Translate

divendres, 30 d’abril de 2021

El Castell de Montornès o de Sant Miquel (Montornès del Vallès).

El castell de Montornès.

     El Castell de Montornès el trobem dalt d'un turó a 436 msnm al bell mig del parc de la serralada litoral, des d'on es pot guaitar sinó tota, gran part de les comarques del Vallesanes. Està situat just al llindar dels pobles de Montornès del Vallès i Vallromanes, podríem dir que el terme dels dos pobles passa pel mig de l'edificació.
   Per pujar a dalt d'aquest vell baluard que vigila silenciosament aquestes contrades hi ha un món de camins pel mig del bosc, ara us en diré un parell, són els que he que trobat més fàcils i menys costerosos. Una de les maneres és sortir de Vallromanes, arribar fins al coll de can Corbera en cotxe i d'allà fer l'últim tram a peu (és la manera de caminar poc, més o menys un quilòmetre), pels que porteu GPS les coordinades del lloc on deixar el vehicle són: N - 41º 31' 31.7''  E - 2º 16' 32.7''. Però si el que voleu és gaudir de la natura tot fent una bona i rica matinal, us proposo el següent:

Planell orientatiu.
   Si venim de Montornès, sortim a peu des de l'església tot prenent la rambla de sant Sadurní en direcció cap a l'antic camí de Martorelles el qual prendrem i no deixarem, passarem pel coll Mercader, per davant de la masia de can Oliveres (ja al terme de Martorelles) i arribarem a una cruïlla on haurem de girar a l'esquerre. Pels que vénen del cantó de Martorelles poden arribar amb el cotxe fins a la dita cruïlla (sempre deixant-lo ben aparcat i que no molesti el pas de ningú), la qual té les següents coordenades GPS: N - 41º 31' 34.2''  E - 2º 15' 36.6''. Des d'aquesta cruïlla seguirem pista

Masia de Can Girona.
amunt passant pel costat de la senyorial casa de can Girona tot enfilant una bona pujada, passades les corts de la masia el camí es torna a posar bastant planer i així es mantindrà una bona estona, als pocs metres després d'haver passat can Girona trobarem a la dreta del camí una bassa de grans dimensions (uns deu metres de profunditat), seguirem amb lleu

Deixem la pista que va a la font de la Mercè (dreta) i prenem el camí de l'esquerre.
pujada fins a arribar a una altra cruïlla, a la dreta cap a la font de la Mercè i a l'esquerre comença la pujada cap al coll de can Corbera que és per on hem d'anar. A partir d'ací el pendent es fa més pronunciat, passarem pel costat de vinyes, pel

Fita indicadora del camí.
Camí que puja cap al coll de can Corbera.



mig de la boscúria, creuarem algun altre camí, però sempre hem de seguir el principal, també abans d'arribar a la collada passarem per camps d'oliveres i cirerers, molts d'ells mig deixats perdre i malurats. De tant en tant passem per algunes

La torre de l'homenatge del castell treu el cap per dalt del cim.
clarianes que deixen entreveure la torre del castell a dalt del cim, però encara ens falta una mica per arribar-hi. A dalt del coll hi trobem una altra cruïlla, a la dreta aniríem cap a can Barbeta i seguint enllà cap al coll de can Gurri, però nosaltres

Arribant al Coll de can Corbera.
Fita indicadora de camins.

trenquem a l'esquerre, en direcció a la urbanització que es troba en el coll de can Corbera, allà trobarem el carrer asfaltat que puja des del camp de golf de Vallromanes tot travessant unes urbanitzacions, en aquest punt veurem que hi ha llocs per aparcar sense que molesti el vehicle (és on deixarem el cotxe si venim del cantó de Vallromanes).

Camí que puja del coll de can Corbera cap al castell.
Cotxe aparcat dalt del coll de can Corbera.
   A dalt del coll veiem que a l'esquerre del carrer que baixa cap a Vallromanes surt una ampla pista de terra, la qual està travessada per una cadena, aquesta és la que hem d'agafar per seguir el nostre camí cap al castell. El camí està envoltat de bosc en el qual predominen els roures, les alzines i sobretot els cirerers d'arboç, els quals a l'hivern donen un preciós

Cirerers d'arboç a tocar del camí.
toc de color al paisatge, d'aquesta manera tot mirant el nostre entorn se'ns fa més distret aquest últim quilòmetre que ens queda, tot salvant un desnivell de 129 m. A la fi arribem a una esplanada, és com una plaça sense sortida en la qual trobem un parell de corriols, un que baixa i un altre que puja, és fàcil escollir quin agafar, doncs, amunt que fa pujada i salvem l'últim parany.

Pel camí de pujada amb vistes al Vallès.
Final del camí on comença el corriol que puja al castell.
   Quasi a punt d'arribar al castell, just uns metres abans en plena pujada, a l'esquerre en un petit pla trobem l'antiga ermita de Sant Miquel, de construcció bastant posterior al castell, ja que data del s. XVII (uns dos-cents anys després de

Restes de l'ermita de Sant Miquel.
Restes de l'ermita de Sant Miquel.
l'abandonament de la fortalesa), d'aquesta tan sols es conserva un tros de paret dreta i en el terra s'endevina l'estructura de la seva planta. Aquesta ermita posteriorment l'hi donà nom al castell, ja que molta gent també l'anomena com "Castell de Sant Miquel", però el veritable i més antic és el de "Castell de Montornès". També se sap que aquest replà on hi ha l'ermita pertanyia a un dels recintes jussans del castell. 
   Seguim amunt pel corriol i a pocs metres, a la dreta ja podem veure la muralla de la fortalesa, just la que separa el recinte sobirà dels jussans.

Muralla entre els recintes jussans i el recinte sobirà.
   Pels que no som massa experts en la matèria us faré cinc cèntims del que són aquests recintes:
     *Recinte jussà: és la part interior del castell que queda entre la muralla exterior i la muralla del recinte sobirà. Ací s'hi trobaven les cavallerisses, els tallers i tot el necessari per al manteniment de la fortalesa.
      *Recinte sobirà: és on es troba la torre mestra, el pati d'armes i el domicili dels senyors del castell.

Muralla est.
   Si seguim per sota de la muralla quasi al final, podrem veure el que queda d'una porta d'accés que hi havia entre dos recintes jussans, queda enclotada i té un mur perpendicular a la muralla, es veu també força bé des de dalt de la muralla. 

Porta d'accés entre dos recintes jussans.
Vista de la porta des de dalt la muralla.
   Continuem amunt pel corriol que veníem i entrem dins el recinte sobirà amb el seu espaiós pati d'armes i a l'esquerre veiem la seva torre mestra.

Torre mestra al cantó sud del pati d'armes.
   Aquesta fortificació medieval es va edificar sobre les runes d'un poblat iber el qual fou arrasat en construir el castell, però a la falda de la muntanya encara se'n poden veure alguns vestigis. El castell es creu que fou edificat entre els segles X i XI i la primera notícia escrita data de l'any 1108, quan en Bernat Ramon jurà testament sacramental a l'altar de Sant Sadurní (a la parròquia de Montornès) en favor de la seva filla Estefania a la que l'hi deixà el castell.

Tros de muralla i al darrera la torre mestra.
Tros de muralla i torre mestra.
   El llinatge dels Montornès s'esmena per primera vegada l'any 1157, quan Pere de Montornès llega el castell al seu germà Guillem, però encara llavors el castell era de propietat comtal, fins que el 1342 Pere III el Cerimoniós el cedí o vengué a Pere de Montornès que era el senyor feudal de Torre Tavernera.

Cara sud de la torre mestra.
La torre mestra en el punt més alt del turó.
   El 25 de maig de 1448, hi hagué un terratrèmol de magnitud 8 amb l'epicentre entre Cardedeu i Llinars el qual va causar estralls i morts en tota la comarca. En el dietari que fa la ciutat de Barcelona de les destrosses apareix el castell de Montornès com a afectat, però no es creu que fos enderrocat del tot perquè en la II guerra civil catalana (o revolta dels remences) aquesta fortalesa fou ocupada per tropes de remences, i el 4 de gener de 1485 les tropes del veguer de Barcelona van assetjar-lo sotes el comandament de Pere Anton de Rocacrespa, però els remences liderats per Bartomeu Sala (fill de Montornès) van resistir i guanyar l'enfrontament. D'aquesta feta el castell també va quedar bastant malmès. 

Planell de la planta i seccions del castell de Montornès l'any 2013.
   Durant els anys 2012 i 2013 es va dur a terme una campanya intensiva de desbrossament de la zona del castell, ja que estava tot ple de boscúria, això va permetre localitzar restes que fins al moment havien passat desapercebudes, i es va fer una planta preliminar del conjunt arquitectònic (foto superior). L'any 2016 sé executar la campanya oficial d'excavació, aquesta consistia en cinc sondeigs: a la torre mestra o de l'homenatge, al domicili, a un àmbit que anomenen els arqueòlegs "àmbit 3" i que es troba a l'extrem sud-est del recinte sobirà, a la connexió o porta d'accés entre els recintes jussans 2 i 4, i a l'ermita de Sant Miquel. Gràcies a la informació obtinguda en els sondejos es va fer el pla director del castell, presentat el 2018. El pla director recull el full de ruta per l'estudi, recuperació i difusió que el monument requereix.

Per veure les restes arqueològiques no cal traspassar les línies de l'excavació,
siguem respectuosos amb la nostra història.
La fase del pla director afecta la torre mestra i el seu entorn que és on es varen focalitzar les anteriors campanyes de 2019 i 2020. En el moment de fer aquest bloc encara s'estan duent a terme les excavacions.
   Situats en la posició de la foto del damunt, a la dreta de la torre, com si volguéssim donar-li la volta cap al darrere, veurem el que era la cisterna del castell, descoberta en la campanya del 2019 i excavada en la campanya del 2020.

Cisterna al costat oest de la torre mestra.
Cisterna descoberta l'any 2019 i excavada l'any 2020.


 
   Si de la torre ens posem a caminar en direcció nord, cap al bosquet que tenim a l'altre cantó del pati d'armes, en entrar-hi trobarem les restes del "domicilium" o domicili, ací era el lloc on vivien els senyors del castell.

Part del edifici conegut amb el nom de "domicilium" o domicili.
Domicili, lloc on residien els senyors del castell.

   
   Vistes les restes del domicili, si seguim en direcció ponent tot baixant uns metres el turó, ens posarem al costat del que es creu que era un altra torre adossada al domicili, la qual és de construcció posterior, possiblement gòtica.

Reforma gòtica per dotar al castell d'una segona torre.
Torre gòtica adossada al domicili.

   Cal esmenar també que es té coneixement amb documents escrits des del s. XIII que dins del castell hi havia una capella medieval, però per al moment encara no s'han trobat les restes. 

   Aprofitant la ben entesa i abans de tornar sobre les nostres passes al punt on hem deixat el cotxe, voldria pregar a tot el que llegeixi aquest bloc que si anem a algun lloc on hi ha excavacions arqueològiques com aquest, respectem les indicacions i no ens posem dins els llocs acordonats, ho podem veure igual des de fora, si poseu atenció, jo no he necessitat fer cap fotografia traspassant les línies marcades, tot es pot veure igual sense posar-nos per dins l'excavació, penseu que si rasquem el terra, trepitgem per dins els llocs marcats o per on hi ha alguna resta, sense voler podem malmetre una part de la nostra història, gràcies.

Vista de Vallromanes des de la muralla de llevant.
   I ara per acabar us deixo amb la pel·lícula que vaig fer un dia que vaig pujar al castell de Montornès amb el meu fill des de Martorelles:
 

   Des d'ací vull agrair la col·laboració del Servei de Patrimoni Històric de Montornès del Vallès i de l'Arxiu Municipal del mateix poble per lliurar-me la informació necessària per escriure aquest bloc.

Les fotografies del damunt han estat preses els dies: 03/11/2020, 01/02/2021, 31/03/2021
i la pel·lícula rodada el 06/03/2021.



3 comentaris: