En aquest bloc anirem visitant alguns llocs del nostre país: Catalunya, el que està ple d'indrets pintorescs i de gran bellesa,
tant natural com humana.
Translate
dilluns, 1 de gener del 2018
Salt d'en Nara (Sant Martí Sescorts) - (Bloc 100)
Salt d'en Nara
El salt d'en Nara el trobem en el curs fluvial del torrent de les Paganes poc abans de desembossar a l'embassament de Sau, en el terme municipal de Sant Martí Sescorts (l'Esquirol).
Per anar-hi no hi ha pèrdua, només tenim que anar al mateix punt de partida que varem prendre quan vàrem anar al Salt del Cabrit, ja que hi passarem pel seu mateix costat, però seguint el camí endavant, pel qui no ho recordi en faig cinc cèntims:
Planell orientatiu
Venint per la C-153 a l'alçada del quilòmetre 11 trobarem un petit polígon industrial, al qual haurem d'accedir, travessar per dintre i després seguir per una pista fins a passar la riera de Sant Martí per sobre del pont de la Teuleria, al seu costat veurem una casa (l'antic restaurant de "Les Gorgues"), just allà és on deixarem el cotxe, al punt GPS: N - 42º 00' 46.4'' E - 2º 20' 08.5''. Un pic baixats del cotxe i ben calçats, enfilarem camí passant per davant de la casa per un corriol que voreja per dalt la riera de Sant Martí tot baixant per dins del bosc cap a l'embassament de Sau, més endavant sortim a una clariana, a la dreta veurem l'imponent salt del cabrit, seguirem recte per un corriol que va vorejant l'embassament tot voltant cap a l'esquerra per tornar-nos a endinsar cap a la boscúria. A la poca estona per entremig dels matolls veurem el
El Cap del Mort
El Cap del Mort (detall de dalt)
"Cap del Mort", roca que hi ha al costat del desembossament de la Riera de les Gorgues a l'embassament, continuem el camí i més endavant a la dreta sota nostre, se sent un fort soroll d'aigua, entremig dels matolls podrem endevinar que passem pel costat del salt gran de Paganes, ací el torrent de les Paganes entrega les seves aigües a l'embassament de
Clariana on el camí travessa el torrent de les Paganes
Sau. Prosseguim el camí i a pocs metres sortim a una clariana, observem que el camí en aquest punt travessa el torrent, però nosaltres ja guaitem davant nostre la font de l'Avi Miquel que en l'actualitat està seca, però té una curiosa història que he trobat en una de les rutes que té un vell company de treball, molt aficionat a la muntanya i gran caminador, ell junt amb la seva dona han recorregut un grapat de llocs, les seves rutes es poden veure a Wikiloc (us les recomano), per tant, que millor que deixar-vos l'enllaç en qüestió, veieu la història de la font i seguiu les excursions d'en Amadeu Oliver, alies "Volvo" a Wikiloc, només heu de clicar ACÍ, per si no poguéssiu connectar, us transcric la història tot seguit:
FONT DE L'AVI MIQUEL V.F. 1970
A l'any 1970, tot un personatge com en Miquel Vidal, pare per a uns, tiet i avi per a altres, enamorat dels paratges de les Gorgues (St.Martí Sescorts), va decidir dedicar estones de les seves vacances a fer la seva pròpia font.
Vorejant el pantà de Sau amb la seva motxilla i carregat de material, de mica en mica va fer la seva font.
Un cop acabada la va batejar amb les inicials V.F. (Vidal Folch) dedicant així aquesta Font al que ell més estimava d'aquest món: la seva família.
Tot i el pas dels anys, les pluges i nevades, les glaçades, el vent i el sol la Font ha sobreviscut fins ara.
Durant aquest temps els fills l'han anat visitant sempre que han pogut, netejant-la per evitar que desaparegui.
L'any 2008 s'hi va col·locar una nova placa fent honor a qui un dia la va construir: FONT DE L'AVI MIQUEL V.F. 1970.
Signa l'article: afolchn 10-nov-2013
Font de l'avi Miquel
Vista la font, seguim amunt per dins del curs fluvial veient en el graó superior que fa el torrent el salt d'en Nara, el nostre objectiu d'avui, en anar-nos acostant, la seva gorga es va fent més visible, dóna la sensació d'estar en el paradís, és un raconet força encantador, veieu-ho si no:
Gorg i salt d'en Nara
Oi que dóna ganes de remullar els peus?, doncs ja està, un pic vist retornem sobres les nostres passes cap al cotxe, que ja hem fet gana per dinar. Per si no us ha quedat clar el camí, podeu veure el vídeo explicatiu que es troba a sota d'aquestes línies:
Les fotografies i el vídeo han estat presos el 18/04/2017.
Fantastic reportage Josep, les fotos són espectaculars. M'encanta la historia de la font. I sobretot, moltes felicitats per l'entrada número 100; fas una gran feina. Una abraçada
Gràcies Marta, a mesura que vas fent cada cop costa més de trobar racons nous, però a la nostra terra hi ha moltes coses per descobrir, és qüestió de seguir buscant per poder ensenyar atot-hom el bonic que és la nostra terra. Una abraçada i endavant.
Bones Josep!!! Aquesta tarda buscant una ruta he anat a parar al teu blog, feia dies no el visitava i t'he de donar l'enhorabona tant per les fotos com pels encertats comentaris. Una forta abraçada.
Molt maco el reportatge i vaig anar fa uns mesos i estava molt bruta l'aigua. una abraçada !!
ResponEliminaGràcies, si cau aigua és un llogaret força bonic, però cal que plogui, ara hi ha molta sequera. Una abraçada i salut.
EliminaFantastic reportage Josep, les fotos són espectaculars. M'encanta la historia de la font. I sobretot, moltes felicitats per l'entrada número 100; fas una gran feina. Una abraçada
ResponEliminaGràcies Marta, a mesura que vas fent cada cop costa més de trobar racons nous, però a la nostra terra hi ha moltes coses per descobrir, és qüestió de seguir buscant per poder ensenyar atot-hom el bonic que és la nostra terra. Una abraçada i endavant.
EliminaBones Josep!!! Aquesta tarda buscant una ruta he anat a parar al teu blog, feia dies no el visitava i t'he de donar l'enhorabona tant per les fotos com pels encertats comentaris. Una forta abraçada.
ResponElimina