Translate

dissabte, 1 de juny del 2024

El romànic a l'Alt Àneu (Alt Àneu).

Sant Pere de Sorpe.
   Dins del municipi de l'alt Aneu, el qual va ser creat l'any 1970, avui en dia encara podem trobar deu vestigis religiosos de l'art romànic català. El motiu de què n'hi hagi tant, és perquè aquest municipi està format per vuit pobles i en tots ells com a mínim hi ha una església.
   De tots aquests vestigis, n'hi ha de millor conservats que d'altres, n'hi ha que conserven tota la seva plenitud romànica, altres juguen entre romànic i gòtic i en algunes esglésies tan sols hi queden unes poques restes, però totes dignes de ser esmenades. Anem doncs a fer-hi un vol.
    Ací al sota us deixo un plànol amb els pobles i les esglésies perquè us en feu una idea i us orienteu el dia en què hi vulgueu anar.
Plànol orientatiu.
   Podríem començar la nostra volta pel poble més endinsat dins el Pirineu, pot ser que sigui el més complex, ja que antigament estava format per dos pobles: Alós Jussà i Alós Sobirà. Alós Sobirà es trobava a uns dos quilòmetres d'Alós Jussà, en el poble hi havia l'església romànica de Santa Eulàlia, de la que tan sols queden un parell de fileres de pedra alineades a terra, aquest poble fou probablement deshabitat a la baixa edat mitjana. El poble d'Alós Jussà és al que ara anomenem Alós d'Isil, ja que l'any 1846 s'uní a la població d'Isil. Ací hi havia dues esglésies, la de Sant Pere, que després de ser lloc de recolliment pels feligresos va fer d'escola fins a l'any 1965, la qual més tard fou enderrocada i la de

Església de Sant Lliser d'Alós d'Isil.
Sant Lliser que és l'única que es conserva. La primera notícia documentada d'aquest temple és el 1090 quan el compte Artau II i la seva dona Eslonça donen la vila d'Alós Jussà al monestir de Gerri. L'edifici actual és barroc, amb moltes reformes, de la part romànica sols es conserva una part del mur sud, la porta, una finestra doble esqueixada situada a llevant de l'entrada i unes decoracions a la façana.

Porta de l'església de Sant Lliser d'Alós d'Isil.
   L'estructura de la portada la configuren tres arcs de mig punt degradats amb tres arquivoltes i un arc exterior decorat, l'arquivolta central és decorada, mentre que les altres són llises. Té tres capitells decorats per banda disposats sobre tres columnes circulars llises que descansen sobre unes bases decorades però bastant erosionades. A banda i banda de la porta es troben uns relleus a la façana força interessants, tots dos representen dues figures humanes però, són totalment diferents.
Sant Lliser d'Alós d'Isil.
   En el seu interior, podem trobar una pica baptismal de cos semiesfèric que descansa sobre una mena de columna de base rectangular. A banda i banda de l'entrada trobem dues piques d'oli, una en millor estat que l'altre.
   A uns tres quilòmetres i mig en direcció sud, cap a Borén, passat Isil ens trobarem al costat de la Noguera Pallaresa la

Mur de ponent de l'església de Sant Joan d'Isil.
bonica església de sant Joan d'Isil. Aquesta església ja és esmenada en l'acta de consagració de la Seu d'Urgell en el s. IX. Fou parròquia fins al s. XVI, ja que després la varen passar a l'església d'art gòtic tardà de la Immaculada que hi ha en mig del poble d'Isil 400 m més amunt. L'any 1937 per un desbordament de la Noguera Pallaresa l'aigua destruí el part del mur septentrional de l'edifici, entrà dins les naus, esbotzà la porta del mur meridional i s'emportà riu avall part del cementiri.
Sant Joan d'Isil al costat de la Noguera Pallaresa.
   L'edifici és d'art romànic llombard de planta basilical amb tres naus capçat al sud-est per un absis i dues absidioles, de l'estructura primitiva d'aquesta església només en perdura la planta, ja que va patir moltes reformes estructurals dels murs i la coberta durant l'època gòtica, des de la cara de ponent s'aprecien les modificacions posteriors del temple, la nau central és més ampla i està coberta amb volta de mig punt, les laterals amb volta de quart de canó, l'absis central disposa de tres finestres mentre que les absidioles només d'una, al mur de migdia trobem uns grans finestrals geminats d'època gòtica. Al mur de ponent s'aixeca un petit campanar d'espadanya construït en època posterior. 

Detalls de la façana.
Portalada de Sant Joan d'Isil.

   La portalada és similar a la que hem vist a Alós d'Isil amb tres arcs degradats i arquivoltes, els motius vegetals, flors de relleu amb sis pètals inscrits en un cercle, tres capitells sostinguts per tres columnes per banda, l'únic que canvia són alguns dels detalls d'aquests capitells. Cal destacar que també a la façana hi ha un fris d'arcuacions cegues decorades i coronades amb mènsules sota el ràfec del teulat, totes complementades amb motius ornamentals, entre els que predominen rostres humans, sobre mateix de la porta queda un espai entre els arquets on hi ha dues lloses amb representacions de figures humanes, dues a cada llosa, les figures estan representades nues i la seva part inferior està repicada per tal que no se'ls hi vegin les vergonyes.

Església i cementiri de Sant Joan d'Isil.
   Tornem a prendre la carretera en la mateixa direcció i al cap d'1,3 km veurem un desviament a la dreta direcció a Àrreu, hem de deixar el cotxe on podem per pujar-hi, ja que pel moment només s'hi arriba a peu (podeu veure la manera en el capítol del bloc: Àrreu). Arribats a Àrreu al final del carrer que travessa el poble hi trobarem l'església de Sant Serni o Sant Sadurní, d'aquesta no s'ha trobat cap mena de documentació medieval, però per la vocació a aquest sant fa pensar

A la dreta de la imatge l'església de Sant Serni d'Àrreu.
que la seva primera edificació fos preromànica. Aquest edifici que podríem datar del s. X és de planta rectangular amb absis quadrat i coberta de fusta des del principi fins a l'absis, la porta està situada a la paret de migjorn i construïda amb arc de mig punt fet de pedres sense tallar disposades com a dovelles i el mur de ponent està coronat per un campanar d'espadanya. En l'actualitat es troba ja molt malmesa i deteriorada, les piques (baptismal, beneitera i d'oli) junt amb la campana, per por a l'espoli, s'han traslladat per guardar-les a l'església de Borén. Vist el que queda de Sant Serni, reprenem la nostra excursió a peu i per les primeres cases del poble observem que surt un camí cap a l'ermita de la Mare

Ermita de la Mare de Déu de les Neus.
de Déu de les Neus, ens quedarà a uns 800 m, però val la pena d'arribar-hi. D'aquesta edificació tampoc tenim cap dada, però està datada entre els segles XI i XII, és una construcció d'una sola nau amb absis semicircular sense decorar, la coberta és d'encavallades de fusta, i la de l'absis, en origen, de quart d'esfera. La porta està situada al mur nord i tota ella

Crismó de sobre la porta.
Porta adovellada.

adovellada, a sobre hi observem un carreu on apareix en relleu un crismó trinitari de sis braços inscrit en un cercle. Al cantó de ponent s'aixeca un petit campanar d'espadanya. En el seu interior hi havia la imatge d'una Mare de Déu de la Llet del segle XIII tallada en noguera, entre els anys 1991 i 1993 aquesta talla es restaurà i fou portada a l'església de Borén per què l'emplaçament original no reunia les condicions de seguretat ni de salubritat idònies.

Ermita de la Mare de Déu de les Neus.
   Tornarem sobres les nostres passes cap al cotxe i seguirem camí cap a Borén, uns 500 metres més avall direcció Esterri d'Àneu.
Església de Sant Martí de Borén.
   L'església de Sant Martí de Borén la trobem actualment a la part més alta d'aquest poble, davant d'una gran plaça. L'edifici actual podríem datar-lo del segle XVIII, però no és més que la reconstrucció i ampliació de la primitiva església romànica del s. XI de la que encara se'n conserva la portalada. Els primers documents sobre Borén apareixen l'any 908 quan el compte Ramon I de Tolosa feu uns intercanvis amb l'abat Godemir de Gerri. El 1090 el compte del Pallars Sobirà,

Església i cementiri de Sant Martí de Borén.
Artau II, atorgà un "excusatum" a "Anser, de Buren, cum filiis suis" vinculats al monestir de Gerri, aquest document ens permet saber que aquesta població era comtal.
   La forma primitiva de l'edifici, se suposa que devia ser d'una nau amb un absis semicircular capçat per llevant, però de

Detalls dels capitells.
Arcs de la portalada.
tot això com he dit abans només en conservem la portalada, aquesta es configura amb dos arcs de mig punt degradats amb dos bossells de manera de dues arquivoltes llises, la porta està perfilada per un arc de mig punt dibuixat per una successió de dovelles treballades i decorades amb rosetes de sis pètals inscrites dins de cercles. Per contes de capitells, té tres carreus treballats en bossell en forma de semicolumnes flanquejades per petites motllures, les bases, són uns elements cúbics ornats. En el seu interior hi podem trobar a més de la talla de la Mare de Déu de la Llet de l'ermita de la

Façana lateral i campanar.
Mare de Déu de les Neus d'Àrreu, una pica baptismal i una pica d'oli, les dues romàniques.
   Vist aquest temple tornarem cap al cotxe seguint el camí cap a Esterri d'Àneu, a uns mil vuit-cents  metres trobarem el desviament que porta a l'aparcament d'Isavarre on pararem per anar a veure la preciosa església de Sant Llorenç.

Vista del campanar de l'església de Sant Llorenç d'Isavarre.
   D'aquesta vila ja se'n troba constància documentada l'any 1064 quan els comptes del Pallars, Artau I i Ramon V signaren un conveni pel qual Isavarre passà a ser del Pallars Jussà. L'any 1090 el comte Artau II, la seva muller Eslonça junt amb el seu germà Ot, donaren també un "escussartum" a aquesta vila, igual que a totes les de les valls d'Àneu. D'aquesta documentació es sap que Isavarre era vila comtal. Isavarre estava vinculat al monestir de Gerri, tal com es demostra l'any 1244 quan el comte Roger II donà al cenobi un cens de dos sous morlanesos que l'hi pagava cada un dels masos que tenia a la vila. Tot això durà fins que l'any 1368 l'abat de Gerri va cedir al comte Hug Roger II el lloc d'Isavarre.

Església de Sant Llorenç d'Isavarre.
   Aquesta església, en origen, era d'una sola nau coberta amb volta de canó reforçada per tres arcs doblers i amb un absis semicircular orientat cap a llevant. Amb els anys la seva estructura ha sigut bastant transformada, ja que se li afegiren cinc capelles, dues a la part de tramuntana dos més al cantó de migjorn i un altre a ponent, a més del campanar

Campanar de planta quadrada de Sant Llorenç d'Isavarre.
de planta quadrada que es troba al costat de l'absis. Una de les coses que ressalten és la portalada que s'obre en el mur sud, aquest mur, s'engruixí considerablement i ara dita portalada queda com en un porxo, aquesta doble paret, tapa per la part exterior una finestra d'arc de mig punt i de doble esqueixada que tan sols la podem veure des de l'interior, a l'absis hi havia tres finestres de les quals només en queda una. La portalada correspon al tipus d'arcs degradats amb arquivoltes, al primer arc, si combinen dovelles decorades amb motius de flors de sis pètals, el segon i l'arquivolta estan

Porta de l'església.
Detall de la porta.













sense decorar i l'arc que envolta l'exterior presenta una decoració igual que el primer en el seu interior i en la part frontal un decorat escacat. Els costats de la porta són decorats per dos capitells troncocònics els quals s'aguanten per dues columnes de fust llis circular que descansen en unes bases de tipus àctic. 

Capitells decorats de l'esquerre.
Capitells decorats de la dreta.

   En alguns trams de la nau, però sobretot a l'absis podem destacar unes mènsules, unes llises i unes altres decorades amb caps d'animals o amb rostres humans. A l'església també es conserven una pica baptismal i una pica d'oli totes dues de finals del s. XII o principis del s. XIII. El que si cal ressaltar són unes pintures romàniques que decoraven les parets de l'església i en l'actualitat es poden trobar repartides en tres museus: el Museu Nacional d'Art de Catalunya (Barcelona), el Diocesà d'Urgell (Seu d'Urgell) i el de Toledo (Ohio EUA).

Mènsules de l'absis amb cares d'animals i persones.
   Sortim d'Isavarre tornant direcció cap a Borén, passat aquest, veurem un trencall a l'esquerra direcció Sorpe i cap enllà ens dirigirem. Només entrar al poble hem de deixar el cotxe i seguir a peu fins a l'església de Sant Pere que es troba quasi al final del carrer Major.
   De l'època altmedieval no es tenen dades documentades d'aquest temple, però a l'acta de consagració de la Seu d'Urgell i consta la parròquia d'Assor, la qual Ramon d'Abadal identifica (amb reserves) amb l'església de Sorpe. El primer document escrit data del 1378 quan en el capbreu de la comanda de Susterris hi troben un home de la vila de Sorpe.
Església de Sant Pere de Sorpe.
   Originàriament, era un temple amb planta basilical de tres naus separades per pilars rectangulars i capçada a llevant per tres absis semicirculars. Les naus estaven cobertes amb volta de mig punt, sostingudes per arcs doblers i els absis tenien volta de quart de cercle. Als segles XVII i XVIII l'edifici patí unes reformes estructurals bastant notables, les naus laterals es convertiren en capelles i l'orientació de l'església s'invertí, és a dir que s'enderrocaren l'absis central i el lateral

