El Congost de Mont-rebei (Pallars Jussà)

Vista del Congost de Mont-rebei des de Benabarre

    El Congost de Mont-rebei es compon de dues grans parets que s'aixequen a banda i banda del riu Noguera Ribagorçana, el Montsec de Montgai i el Montsec de l'Estall per una banda i el Montsec de Mont-rebei per l'altre, formant entre ells una frontera natural entre Catalunya i Aragó, aquest vertiginós tram pel qual passarem està situat al vessant català i pertany al terme municipal de Sant Esteve de la Sarga.

Entrada a l'espai natural de Mont-rebei

   Per arribar-hi, hi ha diverses opcions, jo particularment vaig anar per la A-2 fins a Tàrrega, desviant per la C-53 cap a Balaguer, d'allà per la C-26, en arribar a Alfarràs empalmarem amb la carretera N-230 (Lleida - Vall d'Aran) fins a arribar a Pont de Montanyana on només entrar ens desviem a la dreta per la C-1311 cap a Tremp i tot seguit trobem també a la dreta la pista asfaltada que ens portarà cap al nostre destí final on abans d'arribar ens trobarem amb l'indicador de la foto.

Vista del Noguera Ribagorçana amb els cims nevats al fons

   A l'entrada de les instal·lacions, a part d'una caseta d'informació i els aparcaments (punt GPS: N - 42º 05' 50.7''   E - 0º 41' 46.2'') trobem una zona d'acampada i de pícnic, allà ens informaran de les rutes que podem seguir i els paratges que podem veure, que no en són pocs, nosaltres vam optar per la ruta més planera vorejant el riu.

Castell de Girbeta i Mare de Deu del Congost

   Tot començant la ruta, el riu sortint dels ràpids que passen pel davant del mirador de les llúdrigues, comença a calmar-se donant així una sensació de tranquil·litat en el paisatge, d'ací, també es pot veure l'ermita de la Mare de Déu del Congost (nova) i la torre que queda del castell de Girbeta o castell dels moros, això en el vessant Aragonesa, anem seguint el camí tot vorejant el riu i comencem a observar la quietud de les aigües, es comença a notar la proximitat de l'embasament de Canyelles que va retenint a poc a poc les aigües que baixen pel riu i creant un mirall dels penya-segats.

   De mica en mica ens anem acostant al punt on s'estreny més el congost, però encara ens falta de passar un petit parany: travessar el "Barranc de la Maçana", per a fer-ho hi ha disposat un pont penjat d'uns 40 m de llargària, una bona prova pels que pateixen de vertigen.

Pont penjant al final del Barranc Fondo

   Al passar el pont, a l'esquerra ens surt un camí que porta a l'ermita de Santa Cecília i al poblat d'Altimiris, aquest emplaçament preromànic no gaire conegut en la nostra història data dels segles V al IX, entre l'Antiguitat i l'Alta Edat Mitjana, l'emplaçament el formen un poblat i una ermita que recorda al Machu Pichu, però nosaltres el deixem i seguim endavant, aparti d'ací, el camí comença una lleu pujada que a poc a poc s'anirà fent més forta fins a arribar a assolir uns 50 m d'alçada sobre el nivell de les aigües del riu i començar el que realment és el congost; camí de ferradura excavat en els penya-segats que en algun lloc passen dels 500 m d'alçada i en el lloc més estret entre les parets separades pel Noguera Ribagorçana hi ha una distància d'uns 20 m Aquest camí va ser construït en l'any 1982 perquè da causa de la pujada de les aigües al fer l'embassament de Canyelles el que hi havia uns 30 m més avall tocant el riu, fet en els anys 20 per unir els pobles que hi havia pel voltant, es va inundar deixant el seu pas tallat per les aigües.

El camí va guanyant alçada

   Ara si, quan el camí es torna planer, notem que caminem per dins la roca i al cantó dret hi ha un fort estimberi, ja som al tros del congost, el camí no és que sigui massa ample, però hi poden passar tranquil·lament dues persones, la que va i la que ve, els que tenen vertigen millor que passin per l'interior on hi ha habilitat un cable-passamà per ajudar a treure la por i caminar més segur.

Camí del Congost  amb el cable passamà 

Per ací ja no hi ha pèrdua possible, es tracta d'anar seguint el camí, a les corbes hi solen haver bacs per seure, admirar el paisatge i si hi ha sort veure alguna rapinyaire que passi per allà, de les que s'hi troben una bona varietat.

Un túnel en el camí

Més endavant en el camí ens trobem amb un petit túnel que en la seva part interior té sortida cap a una mena de mini mirador, des d'on podem veure les canoes que passen per les tranquil·les aigües del riu.

El congost sembla que es vagi estrenyent, hi ha trossos que sembla com si no ens separessin els 20 m que hi ha entre les dues parets.

Arribem a un punt que al fer una pronunciada corba amb siga-saga ens trobem al damunt la cova Colomera, a la que si pot accedir grimpant ajudats per una cadena (petita via ferrada), en les excavacions fetes en aquesta cova, s'estan obtenint dades de les condicions ambientals dels darrers 7.000 anys i que permeten entendre el canvi climàtic.

Bancs per reposar

Vista del recorregut al final

   Passada la cova, el congost es comença a eixamplar, donant pas a l'embassament de Canyelles, el camí segueix, però el que és la part més espectacular del dit congost és la que ja hem passat, per tant que ací amb les vistes de l'inici de l'embassament girem cua volta i desfem el camí. La durada de l'excursioneta sense parades però també sense corra és d'una hora i mitja.

Començament de l'embassament de Canyelles al sortir del congost

   Us deixo amb una vídeo explicatiu i ràpid de l'excursió:

   En acabar el recorregut amb la meva esposa marxarem cap a Benabarre per fer nit i l'endemà, vàrem fer els barrancs d'Alquezar, lloc que encara que no estigui en el nostre espai de "Racons de Catalunya" val la pena d'anar a visitar, vos deixo un parell de mostres:

Baixant per els barrancs d'Alquezar

Petita via ferrada

Passarel·les del riu Vero

Cova de Picamartillos

El vídeo i les fotografies del damunt han estat realitzades els dies 18 i 19/04/2014