Translate

diumenge, 5 d’abril de 2020

Estany de Graugés (Avià).

Panorama de l'estany de Graugés.
   L'estany de Graugés el trobem en el terme municipal d'Avià a la comarca del Berguedà (província de Barcelona). Hi podem accedir des de diferents llocs: des d'Avià, prendrem el camí que passa pel costat de l'església romànica de Santa Maria d'Avià (s. XII) tot seguint pel camí de Graugés fins a arribar a l'estany; però si venim des de la Cerdanya, el Ripollès o Manresa, haurem d'anar fins a Cal Rosal, punt on prendrem la carretera BV-4135 en direcció cap a Avià, passats uns 2,3 km trobem un trencall a l'esquerre amb un indicador que posa "Graugés" el prenem i al cap d'1,5 km a la

Planell orientatiu.
dreta veurem l'accés que va a l'estany, el seguirem fins a arribar a una plaça on aparcarem el cotxe (pels que porteu GPS les coordinades són: N - 42º 03' 52.4''  E - 1º 50' 36.0'').
   Un pic aparcat el vehicle, a la plaça i d'esquena al camí per on hem arribat veurem a l'esquerre un restaurant (cal Garretà) on si volem, podrem fer un bon àpat després de fer la volta al llac i a la dreta l'entrada al recinte de l'estany, anem-hi doncs.

Restaurant "Cal Garretà".
Entrada al recinte de l'estany de Graugés.













   Mentre anem fent un vol a aquest estany artificial ús faré cinc cèntims dels seus orígens.
   Originàriament tot aquest territori era de secà, és a dir poc productiu. Un dia el sr. Agustí Rosal i Sala (nascut a Mataró i familiar directe dels fundadors de la colònia Rosal) va tindre l'emprenedora idea de construir la colònia agrícola de Graugés que un pic feta destacà pel seu nivell tecnològics emprat, lògicament per augmentar la producció de les terres hauria de passar de secà a regadiu, a partir d'ací va començar a planificar la construcció d'una xarxa de petits llacs per transformar la zona en regadiu.

Estany de Graugés a l'entrada del recinte.
   L'any 1887 per ordre d'Agustí Rosal es comença a construir l'estany gran de Graugés aprofitant la fondalada del Torrentbò, a la part més baixa s'aixecà un mur de set metres de gruix i vint-i-cinc metres d'alçada, es trigaren cinc anys a

Estany de Graugés i al fons els Rasos de Peguera.
Estany de Graugés.













construir-lo. L'aigua de l'estany es prenia de la riera de Coforb, mitjançà un canal que agafava l'aigua a l'alçada de la casa Lluert d'Avià. Aquest estany gran té unes set hectàrees de superfície i quan va ser construït gaudia d'una profunditat de dos a divuit metres, ara en l'actualitat té poc més de sis metres de fondària.

Estany de Graugés.
   El sr. Agustí Rosal, va fer plantar a tot el vol del llac diferents espècies de plantes i arbres, fins i tot algunes que no eren autòctones de la zona, però que s'hi varen aclimatar al llarg del temps, crea un preciós jardí de ribera en tot el perímetre de l'estany, lloc per on podem passejar tranquil·lament amb un recorregut molt planer d'aproximadament una hora a un pas força tranquil.

Cara de llevant de l'estany.
Cara sud de l'estany.




 








   A la sortida d'aigua del llac, neix la riera de Graugés que tot passant per l'estanyol de la font de Sant Ramon i pel Salt del Molí de Bellús arriba al terme municipal de Casserres on desguassa al riu Llobregat.

Estany de Graugés.
    Aquest estany és una de les principals zones humides de l'alta conca del Llobregat, és un paratge prou conegut per la gent de la zona, un lloc d'esbarjo que es fa servir també com a espai d'educació mediambiental, dins del recinte hi ha un espai reservat per la cria d'ocells i també podem gaudir d'una bona varietat d'espècies animals.

Cigne que passeja pel llac.
Cigne que passeja pel llac.













   Sense adonar-nos hem arribat a una altra porta del recinte del llac que dóna a un camí que va pels camps de cultiu de la zona, en l'actualitat no es pot donar la volta sencera al llac, ja que hi ha una part que és privada, llavors només ens queda que tornar sobre les nostres passes cap al cotxe tot gaudint al revés de la passejada.
   Per acabar us deixo amb un vídeo de la passejada al vol de l'estany:



Les imatges i el vídeo del damunt varen estar presos el 08/08/2019.


4 comentaris:

  1. Hi vam estar fa uns anys... Ens va costar de trobar. Val la pena.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Si, si no se sap costa un xic de trobar, però amb les indicacions que dono i més amb el GPS crec que no hi ha pèrdua.
      Salut company.

      Suprimeix
  2. Es un lloc molt maco,un cop a l'any primavera o tardor miro de passar a fer quatre fotos,l'estany petit tambe es molt maco de vegades ple d'anecs.No sabia que lo del fons era rasos de peguera.

    ResponSuprimeix
  3. Hola M Àngels, si, és un lloc bonic on es respira tranquil·litat i es poden fer bones fotografies. Una abraçada i salut.

    ResponSuprimeix