Racons de Catalunya: El Pont i el Salt de la Cabreta (Campdevànol).

El pont de la Cabreta i al darrere el salt, fotografia presa el desembre de 1967.

Aquest paratge és un preciós llogaret de la nostra geografia on molt poca gent para l'atenció que mereix.

En primer lloc direm que és un punt on hi ha una mica de picabaralla entre els termes municipals, uns l'atribueixen a Campdevànol i altres a Ribes de Freser, segons l'ICGC (Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya) a l'hora d'escriure aquest bloc pertany a Campdevànol, però en l'antiguitat aquest pont unia els dos pobles i per ell hi passava la via que anava de Ripoll a la Cerdanya.

Un pic ja ens hem situat i abans de fer-vos cinc cèntims d'aquest bonic paratge us dic la manera d'anar-hi:

Planell orientatiu.

Com ja hem dit, el punt queda entre els dos pobles en un tram de l'antic traçat de la carretera, sortim de Campdevànol per l'N-260, direcció a Ribes de Freser, passem pel costat de la colònia Herand (antiga fàbrica de paper), poc després, entre els kilòmetres 123 i 124 just al punt GPS: N - 42º 14' 58.2'' E - 2º 09' 52.5'' a l'esquerre de la carretera veurem aquest preciós monument arquitectònic, però no podrem entrar-hi, ja que els senyals de trànsit ens ho impedeixen, haurem de pujar més amunt i en el punt que ens sigui possible fer un canvi de sentit sense infringir cap norma de circulació, ja que posaríem en perill la nostra vida i la dels altres conductors, tornarem cap avall per prendre en aquell punt l'antic traçat de la carretera lloc on podrem aparcar sense molestar a ningú.

El Pont de la Cabreta.

El Pont de la Cabreta travessa el riu Freser just en el punt on la vall es comença a eixamplar. Abans de construir-se la carretera de Barcelona a Puigcerdà formava part de l'antic camí ral de Ripoll a la Cerdanya, és a dir que era d'obligat pas per tots els que feien aquest trajecte. El daten entre el segle X i XI, és a dir que és romànic. Se suposa que el manà construir l'abat Oliba Cabreta que fou comte de Berga i Ripoll entre els anys 988 i 1002, també hi ha qui diu que fou el seu pare, el comte Oliba Cabreta I de la Cerdanya i Besalú, el qual morí a Montecassino l'any 990, bé, sigui qui sigui tot queda en família.

Pont de la Cabreta des de la llera de Ribes de Freser.

Pont de la Cabreta des del riu Freser.

Arquitectònicament parlant, és d'origen romànic, la seva part més antiga es localitza en el seu estrep oriental, accentuant-se més a la banda de ponent on encara es pot veure una arcada romànica amb una amplada de llum de 6,90 metres, a llevant seu, un xic més elevat trobem un altre arc més petit. El pont en si consta d'un sol arc de 23 metres de

Pont de la Cabreta, l'arc que es veu a la dreta és el que queda del romànic.

llum i uns 13 metres d'alçada sobre el riu, està construït a doble vessant és a dir d'esquena d'ase, la llargària total és de 53 m i té una amplada de 2,80 m incloent les baranes. Aquest pont al llarg del temps ha patit unes quantes reconstruccions i a causa d'elles també unes quantes variacions. En època moderna l'arcada central es va haver de refer

Pont de la Cabreta (entrada des de la carretera).

Pont de la Cabreta (al fons la Fàbrica del Carbur).

a causa de l'esfondrament de l'arcada original romànica, degut de ben segur a una riuada. També a l'hora de fer passar la vella carretera nacional N-260 es va escapçar l'inici del pont pel cantó de Campdevànol.
A l'altra banda del pont, a la llera de Ribes de Freser perquè ens entenguem, trobem l'antiga Fabrica de Carburs del Freser, construïda a la llera del riu Freser l'any 1895, aquesta empresa va viure uns anys força brillants, ja que a partir de la hidratació del carbur s'obté acetilè, material indispensable en aquella època per l'enllumenat domèstic (els llums de carbur), el de les mines de les rodalies i també per la soldadura. Però en arribar la crisi industrial dels anys 1957 al 1978

Pont de la Cabreta pujant cap a la central elèctrica.

Entrada de la Fàbrica de Carburs del Freser.

moltes fàbriques varen haver de tancar i a aquesta l'hi arribà el torn l'any 1968.
Pel costat de la fàbrica del carbur surt un camí per l'esquerre que enfila amunt, tot pujant cap a la petita central hidroelèctrica que queda a la part posterior de la façana principal de la fàbrica, però en un nivell més elevat, més amunt, arribant a la caseta de les aigües, passem per sota d'un petit pont que és per on s'accedia a les pedreres d'on s'extreia la pedra per fer el carbur, un pic passat el pont, a la dreta pugen unes escales que van a parar al final del canal que porta l'aigua, lloc on es troben les comportes que deixen passar el líquid element cap a la central o l'expulsen un altre cop cap

Salt de la Cabreta des del pont.

Comportes d'accés de l'aigua del canal a la central.

al riu formant un preciós salt d'aigua. Aquest canal (dit de la Còlonia Perramon) pren les aigües del riu Freser un xic més amunt, just al final de l'antiga Colònia Perramon o com també l'hi deia la gent del poble Colònia Blava, de la que només es conserven algunes restes de la fàbrica i la capella de la Mare de Déu del Roser.

Capella de la Mare de Déu del Roser.

Restes de la fàbrica Perramon.

Per tant, no cal que busqueu cap afluent de riu Freser al costat del pont de la Cabreta, el preciós saltant d'aigua que a vegades hi ha al seu costat no és més que el sobrant del canal de la Colònia Perramon que activa les turbines de la central del carbur la qual, quan està parada deixa sortir lliurement les aigües cap al riu Freser brindant-nos aquest magnífic espectacle: