Translate

dilluns, 19 de març de 2018

Estany de Montcortès (Montcortès de Pallars)

Estany de Montcortès
   L'estany de Montcortès, és una formació d'origen càrstic a 1065 msnm, es troba a ponent del poble de Montcortès de Pallars, pintoresc i petit poble pirinenc amb una curiosa història de la qual ara us en faré cinc cèntims:

Església parroquial de Sant Martí de Montcortès.
   El poble que consta com a Montcortès va ser creat el 1812 a partir de les disposicions de la Constitució de Cadis. L'any 1847 s'hi agregaren els pobles veïns d'Ancs, Bretui, Mentui, Peracalç i Sellui, el nom del municipi resultant d'aquesta unió





























va ser el d'afegir "de Pallars" al nom del poble de Montcortès, ja que aquest era el més gran de tots. Anys ençà, el 1969, fou un dels quatre antics municipis integrats al nou municipi de Baix Pallars (els altres són: Baén, Peramea i Gerri de la Sal), Montcortès de Pallars és el que està situat més cap al nord-oest, fent frontera amb el Pallars Jussà. De tota manera

Passejant pels carrers de Montcortès de Pallars.
us aconsello que feu un vol pels seus vells i estrets carrers, dóna una sensació de pau i tranquil·litat, és diferent, sobretot pels qui venim dels voltants de grans pobles o ciutats.
   Vist el poble, tornem al nostre protagonista, l'estany de Montcortès, té una extensió de 46 hectàrees, amb un perímetre gairebé circular de 1320 m i una fondària aproximada d'uns 30 m.

Estany de Montcortès des de la carretera.
   Per arribar-hi, no és gens difícil, hi podem accedir per dos indrets, des de Senterada agafant la carretera L-503 (és la que va per la "Vall Fosca" cap a Cabdella) i en arribar a la Pobleta de Bellvei prendre la pista asfaltada que va a Gerri de la Sal passant per Montcortès de Pallars, o bé, a l'inrrevés, des de l'N-260 de Gerri de la Sal cap a Montcortès passant per Peramea, com us vagi millor, tot depèn d'on vingueu, per si de cas, us deixo un planell orientatiu i les coordinades pel GPS del lloc on jo vaig deixar el cotxe: N - 42º 19' 38.8''  E - 0º 59' 39.9'', en aquest punt trobareu una petita esplanada on molta gent deixa el vehicle, vigileu de no barrar el pas d'un camí que surt d'allà cap als camps de conreu.

Planell orientatiu.
   Un pic baixats del cotxe ja només ens queda que apropar-nos cap al llac, ens adonarem que hi ha un corriol que l'envolta, només cal seguir-lo i ell ens anirà portant cap a tots els seus preciosos racons, a l'estiu hi ha molta gent que bé dels pobles del voltant per banyar-se en les seves clares aigües, és com si fos una platja d'interior.

Estany de Montcortès amb gent banyant-se.
   Les aigües d'aquest llac són molt pobres en nutrients, la seva hidrologia està controlada per aportacions subterrànies que compensen les seves pèrdues, tant les produïdes per l'evaporació com les del petit rierol que surt per la seva vora nord.
Estany de Montcortès, al fons la llera nord.
    El llac presenta alguns elements en comú amb l'estany de Banyoles, tots dos constitueixen sistemes lacustres excepcionals de característiques úniques a Catalunya i a tota la península Ibèrica; per això s'ha de considerar com un espai d'interès especial i prioritari.

Llera de la part de llevant.
   Igual que a altres indrets relacionats amb l'aigua, aquest tampoc s'escapa de tindre la seva llegenda:
      "Diu que fa molts anys on ara hi ha l'estany hi havia una rica ciutat. Un bon dia un captaire, mig mort de fam, passà per totes les cases pidolant per mirar si almenys en treia per una mica de menjar, però no en va treure ni per una mica de pa sec, la ciutat estava plena de gent egoista i avara. En marxar es trobà amb una dona que entrava tot portant una pastera al cap, l'hi demanà almoina i ella respongué que no tenia diners per a donar, sols un xic de pa calent acabat de fer que portava dins la pastera, també l'hi digué que aquell pa era tot el que tenia per menjar ella i la seva família carregada de fills, el captaire agafà un mos paladejant-lo amb gran gust i agraint la caritat que havia tingut la dona l'hi digué que ella havia sigut l'única persona caritativa que s'havia trobat en la ciutat i l'avisà que al vespre hi hauria una tempesta descomunal que faria que la ciutat quedés submergida. L'hi digué que passés el que passés ni ella ni la seva família sortissin de casa, que no els passaria res".
   "Diu que encara ara a la nit de Sant Joan, nit màgica per excel·lència, es veu aparèixer a la dona amb la pastera al cap i se senten crits embogits dels habitants de la ciutat maleïda des del fons de l'estany".

Flora que envolta el llac.
   Doncs ja res més, només convidar-vos que aneu a gaudir de la pau que brinda aquest amagat llogaret de la nostra terra tot admirant les seves tranquil·les aigües i pot ser, qui sap a l'igual podrem veure a la dona amb la pastera al cap passejant per sobre les aigües del llac.

Un dels diversos embarcadors de l'estany.


Les fotografies del damunt han estat preses el 11/08/2017


   


2 comentaris: