Castell de Gallifa (Gallifa).

Conjunt monumental del castell de Gallifa i el Santuari de l'Ecologia dalt de l'espadat.

   El que queda d'aquest castell que es troba arran d'un espadat a 633,5 msnm dins el terme municipal de Gallifa (Vallès Oriental) es coneix des de l'any 1986 com a Santuari de la Mare de Déu de l'Ecologia.

   Per anar-hi haurem de prendre la carretera BP-1241, que va de Sant Feliu de Codines a Sant Llorenç Savall i entre els kilòmetres 5 i 6 trobarem un desviament que ens hi portarà (si anem pel cantó de Gallifa el desviament serà a l'esquerre),

Plànol orientatiu.

seguirem per una estreta pista (la qual només té un sentit de marxa) uns 350 m i ens trobarem una petita esplanada on deixar el cotxe, just al punt GPS: N - 41º 41' 18.1"  E - 2º 06' 35.7". D'aquest punt surt un caminet que puja cap al castell, que el trobarem a pocs metres. Pugem amunt i abans de tombar a la dreta cap a l'entrada ja ens trobem amb les restes de la Muralla, seguim uns metres més i ja som a la porta del recinte.

Entrada al recinte emmurallat.

   El Castell de Gallifa era un planell fortificat per unes muralles i un portal on al centre s'aixecava un turonet, on a dalt hi havia l'església de Santa Maria del Castell. D'aquesta fortificació avui en dia només en resten part de les muralles que encerclaven el cim, la capella de Santa Maria i restes d'altres edificacions, a l'extrem de ponent, per on hem entrat, es troba una torre quadrangular, de la que es conserven els seus primers dos pisos coberts amb volta i un tercer enderrocat,

Torre quadrangular al costat de l'entrada al recinte.

al seu costat, a peus de la muralla s'observen les restes d'una muralla ibèrica que data del s. VIII aC, el qual indica una població estable en el territori. A l'angle nord-est del planell (al costat d'unes antenes) observem unes altres restes adossades a les muralles, diu que eren les de l'anomenat "casalot del castell".

   Aquest castell data documentat de l'any 999 en un document de venda feta pel comte de Barcelona al vicari Bonfill. El 

Muralla del costat de la torre on al costat s'observen a sota unes restes ibèriques del s. VIII aC.

1017 el castell surt documentat com una de les afrontacions de l'alou de Castellar, que Senegunda i el seu fill Isnard veneren als comtes de Barcelona. En un document del 1060 surt anomenat un tal Ramon, fill d'Adaltrudis, vinculats a aquest castell, aquest es casà amb Rodlendis i el seu successor fou el seu fill Bernat Ramon de Gallifa que també era castlà del castell de Crarà (Moià). Pel 1115 varen heretar la fortalesa els seus fills, Ramon Bernat i Rodlendis que estava casada amb Guillem Humbert de Rocafort, d'aquesta manera, s'establí un condomini entre les famílies Gallifa, Maçanet i

Restes d'unes dependències adossades a la muralla, el que en deien "el Casalot del Castell".

Rocafort. Més tard el primogènit dels Gallifa transferí el castell a Ramon Berenguer IV, però continuant-ne sent el castlà.

   L'any 1160 fou venut o infeudat als Rocafort i l'any 1357 el rei Pere III transferí la jurisdicció d'aquest castell a Ramon de Centelles. El 1551 el baró de Centelles investí als nous esposos com a senyors del castell, però un dia després el venia a Joan Girbau.  L'any 1696 fou traspassat el domini del castell a la família Taiadella, però al s. XXVIII tornà als Girbau. El castell va perdre el seu caràcter de fortalesa el s. XVI per ser-ne només el centre la parròquia de Santa Maria del Castell.

Muralla del costat esquerre de l'entrada al recinte.

   En el 1985 el rector de Gallifa Mn. Josep Dalmau inicià la reconstrucció de l'ermita romànica de Santa Maria del Castell per fer el Santuari de l'Ecologia on estava emplaçat el castell, i aquest fou inaugurat el 13 de juliol del 1986.

   L'antiga parròquia de Santa Maria del Castell estava emplaçada en el punt més alt del turó. Aquesta església romànica

Santa Maria del castell o Mare de Déu de l'Ecologia.

del s. XI té el primer esment documentat l'any 1060 i ja l'any 1078 constava com a parròquia. Observem diferents etapes de construcció. L'absis, per les seves arcuacions llombardes se situa plenament en el s. XI, en canvi, la nau com que no té ornamentacions és més difícil de precisar-ne una data, suposadament es podria col·locar entre els segles XI i XII.

Absis de romànic llombard amb el sobre alçament amb espitlleres i campanar.

   L'ampliació de sobre alçament dels murs amb espitlleres per fortificar-la, sent l'últim recurs dels habitants de la fortalesa per resistir un assetjament, podria ser construïda en el s. XII. A la part més oriental d'aquesta ampliació, es troba un campanar de paret amb dos ulls integrat en el mur. La porta malgrat estar molt modificada conserva la seva ubicació original al mur de migdia. Se sap que l'any 1670 es realitzà una restauració i més recentment, a les últimes que es varen 

Façanes de tramuntana i ponent de Santa Maria del Castell.

fer, s'enderrocaren les estances que tenia adossades a la part de ponent, a causa del mal estat en què es trobaven, just al costat d'on hi havia hagut una torre de planta semicircular.

   En la reorganització parroquial del 1868 perd el seu caràcter parroquial perdent tota la seva feligresia la qual es repartí

Interior de l'església o Santuari de l'Ecologia.

entre les parròquies de Sant Pere i Sant Feliu de Gallifa i la nova parròquia de Sant Sebastià de Montmajor, entrant així en una fase de decadència i ruïna.

   Com he dit abans, el rector de Gallifa Mn. Josep Dalmau va prendre aquesta capella que ja estava en estat ruïnós i la va ben restaurar, com que la imatge barroca de la verge l'any 1919 es dugué cap a la parròquia de Gallifa i després de la 

Mare de Déu de l'Ecologia.

guerra civil diuen que va desaparèixer, ell va posar l'actual que és una rèplica d'una imatge romànica del Pirineu feta per l'escultor P. Pontí, de Vic, i batejada com a Mare de Déu de l'Ecologia.

   En definitiva, que el recinte del castell i l'església són en l'actualitat el Santuari de l'Ecologia, espai on es veneren religiosament els valors de l'ecologia i el muntanyisme. Tot el recinte és un gran parc des d'on s'albiren precioses vistes i

Amfiteatre del Santuari.

on es troba una zona de pícnic, un parc pels infants i nombrosos escrits enlairant els valors abans dits, entre altres coses.

   Per acabar una última cosa, quan hi vaig anar, demanaven dos euros per entrar, és pel manteniment del Santuari, si us plau, no us escaquegeu, col·laborem perquè sinó, les poques joies de la nostra història que ens queden s'aniran a fer punyetes.

Vistes des del mirador.

Les fotografies del damunt han estat preses el 13/06/2025.