Translate

dimecres, 20 de novembre de 2019

La Cova d'en Daina i Romanyà de la Selva (Santa Cristina d'Aro).

Dolmen: La Cova d'en Daina.
    El dolmen de la Cova d'en Daina el trobem en el bell mig d'un alzinar al costat del poble de Romanyà de la Selva, en el terme municipal de Santa Cristins d'Aro en la comarca del Baix Empordà (Girona).
   Per anar-hi no és pas gens difícil, ja que està força ben indicat. S'hi pot arribar des de diferents llocs doncs es troba a la carretera GIV-6612 que va de Llagostera a Calonge entre els punts quilomètrics 8 i 9, jo personalment el dia en què hi vaig anar, sortir des de Calonge i com a referència us diré que està poc abans d'arribar al cementiri de Romanyà de la Selva, ja ho veureu, a la dreta hi ha una zona per aparcar i l'indicador del lloc. Pels qui teniu GPS les coordinades de l'aparcament són: N - 41º 51' 24.5''  E - 2º 59' 28.3''. De tota manera us deixo ací a sota un planell orientatiu:

Planell orientatiu.
    Un pic hem aparcat el cotxe a l'esplanada, veurem un corriol que s'endinsa per l'alzinar, només cal seguir-lo, no té pèrdua, al cap d'uns cent o cent cinquanta metres ens el trobarem al davant.

Corriol que s'endinsa per l'alzinar.
Arribem al dolmen.













  El dolmen de la Cova d'en Daina és un dels megàlits més complets i ben conservats de Catalunya, la seva rellevància l'hi ve per ser un dels monuments funeraris més representatius en la seva tipologia, és l'anomenat sepulcre de "galeria catalana" o de "corredor ample". Podríem datar-lo entre el 2700 - 2200 aC, en el període Neolític.

Dolmen neolític de la Cova d'en Daina.
   El recinte megalític està envoltat per un cromlec (anell extern) d'uns 11 metres de diàmetre, format per grans roques de granit igual que el dolmen. Hi ha un passadís principal que va de llevant a ponent on al centre es troba la cambra sepulcral.
Passadís i cambra sepulcral coberta.
   El dolmen en si té unes mesures de 7,60 m de llarg, 1,70 m d'ample i 1,50 m d'alçada. La cambra funerària, que és rectangular, es troba separada de la galeria per tres peces que formen la porta d'entrada.
   Aquest tipus de sepulcres anomenats de "galeria catalana" es donen al final del Neolític, diríem que són una evolució dels "sepulcres de corredor". Estan formats per una cambra geomètrica on es dipositaven les restes dels difunts amb els seus aixovars i un corredor que fa pràcticament la mateixa amplada que la cambra.

Cara de ponent del dolmen.
   El conjunt megalític de la Cova d'en Daina va ser descobert a l'inici del decenni de 1900 pel professor d'història natural de l'Institut de Girona Manuel Cazurro als terrenys de la família Cama. Les primeres excavacions es varen fer en el segle XIX per en Pere Cama i Casas, posteriorment, en el 1957 l'historiador Lluís Esteva i Cruañas (especialitzat en prehistòria de Catalunya) promogué una altra excavació del monument. Les dues excavacions varen ser molt fructíferes, ja que es trobaren gran quantitat d'ossos i d'aixovar.

Conjunt monumental vist des del darrere.
     Bé, ja hem acabat la visita al dolmen, tornarem sobres les nostres passes cap a l'esplanada on hem deixat el cotxe i com que ens trobem al costat del poble on va passar els últims dies i en el que reposen les despulles de la gran escriptora Mercè Rodoreda, anirem a fer-hi un tom, posem rumb cap a Romanyà de la Selva.

Entrada a Romanyà de la Selva per la carretera GIV-6612.
     No hem trigat ni cinc minuts en arribar i deixar el cotxe a l'entrada del poble on hi ha un lloc per aparcar, tot seguit avancem i ens anirem introduint pels seus carrers acompanyats per en David, que ens ha ensenyat el dolmen i ara ens farà de guia pel poble.

Romanyà de la Selva.
     Aquest petit poble situat a 325 msnm al bell mig de la serralada de les Gavarres pertany al municipi de Santa Cristina d'Aro, el podem veure amb pocs minuts, ja que és molt xic, però et passaries hores contemplant la bellesa que amaga dins del seu interior i més si vas acompanyat de les paraules de l'escriptora Mercè Rodoreda que encara el fa més bonic:

Bust en homenatge a Mercè Rodoreda.
     "El poble l'havien vestit en un gran pla a dalt d'una muntanya solitària que s'alçava en mig d'una estesa de camps de blat. Era petit, dotze cases i un hostal".
     "El poble és sensacional. Les cases estan bastant separades les unes de les altres, situades al cim d'una muntanya d'alçada lleugera des d'on es pot veure amb una girada d'ulls el mar i la cresta blanca dels Pirineus".
   Aquest son dos fragments que apareixen en obres de la internacional escriptora catalana nascuda a Barcelona el 1908, fan clara esmena d'aquest poble on va vindre a viure en arribar de l'exili l'any 1972, un exili de 33 anys que el passà dins de territori francès  fugint sense haver fet res dolent, només escriure. Ja instal·lada a Romanyà de la Selva escrigué importants obres com: "Mirall trencat", "Viatges i Flors" i "Quanta, quanta guerra" que va ser la seva última obra publicada en vida al 1980, moriria tres anys més tard (1983) a Girona i fou enterrada tal com ella desitjava en el cementiri de Romanyà de la Selva.

   L'ajuntament de Santa Cristina d'Aro, organitza visites guiades al poble seguint l'obra de la important escriptora. 

Plaça on hi ha el bust de Mercè Rodoreda i Gurguí.
  Dins del poble també cal destacar l'església romànica de Sant Martí que data dels segles X i XI, per tant és preromànica. Té la planta de creu grega, l'absis de forma trapezoidal i les voltes de canó estan reforçades amb arcs de ferradura. A la intersecció dels braços del transsepte s'hi aixeca una semi-cúpula, cosa que fa sobresortir el creuer per sobre dels braços.
Plaça de l'església de Sant Martí de Romanyà.
   El campanar és d'edificació més tardana, entre els segles XI i XII, està construït annexat al cos central del temple i una part reposa sobre el braç nord del creuer. És una torre quadrada d'un sol pis, amb finestres geminades amb columna i capitell sense cap decoració. L'afegit piramidal del sostre és d'època  més posterior.

Torre del campanar de Sant Martí de Romanyà.
   Als afores del poble a part del dolmen de la Cova d'en Daina també hi podem trobar el menhir de la Murtra que queda entre l'abans esmenat dolmen i la creu de Rodonyà. Aquesta creu va ser inaugurada l'any 1904, sufragada per uns quants propietaris del poble i dissenyada per l'arquitecte gironí Fèlix de Azua. Fa uns set metres d'alçada i alguns dels seus blocs pesen més d'una tona. En la guerra civil espanyola fou malmesa, però en l'any 1945 es reconstruí quedant tal com està ara.
Creu de Romanyà.
     I ací al peu de la creu acabem la volta d'avui, ja només ens queda que tornar cap al cotxe i cap a casa.


Les fotografies del damunt han esta preses el 08/08/2018.
 



1 comentari:

  1. Un vell monument arqueològic, un bell poble i un bell i merescut record per a una escriptora catalana i universal.

    ResponElimina