Castell de Montesquiu (Montesquiu).

Castell de Montesquiu.

   Aquest preciós i ben conservat castell el trobem a 676,9 msnm dins el terme municipal de Montesquiu, poble que pertany a la subcomarca del Bisaura, comarca d'Osona i està a la província de Barcelona. Podríem dir que és el cor del parc natural que porta el mateix nom i és propietat de la Diputació de Barcelona.

   Per anar a visitar-lo no és gens difícil de trobar, ja que es troba al costat mateix del poble de Montesquiu. Si venim de Vic per la C-17, prendrem la sortida 81 de Sant Quirze de Besora, arribarem al semàfor i girarem a la dreta direcció Vidrà,

Plànol orientatiu.

passarem el pont sobre el riu Ter i seguidament trenquem a l'esquerre, passem el pas de nivell i tornem a trencar cap a l'esquerre cap a l'estació de tren, punt d'on surt el camí que puja al castell. Per contra, si venim de Ripoll haurem de prendre la sortida 85 de Montesquiu, travessar bona part del poble i tombar a l'esquerre pel carrer Santiago Rusiñol, passar el pont sobre el riu Ter i a l'esquerre ens sortirà el camí que puja al castell. Ambdós camins ens deixaran al pàrquing de la fortalesa que es troba al punt GPS: N - 42º 06' 42.9"  E - 2º 12' 45.2".

Entrada al recinte del castell de Montesquiu.

   Un pic ben deixat el vehicle ens dirigirem a l'entrada del recinte que dona a uns preciosos jardins dins els quals surt un camí que tot envoltant el castell ens portarà cap a la seva entrada. Cal saber que s'ha de demanar hora per visitar-lo, ja que tot es fa per visita guiada i amb un màxim de persones, per poder demanar visita podeu clicar ací i us sortirà la pàgina de contacte amb el castell.

Jardins i part posterior del castell.

   L'origen del castell de Montesquiu, possiblement, bé d'una torrassa de guàrdia dalt d'un turó boscos que s'aixeca sobre el riu Ter, la qual la va fer edificar el comte Guifré I dit el "pilós" al segle IX, però la primera documentació escrita no és fins al 1285 on figura com a casa fortificada. Aquesta "domus" estava infeudada per la família Conanglell, la qual degut segurament a un empenyorament que tenia la va vendre a Jaume de Besora per 2.600 sous l'any 1337. A partir d'aquí els

Porta del castell de Montesquiu.

Besora varen recuperar els drets sobre el castell i convertiren la "domus" en casal familiar. El 1390 el castell passà a Gilabert de Canet (senyor de Besora, Montesquiu i Canet (Maresme)), aquest era fill de la marquesa de Besora i d'Arnau de Canet. Gilabert participà defensant Catalunya en la invasió del comte d'Armanyac (1389-90), fou ambaixador de la reina Maria davant el comte de Foix, també va ser l'encarregat de la defensa del Berguedà i de l'Alt Urgell i l'any 1413 es 

Entrada al castell i escales que pugen al primer pis.

revoltà contra Ferran d'Antequera a favor de Jaume d'Urgell.  

   El llinatge dels Besora, pel fet que la seva descendència era tota de pubilles anava canviant contínuament de nom, el 1425 el castell passa als Peguera que el tingueren durant un segle. 

   Durant la guerra civil entre la generalitat i el rei Joan II (el Sense Fe) la domus va quedar bastant afectada per l'ocupació del castell pels pagesos l'any 1462. Acabada la guerra, el rei manà respectar els drets de Bernat de Peguera, senyor de Besora i Montesquiu i que la família no fos mai desposseïda dels seus drets sobre la casa i força de Montesquiu. 

Pallissa i masoveria del castell (s. XIX).

   La marquesa de Peguera es casà amb Ponç Descatllar i Móra, passant el castell del 1525 fins al 1760 als Descatllar. Dels Descatllar en podem ressaltar dos noms, en Lluís Descatllar i Desbac (1596-1645) i també en Narcís Descatllar i Sariera (1626-1707). En Lluís, tot i viure a Barcelona,

Capella de Santa Bàrbara, consagrada el 13 d'abril de 1642.

donar a la "domus" un aspecte més casteller, ampliant el sector nord-est i construint la capella que es troba al costat de l'entrada.

   En Joan II de Queralt i de Pinós (setè comte de Santa Coloma) el 1760 heretà el marquesat de Besora, es casà amb la rica hereua María Luisa de Silva i González de Castejón. L'any 1803 en morir Joan II els títols passaren al seu fill Joan III

Cadires de muntar a l'entrada del castell.

Escut dels Santa Coloma marquesos de Besora (s. XVIII).

de Queralt i Silva, cavaller del Toisó d'Or, senador i majordom d'Isabel II. En Joan III vengué el castell de Montesquiu a la família Safont, importants comerciants de Vic, enriquits pels subministraments a l'exèrcit. En Josep Safont i Lluc, el qual vivia a Madrid, hereta els negocis del seu pare, però en morir sense descendència el seu germà Jaume pel 1890 va vendre el castell de Montesquiu a l'Emili Juncadella i Oliva, fill de l'empresari tèxtil cotoner Jeroni Juncadella i Casanovas, el qual tenia una fàbrica de filats i teixits al carrer Riereta núm. 6 de Barcelona.

Un dels grans salons.

Gran saló amb un retrat d'Emili Juncadella i Vidal.

 

   L'Emili Juncadella i Oliva, el qual va fundar l'empresa Crèdit i Docks, fou membre de la junta del ferrocarril i mines de Sant Joan de les Abadesses, també del Foment del Treball i del Banc de Barcelona, entre els anys 1917 i 1920 va restaurar el castell, donant-li l'aparença actual, però tapant amb aquestes reformes les altres velles modificacions que hi hagué a la fortalesa, cal destacar les escales per pujar a la primera planta.  

Sala d'estar amb el retrat de Mercedes Juncadella i Vidal.

Gran menjador.

   Aquest gran empresari és esposa amb Concepció Vidal-Ribes i Torrents (cunyada de l'arquitecte modernista Enric Sagnier i Villavecchia) amb la que va tindre quatre fills, en Lluís, el qual mori pocs mesos després de néixer, la Maria que posteriorment es va fer monja, l'Emili i la Mercedes.

Menjador des de l'entrada al dormitori.

Dormitori.

   Dins aquest castell en aquella època s'hi celebraven grans festes i trobades, la família estava molt ben situada dins l'alta societat burgesa, per ací hi han passat reis, ministres, tota mena de gent famosa i de la "jet-set".

   L'Emili Juncadella i Vidal, gràcies a la bona situació econòmica familiar, es va poder dedicar a la muntanya, el col·leccionisme, la cacera, els viatges i a fer vida social; va ser un pioner amb l'excursionisme i fou el primer a pujar al massís de Maladeta el 1910, pertanyia al centre excursionista de Catalunya, al club alpí espanyol i al club alpí francès, també va ser un pioner amb l'esquí. A causa de les excursions s'aficiona a la fotografia, del que es conserva el seu llegat.

Sala amb estris i trofeus d'Emili Juncadella i Vidal.

Sala amb el retrat d'Emili Juncadella i Vidal.

Era un gran aventurer viatja a l'Àfrica, Índia i Indoxina, a part de recórrer la península Ibèrica i part d'Europa.

   L'Emili era catòlic practicant i de dretes. Durant la dictadura de Primo de Rivera s'aficionà a la política, va ser el president del "circulo de Renovación Española" del barri de Sants, partit polític fundat l'any 1933 per Antonio Goicoechea i José Calvo Sotelo. Aquest acostament a la dreta el va posar al punt de mira dels republicans. En el moment que volgué anar cap a l'aeroport de Barcelona per fugir cap a Madrid, ja que es preveia una gran revolta la qual precediria al cop d'estat de Franco, el van fer presoner els batallons revolucionaris. Va ser acusat d'haver finançat l'UME (Unión Militar Española), després d'un judici, el varen declarar culpable i va ser afusellat en circumstàncies no aclarides el 29 de juliol de 1936. 

Campanar de la capella amb vistes al Bisaura.

Terrassa de la part del darrere del castell.

   Durant els fets de l'octubre de 1934 l'ajuntament va poder protegir les propietats dels Juncadella, però el quatre de setembre de 1936 foren confiscades i pels fets del maig de 1937 el castell va patir l'únic assalt que se li coneix.

   Mort l'Emili el castell passà a les mans de la seva germana Mercedes, que era la seva hereua universal, la qual el va continuar mantenint, fent festes i trobades d'alta societat fins al final dels seus dies. El 1971 mori na Mercedes deixant el castell com a llegat a la Diputació de Barcelona la qual és actualment la propietària del 80% de les terres del municipi.

Entrada del castell des del terrat de la capella.

   Ja ho heu vist, el castell de Montesquiu és un llegat de la nostra història que ha perdurat des d'èpoques medievals fins als nostres dies, el qual recomano molt visitar, ja que el guia que ens acompanya us explicarà moltes més coses, anècdotes, fets i podreu veure in situ tot sentint el parlar de les seves pedres un poquet de la història del nostre petit país. 

Les fotografies del damunt han estat realitzades el 21/08/2024.