Translate

dijous, 1 d’octubre de 2020

La Vall de Núria (Queralbs)

La Vall de Núria amb el seu estany baixant de la "Creu d'en Riba".
   La vall de Núria és una vall pirinenca dins el terme municipal de Queralbs que es pertany a la comarca del Ripollès (província de Girona). Es troba a una altitud de 1964 msnm i està situada en el punt en què conflueixen tres valls: a ponent la vall de Finestrelles, al nord la vall d'Eina i a llevant la de les Molleres que tanmateix està formada per la de Noucreus i la de Noufonts.

Pista d'esquí i al fons la vall de Finestrelles.
   En aquesta vall neix el riu Núria amb la confluència dels torrents de Finestrelles, de la coma d'Eina i del de Noufonts, just en l'estany de Núria, a partir d'ací va baixant fins al veïnat de Daió de baix (Queralbs) on desembossa al riu Freser.
      Per anar a aquest preciós paratge no hi ha carreteres que hi arribin, el seu accés només pot ser a peu sortint del poble de Queralbs o bé prenent el tren cremallera que surt de Ribes de Freser. Aquest tren cremallera i el de Montserrat 

Estació de Ribes-Enllaç.
Locomotora elèctrica i vagó originals de 1930.













són els únics trens d'aquestes característiques que hi ha actualment en la península Ibèrica, als Pirineus només n'hi ha dos, aquest i un altre als Pirineus Atlàntics (França). Des de lloc, només el sols fet de pujar al tren fent el seu recorregut de 12,5 quilòmetres amb el desnivell que hi ha fins a Núria d'uns 1059 m ja és tota una atracció. A causa de l'afluència 

Cremallera entrant a la vall pel costat del llac.
Nous models de tren.













més gran de peregrins al monestir i també a què cada cop pujava més gent a practicar l'esport de l'esquí, l'any 1917 es va començar a parlar de fer un accés de carretera o de ferrocarril fins a la vall, ja que a hom l'hi costava fer un trajecte a peu des de Queralbs de tres a quatre hores a peu fins a arribar a la vall.  Així doncs, la línia de ferrocarril Ribes-Núria es va començar a construir en maig de l'any 1928 emprant en algunes ocasions més de mil obrers i fou inaugurada el 22 de març de 1931.
Vista de part del recorregut del cremallera abans d'arribar a la vall, a la dreta
s'intueix el camí per pujar a peu.
   Quan arribem a la Vall de Núria, tant si ho fem a peu com si pugem amb el cremallera notarem una sensació de pau en un lloc on regna el silenci i gairebé només se sent el cantar dels ocells, un pic a dalt, podem fer un grapat d'activitats tant

Entrada a la vall a peu pel coll de la Creu d'en Riba (Creu d'en Riba a primer terme a l'esquerre).
en l'estiu com en l'hivern: a part de practicar l'esquí, hi ha un parc lúdic per la canalla, passejades i excursions a cavall, remar en caiac pel llac, etc., però pot ser, el més típic és anar a veure el santuari que data de l'any 1911 on trobarem la

Talla romànica de la Verge de Núria.
Interior del Santuari.













talla romànica de la verge de Núria i per acabar de completar la visita al seu interior posarem el cap dins de l'olla mentre toquem la campana. Aquest ritual de posar el cap dins l'olla i tocar la campana ve de fa molt temps, diuen que les dones

Posant el cap a l'olla.
Posant el cap a l'olla i repicant campanes.













que no eren fèrtils i volien tindre fills, posant el cap dins l'olla i tocant la campana tindrien tants fills com tocs fes la campana, és a dir, compte a l'hora de repicar la campana, ja que ràpid faríem família nombrosa, diu que a alguna l'hi va anar bé, d'ací a la devoció a la fertilitat de l'olla.
   Si bé ens hi fixem, l'escut de Núria està compost per una creu, una olla i una campana, tot bé de la llegenda de sant Gil: diu que aquest bisbe de Nimes nascut a Atenes, entre els anys 700 i 703 vivia com a ermità en una cova  de vall de Núria, allà evangelitzava als pastors que tenien cura dels ramats d'aquelles muntanyes, els hi feia el menjar amb aquella olla i per avisar de l'hora de l'àpat feia sonar la campana, a estones lliures mentre resava anava tallant una creu i la imatge de la verge de Núria, arribaren temps de la invasió musulmana i el sant va haver de sortir per cames deixant tot el que tenia amagat (l'olla, la creu, la campana i la imatge de la verge). Passaren els anys i l'any 1072, Amadeu, un home de Damasc que havia vist en somnis un àngel el qual l'hi demanà que anés a Núria, edifiques una capella en honor a la verge i busques les relíquies de Sant Gil que estaven senyalades per una roca blanca, aquest bon home així ho va fer i amb l'ajut dels pastors, que sabien de l'existència de sant Gil, edificaren una capella que també els servia per guarir-se de les inclemències del temps, però les

Ermita de Sant Gil.
relíquies no les varen trobar i al cap d'un temps Amadeu marxar. Passaren uns anys de la marxa d'Amadeu, un dia els pastors observaren a un brau de pèl vermell com remugava mentre copejava amb la peülla una roca, ells s'ho varen prendre com un senyal i de pressa prengueren les seves eines i començaren a excavar la roca fins a fer-li un forat d'on sortir una resplendor, era el de la verge, al seu costat hi havia la creu, la campana i l'olla, sense dubtar ho varen portar a

Interior de l'ermita de Sant Gil.
Lloc on diuen que es va trobar la verge.













la capella on des de llavors es venera la verge de Núria. Diu que l'any 1615 en el lloc on va ser trobada la verge s'edificà l'ermita que està dedicada a Sant Gil, al costat del llac i ben a prop del camí que bé del coll d'en Riba cap al santuari.

Santuari de Núria amb el torrent de Finestrelles a primer terme.
Santuari de Núria amb el seu campanar.













   L'edifici del santuari actual, va ser projectat per l'arquitecte Calixte Freixa el 1883 i com he dit abans inaugurat en el 1911, però l'obra no va ser acabada fins al 1946 que és quan s'acabà la façana neoromànica amb el campanar i la porta d'entrada. De tota manera, les dades històriques més antigues que tenim del santuari a part de la troballa del peregrí Amadeu pel 1072, és que per aquelles contrades en el 1162 hi havia un hospital per refugi de vianants i pastors, amb una capella dedicada a Santa Maria. L'any 1428 a causa d'un gran terratrèmol va quedar tot enderrocat, tant l'hospital com la capella, però en l'any 1449 començaren unes obres de reconstrucció les quals s'anaren ampliant en el 1640 i en el 1648. En el 1728 s'hi afegiren un cambril a la capella i ja res més fins al començament de l'obra actual.

Santuari de Núria i adossats als cantons els edificis d'equipaments, alberg i hotel restaurant.
   Quan sortim del Santuari veiem un parell d'edificis adossats a les seves parets, els quals s'aixecaren poc després de ser inaugurat el santuari, són l'alberg i l'hotel restaurant. En aquest hotel, just en la cambra 202, es va redactar el que seria l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, ratificat en les urnes el 02 d'agost del mateix any i aprovat en les corts el 09 de setembre de 1932.
   Davant de l'estació del cremallera surt un telefèric que puja cap a l'alberg del Pic de l'Àliga, lloc on podem pujar i després baixar tot seguint el "viacrucis" monumental acabat en l'any 1963. Des d'allà gaudirem d'unes bones vistes de la vall.
Vista de la vall des de la presa.
   Una altra opció que tenim és anar a fer la volta al llac a peu i arribar-nos fins al mirador de la Creu d'en Riba tot passant per la font de Sant Gil que sempre treu l'aigua molt fresca, des del mirador gaudirem d'unes espectaculars vistes.

Font de Sant Gil.
Vista de la vall arribant al mirador de la Creu d'en Riba.













   A l'hivern, el paisatge canvia radicalment, és el temps de practicar els esports d'aquesta temporada i la vall ens brinda actualment 11 pistes d'esquí alpí, 3 circuits de raquetes, 4 pistes per a trineus i moltes més opcions per gaudir de la neu

El meu pare amb els seus vells esquís (aproximadament 1940).
Esquiador de la dècada de 1940.


















dins d'aquesta estupenda l'estació d'esquí en aquesta època.

   Tot això s'ha anat fent al llarg dels anys gràcies a aquells intrèpids pioners que abans d'haver-hi el cremallera feien hores de camí a peu, carregats amb la motxilla i els esquís a l'esquena per poder gaudir de l'esquí a la vall de Núria.


   Com podeu veure per ací a dalt hi ha molt a veure i a fer, de ben segur que amb un dia no ens ho acabem, després per baixar, com vulgueu, a peu o amb cremallera, o potser ens hi quedem a passar dies?...

Vall, Santuari i estany de Núria.
... de tota manera us deixo amb un curt vídeo d'uns set minuts explicant tot el que hem fet avui:



Les fotografies i el vídeo del damunt han estat presos el 23/08/2019.




1 comentari: