Santa Maria Savall (Balenyà).

 

Santa Maria Savall.

   Aquesta església la trobem dins d'un fondal de la Sauva Negre i al costat del pantà de Santa Marta des d'on comença el torrent de Santa Maria, encara que es trobi prop dels termes de Castellcir i Centelles el llogaret pertany al municipi de Balenyà. Per anar-hi no és massa senzill, encara que per on jo vaig passar es trobava tot més o menys asfaltat, es fa un 

Plànol orientatiu.

xic enredat d'arribar-hi. Jo vaig sortir del poble de Centelles, per la carretera C-1413b, al punt on surt la pista asfaltada cap a Puigsagordi, passà pel costat del càmping, segui amunt cap a la urbanització i la via ferrada i anar seguint amunt tot passant boscúries fins a arribar al lloc, el que us recomano és seguir la ruta que us dona Google Maps o posar a un bon GPS les coordenades: N - 41º 47' 16.3"  E - 2º 11' 36.4", aquestes us deixaran en una corba on es pot deixar el cotxe, just entre el pantà i la capella des d'on surt un corriol que ens porta a les runes. Com podreu veure el dia que hi vaig anar estava tot ben emboirat i això fa més dificultosa la troballa.

Mur de la nau meridional orientada a migjorn (vist des del costat de la pista).

    Aquestes restes fan suposar que aquesta església d'un romànic tardà fos construïda entre el segle XII i el segle XIII, ja que la segona nau s'aixecà en el 1218 per ordre dels senyors que habitaven la vila de Cassoles.  L'edifici consta d'una nau coberta amb volta de canó, capçada a llevant per un presbiteri quadrat, el qual avui en dia es troba totalment esfondrat, per la qual cosa no és possible determinar la contemporaneïtat de l'obra. D'aquesta nau, pel cantó de tramuntana s'obri una capella, també coberta amb volta de canó de pedra. Posteriorment, com he dit abans, al cantó sud,

Nau principal (vista des de la porta al presbiteri).

Nau principal (vista des del presbiteri a la porta).

s'adossà una altra nau rectangular paral·lela a la nau principal, també coberta amb volta de canó que arrancà duna imposta aixamfranada, aquesta nau va fer substituir la porta d'entrada que es trobava a la part meridional per un altre que s'obrí a la façana de ponent, la qual actualment es troba esfondrada. Les dues naus es comuniquen mitjança a un arc de

Nau meridional del cantó de migjorn.

Capella del cantó de tramuntana.

mig punt de pedra, la ultima nau presenta una cornisa motllurada, punt des d'on arranca la volta de canó. L'aparell dels murs de la construcció és de carreus escairats i disposats en fileres regulars, malauradament els murs de llevant i ponent estan parcialment enderrocats, igual que la volta i d'altres parts interiors, per això tant de la seva cronologia relativa com d'altres aspectes avui en dia només se'n poden fer especulacions, ja que de cert no es pot dir res.

Porta que comunica les naus i finestra geminada.

Espitllera i cornisa motllurada de la nau de migjorn.

La il·luminació de l'edifici constava d'un parell de finestres geminades al mur sud de la nau principal, dues espitlleres obertes al mur sud de la nau meridional i d'una finestra oberta a la façana de ponent, també se suposa que en els cossos de llevant hi devien haver més punts d'entrada de llum.

Façana de llevant amb la porta principal.

   Aquest indret ja és documentat des del s. X, per les afrontacions d'un alou, on hi havia la vila de Calcina i una església. El lloc de Calcina apareix el 1009 quan en Vidal, la seva muller Quíxol i el seu fill Joan donaren un alou situat dins la vila al monestir de Sant Benet de Bages. En uns altres documents del monestir, figura que en el 1030 els almoiners de la difunta Trudgards varen fer donació a en Bernat, fill d'aquesta, el lloc dit Calcina amb la condició que quan moris havia de

Paret exterior de la capella de tramuntana.

Entrada i lateral de tramuntana.

passar al monestir de Sant Benet, però un altre fill de la difunta, en Berenguer Ató, no cedí l'alou al monestir, fins que després de dues restitucions, una en el 1081 i l'altre el 1082 va haver de cedir i retornar al monestir aquest alou. 

   Aquesta església a partir de l'any 1121 és anomenada com a Santa Maria de Selva Negre (Silva Negre), segons diu un document localitzat al mas Espina de Collsuspina. Malgrat les donacions i restitucions el monestir de Sant Benet de Bages no hi exercia cap influencia sent Berenguer d'Ató i els seus descendents que residien a la vila de Càssoles els que

Capella lateral i presbiteri.

Presbiteri totalment esfondrat.

dominaven l'alou. A principis del s. XIII la pubilla Dolça de Càssoles es casà amb Bernat Alfanec de Muntanyola fent un dot a la capella de Santa Maria. Durant aquella època, a la capella hi havia una petita comunitat monàstica de donades que portava el rector Bernat de Grau. L'any 1241 l'església ja és anomenada com a Santa Maria Savall i compta amb una

Nau meridional del cantó de migjorn.

Nau meridional del cantó de migjorn.

gran quantitat de feligresos que assisteixen als seus oficis i molts d'ells es fan enterrar al seu cementiri, fins i tot els mateixos senyors de Càssoles s'hi varen fer enterrar en una tomba que varen fer construir en el 1218. També aquests senyors aconseguiren que el bisbe de Vic Sant Bernat Calbó dones una bona autonomia a l'església de Santa Maria en respecte a la parròquia de Santa Coloma Sasserra.

Vista de la nau meridional des del darrere.

   A principis del s. XIV la família benefactora de Càssoles s'esvaí, igual que la comunitat monàstica que habitava Santa Maria, després fou la família dels Centelles la que protegí l'església amb donacions i béns. Després de la desaparició de la vida comunitària, només restà un sacerdot que hi anava a dir missa cada setmana. Tot això durà fins a l'any 1774 quan el benefici s'extingí i les rendes passaren al rector de Santa Coloma Sasserra, el qual només hi celebrava missa un cop cada quinze dies. Des de llavors entra en decadència i l'edifici s'anà degradant sense fer-s'hi cap reparació de les que manaven els bisbes en les seves visites pastorals, fins que l'any 1887 el bisbe de Vic, en Josep Morgades, hi va prohibir

Vista de l'església des del darrere.

el culte degut a la mala conservació i al perill que algú hi pogués prendre mal. Fins a mitjans del s. XX els masovers de la masia del costat l'hi van donar un ús agrícola. Si voltem pel costat de la capella, veurem les restes d'altres edificacions, podrien ser del cementiri i del habitatge de les donades.

Restes d'altres edificacions.

   També dins la segona part del s. XX al seu costat s'hi va construir un pantà per abastir d'aigua la urbanització de Puigsagordi, però va ser insuficient. Aquest pantà he vist que ha rebut algun altre nom, com el de Santa Maria, però el que jo vaig trobar plantat a la seva tanca és el de Santa Marta.

Pantà de Santa Marta.

Rètol de la porta del recinte del pantà.

    Un pic vist tot aquest conjunt, tornarem cap al cotxe i recularem per on hem vingut, el que sí que recomano es gaudir de les vistes que es veuen pel camí.

Des del camí, vistes de Sant Llorenç del Munt, el Montcau i Montserrat sortint dels núvols. 

Les fotografies del damunt han sigut preses el 31/01/2025.