En aquest bloc anirem visitant alguns llocs del nostre país: Catalunya, el que està ple d'indrets pintorescs i de gran bellesa,
tant natural com humana.
El torrent de la Masica el trobem al terme municipal de Vallfogona de Ripollès, poble medieval que pertany a la comarca del Ripollès, provincià de Girona. Per arribar-hi hem d'agafar la carretera N-260a tan si sortim de Ripoll com d'Olot, ja que aquesta via uneix directament ambdues poblacions passant per al nostre municipi de destí:
Des de Ripoll
Des de Olot
Un pic arribats al poble, tenim dues opcions, deixar el cotxe i seguir a peu (uns 20 - 30 minuts) o acabar-hi d'arribar en cotxe (uns 7 - 10 minuts) per la pista forestal sense asfaltar que puja cap al castell de Milany fins a arribar a la font de la Tosca N - 42º 11' 20.7'' E - 2º 18' 35.1''.
De Vallfogona de Ripollès a la Font de la Tosca
En aquest punt, davant mateix d'aquesta espectacular font que deixa caure l'aigua al bell costat del camí començarem la nostra matinal d'avui:
Font de la Tosca (23/05/2015)
Des de sota la font observem que puja un corriol per el costat i la travessa per dins sortint per l'altre cantó, val la pena gaudir d'aquesta atracció natural de benvinguda.
Després de remullar-nos una mica per començar a fer boca, decidim desviar un xic la ruta per acostar-nos a la Teuleria del Pinatar que ens queda a tan sols 200 m seguint pel primer camí que surt per l'esquerra de la pista. En la teuleria s'hi coïen les teules i maons per fer les reformes de les velles cases, per la rodalia n'hi ha unes quantes, ja que es feien prop de les construccions per estalviar desplaçaments i on es trobava la terra roja per fer el material, aquesta és una de les poques que s'han recuperat amb la inversió de l'ajuntament i l'ajut d'alguns voluntaris del poble; l'obra consta d'una edificació de dues plantes en la que a sota es feia foc i a la de sobre, es coïen les teules i maons mitjançant els forats que tenia el terra d'aquesta.
Teuleria del Pinatar (28/03/2015)
Teuleria del Pinatar - planta de sobre amb el terra foradat.
Un pic vista la teuleria tornem enrere fins a la Tosca i d'allà seguirem la pista en direcció a Milany, d'ací a on surt el recorregut del torrent de la Masica a peu hi ha uns 15 o 20 minuts, si pot arribar amb cotxe per la pista amb uns cinc minuts, procureu deixar el cotxe bé, que no destorbi en el camí, seguim doncs pista amunt i passats uns quants revolts just desprès de travessar un torrent veurem a l'esquerra un indicador des d'on surt el corriol que hem d'agafar, encara que està ben senyalitzat us dono les coordinades aproximades per GPS: N - 42º 10' 57.7'' E - 2º 18' 29.7'', a partir d'ací pel corriol ja ens comencem a endinsar per en mig de les fagedes de les serres de Milany i al costat del torrent de la Masica que ja ens comença a donar un fresc i excel·lent espectacle natural:
Torrent de la Masica (23/05/2015)
Tot pujant, el corriol és divideix, el camí a seguir es el de l'esquerra, que voreja el torrent, però també ens podem desviar cap a la dreta i acostant-se a l'Era de batre d'en Paixana que queda ací mateix, no costa res i podrem veure la construcció en el bell mig del bosc.
Era de batre d'en Paixana
Vist això, tornem fins a la cruïlla seguint camí amunt, tot admirant el paisatge no ens adonarem i haurem de travessar el torrent per un pont fet tal com es feien abans, amb troncs i fang, només creuar-lo un xic més amunt ja comencem a veure més desnivells al riu, podríem dir que és el pròleg del qué té que començar a vindre:
Torrent de la Masica (03/04/2015)
se'ns acosta el primer gorg que es troba just a continuació del saltiró de la foto superior, n'hi diuen el Gorg de Baix que el podem veure retratat amb un mes i mig de diferència per poder apreciar amb la velocitat que entra la primavera dins d'aquests paratges.
Gorga de Baix (03/04/2015)
Gorga de Baix (23/05/2015)
Tornem a fer camí i en pujar sobre el nivell d'aquest primer gorg trobem una altra bifurcació, a l'esquerra cap a la Balma d'en Boer (que en el moment en què vaig pujar jo, es trobava bastant descuidada, no hi vaig fer cap foto), de front i a la dreta cap el Gorg de Dalt, que sí que val la pena de veure.
Gorga de Dalt (23/05/2015)
Gorga de Dalt (23/05/2015)
Gorga de Dalt (23/05/2015)
Gorga de Dalt (03/04/2015)
Un pic ben vist aquest gorg, tornarem a la cruïlla que hem deixat, per agafar el corriol que segueix pel mig, compte amb les indicacions, un xic més amunt trencarem a la dreta travessant el torrent per unes passeres aconseguint l'altra llera des d'on continuarem gaudint de l'espectacle que ens brinda aquest torrent:
Torrent de la Masica (03/04/2015)
ja a l'altra llera a part dels desnivells de la riera, al fons podem mig insinuar un preciós salt d'aigua, és el Saltant de la Costa Llastanosa:
Saltant de la Costa Llastanosa (03/04/2015)
dalt mateix d'aquest salt, s'uneixen dos torrents que vénen de dos vessants de muntanya diferents, el del Bisbe i el de la Masica.
(03/04/2015)
(23/05/2015)
Ja estem a punt d'arribar a la fi de l'excursioneta, continuem camí amunt fins a sobre el salt pro sense passar-hi per sobre, seguirem el camí de la dreta vorejant el torrent de la Masica amunt i al poc tros veurem una fita a l'esquerra amb una cambra fotogràfica dibuixada al seu damunt, allà ens hi hem d'endinsar per poder gaudir del últim plaer del dia, sobretot si baixa força aigua veurem el nostre torrent amb el màxim esplendor:
Torrent de la Masica (23/05/2015)
Torrent de la Masica (03/04/2015)
I ja per acabar fem mitja volta tornant sobre els nostres passos fins a arribar al cotxe tot recordant el magnífic passeig que hem fet, us deixo amb el vídeo:
SALUT.
Les fotografies del damunt han estat fetes el 28/03, 03/04 i 23/05 del 2015
Les Fonts del Cardener no és més que el lloc on neix aquest afluent del Llobregat, un bon lloc on passar el dia o fer un alto en el camí com bé ens diu na Marta en el seu bloc SOM DE PICNIC. Aquest naixement es troba dins del terme municipal de la Coma i la Pedra, petit municipi enclavat entre la serra del Port del Compte i la serra del Verd, dins la vall de Lord. Podem anar-hi per la carretera C-462 que va des de Sant Llorenç de Morunys direcció Tuixent, el paisatge que l'envolta és muntanyenc i força feréstec.
Es força fàcil d'arribar-hi, està molt ben indicat, en sortir del poble direcció Tuixent a l'esquerra hi ha l'hotel Fonts del Cardener, just passat l'edifici a l'esquerra es troba el trencall que ens durà a l'aparcament de la zona d'esbarjo, per un si un cas us deixo les coordenades GPS: N - 42º 10' 57.5'' E - 1º 34' 56.7'', no hi ha pèrdua, d'aquest punt també surten algunes excursions, si aneu al punt d'informació del poble (està al costat de la carretera) de ben segur que us en faran cinc cèntims.
Fonts del Cardener
Les fotografies del damunt han estat preses el 11/04/2015
Avui anirem al poble de Sant Joan les Fonts per veure el salt del Molí Fondo i el seu entorn, no poso cap planell, ja que és molt fàcil de trobar, està al costat d'Olot, només us deixo el punt de GPS: N - 42º 12' 47.5'' E - 2º 30' 31.9'' que és on jo vaig deixar el cotxe al costat mateix de l'església i molt a prop del punt d'informació on us donaran tota mena de detalls de la zona. Abans d'arribar a l'edifici de l'oficina de turisme, just sota l'església parroquial ens trobem amb el pont
Pont medieval
medieval del s. XIII que travessa el riu Fluvià, construït majorment amb pedra volcànica. Despares de rebre una bona informació per una noia molt atenta que hi havia a l'oficina, vàrem decidir de fer la ruta que en diuen del "Boscarró" la qual passa pel costat del salt que volem visitar, es veuen més coses i és de molt fàcil accés per a tot-hom, és circular i dura una mitja hora (depenent com sempre del que un s'encanti pel camí). Comencem doncs la nostra petita excursió, sortim per un corriol a la dreta del punt d'informació i quedant-nos l'església a l'esquerra just sobre nostre,
Església Parroquial (darrera)
aquesta majestuosa edificació de finals del s. XIX és un dels edificis més emblemàtics del poble, encara que no sigui de l'època medieval es podria dir que és d'art neogòtic o amb influència gòtica, edificada amb pedra volcànica és un edifici que es fa mirar per la seva bellesa exòtica des de ben lluny, però, mirem a terra que si no encara ens fotrem alguna trompis-cada de tant mirar l'església, anem seguint el corriol i més endavant ja escoltarem la remuga de l'aigua, ens anem apropant al salt, per l'esquerra se'ns uneix un altre camí i a les poques passes a la dreta veiem un baixant que ens portarà al mateix peu del salt del Molí Fondo:
Salt del Moli Fondo amb la fabrica paperera al costat
Salt del Moli Fondo
El salt està situat al costat d'una antiga fàbrica paperera que donava feina a bona part del poble, el seu origen va ser l'any 1723, però la transformació més important tingué lloc l'any 1841 quan s'instal·laren les maquinàries de paper continuo per fer una producció industrial.
