Translate

dijous, 21 de març de 2019

L'Engorjat de la Fou (Sant Martí de Tous)

Sant Martí de Tous.
      L'Engorjat de la Fou es troba en el terme municipal de Sant Martí de Tous a la comarca de l'Anoia, dins del curs fluvial de la riera de la Roqueta, que al pas per l'engorjat n'hi diuen riera de la Fou.
   Aquest poble té una llarga història, ja que pels seus voltants s'han trobat vestigis del neolític, però el que si podem assegurar, és que com a història documentada té més de mil anys, ja l'any 880 el comte Gifre conquerí Tous i en el 960

Parròquia i Castell de Sant Martí de Tous.
ja es parla del seu castell, baluard força ben conservat que destaca entre-mig de les cases del poble, pel seu terme podem visitar la parròquia edificada a finals del s. XIX sobre les restes d'una església gòtica de la qual es conserven algunes parts, en el seu interior podrem veure un preciós retaule dedicat a la Mare de Déu del Roser datat del 1591 i la tomba de Bernat de Tous. També ben a prop del poble es troba el Santuari de Sentfores (s. XVII) aixecat sobre una capella datada en el 1329, l'ermita romànica de Santa Maria de la Roqueta (s. XII) i al seu costat el castell de la Roqueta.
   Bé, després de fer un repàs de què hi ha per aquestes contrades, pot ser que ja sigui hora que expliqui la manera d'arribar-hi:
Planell orientatiu.
   Arribar al poble de Sant Martí de Tous no suposa cap mena de dificultat, venint d'Igualada per la carretera C-241c, trenquem a l'esquerra per la BV-2202 entrant tot seguit al poble, un pic dins trenquem a la dreta pel carrer de la Pau sense deixar-lo fins a tombar a l'esquerre pel carrer de La Fou, que més endavant es transformarà en pista de terra, travessem la riera de Tous, passem el trencall de l'hípica i al cap d'uns 2,2 km després d'haver deixat el poble, veurem a l'esquerre un petit descampat, just al costat de la riera de la Fou i poc abans de travessar-la, just en el punt GPS: N - 41º 32' 35.5''  E - 1º 31' 31.0'', a partir d'ací és més recomanable seguir a peu, així també farem cames que és salut, a uns 250 m a l'esquerra ja trobem el mirador de les parets de la Fou des d'on es veu el salt des de dalt, fem una petita parada i

El salt de la Fou des del mirador.
continuem el camí. Al cap de 200 m a l'esquerra, just quan comença un camp i bastant abans d'arribar a una corba que fa el camí, surt un corriol que baixa tot decidit cap a l'inici del camí que baixa a l'engorjat de la Fou, si no el veiéssim, seguim uns 250 m més i atenció, a l'esquerra veurem un indicador que ens fa prendre el corriol que haurem de seguir i s'ajunta amb el que us he dit abans.

Indicador que trobem en el camí.
   Ja gairebé hi som, deu de faltar uns 250 m tan sols per assolir l'objectiu, però abans anirem a veure la Cova del Diable que es troba poc després del desviament que hi ha a l'esquerra cap al saltant de la Fou, just passat el desviament, a la

Boca de la Cova del Diable.
dreta entremig dels arbres i enganxada al penya-segat trobem aquesta cavitat rocosa que compta amb una boca d'uns 30 m d'amplada, 7 m d'alçada i 6 m de fondària, observem que a la seva part nord comencen unes estretes galeries que tenen una profunditat de 28 m i acaben unint-se en una cavitat d'uns 5 m.

Boca de la Cova del Diable.
   Vista la Cova del Diable tornem sobres les nostres passes fins a trobar el desviament (ara a la dreta) cap al saltant de la Fou, abans d'arribar-hi, passarem pel costat de la balma de la Fou que ens quedarà a la dreta i als pocs metres en sortir d'una corba del camí ja entrarem dins l'Engorjat de la Fou, un llogaret idíl·lic i encantat.

L'Engorjat de la Fou.
   En entrar a aquesta gran plaça on al fons veiem el preciós saltant d'aigua que surt per entremig de les roques com si anés buscant sortir de la foscor, notes com si entressis dins un lloc màgic, la veritat és que d'ací han sortit un bon grapat de llegendes de tota mena, mentre gaudim de les vistes us n'anomenaré alguna:

Detall del saltant d'aigua.
   Una d'elles explica com un bandoler de la zona feia servir la Fou com amagatall i escapada, un altre diu com la Mare de Déu va esculpir la seva imatge en les roques, la que potser és més fantàstica és la de "La Cérvola Blanca de Tous":

Saltant de la Fou.
    Diu que un dia el senyor de Tous caçant va veure una cérvola blanca a la qual varen acorralar, en arribar al lloc on era no la varen veure, va desaparèixer i en el seu lloc es trobaren a una nena acabada de néixer, el senyor de Tous la portà al castell i l'adoptà. Passaren els anys i la nena va anar creixent fins a convertir-se en una bella donzella en edat casadora. Un jove enamorat se l'hi va declarar i ella l'hi va demanar que abans hauria de caçar a la cérvola blanca de la qual tothom encara seguia parlant, el xicot per més que ho intentava no hi havia manera de trobar aquest animaló. Passat bastant de temps, el noi va trobar a un pastor, que no era més que un bruixot, aquest l'hi va oferir la possibilitat de vendre l'anima al diable a canvi de la cérvola, aquest accedí i al cap de poc temps la va localitzar aconseguint ferir-la, tot seguint el rastre arribar a un lloc meravellós, una balma en la qual saltava una preciosa cascada, la qual formava un llac d'aigües profundes. Allà també hi trobà a la seva estimada que tenia el cap de la cérvola ferida a la seva falda. La jove donzella l'hi proposà fugir d'aquest món per viure per sempre junts. I tal com explica Elisa Vidal Mas (escriptora i investigadora de la zona), "tan bon punt ell digué que sí, el llac es va obrir i la terra els engolí per sempre. Ni ell, ni ella, ni la cérvola tornaren a ser vistos després d'aquell dia".

Saltant de la Fou
   Doncs bé, crec que ja no ens queda res més que veure ací, només dir que pel que tingui més ganes de caminar, seguint el camí que abans hem deixat per baixar ací es pot arribar al santuari de Sentfores, hi ha uns quatre quilometres, de Sentfores al castell de Tous, dos més i fins a arribar un altre cop on hem deixat el cotxe, uns tres més, un total d'uns nou quilometres, si algú ho vol fer, ja ho sap. Jo m'entorno cap al cotxe que ja és hora de buscar un lloc per fer l'entrepà, però sense deixar de fer un últim ull a aquest preciós raconet de la nostra terra:

Salt del Engorjat de la Fou.
   Pel qui no l'hi hagi quedat prou clar el camí, us deixo amb un vídeo explicatiu:



Les fotografies i el vídeo del damunt han estat preses el 30/04/2018.
     

6 comentaris:

  1. Bellíssim indret i molt bones fotografies.

    ResponElimina
  2. Hola Josep, bon reportatge. Saps si sempre hi baixa aigua, encara que sigui només aquest rajolí?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Ramon, segons tinc entès té que ploure bastant per que es vegi així, si t'hi ficses les fotografies varen estar preses el 21 de març del 2018 després d'una època de pluges, ara no sé com pot estar, millor esperar a que torni a ploure. Una abraçada i salut.

      Elimina
  3. Hola Josep,
    Molt bon reportatge, unes fotos fantàstiques. Aquí si que hi hem estat, ja fa uns 4 o 5 anys, és un indret preciós.
    Una abraçada,

    ResponElimina