Pla de Prats (Campelles)

 

Pla de Prats.

   Pla de Prats és un preciós paratge situat dins el terme municipal de Campelles a la comarca del Ripollès (Girona). En aquest llogaret si ho sabem apreciar, trobarem la pau que ens dóna la natura quan caminem pausadament per dins dels seus llisos prats i frondoses boscúries, és un espai que es pot convertir en lloc d'inspiració i de meditació per nosaltres, en definitiva, és un lloc on un es pot relaxar tot un dia.  

   Per arribar-hi no és gaire complicat, només saber que hi ha un tros de pista en mal estat i cal anar amb compte, recomano no pujar a ple hivern o quan està nevat, pot ser perillós i no cal que passem cap mala estona. Sortirem de Campelles en direcció  cap al Baell per la pista que surt des del cementiri del poble, ací la pista és força bona, passat 1,3

Plànol orientatiu.

km arribarem a una petita zona de pícnic dita "La Plaça de les Fonts", lloc d'on surt el camí cap a la font dels Llemoners (indicat), continuem tot prenent una corba a l'esquerre, al final d'aquesta surt una pista a la dreta que travessa un pas ramader, la pista és bastant pedregosa, però anat amb compte hi pot passar quasi qualsevol vehicle, haurem de fer uns

Pel camí a les clarianes del bosc es deixa veure el Puigmal.

2,7 km per ella fins a arribar al nostre destí. El paisatge és espectacular, el camí s'endinsa per frondoses boscúries, de tant en tant entremig dels arbres i en les clarianes del bosc podem veure els cims que ens envolten, també passem per petits prats a on de vegades es pot veure algun ramat de cavalls pasturant. Poc abans d'arribar la pista torna a estar emporlanada, sembla com si el llogaret ens volgués donar la benvinguda, 250 m després, en una corba a la dreta veurem

Entrada al recinte del refugi.

Esplanada per deixar els vehicles.

un descampat a l'esquerre, és un lloc condicionat per deixar-hi els vehicles, ja hi hem arribat. Deixem bé el cotxe i a l'altra banda de la pista veurem "l'entrada" al recinte on es troba el refugi de Pla de Prats, només entrar-hi passem pel mig d'una petita zona de pícnic i passats els primers arbres, al nostre davant se'ns obre un preciós prat on al seu final veiem

Refugi al fons del prat.

Font, barbacoes i refugi.

l'edificació del refugi, al seu costat hi ha una taula de pedra, unes barbacoes i més avall una font. Si el refugi per dintre estès en bones condicions és un lloc ideal per passar uns dies, però la falta de civisme d'alguns brètols l'ha deixat molt

Refugi de Pla de Prats.

malmès (almenys pel que m'ha semblat quan jo hi he estat), fora d'això és un edifici de pedra força ferm. Aquest refugi es troba a una alçada de 1559 msnm i quasi cada cop que hi he anat he trobat algun cavall pasturant per les seves rodalies,

Cavalls pasturant.

Cavalls pasturant.

per això és aconsellable portar els gossos fermats i no molestar als animals de pastura. Si seguíssim la pista amunt, aniríem a parar al coll de l'Erola i d'allà un altre cop cap a Campelles, però aquest tros de moment encara no l'he fet, avui em dedicaré a passejar pels frondosos boscos de la rodalia del refugi, toca relaxació i meditació. M'acompanyeu? ...

Boscúries de Pla de Prats.

   Quan m'endinso dins del bosc i veig aquestes boixedes que encara queden per ací a dalt, eren tan comuns pocs anys enrere per llocs més baixos com per exemple a 800 msnm i ara en canvi estan pràcticament extingides o sense fulles per culpa d'una plaga vinguda d'Àsia a causa del canvi climàtic (l'arna del boix, Cydalima Perspectalis), em pregunto, quan s'escalfi més el planeta d'ací a uns anys també arribaran ací dalt deixant-ho tot devastat i el bosc ben nu, tot serà una cadena, ja que sense les boixedes, on s'amagarà el rovelló?, hi haurà més plantes que aniran desapareixent a causa de

tot això?, i nosaltres, que fem per impedir-ho?, doncs ben poca cosa o res, potser per què malauradament no està en les nostres mans, però el que sí que podem fer, és mantenir el bosc net i sense malmetre'l quan estem passejant per ell, amb el bé que s'està en el bell mig de la natura respirant i sentint l'olor de les plantes, el silenci només trencat pel cant dels ocells, la pau interior que trobem dins d'ella, però no, sempre em trobo amb alguna llauna o ampolla que algun descuidat o brètol ha llençat per allà al mig, per què som així?, tant costa tindre una mica més de cura?

   Amics, cal que ens hi posem de valent, eduquem als nostres fills i néts perquè tinguin cura de la natura, orientem a les persones que no estan acostumades d'anar per ella, si veiem a algú deixar brutícia, animem-lo a recollir-la ensenyant el que s'ha de fer, si la cosa no va fent un tomb els nostres successors viuran en un desert i un caos. No tallem la vida a la nostra mare natura. 

   I ja res més, després de fer aquest bonic vol pel mig del bosc tornem cap al cotxe i cap a casa, però, us deixo una última reflexió, serem capaços de fer alguna cosa davant d'aquest gran problema que tenim amb la nostra mare natura?, penseu que ens hi va la nostra vida i la dels nostres descendents ...

Les fotografies del damunt han estat preses els dies 28/09/2020, 27/07 i 18/10/2021.