De la cala del Paller a Roques Planes (Calonge)

   Tornem a anar cap a prop de la mar, a un lloc que per les seves formacions erosionades de les roques sembla que estiguem en un paradís caribenc, però no, estem dins les nostres costes Catalanes de la Costa Brava, el nostre paradís.

   Per arribar-hi és ben fàcil, venint de Vidreres per la C-31 direcció Palafrugell sortirem a la sortida Platja d'Aro Nord (316) seguirem cap a la rotonda on trobarem la C-253 prenent-la direcció Sant Antoni C./Calonge i al cap d'uns dos kilòmetres i mig trobem a la dreta un carrer que té en l'entrar una columna per banda, llavors només heu de seguir el planell que teniu ací al costat, de tota manera si teniu GPS, aquestes són les coordinades del punt des d'on comença la minsa pro bonica ruta que farem avui: N - 41º 50' 01.1''   E - 3º 50' 25.9'', el punt queda aproximadament entre el número 13 i 15 del carrer "Doctor Barraquer", d'on surten unes escales que tot baixant ens endinsem dins d'un túnel que ens portarà directament cap a la cala del "Paller", en sortir de la foscor ja gaudirem d'aquesta preciosa vista:

Cala del Paller

   Tot baixant les escales que hi ha fins a arribar a la platja anirem gaudint del preciós paisatge que ens brinda la nostra costa i si ens ben fixem, observarem que entre totes les roques que tenim al davant n'hi ha una que ressalta entre les altres perquè ens recorda la forma d'un paller, d'ací el nom d'aquesta cala.

El "Paller" des de la platja

El "Paller" des de el camí de ronda direcció Platja d'Aro

   Vist el "Paller" de tots cantons seguirem el camí de ronda direcció Palamós, és a dir mirant el mar cap a l'esquerra, pujarem un tros i en donar la primera corba guaitarem ja la cala de Roques Planes:

En front cap a la dreta es veu el camí per on venim 

Vista general de la cala Roques Planes des de l'entrada

    Doncs bé, ja hi som, ara només ens cal gaudir de la bellesa d'aquest indret tan pintoresc que ens brinda la natura tot caminant endavant fins a arribar al cap de Roques planes que és on finalitzarem la passejada.

   És un trajecte força curt, amb un quart d'hora vas i vens, pro si t'agrada gaudir de la pau (si és que hi vas a l'hivern) i l'entorn un matí se't fa curt mirant les formes que adopten les roques a causa de la seva erosió.

   Us deixo doncs amb quatre vistes d'alguns detalls d'aquestes formacions rocoses, cada cop que mires, veus una nova fotografia, el lloc t'encisa, no en marxaries mai:

Foto presa des de el Cap de Roques Planes

   Ja hem arribat al final, si es vol, es pot seguir més pel camí de ronda, pro a mi ja se m'ha fet l'hora de dinar, podem tornar per altres llocs pro per no perdre'ns val més tornar seguint les nostres pròpies passes, així ho assegurem.

Roques Planes

Les fotografies del damunt han estat preses el 03 i el 09/01/2016

Les Roques Encantades (Les Planes d'Hostoles)

Roques Encantades (o Encadenades)

   Les Roques Encantades és un altre dels llocs màgics que trobem pel nostre país, diu la llegenda que:

          "El Dimoni, que vivia per aquelles contrades quan estava de mala lluna passava l'estona fent rodar algun dels grans rocs muntanya avall per veure com s'espaterraven sobre les cases de Sant Feliu de Pallerols (que és el poble que es troba a sota mateix del lloc), la gent esporuguida i tipa dels afers del Dimoni pregà a Déu que els hi donés un cop de mà. Llavors un bon dia va baixar un àngel del cel i va lligar les roques amb unes cadenes tan fortes que el Dimoni no va poder bellugar-les mai més. Fastiguejat el Dimoni va anar a buscar raons cap a un altre lloc, deixant així en pau als habitants del poble."

   De tota manera l'abans dit no és més que una llegenda basada en els dits i suposicions de coses que havien passat en temps d'incultura i supersticions. Actualment tenim unes versions més realistes: la dels geòlegs, que de moment afirmen que aquestes roques que tenen entre 33 i 65 milions d'anys es van originar al mar, vora la costa i estan constituïdes per sorres fonamentades, transportades i dipositades en un mar d'aigües molt tranquil·les que formaven dunes subaquàtiques amb laminació encreuada. En aquest lloc excepcionalment s'hi poden trobar dents de tauró i d'altres peixos. L'aigua que ha circulat posteriorment per les esquerdes (dins del paleo-sistema Càrstic) n'hauria individualitzat els blocs, que haurien caigut cingle avall pel vessant. Curiosament els terratrèmols dels segles XIV i XV, alguns de força intensitat (anys 1373, 1427, 1428 i 1448), coincideixen amb l'època

de la llegenda.

   Bé, ara que ja tenim totes les versions que sé, puc dir-vos com anar-hi, que gairebé me'n descuido; com sempre ens basarem principalment amb el planell:

   El punt de partida que he escollit (es pot fer des d'altres indrets) crec que és el més ràpid i proper (pels que no puguin caminar gaire), deixarem el cotxe a l'aparcament del restaurant "Coll de Condreu" (on despares hi podrem fer un bon àpat) que està situat a la collada que porta aquest nom just al punt GPS: N - 42º 02' 48.9''  E - 2º 30' 38.0'', a la carretera C-153 que va de Vic a Sant Esteve d'en Bas o viceversa, sortint de l'aparcament, direcció Olot, a la dreta surt la pista que va al Santuari del Far i per l'esquerra un corriol que s'enfila pel marge tot vorejant una tanca de filat, aquest és el nostre, no té pèrdua, de seguida ja comencem a trobar cartells amb llegendes i històries de la zona, enfilarem un petit turo i ja despares tot serà força planer arribant aviat a la masia can Armadans per la qual haurem de passar tenint cura

Prat davant de Can Armadans

d'obrir i sobretot tornar a tancar les tanques pel bestiar, el sortir del recinte de la casa, ens endinsarem dins d'una espessa fageda que a la tardor ens regala la seva diversitat de colors:

Entrem a la fageda d'Armadans

Fageda d'Armadans

   Anirem seguint el camí per entremig d'aquests preciosos arbres fins a arribar a una cruïlla

que ens tombarà cap a la dreta en direcció al nostre destí (si seguéssim recte, aniríem al Santuari de la Salut de Sant Feliu de Pallerols), pujarem suaument un petit turonet i a dalt ja veurem les primeres roques mig cobertes de molsa a causa de la poca claror que hi entra, a partir d'ací baixarem tot seguint el rastre d'aquestes estranyes pedres i gaudirem de l'entorn que ens brinda la nostra generosa mare Natura:

   Tot jugant al fet i amagar, sobretot si portem canalla, ens anirem desplaçant pel seu voltant fins a arribar com per art de màgia a un punt on diuen que s'hi reunien les bruixes per fer les seves estridents festes, és entremig de dues grans piles de roques on trobem un cercle de pedres i una cabanya o diuen que es guarien aquestes dones fent els més estridents i fantasmagòrics espectacles.

     

Les Roques Encantades

    A ben dinat hem tornat i tot seguint el cap a la Salut de Sant Feliu gaudim d'unes esplèndides vistes de les fagedes i boscúries que hi ha pel camí fins que ja se'ns ha fet fosc, és que no marxaries mai d'aquests llocs:

   I amb aquestes vistes des del Santuari de la Salut acomiadem el dia d'avui, ara us deixo amb el vídeo, que ho gaudiu:

 

Les fotografies i el vídeo del damunt han estat preses el 07/11/2015

   A causa de la gran rivalitat entre els pobles de Sant Feliu de Pallerols i les Planes d'Hostoles, he canviat unes quantes vegades en el bloc la ubicació municipal d'aquest bonic llogaret. Després de mirar-ho bé en els planells de l'ICGC (Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya), he pogut comprovar que pertany al terme municipal de les Planes d'Hostoles, és a dir que així es queda.

   

   També cal dir que el camí ja no travessa la finca d'Armadans, sinó que s'endinsa pel bosc fins a passar la casa on empalma amb l'antic camí, no té pèrdua, es veu força bé.

La Gorga dels Soldats (Castellfollit de la Roca)

Gorga dels Soldats

   Aquesta preciosa gorga encapçalada per un petit pro bonic saltiró d'aigua la trobem en el curs fluvial del riu Turonell, sota les parets basàltiques del municipi de Castellfollit de la Roca que pertany a la comarca de la Garrotxa.

    Aquest gorg no és gaire conegut per la gent de fora del poble, ja que es troba ubicat a la zona més amagada i poc coneguda del municipi, tot-hom en passar per Castellfollit veu el penya-segat basàltic des del cantó del riu Fluvià que per cert te una vista espectacular i de gran magnificència, doncs el nostre protagonista es troba a l'altre cantó del poble i gràcies a uns bons veïns que van recuperant vells indrets hem pogut anar a gaudir del llogaret. Per anar-hi és fàcil, amb uns sis o deu minuts hi ets només cal seguir les indicacions del planell, no te pèrdua, despares de ben aparcar el cotxe, prendrem com a punt de partida l'ajuntament nou, davant mateix de la torre del rellotge (les coordinades aproximades pel GPS són: N - 42º 13' 09.6''   E - 2º 33' 00.1''), entrarem com si volguéssim anar pel carrer Nou cap a l'interior del poble però sense anar cap dins, seguim recte per un carreró que anirà agafant cada vegada més pendent avall, al principi entre unes parets pro de-seguida surt al descampat per on segueix el camí i ens trobem a la dreta unes columnes basàltiques

Paret de columnes basàltiques

on a sobre es troba l'aparcament del restaurant "Ca la Paula", ara el corriol va agafant més pendent fins a arribar a un punt on trobem uns graons que ens ajuden a acabar de baixar i ja tot seguit tombant cap a l'esquerra quedarem a sobre mateix del gorg dels Soldats.

Gorg dels Soldats

   El gorg també és conegut per altres noms, gorga d'en Poc o també gorga d'Estura, però el més conegut és el de la Gorga dels Soldats, ja que segons diuen que en temps de guerres els soldats hi baixaven a beure i a refrescar-se.

Gorga dels Soldats

   I ja res més, només que si la voleu veure des del punt on he fet les fotos us haureu de remullar un xic, o enginyar una manera per poder arribar secs a l'altra llera, compte i sobretot no malmeteu l'entorn, és de tots.

Gorga dels Soldats

Les fotografies del damunt han sigut preses el 28/11/2015

La Balma del Teixidor (Llaers)

Llaers amb els cims dels Rasos de Peguera al fons

   La Balma del Teixidor es troba dins del terme del petit municipi de Llaers (Ripollès), a cavall de la comarca del Ripollès i la subcomarca del Bisaura. És l'exemple d'un estil de vida que hi havia en la pagesia del nostre país fa bastants anys, fou habitada per una família fins a l'any 1952 i encara en trobem les seves fràgils restes, abans de començar prego al que hi vagi tingui cura de respectar aquests vells habitatges, ja que formen part de la nostra història.

   Per visitar la Bauma del Teixidor primer hem d'arribar al poble de Llaers que es troba al mig d'una pista forestal (ara asfaltada) que podem agafar des de Santa Maria de Besora venint per la BV-5227 o bé per l'N-260a que va de Ripoll a Olot, dins del terme municipal deixarem el cotxe en una esplanada que hi ha sota mateix del Castell de Llaers punt on començarem l'excursió i vos deixo les coordinades pel GPS: N - 42º 09' 16.2"   E - 2º 14' 44.2", a partir d'ací ja us haureu de guiar per les meves orientacions i el planell que us deixo:

 

   D'aquest punt surt una pista sense asfaltar que voreja per sota mateix el castell passant tot seguit per  una casa que es troba a la vora del camí d'un surt un altre camí per l'esquerra, l'ignorem seguint endavant, la pista comença a enfilar-se

Castell de Llaers

lleu-ment i de mica en mica anem guanyant alçada, passada una mitja hora o tres quarts, arribarem a una tanca que ens avisa que entrarem a la propietat del Teixidor (fins ací s'hi podria arribar amb el cotxe però no és massa recomanable, ja que no hi ha gaire lloc per aparcar i podríem molestar si deseixim el vehicle mal posat), passem la porta tenint cura de tornar-la a tancar i despares de fer un parell de revolts ens trobem al davant la masia del Teixidor, veiem que el camí voreja pel costat de la casa dels masovers, tot admirant l'edificació seguim cap al nostre objectiu, passada la casa ja ens

Mas Teixidor

queda ben poc, al quart d'hora més o menys ens surt un corriol per la dreta que seguirem avall, tot seguit, compte amb no despistar-nos per què trobem una altra cruïlla que tornarem a tombar a la dreta, als cent metres ens trobarem davant mateix de la Balma del Teixidor i les seves velles edificacions que encara que molt fràgils es mig aguanten en peu.

Balma del Teixidor

   Al fons de la balma observem que hi havia el corral pel bestiar (sembla que encara es faci servir per guarir-se algun ramat) i des de allà estant veurem el conjunt de casa que queda sotes la bauma.

Corral

Vista de les cases de la Balma desde dins el corral

   Diuen que en l'època Carlina en aquestes estances s'hi muntaven les armes per la tropa, però el que si és cert és que hi vivia últimament una família pagesa; entrem doncs dins de la casa:

Façana de la casa

Entrada principal a la primera estança

   Travessem la porta i ens trobem amb la primera cambra que suposo que devia ser la principal on es feia vida, aquesta donava a tres cambres més, una d'elles amb una finestra exterior i les altres donen a l'interior de la balma,

Interior de la primera estança

observem que el sostre està força ennegrit pel fum i a no gaire distancia dels nostres caps pro hi ha suficient alçada per poder caminar-hi sense perill de cops de cap, en aquesta estança, suposadament hi devia haver la cuina, ja que en la paret que dóna al carrer hi trobem un antic forn i sota l'espai per posar la llenya; tot seguit, entrarem a una de les

Forn de llenya

Primera estança interior

habitacions de l'interior, molt espaiosa, que tanmateix dóna a un altre de més endins, sembla com si haguessin aixecat envans fent separacions en aquesta primera estança, ja que en el seu fons es veuen uns maons posats d'una manera que així ho sembla.

Espai on pot ser que hi havien els horts

   Aquesta família pagesa, a més del bestiar vivia també del camp, diuen que al davant de la balma on ara hi ha la pollancreda és on tenien els horts, si ens fics-em podem veure les feixes que encara queden.

   Ja hem fet una bona "matinal", ara ja només ens resta que tornar sobre les nostres passes cap al cotxe tot admirant el paisatge que ens envolta...

Castell de Llaers des de la tanca de Mas Teixidor

i recordant l'excursió amb el vídeo que hem gravat:

Les fotografies i el vídeo del damunt han estat presos el 10/10/2015