El Gorg de les Donzelles, un lloc inaccessible (Bigues i Riells).

 

D'esquerre a dreta: Cova del Moro, Grau d'Escaletes i turó de les Onze Hores.

   El gorg de les Donzelles el trobarem dins el curs fluvial del torrent de l'Ullar, dins el terme municipal de Bigues i Riells del Fai, just al costat del poble de Riells del Fai, el qual es troba a la comarca del Vallès Oriental (Barcelona). Com a nota curiosa us diré que per trobar-lo vaig trigar tres dies, a causa de les males condicions del camí.

  

Plànol orientatiu.

   Per arribar al punt on hem de deixar el cotxe no és gens difícil, tant si venim de Bigues com si venim de Sant Feliu de Codines haurem de prendre la carretera BV-1483 en direcció Riells del Fai, travessarem el poble i seguirem pel camí de la Vall Blanca, passat el núm. 1 i abans d'arribar a l'última casa (sense número) hi ha un bon lloc per aparcar, just al punt GPS: N - 41º 42' 15.7''  E - 2º 12' 21.9''.

Punt on deixem el cotxe i d'on surt el corriol.

Primer dia:

   Ben deixat el cotxe, a l'altre cantó del camí ens surt el corriol que haurem d'agafar, el prenem i amb un bon pendent es comença a enfilar, estem envoltats de matolls i pins petits, també observem uns romanís d'un parell de metres d'alçada, són realment gegantins. Per les clarianes gaudim tot pujant d'unes bones vistes del poble de Riells del Fai i a la llunyania

Turó de l'Ullar.

Turó de les Onze Hores.

es veu Sant Feliu de Codines i tots els cims dels Cingles de Bertí que ens envolten. Continuem pujant i ens trobem una cruïlla a l'esquerra es va cap a Sant Miquel del Fai, però nosaltres continuarem a la dreta, a les poques passes trobarem un senyal que restringeix el pas per aquest camí durant algunes èpoques de l'any, ja que per aquest sector i fan niu unes 

Si us plau, feu cas de les senyals que trobeu pel camí, és pel be de tots.

àligues, cal respectar el senyal, però com que veig que no és època de restricció continuo endavant. El camí cada cop es torna més enredat, pedres pel mig, trencalls bruts, fins que més endavant, quasi a sota dels Suros queda totalment tallat per la malesa, és impossible continuar endavant llevat que portéssim un mall per desfer la malesa, només passa per allà el porc senglar, el qual ja hi ha deixat un forat que ho travessa.

El Barbot Negre.

Segon dia:

   A la setmana següent hi vaig tornar per prendre un altre camí que diuen que hi ha per sota, vaig deixar el cotxe al mateix lloc i continua recte a peu pel carrer fins a arribar a una corba a la dreta d'on surt un camí a l'esquerra direcció a la Font Fresca i a la Vall de Ros (indicat), aquest camí va resseguint el torrent de Llòbrega, on al fons es troba el salt que porta el mateix nom, més endavant trobo una esllavissada de terra vermella que quasi tapa el camí, ho sortejo i continuo,

Forta esllavissada al costat del camí.

però passat tot això em trobo una pedra de grans dimensions a l'esquerre, enfront, el camí tot tapat per la malesa, salto per sobre la pedra per mirar si puc continuar, però tot està molt malament, és a dir que decideixo tornar enrere i desistir de trobar a les "donzelles". 

   Després, vaig anar a fer un glop al restaurant can Oliveras de Riells i allà al preguntar com es podia accedir al gorg, em vaig assabentar que els camins s'havien tallat perquè la gent passava fent cas omís del senyal de les aus i perjudicaven la cria de les poques rapinyaires que queden a la zona, manera: fer els camins inviables.

Tercer dia:

   Al divendres següent vaig tornar per la zona deixant el vehicle al mateix lloc, ja que volia fer unes fotografies que em faltaven per acabar un reportatge, prengué el mateix camí del primer dia i en arribar al punt on vaig quedar tallat, davant 

Albada al costat del turó de les onze hores.

del forat que deixen els senglars al seu pas pel mig de les bardisses, em vaig dir a mi mateix: "si hi passa el senglar, també hi passo jo", i així ho vaig fer, quasi a quatre grapes m'endinsà dins la malesa fins a sortir per l'altra banda on continuava el corriol, aquest estava mig confós pels matolls que el travessaven, a trossos més dret i a trossos més ajupit vaig anar continuant, fins que en el punt d'unió d'una muntanya amb l'altre, per a fi, pogué gaudir de l'anhelat gorg de les Donzelles:

   Aquest petit, però preciós gorg, al igual que molts altres té la seva llegenda, la qual ara us explicaré:

   L'hereu del mas Vilaplana s'enamorà de la reina de les donzelles o dones d'aigua del gorg de Vall-de-ros. Ella acceptà casar-s'hi amb la condició que no l'hi retrauria mai el seu origen dient-li "dona d'aigua i peu forcat". Es casaren i tingueren dues filles. L'hereu va anar uns dies al mercat. Mentrestant una bruixa va fer acostar una nuvolada de tempesta i la dona,

per salvar la collita, fa segar el blat encara tendre per un escamot de segadors que la bruixa havia fet venir. De cop la nuvolada s'esvaeix. Quan l'hereu torna pregunta qui ha fet segar el camp i enfadat amb la seva dona l'hi diu: "dona d'aigua i peu forcat". En dir això es va desfer l'encanteri i ella va haver de tornar al gorg d'on havia sortit. Les filles l'anaven a veure de tant en tant, i el pare penedit, els diu que s'hi llencin per retenir-la. Ho fan, però la dona d'aigua és la qui s'emporta les filles al fons del gorg.

Gaudint per a fi del gorg de les Donzelles.

   A les persones que tinguin dificultat, no els recomano d'arribar-hi, ja que el camí no està bé gràcies als poca-soltes que no fan cas dels senyals i que per la seva culpa està tot impracticable.

   Jo em pregunto, perquè som així?, perquè hem de malmetre tot allò per on passem?, a la fi ens fem mal a nosaltres mateixos. No és d'estranyar que tanquin camins, limitin camins i llocs per massificació, i més coses que ens prohibiran si continuem així.

Un bosc ben farcit de ...

   El penúltim dia que vaig anar a buscar el gorg de les Donzelles, com que em va sobrar temps em vaig arribar fis a mig camí del Farell, allà hi ha una esplanada a la dreta per on surt una altra carretera que hi puja, vaig baixar del cotxe i amb menys de deu minuts vaig omplir una bossa de deixalles, tant costa recollir el que portem?, jo surto molt de pícnic a la muntanya, de vegades sols amb la dona i altres cops amb amics, o anem a zones de pícnic o bé en un descampat trèiem

les nostres taules i cadires i fem un bon àpat campestre, sempre portem bosses de deixalles al cotxe (no ocupa res) i ho deixem tot millor del que ho trobem, ja que molts cops recollim la porqueria que deixa altra gent. Molts cops com aquest em fa vergonya de veure l'estat deplorable que té el bosc per culpa de quatre brètols que ni tan sols saben el que es fan,

no s'adonen del mal que estan fent, però no tenen res al cap. Crec que caldria educar a tothom i des de ben menuts de cara a comportar-se amb el medi i amb els altres, abans quan jo era xic teníem a col·legi una assignatura específica per això i les persones eren més respectuoses amb tot. En definitiva, crec que hauríem de tirar enrere per poder seguir més i millor endavant. Però això de l'educació és tasca pels de dalt, en les seves mans està, jo seguiré la meva petita lluita per

... que així.

Millor així ...

fer un món i natura millor, espero que el que llegeixi aquestes línies també ho faci i eduqui als seus amb l'estimació i cura de la nostra mare natura.

   Per si voleu anar al gorg, us deixo amb la petita pel·lícula que vaig fer:

Les fotografies i la pel·lícula del damunt han sigut presses el 08 i el 15/11/2024.