Translate

divendres, 25 d’octubre de 2013

Via del Nicolau (Berguedà)

   Comencem aquesta ruta desde els darreres de la zona d'esbarjo que hi ha a Sant Joan d'Avellanet, amb una alçada de 928 m.s.n.m. anirem descendent tot vorejant el riu Bastareny, passant per Baga fins arribar a Guardiola de Berguedà amb un desnivell acumulat de 283 m. Per arribar a Sant Joan, només cal seguir la carretera que va de Baga a Gisclareny, passada l'àrea recreativa del Pont de Sant Joan (que travessa el riu Bastareny), just abans d'arribar a creuar el primer túnel, trobem un trencall a l'esquerra que ens portarà fins el punt on tenim que deixar el cotxe i començar a caminar, mes o menys en les coordinades GPS: N-42º15'42.8''  E-1º49'58.3'', no hi ha perduda, esta ben indicat.

Inici de la ruta per darrera l'eco-museu de Sant Joan d'Avellanet
   Aquesta ruta fou promoguda per en Tomàs Nicolau i Prieto, propietari de la serradora de Berga per poder transportar els troncs dels boscos de Gisclareny a Guardiola de Berguedà. Aquesta faraònica obra comença el 20 d'abril de 1914, degut a la holografia de la zona, la dura climatologia i la penositat dels treballs manuals (tot a pic i pala) l'obra va ser força complicada, es construïren túnels i parets de pedra seca per poder consolidar la via.

Vagoneta que es feia servir per el transport de la llenya
   Les vagonetes eren pujades per tiro animal desde Guardiola de Berguedà fins al punt de carrega, un pic ben plenes de troncs, les deixaven baixar per el seu propi pes, tot degut al lleu desnivell que es troba un punt de l'altre.

Via del Nicolau
   Desprès d'uns quants anys d'explotació es va tancar la via, arribant quasi a una total degradació i pèrdua del camí. Per els anys 1960-70 els serveis forestals varen reobrir alguns trams per realitzar actuacions d'hidrologia i contenció de l'erosió. No va ser fins a l'any 2009 quan es va tornar a reobrir aquest camí, desprès de grans esforços, treballs molt manuals, de maquinaria i moltes vegades amb l'ajut d'helicopters per arribar a aconseguir el preciós passeig que podem gaudir ara, admirant els fantàstics paisatges que ens brinda,

Vista desde la via, al fons Baga
per tot el camí trobem paranys que es superen gracies al bon afer de les persones que han reconstruït aquesta via, passarel·les, fins i tot travessem un pont penjat de uns 35 m. de llargària,

Pont penjat de 35 m. de llargària
mes endavant, tot seguint el camí, també trobem uns túnels que tindrem que travessar, al igual que feien aquelles vagonetes carregades de troncs que hem vist abans.


Interior del primer túnel
Primer túnel

Entrada al segon túnel




























   Al sortir del segon túnel, a fora ja podem gaudir d'una preciosa vista de Baga, ja som gaire be al poble, com que ja sens ha fet tard, decidim entrar al poble per el Pont de la Vila tot  travessant el riu Bastareny  i anar a buscar els cotxes abans no sens faci de nit.

Baga al sortir del segon túnel
Pont de la Vila, Baga
   Ens acomiadem ja de nit a la plaça Galzeran de Pinós del poble de Baga prenent-nos un refresc.

Plaça Galceran de Pinós, Baga



Fotos i pel·lícula preses el 19/10/2013

diumenge, 13 d’octubre de 2013

El congost del Fou ( Vallespir )

   El congost del Fou o "Gorges de la Fou" el trobem a la comarca del Vallespir (Catalunya Nord, França) emparada per el mític massis del Canigó, a dos kilòmetres abans d'arribar a Arles-Sur-Tech venint de Prats de Molló mes o menys al punt GPS: N-42º27'25.5''  E-2º36'42.8''.

Passarel·la per els visitants i sota el riu Fou
   Es el congost mes estret del mon amb una amplada de menys d'un metre en la part mes estreta, el pas del riu Fou produeix un tall vertical a la roca de mes de 200 m. i compta amb una llargària total de 1739 m. dels que 1500 m. son visitables amb un desnivell de 157 m. mes o menys un 9%.

   En tot el camí, hi han espais de descans amb bancs per a seure i en tres punts uns telèfons per emergències. També tot el recorregut esta farcit de rètols amb el nom de les plantes autòctones que ens trobem al davant, sembla com si fossis en un jardí botànic.

Flora que trobem per el camí
    A l'any 1928, un grup d'Arles i d'Amélie van emprendre per primera vegada la travessa total del congost; també, a part de les moltes llegendes que se l'he atribueixen, per els segles XVII i XVIII els trabucaires saltejadors de diligències varen arribar a la part de baix del congost per guarir-se de les recerques dels soldats, els "Miquelets".

Formacions d'estalactites
Pas del riu Fou per la "Roca del Soldat"
   El congost del Fou es un altre lloc digne de visitar, hi podem anar tant amb canalla com amb gent gran, les fotografies son incapaces de mostrar la seva grandiositat, s'he te que anar per sentir aquest dantesc paratge.
Vos deixo amb un petit recorregut per el Congost:




Fotos i pel·lícula preses el 30/08/2013