Façana sobresortida i al fons l'únic absis que queda dels tres que hi havia.
sud i la part del presbiteri es convertí en la façana de l'edifici. Aquesta façana per la part exterior sobresurt del cos de l'edifici, al mig té un ull de bou i una portalada amb dos arcs de mig punt degradats, al cantó nord encara perdura un dels antics absis que, per cert, és d'estil llombard. Sobre la nau sud, prop d'on hi havia l'absis, s'aixeca el campanar de torre quadrada, hom pot veure que està molt variat en el decurs del temps, ja que només cal observar les finestres tapiades i una inscripció de l'any 1726.

Presbiteri amb el retaule renaixentista.
Entrada i cor.
   L'interior de l'església es conserva en força bon estat, en el presbiteri, darrere l'altar podem destacar el magnífic retaule renaixentista presidit per una talla de sant Pere, la qual en el moment de ser restaurada se li descobrí que encara tenia la

Pintures murals.
Retaule renaixentista.
policromia original romànica en tot el cos, però que el cap fou substituït per un altre d'època renaixentista. Si observem, a les parets encara queden alguns fragments de pintures murals, les quals la majoria estan repartides entre el MNAC i en el Museu Diocesà d'Urgell. Dins el temple també podem gaudir d'una pila baptismal i un altre d'oli ambdues romàniques i

Pica baptismal romànica,
Pica d'oli romànica.
de més o menys de finals del s. XII o principis del s. XIII.
   Vista l'església de Sorpe, seguirem direcció a la carretera C-28 i en trobar-la tombarem a l'esquerra direcció Sort, però passats 2,3 km, abans d'arribar a desviament de València d'Àneu (que és a l'esquerre), veurem un desviament a la dreta cap el poble de Son, el prenem i al cap d'uns 3,7 km ja hi haurem arribat.
   En aquest poble tenim constància de tres esglésies romàniques: la de la Mare de Déu de Bellero, la de Sant Pere i la de Sant Just i Sant Pastor. Començarem per la que en l'actualitat no en queda quasi cap vestigi, la de la Mare de Déu de Bellero. L'edificació primitiva d'aquest temple, se suposa d'una sola nau, però posteriorment fou ampliada amb dues naus laterals amb dos o tres absis semicirculars a llevant (almenys se'n té notícia del principal i del de la cara nord) i al cantó occidental s'aixecava un petit campanar d'espadanya. Aquest temple s'esfondrà entre els anys 1958 i 1960, i fou acabada

Pica que queda de l'església de la Mare de Déu de Bellero.
d'enderrocar per fer la carretera que va a les Planes de Son el 1974. De tot aquest complex, només se'n conserva una pica que es troba a l'església de Sant Just i Sant Pastor de Son.
   Un altre temple del qual només en queda l'estructura és el de Sant Pere o també anomenat com a Sant Pere de l'Abadia. Aquesta edificació originàriament era d'una sola nau capçada per un absis semicircular, les cobertes devien ser d'encavallades de fusta a la nau i volta de quart d'esfera a l'absis. De la distribució interior no se'n sap res, ja que en l'actualitat és una casa particular. En la façana hi veiem un balcó, el que fa suposar que l'edifici es dividí en dues plantes. 

Antiga església de Sant Pere, dit també de l'Abadia.
La porta i les finestres romàniques estan tapiades, de la porta només en queden unes poques dovelles, les quals identifiquen la seva existència, de finestres en veiem dues a la mateixa paret que la porta, la que està més pròxima a l'absis és la millor definida i a l'absis en veiem un tros d'un altre sota una oberta posteriorment. A aquesta església de Sant Pere, també se n'hi diu de l'Abadia perquè en un temps feu les funcions de rectoria, també es diu que va fer d'escola, però no se'n tenen dades escrites. Segons la seva estructura tot fa pensar que data del s. XII.

Església de Sant Just i Sant Pastor de Son.
   A uns cent metres de Sant Pere i a l'entrada del poble trobem l'església de Sant Just i Sant Pastor, la qual és la més important del poble. A l'acta de consagració de la Seu d'Urgell ja se cita la parròquia de "Sonne", encara que no se sap a quina de les tres esglésies fa referència, se suposa que és a aquesta per la seva continuïtat i importància, de tota manera el primer cop que fou esmenada va ser l'any 1076 en un donatiu a la Seu d'Urgell.

Detall del campanar de Sant Just i Sant Pastor de Son.
   Aquest temple en el decurs de la història va ser molt modificat, originàriament, era una construcció d'una sola nau capçada a llevant per un absis semicircular, precedit d'un arc presbiteral. En època moderna s'obriren les capelles laterals i es canvià la coberta de bigues de fusta per l'actual volta de creueria. L'absis té tres finestres i decoració llombarda, però el que imposa més és el campanar, el qual es troba al costat septentrional de la nau. És un cloquer de torre i planta quadrada, el sòcol arriba pràcticament fins a la coberta on es troba una petita finestra de mig punt a la cara

Entrada al recinte de l'església amb la gran torre convertida en comunidor.
de llevant, al seu damunt el campanar es divideix en quatre pisos, en el primer, hi ha una finestra d'arc de mig punt en les façanes nord i est, en el segon totes les façanes tenen una finestra geminada i en el tercer i quart pis hi ha obertures coronelles en totes les cares. El campanar és culminat amb una coberta piramidal.

Retaule renaixentista del s. XV realitzat per Pere Espallargues.
   Dins el recinte trobem una gran torre convertida en comunidor, això i el gran campanar fan pensar que tot el conjunt tenia en el seu temps un gran valor polític i religiós. 
   En el seu interior, podem destacar un retaule del s. XV de Pere Espallargues i al seu voltant unes pintures murals dels
Pila baptismal romànica de Son.

Una de les dues piques d'oli que trobem dins de l'església.


segles XVI i XVII. També hi trobarem una pica baptismal rodona i dues d'oli, a més de la pica anteriorment citada de l'església de la Mare de Déu de Bellero. Podeu trobar més dades en el capítol que vaig dedicar al poble de Son.
   Marxem de Son pel mateix camí que hem vingut per anar a visitar ja l'última església que ens queda d'aquest municipi, la trobarem a la seva capital: València d'Àneu.
   De l'església de Sant Andreu de València d'Àneu no hi han dades altmedievals, però les restes arquitectòniques que queden afirmen que fou construïda al segle XII. Aquest temple es trobava fora del castell de València d'Àneu, però durant

Parròquia de Sant Andreu de València d'Àneu.
el segle XIII la gent que vivia al voltant de la fortalesa comença a emigrar cap als vols de l'església formant l'actual nucli de població, suposadament el poble jussà en aquella època. El primer document que tenim del temple és l'any 1281, però no obtingué el títol de parròquia fins que el castell fou totalment abandonat, com es veu en el llibre de visites del 1574 en el qual ja s'esmena com a parròquia.

Entrada porxada de l'església.
   Aquesta església al i gual que quasi totes les altres en l'actualitat està molt modificada amb els afegits de dues capelles laterals i un porxo fet posteriorment. De la primera edificació, tan sols en resta l'absis semicircular amb coberta de quart d'esfera i un cos preabsidal amb una planta més ampla que l'absis i cobert amb volta de mig punt. És d'imaginar que en origen aquesta edificació fou d'una sola nau amb volta de canó i porta en el mur sud. Podem destacar les tres finestres de l'absis i la que hi ha a la part preabsidal, les quals són d'arc monolític de mig punt rebaixat. També sota el teulat veiem

Detalls de decoració de la cornisa de l'absis i el mur preabsidal.
una successió de mènsules decorades amb diferents temes geomètrics que aguanten una cornisa decorada amb un escacat regular, en el mur preabsidal hi ha uns permòdols decorats, però la cornisa és llisa sense decoració.
   En el seu interior dins l'absis hi havia unes pintures murals que des del 1967 es troben al Museu Diocesà d'Urgell dividides en tres fragments, també en el Museu Marès de Barcelona es conserva des de l'any 1946 una talla d'un Crist procedent d'aquesta església i al Museu de Vilafranca del Penedès una lipsanoteca datada d'entre els segles XI i XII. 

Vista del campanar, mur preabsidal i absis de Sant Andreu de València d'Àneu.
   Bé, doncs, ací acabem la volta pel romànic de l'Alt Àneu, un municipi que uneix vuit pobles i deu esglésies romàniques que encara estan dempeus. Pel qui vulgui abreviar, us deixo amb una petita pel·lícula de la volta per l'Alt Àneu.
 
   


Les fotografies i la pel·lícula del damunt han estat preses els dies 03,04,05/08/2023.

 
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada