Del Montcau a la Mola (Valles Occidental)

   Dos cims del Vallès Occidental, dins del parc natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, el Montcau amb 1056,7 m i la Mola amb 1101,9 m aquest últim coronat amb el monestir romànic de Sant Llorenç del Munt.

   Excursió amb poca per no dir cap dificultat que es pot realitzar amb tres hores i mitja o quatre, o tirar-te tot el dia admirant el paisatge, tot depèn com sempre de cadascú. Pujarem des de Matadepera direcció Talamanca, a mig camí, poc abans de travessar coll d'Estenalles, trobem a l'esquerra uns grans aparcaments (pel punt GPS: N-41º 40' 03.8''  E-1º 59' 33.1'') i a la dreta el Centre d'Interpretació del Parc on si volem, ens donaran tota mena d'informació sobre els seus voltants. Deixem el cotxe i agafem el camí que surt per l'esquerra de la caseta d'informació (allà trobarem uns  WC), al principi està asfaltat, però al cap de poc ja es camí de terra, més endavant el camí es bifurca, a la dreta cap a Coll d'Eres i enfront comença l'ascensió al Montcau.

Pujant amb la mainada cap el Montcau

    Com podeu veure tant hi pugen grans com petits, és bo de mostrar-les la natura de ben menuts així pujaran com roures.

Montserrat al fons

   Tot pujant, a la nostra esquena, ens queda Montserrat i al davant la pujada amb el cim a dalt.

El Montcau

   Ha passat una mitja horeta i ja hem coronat el cim.

La foto me la va tirar la meva dona al fer el cim

    Des de ací podem gaudir en un dia clar d'unes bones vistes i de les formacions rocoses del Parc Natural:

Montserrat des de el cim

La Mola des de el cim

   Un pic hem gaudit d'aquest espectacle, baixem per l'altre canto cap a coll d'Eres per prosseguir la nostra ruta cap a la Mola.

El Montcau des de el Roure del Palau

   Ens endinsem en un bosc típic mediterrani ben farcit d'alzines i roures, fins i tot hi ha un roure amb nom propi, el Roure del Palau que té uns 30 m d'alçada i ens el trobarem a la dreta del camí, des d'allà podrem veure com se'ns allunya el Montcau. Seguim avançant per dins del bosc en un lloc que n'hi diuen les Pinasses, el camí fa un petit descens entre pedregars i arrels d'arbres fins que sortim a una clariana i mentre mengem unes taronges gaudim d'aquesta espectacular vista:

  Reprenem la marxa amb les piles carregades i als pocs metres ens trobem amb una singular roca coronada amb una creu, n'hi diuen "El Morral del Drac", hi ha un petit corriol que ens hi pot fer baixar i entrar-hi a dins.

El Morral del Drac

Vistes des de l'interior

Morral del Drac

     En sortir d'ací, començarem a vorejar el massís de la Mola per la seva cara sud i fent siga-sagues l'anirem pujant,

gairebé al final, ens endinsarem en una canal de roques que és el pas natural per assolir el Cim i en sortir cap a la dreta ens trobarem amb el Monestir de Sant Llorenç del Munt davant nostre.

Monestir de Sant Llorenç del Munt

   Doncs ací el tenim: La primera referència formal del monestir data del 1014, encara que hi han dades més antigues com una del 957 però no tan fiable.

Entrada a l'església des de l'exterior

   Fou habitat de forma continuada per monjos benedictins fins al 1608, encara que fins al 1637 almenys hi havia un sacerdot.

Porta d'entrada al recinte

   Diuen que les tropes Napoleòniques van destruir gran part del monestir el 30 de març de 1808, però segons un relat de Francisco de Zamora escrit en el 1786 deia que el monestir ja estava destruït totalment:

«Vaig pujar a la muntanya de Sant Llorenç del Munt, en el cim de la qual hi havia un monestir de benedictins. La pujada és molt aspra, però pot pujar-s'hi a cavall. Aquesta muntanya forma una serralada amb la de Montseny i Montserrat, i és una elevació mitjana entre les dues. Aquesta mateixa serralada serveix de divisió civil i natural als territoris del Vallès, pla de Bages, Vic, etc... i als corregiments de Mataró, Vic i Manresa, i als bisbats de Vic i Barcelona.

Com que l'elevació d'aquesta muntanya és molt gran, també les vistes d'ella són summament esteses i agradables. En el seu cim estava el monestir de benedictins, del qual queda íntegra l'església construïda a la manera antiga, sense cap adornament, però summament sòlida. I la resta del monestir és arruïnat i només en roman una part molt mal conservada, en què vivia fa poc anys un monjo i ara un ermità.

Es veuen oberts els sepulcres i rodolant les calaveres de persones o monjos importants, segons ho denoten els escuts que es veuen a les sepultures»

— Francisco de Zamora, Diario de los viajes hechos en Cataluña. Curial, 1973. pàgines 38-39.

Claustre amb tombes

   Pel que fa a la arquitectura, el monestir és una còpia exacte que el de Sant Cugat del Vallès. L'església té tres naus, amb un transsepte al centre que sosté el cimbori sota els arcs torals, típic en l'art Romanic Català.

Interior de l'esglesia

   I ja res més, només que abans de retornar cap al cotxe admirem la esplèndida vista que gaudim des d'ací.

Vista panoràmica des de la Mola

Les fotos del damunt han sigut preses el 07/04/2012