En aquest bloc anirem visitant alguns llocs del nostre país: Catalunya, el que està ple d'indrets pintorescs i de gran bellesa,
tant natural com humana.
El Pic del vent és la part més alta de la muntanya del Farell amb 815,6 metres sobre el nivell del mar. El trobem dins el terme municipal de Caldes de Montbui a la comarca del Vallès Oriental a la província de Barcelona. El podríem situar entre el municipi de Caldes i el poblat de Sant Sebastià de Montmajor, la carretera que va a aquest últim travessa la muntanya del Farell.
Plànol orientatiu.
Per anar-hi a peu, surten camins de molts llocs, a dalt estant, vaig trobar a una noia que havia pujat corrent des de Sentmenat, a la web trobareu infinitat de camins que hi pugen, però pels que ja no puguin caminar tant, quasi si pot arribar amb cotxe fins dalt, ara us ho explico:
Assegut dalt el pic del vent contemplant les vistes.
Sortint de Caldes, prenem la carretera BV-1243 que passa pel costat del càmping "El Pasqualet" tot endinsant-se cap a la muntanya del Farell en direcció cap a Sant Sebastià de Montmajor, quan arribem al coll d'en Vila, que és el punt més alt que agafa la carretera dins el Farell, deixarem aquesta per endinsar-nos cap a la urbanització tot trencant a l'esquerre pel carrer Passeig de les Flors, anirem fent siga sagues fins a arribar al carrer Flor de Romaní el qual seguirem fis al final,
Vistes del Vallès i la Serralada Litoral mentre puguem a peu.
on trobarem una mena de rotonda i comença una pista, just al punt GPS: N - 41º 39' 12.7" E - 2º 07' 47.2". Ben deixat el cotxe, caminarem uns trenta metres per la pista i a la nostra dreta veurem que surt el camí cap al Pic del Vent tot passant pel costat d'unes antenes, més endavant passarem pel costat del que queda d'una creu que hi havia al costat del camí (esquerra) i als pocs metres ja coronarem el cim.
Cim del Pic del Vent.
Allà hi trobarem un banc per seure i contemplar les vistes, la senyera amb la placa de l'alçada en què ens trobem i un estel dels vents d'acer inoxidable per orientar-nos, també hi ha un antic vèrtex geodèsic espanyol del qual només en resta la base i és inutilitzable, ja que els avenços tecnològics han fet que aquests vèrtexs hagin quedat en desús. Per
Estel dels vents que trobem al cim.
Pessebre portat pels excursionistes.
cert, allà a dalt també hi vaig trobar en un cantó un pessebre que alguns excursionistes devien pujar en èpoques nadalenques.
Cal dir que aquest cim està inclòs dins el llistat dels 100 cims de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC). El que sí que és veritat és que ací dalt a part del vent que hi sol fer, trobes una sensació de pau i llibertat, sembla que estiguis dalt del cel per la gran quantitat de vistes que s'albiren, quasi es veu tot el país.
Identificant llocs des de l'estel dels vents.
Cingles de Sant Sadurní.
El Montseny.
El Montcau.
Sant Llorenç del Munt.
El Canigó.
Ja ho veieu, en un dia clar es veuen des dels cims més propers als més llunyans, és una passada. I per si no us ha quedat prou clar la manera d'arribar-hi, us deixo amb la pel·lícula de la sortida:
Les fotografies i la pel·lícula del damunt han sigut preses el 24/01/2025.
