Translate

dijous, 10 d’abril de 2014

El Tagamanent (Valles Oriental)

Tagamanent desde el Pla de la Calma
   Aquest cim pertany al terme municipal del poble que porta el seu mateix nom, s'aixeca a 1056 metres d'altura a l'extrem occidental del Pla de la Calma, al bell mig del parc natural del Montseny i al costat de la vall del riu Congost, tot envoltat d'alzinars i rouredes.
   Per arribar-hi, sortirem des de dins del poble de Tagamanent direcció "La Calma", travessarem dos cops l'autovia de Vic per sota fins a agafar una pista que ens farà pujar per salvar el desnivell d'uns 700 m que ens separen del collet de Sant Martí on deixarem el cotxe, més o menys en el punt GPS: N-41º 44' 52.7''  E-2º 17' 54.9'', d'ací continuarem a peu pel corriol que surt al costat de la pista tot envoltat de roures i alzines, a la poca estona arribarem al seu penyal on hi

Camí de pujada del collet de sant Martí al cim.














havia hagut un castell, ja esmenat en l'any 945 i que consta en la llista dels castells Ausonencs empenyorats per la comtessa Ermessenda al seu fill Berenguer. Més endavant, Tagamanent encapçala la llista d'aquests castells donats en dot pel comte Ramon Berenguer III a la seva filla Maria Roderic, l'octubre de 1107, en casar-se amb el comte Bernat III de Besalú. Tanmateix des que el rei va tenir el domini directe el s. XIII, hom el va considerar inclòs a la vegueria del Vallès. A partir del s. XVI desaparegué la informació del castell i suposadament entra en decadència i posteriorment en runes.
   Però en arribar al cim podem veure les restes de l'església de Santa Maria de Tagamanent, que ja es esmenada el 993

Santa Maria de Tagamanent
quan el comte Borrell II l'he concedí uns alous situats al Congost. Després del terratrèmol de Catalunya de 1448, va ser reconstruïda i des del s. XVI figura com a parròquia, al llarg d'aquest segle, es varen fer petites obres de manteniment a l'edifici, però del 1578 al 1619 la remodelació va ser més dràstica, fent unes reformes més notables, afegint dues naus laterals i la capella del Roser, el campanar d'espadanya s'elimina, construint-se un de planta quadrada i refent-se la coberta; és a dir que del Romanic només en resten una part dels murs de la nau central coberta amb volta de canó. Al s. XIX és abandonada i cap al 1940 el seu parroquianatge es traslladat a Santa Eugènia del Congost.

Façana
Porta principal
Interior i altar
                                        
 













 












   L'any 1974 compra els terrenys la Diputació de Barcelona i el 1984 s'inicia la primera recerca arqueològica, parant i reprenent les recerques suposo que per motius econòmics, en el 2013 es varen trobar les restes de la sala comtal del castell de Tagamanent i a l'hora d'escriure aquestes lletres s'està en procés de reconstrucció per la Diputació.

Obres de restauració
Darrera de l'església

Detall de la dreta del temple
    El Tagamanent és un lloc de fàcil accés on tot-hom hi pot pujar, als que els agrada caminar poden fer-ho des de qualsevol indret i allà es pot iniciar un bon recorregut pel Pla de la Calma, on es gaudeixen de precioses vistes, fins a enllaçar amb la carretera que va de Santa Maria de Palautordera fins a Seva (BV-5301) a Collformic. Us deixo doncs amb aquesta vista del dit "Baluard del Vallès" des del Pla de la calma:

El castell i església del Tagamanent 

Les Fotografies del damunt han estat preses els dies 15/04/2013 i 18/03/2014

4 comentaris:

  1. Un gran blog el teu Josep dema li donare un repas a fons molt interesant sobretot per el llocs tan bonics que recorres i les interesants fotografies salutacions ¡¡¡

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gracies Cinto, només intento que el mon veig les coses que tenim al nostre pais: Catalunya, de tota manera el teu bloc es molt bo amb unes fantàstiques fotografies dels llocs on vas i difícil de superar. Una abraçada i endavant.

      Elimina
  2. Hola Josep,
    Aquesta entrada no l'havia vist; unes fotos fantàstiques, igual que tot el reportatge. Fa temps que tinc ganes d'anar - hi, però encara no hem trobat l'ocasió.
    Una abraçada,

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Marta, això ho tenim a prop, quasi s'hi arriba amb el cotxe i es una bonica pasejadeta. Salut.

      Elimina