Translate

dissabte, 10 de maig de 2014

Sant Sebastià de Montmajor (Vallés Oriental)

Vista de Sant Sebastià de Montmajor des de el Farell
   Sant Sebastià de Montmajor, situat entre les muntanyes de Gallifa i el Farell, és un petit poblet de pocs habitants que pertany al municipi de Caldes de Montbui, els nuclis de cases es troben disposats en tres turons, els tres serrats.

Sant Sebastià de Montmajor

   El nucli de població més antic es troba en una fondalada tot baixant del Farell (venint amb punt de partida des de Caldes de Montbui en el punt GPS: N - 41º 39' 50.5''  E - 2º 07' 08.4''), escassament deu cases distribuïdes en un carrer, el de Santa Maria, que forma un angle recte, començant o acabant, depèn de per on si entra, pel darrera de l'església o per la plaça d'aquesta on en la seva part interior hi ha la rectoria on actualment trobem un restaurant dit "La Rectoria", especialitzats en la cuina tradicional i casolana. A la part més elevada d'aquest serrat i tocant amb l'església hi ha el seu petit cementiri.

Carrer de Santa Maria

Escales que pugen a la rectoria
Carrer de Santa Maria


                                      









   En el camí comú de Castellar del Vallès, Sentmenat i Sant Llorenç Savall, s'arriba al poble per l'anomenada "Baixada del Rellotge", actualment només és una torre sense senyalització, en la que ens confirmen que hi havia un rellotge que se sentia perfectament des del nucli principal i des de tots els serrats quan tocava les hores.

Un rellotge en mig del bosc
   L'alou de Sant Sebastià de Montmajor està documentat des del 1065 i el 1098 pertanyia al monestir de Sant Cugat. En els primers temps de repoblació algunes parcel·les es varen donar a l'orde de Sant Benet, amb aquest ordre es varen formar parròquies com aquesta i al seu vol petits nuclis de població.

Vista del poble des de el darrera de l'església
   El 1216 el bisbe de Barcelona confirma la donació d'aquesta parròquia a l'església de Caldes de Montbui i el 1868 va ser declarada parròquia independent i l'hi agregaren algunes cases de Gallifa.

Façana i cementiri
   L'església romànica del s. XI, consta d'una sola nau de volta de canó amb un gran absis quadrangular, el transsepte presenta dues absidioles semicirculars, al creuer hi ha el campanar de planta quadrada amb dos pisos de finestres a cada cara. 
Façana
Absis central, campanar i absidiola
Campanar en el creuer
    Com a nota curiosa, aquest temple va ser pres com a exemple de l'art romànic català, reproduint-se dins del "Poble Espanyol" de Barcelona amb motiu de l'Exposició Universal que va tindre lloc en la nostre capital entre els anys 1928 i 1929.   
Frescos renaixentistes


   Dins d'aquest temple a més d'uns frescos renaixentistes dels quals no se sap l'autor i d'una talla de fusta pintada de l'artista Sebastià Badia, podem trobar unes pintures al fresc situades a l'absis, pintades pel pintor Antoni Vila Arrufat amb unes innovadores tècniques inventades per ell per tal de millorar la qualitat i la lluminositat dels pigments en el fresc tradicional, aquesta obra té un gran valor artístic i és reconeguda per historiadors i crítics d'art, cal dir que en Vila Arrufat, va fer servir de models per la seva obra a alguns dels habitants del poble.
Cal dir que si algú els vol veure, els Dissabtes i Diumenges els que porten el restaurant de "La Rectoria" obren l'església per tot-hom que vulgui admirar tant l'art romànic com les pintures, només es prega una mica d'urbanitat.

Frescos de Antoni Vila Arrufat i al mig Sant Sebastià de fusta de Sebastià Badia
   Doncs bé, un poble que es veu amb un parell de voltes però amb gran quantitat i qualitat d'art i paisatge, petit i al mateix temps gran.
                       
Les fotografies del damunt han estat preses els dies: 18/03 i 13/04/2014



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada