la actual, era de planta quadrada i absis semi-circular amb entrada per la banda de l'evangeli que es on ara hi ha la porta de la sagristia.

Entrada al Monastir
   El senyor de Montsonís, Ponç de Ribelles, en veure que el lloc anava caient en decadència, per evitar-ho, cedí l'espai al ordre dels Carmelites Calçats els que hi fundaren un convent aprofitant i habilitant les coves  que els brinda la muntanya per allà el 1404.

Façana del convent - hospital amb els claustres
   L'ordre dels Carmelites acollien a tot-hom qui ho necessitava donant alberg i aixopluc als caminants i viatgers que passaven per el camí, en aquell temps força important que anava de Lleida a la Seu, per a on tambe hi circulaven molts peregrins que anaven cap a Santiago de Compostela.

Claustres
    En el segle XVI el monestir començà a viure una etapa d'esplendor, Gispert III, senyor de Montsonís, inicià les obres d'engrandiment del temple (per axó a la entrada del recinte conventual hi ha l'escut amb les armes dels Ponts i els

Dependències del convent













Perellós). Al segle XVII s'amplia la casa conventual i al segle XVIII es construí un pont (ara ja desaparegut) per passar a l'altre llera del Segre.

Vistes pujant per les escales que porten a la cova on es trobà la imatge de la verge
Observem que dins de la cova hi han unes escales de fusta que pugen cap a la cova de la verge 
   A l'any 1835 els Carmelites foren exclaustrats per la llei de desamortització de Mendizabal, pro, curiosament el monestir al principi passa desapercebut de la llei ja que no pertanyia a cap Bisbat, era del Arxiprestat d'Àger, pro aviat se'n adonaren, tinguen que claudicar venent tots els seus bens i terres que passaren a mans particulars.

Església desde dalt del convent
   Malgrat tot ben aviat el lloc es recupera com a santuari, gracies a la voluntat dels nous propietaris i ara depen de l'església d'Artesa de Segre.

Façana i pati de l'església desde els claustres
   El conjunt arquitectònic del santuari podríem datar-lo primordialment de la època barroca, encara que l'absis de l'església es romànic.

Interior de l'església desde l'altar
Interior de l'església desde el cor













   Les fotografies han estat preses el 27 de Desembre del 2015.


divendres, 6 de maig de 2016

Montsonís i el seu castell

Montsonís (27/12/2015)
   El poble de Montsonís pertany al municipi de Foradada, comarca de la Noguera i a la esquerra del riu Segre. A la població s'hi troben restes de fortificacions romàniques dels segles XIII i XIV, també al cim del pujol hi ha l'antiga església parroquial romànica dedicada a sant Urbà desde on es poden gaudir de unes espectaculars vistes de la comarca.

Vistes desde l'església de Sant Urbà
Sant Urbà de Montsonís
Vista del castell de Montsonís desde un carrer del poble












                               El poble es troba a tan sols uns tres kilòmetres d'Artesa de Segre, es a dir que esta força ben comunicat, compte amb bons restaurants, cases rurals d'allotjament i una botiga que es el punt d'informació del poble, a part del encant propi lo mes rellevant es el seu castell encara habitat, que podem visitar gaudint de la seva gran historia (va ser el primer castell habitat que es va obrir al públic en el nostre país).
Escut sobre la porta
Vos en faré cinc cèntims:
   Abans de començar amb la seva historia cal dir que el castell es la residencia d'estiu dels Barons de Albi, llinatge mes antic que el dels Ducs d'Alba, si ens hi fics-em en la torre del homenatge hi ha la bandera, cosa que vol dir que el castell esta habitat.
   Al principi la fortalesa formava part d'un recinte envoltat de muralles que s'estenia per tot el turo on ara esta situat el poble, segons els historiadors es tractava d'una sola torre circular de dues plantes, la primera per l'estable i la de dalt, per seguretat, configurava l'habitatge.

Façana principal del castell de Montsonís
   El compte Ermengol II, dit "el Pelegrí", va fer construir aquesta fortalesa per protegir, vigilar i repoblar cristianament les terres despares d'haverles reconquistat als sarraïns. Aquest castell va defensar la frontera entre la "Catalunya Vella" i la "Nova" durant 125 anys fins la conquesta de Lleida al 1149.

Interior de una de les entrades al castell (per on entrem a visitar-lo)
   En el segle XIV amb les guerres contra Castella i l'entrada de mercenaris francesos el castell va ser reconstruït, cada pedra del castell es un indicador del temps, a la torre de l'homenatge es nota la diferencia entre les primeres i les que es varen posar despares del seu enderrocament durant la Guerra dels Remences (s. XV), la revolta dels nobles contra el rei

Escales per pujar a la torre 
Dalt la torre de l'homenatge



















Joan II el 1460, va ser castigada amb la "humiliació": les torres de l'homenatge simbolitzen el poder del propietari del castell i esfondrar-la significava la fi de la seva grandesa.
   Durant el segle XVI s'inicià el procés d'ampliació i remodelació a partir de la torre de l'antiga muralla, a la segona mitat del segle XVII, a la Guerra dels Segadors la fortalesa torna a ser malmesa, pro de nou es torna a reconstruir.

Retrats dels abans-passats
Saló dels tapissos i retrats de la família            
                                                                                                                       





Finestral sobre la porta principal
amb "festejador".

    A la fi del segle XVII es començà a edificar l'església, pro les obres es varen paralitzar fins que els actuals senyors de Montsonís i Barons de Albi varen donar al conjunt l'aspecte que te en l'actualitat.
   Durant la Gerra Civil Espanyola (1936 - 1939) es descobrir un passadís secret que comunicava el celler del castell amb el monestir de Salgar, que queda a uns tres kilòmetres, aquest es suposa que seria per escapar o introduir aliments en èpoques de setge.
   Bona part d'aquesta informació la he tret del web de "Ara Lleida" pro si aneu al castell apart d'axó vos explicaran moltes mes coses força interessants de les que ni vos esmeno per que hi aneu, val molt la pena viure in situ lo que hi ha allà, si cliqueu ACÍ   vos sortirà la pagina web del castell amb els horaris, telèfon de contacte i activitats que podeu fer per el poble, jo ja nomes vos deixo amb unes quantes fotografies del interior del castell per fer-vos una mica de "dentetes", repeteixo: val la pena d'anar-hi.



Menjador
Detall de rajoles catalanes representant oficis




Cambra dormitori
Passadís que comunica el dormitori amb l'església del castell

Església vista desde el passadís del dormitori
Cuina
Cuina
                                                                                                                                                                       
Aljub en forma de pou a la cuina
Forn del castell

                       











 
Entrada principal i sala dels escuts (a l'esquerra porta cambra dels peregrins)
Sala dels escuts (al fons les quadres, a l'esquerra escalinata d'accés a les dependències
 i a la dreta portella a terra per anar al celler i a la presó)
Quadres (actualment saló privat)
Porta de la  ...
... presó




Celler (actualment pinacoteca) i final de la visita.