Salt del Moli Fondo des de la llera del riu Fluvià
Vist el salt tornem escales amunt per reprendre el camí, seguim i més endavant a la dreta del camí veiem una vella pedrera en la qual es poden observar tres colades basàltiques que formen els seus estrats:
Pedrera basàltica
Més endavant ens començarem a endinsar cap dins de la boscúria, entrarem al "Boscarró", en una corba a l'esquerra trobarem un mirador des d'on es pot veure mig enteranyinat per les branques dels arbres el monestir de sant Joan:
Monestir Benedictí de sant Joan
Aquest monestir Benedictí data del s. XII, és anomenat al poble també com "església vella" i és un dels vestigis romànics més importants de la Garrotxa. Continuem el camí ja arribant al seu petit cim on es troben les runes d'un poblat iber on cada any i a poc a poc s'hi van fent prospeccions arqueològiques, des d'allà acostant-se cap al precipici gaudirem d'una espectacular vista del municipi, el Molí Fondo i l'església parroquial:
Vista des de dalt del "Boscarró"
D'allà dalt baixa un corriol que ens portarà cap al camí principal just davant del salt i reconduint els nostres passos tornarem cap al punt d'informació i el cotxe.
Salt del Moli Fondo
Salt del Moli Fondo
Les fotografies del damunt han estat preses el 27/12/2014 i el 16/05/2015
Gràcies a unes indicacions que tenia del dit "caçador de gorgues", en Ramon Roura i Grabulosa, el mateix que te'l bloc: Gorgues de la Garrotxa (i altres), el qual segueixo, he decidit d'anar al salt de Can Batlle. És un racó preciós situat al terme municipal de Santa Pau, en el petit curs de la riera de sant Martí que escassament cinquanta metres més avall del salt desembossa al riu Ser que és un dels afluents del riu Fluvià.
Us faré cinc cèntims de com arribar-hi:
Sortirem del semàfor que hi ha al mig del poble de Santa Pau, el que està a la carretera GI-524, en direcció Mieres, a uns dos kilòmetres, passat el càmping "Mas Parxet" veureu sortir un camí a mà l'esquerra, és aquest, però NO l'agafeu amb el cotxe, és privat, un xic més endavant trobareu a la dreta de la carretera una petita esplanada on podreu deixar el cotxe i seguir a peu, el punt més o menys es: N - 42º 08' 60.0'' E - 2º 35' 40.6''.
Un pic ben aparcat el cotxe seguirem pel camí que indico amb vermell sense deixar-lo, és un passeig tot planer en el que a part d'alguna edificació veïnal veurem pastures i si som observadors, més endavant a l'esquerra del camí, com si algun capritxos l'hagués deixat allà visualitzarem "La Pedra del Diable", un menhir amb la seva llegenda, però no ens encantem que ja el tornarem a veure a la tornada un altre cop.
Encreuament de camins
Tot seguit i abans d'entrar en la boscúria el camí es divideix, nosaltres endavant cap dins del bosc, a partir d'ací comencem d'agafar pendent avall tot suaument i aviat sentirem la remuga de l'aigua, això vol dir que ja ens queda menys per arribar al nostre destí. Més avall aquest caminet s'ajunta amb el camí que porta cap al Mas Can Batlle, una casa rural que està gairebé al costat del salt (el camí és particular i no es pot aparcar), just a la unió de camins veiem el pont que travessa la riera de sant Martí i des d'on podem gaudir de la bellesa del salt de can Batlle:
Salt de can Batlle des de el pont
Al costat esquerre del camí per on hem baixat, gairebé en la unió dels camins, surt un petit corriol que ens porta sota mateix del salt, al mateix gorg, on ens podem remullar els peus si fa calor i veure'l de mes a prop.
Salt de can Batlle des de el gorg
Detall de l'esquerra del salt
Detall de la dreta del salt
Vist el salt, si seguim el camí amunt i a la dreta trobarem el vell molí de can Batlle que encara es manté en peu conservant la bassa i els seus conreus:
Moli de can Batlle
Molt bé ja hem fet el fet, i a la tornada no me'n puc estar i us adreço una salutació des de sota el gorg de can Batlle ...
... Salut.
Les fotografies del damunt han estat preses el 05/04 i el 27/12 del 2014
