La Gola de les Heures és un altre preciós paratge dels molts que trobem a la riera de Merlès, aquest és bastant més fàcil de trobar que els altres, ja que està bastant ben indicat. Per arribar-hi haurem d'agafar la carretera que voreja la
|
Planell orientatiu |
riera, la mateixa que vàrem prendre per anar al
Molí de Bocatella, la que va de la BP-4654 des del Cobert de Puigcercós, fins a la C-62, al costat de l'hostal Sant Cristòfol o viceversa. Si venim de la BP-4654, passat el desviament que va al
|
Indicadors a peu de carretera venint de la C-62. |
càmping Riera de Merlès, a uns 1800 m a la dreta trobarem un espai que en diuen el mirador de les heures i tot seguit, a uns 200 m un desviament a l'esquerra cap a Vilartimó i la Gola de les Heures, que es cap a on hem d'anar, just al Punt GPS:
N - 42º 04' 23.9'' E - 2º 00' 29.0'', per contra, venint de la C-62 cal estar atents, perquè ens trobarem la desviació enfront i a la dreta, si arribem a la desviament del càmping i no l'hem vist cal recular, ja que ens l'haurem passat. Prenem doncs la pista forestal, passada la primera corba trobem ja el "Pont de les Heures", per ací mateix ja podrem deixar el cotxe, ja hi hem arribat.
Cal remarcar la situació del lloc, en aquest punt la riera de Merles fa de línia divisòria entre dos pobles i dues comarques, per una banda tenim el terme municipal de La Quar que pertany al Berguedà i per l'altre, quan travessem el pont de les Heures, passem al terme municipal de Lluçà que pertany a Osona.
|
Pont de les Heures |
A part de la bellesa, al llogaret s'hi atribueixen fets de màgia negra i bruixeria, diuen les llegendes que per aquestes contrades quan ve el bon temps s'hi mou tota la cort fetillera del segle XVII, però fora a part de llegendes, en aquell temps per aquestes terres corria Jerònima Pons, la bruixa dita Juana la Negra; l'any 1618 a Sallent a aquesta "bona dona" se l'acusa de bruixeria, la torturaren perquè delates a les seves companyes i declares el mal que havia fet, al final digué que va actuar pel Berguedà, el Bages i el Lluçanès, concretament en la zona de la riera de Merlès, per la Gola de les Heures (quin millor lloc amb aparença més tenebrosa?), provoca golls als què vivien en el molí de Vilartimó i a molta
|
Gola de les Heures |
|
Gola de les Heures |
altra gent de la zona, també sota tortura explicà com es trobà amb el dimoni: <<
... y així quant forem a les goles de les Eures nos isqué lo dimoni en forma de home yla dita Elias oi anà a parlar primer que jo, y li digué Bersabuch assí vós aporto una vassalla y dit Bersabuch respongé: bé sis arribada y contraent se abrassà ad dita Elias y la conegué carnalment per las parts sucias, perque jo ho viu perque nos apartassem de mi y despés se agafà amb mi y també tingué part amb mi per les mateixes parts sucias, si bé jo no y trobé contento ... >>, la tortura i la declaració continuaren i esmenà a les bruixes que l'acompanyaven, entre les quals cità a na Canalias que era la muller d'un vell ermità, a na Vinyas i a unes quantes més; al final fou condemnada a morir a la forca.
|
Gola de les Heures |
Ja ho veieu, un lloc ben encantat però lo de Jerònima Pons és un fet real, sort que aquells temps de bruixes ja han passat, si no, qualsevol s'acosta per ací.
|
Pont de les Heures |
|
Gola de les Heures |
Podem anar a peu riera amunt fins al molí de les Heures o senzillament quedar-nos pels vols del pont on més avall hi ha un preciós salt d'aigua i un bon lloc per remullar els peus, això si, sense passar-se i tenint cura de l'entorn.
|
Pont de les Heures riera avall. |
|
Gorg i salt mes avall del pont. |
Les fotografies del damunt han estat preses el 03/04/2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada