Translate

diumenge, 1 de setembre del 2019

Santa Eulàlia d'Erill la Vall (Vall de Boí)

Santa Eulàlia d'Erill la Vall.
   Aquesta preciositat del romànic la trobem al poble d'Erill la Vall que es troba dins del terme municipal de la Vall de Boí a l'Alta Ribagorça (Lleida).
   Aquesta església junt amb d'altres de la Vall de Boí està declarada com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
   Les primeres referències que tenim d'aquesta església són de l'any 1064 quan Artau i la seva muller Llúcia de la Marca, comtes del Pallars Sobirà, la varen vendre junt amb el poble, el castell d'Erill i altres pertinences als comtes del Pallars Jussà, Ramon V i la seva dona Valença de Tost.

Part de darrere de l'església (murs de ponent i sud).
   L'estructura que avui en dia podem veure de l'església és el fruit de diverses fases en la seva construcció, podríem dir que el temple es va construir en quatre fases entre els segles XI i XII:

   Primera fase.- L'església en el segle XI era d'una sola nau coberta amb un embigat de fusta i tota ella més petita que l'actual, també s'hi entrava pel mur oest.
   Segona fase.- Al cap del temps s'amplià la nau, donant-li així una forma més allargassada. També es canvià la porta d'entrada, obrint-se la nova en el mur nord. D'aquesta fase també és la pila baptismal.
   Tercera fase.- Ací es modificà la coberta de la nau per una volta de canó en forma de semicercle, cosa que implicà la construcció de cinc arcs sobre pilars per poder aguantar el pes del sostre.
   Quarta fase.- En aquesta última etapa de construcció, s'edificà el porxo en el mur nord i s'alçà el campanar.

    En un moment indeterminat el sostre romànic de l'església es va esfondrar, la caiguda de la volta de canó afectà greument els murs sud i ponent que caigueren parcialment amb ella, posteriorment es tornaren a reedificar. Si observeu la foto de la part de darrere de l'església, es veu clarament la part afectada, ja que la reconstrucció es va fer aprofitant algunes pedres que hi havia originàriament barrejades amb altres trobades pels voltants.

Part de la façana de llevant i nord amb els absis i el campanar.
   Actualment l'edifici es presenta en forma d'una sola nau allargada on al final hi ha tres absis semicirculars en forma de trebol, la coberta és a dues aigües amb un embigat de fusta que es recolza sobres els murs.
   L'entrada del temple sempre ha sigut un punt de reunió dels habitants dels pobles, per això la importància del porxo, però no tan sols tenia aquesta funció sinó que també era la separació entre la vida del carrer amb la casa del Senyor. A la porta d'entrada a part del forrellat decorat que trobem en la majoria d'esglésies de la vall, a l'intradós de l'arc de mig punt es conserven restes de pintura mural.

Porxo i entrada a l'església.
   A Santa Eulàlia trobem un dels millors campanars de la vall, és una ferma torre de planta quadrada amb sis pisos d'alçada, la decoració de la torre és com la de la majoria d'esglésies de la vall, amb arquets cecs i frisos de dent de serra, és a dir llombarda.
Torre del campanar amb sis pisos d'alçada.
   Al primer pis del campanar només té una finestra simple d'arc de mig punt orientada a la cara nord, a la resta de nivells hi ha finestres dobles a les quatre cares de la torre, delimitant els pisos tenim la decoració llombarda i als laterals de les finestres hi ha dues franges verticals, una a cada banda, dites "lesenes angulars".

Vistes des del sisè pis del campanar.
Dalt del campanar amb les campanes.





























   Des del punt de vista religiós, el campanar era el punt de l'església més proper al cel, però  pel poble era un punt de comunicació i vigilància, ja que a l'edat mitjana des del campanar de Santa Eulàlia es veien els campanars de Sant Joan de Boí i Sant Climent de Taüll, les tres torres es trobaven en alineació per poder facilitar la comunicació en cas que passes alguna cosa.
Interior del campanar de Santa Eulàlia d'Erill la Vall.

Nau de l'església, als costats es veuen lleument les bases de les semi-columnes que aguantaven
la volta de canó (sota els focus de terra).
   Entrem dins l'església i observem que a banda i banda de la nau hi ha les bases de les semi-columnes que servien per aguantar la volta de canó que es va edificar en el segle XII. Als peus de la nau es troba el cor de l'església, edificat posteriorment i on avui en dia s'exposen alguns béns immobles que mostren l'evolució del mobiliari litúrgic.

Un dels béns immobles que es conserven al cor de l'església.
Espai del cor de l'església.













   Però l'element decoratiu més rellevant està situat sota l'arc del presbiteri, em refereixo a la reproducció del conjunt escultòric del davallament de la creu, és l'únic que es conserva complet amb els seus set personatges de tots els que es coneixen del taller d'Erill, malgrat estar repartits els originals entre dos museus: el MNAC i el Museu Episcopal de Vic.

Nau, al fons sota l'arc del presbiteri la reproducció del conjunt escultòric del davallament de la creu.
   El davallament de la creu de Santa Eulàlia d'Erill la Vall, és un conjunt de set talles romàniques del segle XII,  fetes amb fusta d'àlber en el taller d'Erill.
   Aquestes talles originàriament estaven pintades, en alguns llocs encara es poden veure restes de policromia. Podem veure que els vestits s'adapten perfectament al cos, Sant Joan i Maria porten túniques fins als peus, Josep d'Arimatea i Nicodem vesteixen faldilles ajustades amb un cinturó fins als genolls i els lladres Dimes i Gestes, calces curtes, també cenyides al cos.

El davallament de la creu de Santa Eulàlia d'Erill la Vall.
   Aquest conjunt escultòric, tot sent romànic, presenta alguns detalls que ens fan pensar que s'està a punt d'entrar al gòtic, per exemple, el Crist no és el típic del romànic, una majestat triomfant, sinó que s'acosta més al gòtic, ja que és representat com un Crist que mort pels homes i és més proper al poble.

Detall del Crist amb Josep d'Arimatea (esquerra), Nicodem i Sant Joan (dreta).

        De tota manera el que he intentat fer en aquest bloc és un petit apunt sobre aquesta preciosa església romànica de Santa Eulàlia d'Erill la Vall, però el millor és anar a visitar-la i fer la visita guiada, per anar-hi i rebre més informació us recomano que cliqueu l'enllaç del Centre del Romànic de la Vall de Boí, allà hi trobareu tota la informació que preciseu.


Les fotografies del damunt han estat preses el 31/07/2018.



2 comentaris:

  1. Dir-ne una joia seria poc. Quina sort tenir aquestes esglésies en aquesta vall tan especial.

    ResponElimina