Gorg de can Noguera (Bigues i Riells).

Espai del gorg de can Noguera.

   En aquest bloc no només tractarem sobres aquest preciós gorg, sinó d'unes quantes coses que succeeixen al seu voltant, però ja les anirem tractant a mesura que hi anem arribant, ja que es tracta de fer una petita caminada per la llera del riu Tenes, lloc on trobarem aquest gorg,  el qual està dins el terme municipal de Bigues i Riells (Vallés Oriental).

Parking del descampat al carrer Camí del Pedregar.

Parking de la plaça Miquel Bosch.

 

Partirem a peu del poble de Bigues, allà podem triar dos llocs on deixar el vehicle, un molt fàcil és la plaça Miquel Bosch (N-41º 40' 29.4" E-2º 12' 40.0") i l'altre que us deixo és un descampat habilitat en l'actualitat com a pàrquing cap al final del carrer Camí del Pedregar (N-41º 40' 30.1" E-2º 12' 33.6").

Plànol orientatiu.

      Ben deixat el cotxe, ens posarem a caminar en direcció nord buscant el carrer del Camí de la Torre, un pic el trobem, trencarem a l'esquerra i el seguirem fins a arribar a l'hotel "Molí de la Torre" que ens quedarà a la dreta un pic travessat el pont que passa per sobre el riu Tenes. Aquest hotel no és més que una vella fàbrica que es va construir aprofitant part de

Hotel "El Molí de la Torre" des del pont que travessa el riu Tenes.

l'estructura d'un molí que hi havia hagut anteriorment. En aquest punt haurem de trencar a la dreta com si volguéssim anar a l'hotel, però per contes d'entrar-hi prendrem un camí que segueix pel seu costat fins a arribar a una casa dita "el Molinet", ací el camí s'acaba, però abans d'entrar a la casa surt un corriol a l'esquerre que va resseguint el rec que portava l'aigua a la bassa del molí tot passant per entremig dels camps i donant-les regadiu, el seguim i veurem que ens porta cap a una arbreda. Passats els arbres, a l'esquerre del camí se'ns obre un gran camp de conreu on al final es veu

Masia de can Noguera amb els cingles de Bertí al fons.

la masia de can Noguera amb els cingles de Bertí de fons. Aquesta masia data del s. XVII, però en el s. XX va patir diverses modificacions, és de planta basilical en la part més antiga, però també té elements modernistes que trobem en les edificacions annexes com la porteria, la capella i la granja, a més dels que trobem en la façana principal. Pel seu voltant trobem més edificis de dependències del mas entre les quals destacarem la casa dels masovers, una antiga planta embotelladora d'aigua i diverses quadres i estables. Al nord de la casa hi descobrim un petit parc a la llera del Tenes, el qual en l'actualitat té l'accés tancat, es troba abandonat i en un estat deplorable, dins aquest recinte es troba la

Font de can Noguera, de cal Argelich o del Lleó.

font dita de can Noguera, de cal Argelich o del Lleó, ja que l'aigua brolla per la boca del cap d'un lleó, aquesta data de l'any 1947, al seu costat és on es va obrir l'any 1960 la planta embotelladora d'aigua, però com que no era rendible va tancar al cap de pocs anys. Aquest parc en els seus temps va ser una atracció important, sobretot en la temporada d'estiu, hi anava la gent els caps de setmana, tant els estiuejants com la gent del poble per refrescar-se i gaudir de les seves ombres.

Petita "balma" que passem en anar cap al gorg de can Noguera.

   Passat l'antic accés al parc i quasi enfront de l'entrada de la casa, a la dreta surt un petit i confós sender que baixa cap al riu tot passant pel costat del vell parc i seguidament per sota una mena de balma, poc més enllà sortim a una petita clariana a la mateixa llera del riu Tenes on es troba el gorg de can Noguera.

Gorg de can Noguera.

Gorg de can Noguera.

   En aquest preciós gorg a la dècada del vuitanta del segle passat s'hi varen rodar unes quantes escenes de la sèrie "Mecanoscrit del segon origen", una de les primeres que va produir TV3, estava basada en la novel·la del mateix nom escrita per Manuel de Pedrolo, va ser estrenada el desembre de 1985 i va ser molt ben rebuda per l'audiència. 

Gorg de can Noguera.

   Sobre el salt, a l'altra llera del riu es troba l'Avencó, que no és més que una suggerència d'aigua que surt d'una petita cova, però des d'ací no el podem veure perquè queda un xic més amunt i està tapat per la malesa. Més tard ens hi arribarem per veure'l.

Gorg de can Noguera.

   Un pic vist tot això, tornarem sobre les nostres passes pel corriol que hem vingut per tornar al camí que hem deixat abans quasi al davant de can Noguera. Seguirem pel camí principal endavant i seguidament ens trobarem una edificació 

Camí fluvial del riu Tenes.

a l'esquerre, un pic l'hem passat, a la dreta es torna a intuir un corriol fet pel pas de les persones cap al riu, allà des de la mateixa llera veurem el que en diuen "les Barbotes" que no és més que una altra suggerència d'aigua la qual brolla a pressió ascendent per diversos forats impermeables formant un petit aiguamoll fangós que s'ajunta seguidament amb el

Les Barbotes.

Les Barbotes.

riu, si el riu porta bastant cabal passa per sobre aquest aiguamoll quedant confós, però si ens fixem veurem com brolla l'aigua prop d'on ens posem nosaltres. Aquest aflorament d'aigua no té res a veure amb l'Avencó que ens hem trobat més avall, ja que l'aigua procedeix de diferents llocs.

Després de travessar el riu, prenem un corriol a la dreta  que queda entre el riu i la carretera.

   Un pic vistes les Barbotes tornarem al camí principal i seguirem amunt on trobarem un pont que dóna a la carretera, nosaltres travessarem el riu per sota el pont, ja que hi ha unes grans passeres per travessar-lo, a l'altra llera prendrem un corriol que ens surt per la dreta i va resseguint el riu avall. A pocs metres, veurem a la dreta un forat entre la malesa que

Forat a la malesa vist des de la presa a l'altra llera.

dóna a la petita presa que desvia l'aigua cap al molí, en aquest mateix punt el camí es bifurca, a l'esquerre puja cap a la carretera que va de Bigues a Riells, i tot recta ens surt el corriol que hem de prendre, caminem uns metres i sortim a una

L'Avencó

L'Avencó.

clariana on a la nostra esquerra veiem una petita cova mig ensotada, és l'Avencó. N'hi diuen així perquè se suposa que les aigües que surten d'aquesta cova vénen de la riera de l'Avencó d'Aiguafreda, la veritat és que abans d'arribar a l'aiguabarreig de la riera de l'Avencó amb el riu Congost a Aiguafreda, es veu com l'aigua que porta aquesta (quan hi ha

Fotografiant l'entrada de l'Avencó.

Entrada de l'Avencó.

poc cabal) va desapareixent progressivament sota terra sense arribar al riu Congost, diu que quan aquesta baixa tèrbola, per l'Avencó de Bigues també surt l'aigua bruta i això fa pensar que estan comunicats, però de moment no s'ha fet cap coloració de les aigües per confirmar-ho. Diu que per dins d'aquesta cova s'hi poden recorre uns nou metres amb l'aigua fins a la cintura, però això val més deixar-ho per gent experta i no jugar-nos el físic, en el moment que hi he anat jo, tal com es pot veure hi havia força sequera.

Interior de l'Avencó.

   Després de veure tot aquest grapat de fenòmens que ens brinda la nostra mare Natura, tornarem respectuosament sobres les nostres passes cap al cotxe, sense que es noti que hàgim passat per allà.

   Per si a algú no l'hi ha quedat prou clar, us deixo amb la petita pel·lícula que vaig fer quan hi vaig anar:  

Les fotografies i el vídeo del damunt han sigut realitzats l'11/04 i el 27/06 del 2022.