De la Mare de Déu de la Salut a Roques Encantades (Sant Feliu de Pallerols i les Planes d'Hostoles).

Santuari de la Salut.

   La nostra petita matinal la començarem des del santuari de la Salut, el qual es troba a una alçada de 1028,6 msnm i pertany al municipi de Sant Feliu de Pallerols. Per arribar-hi no és pas gens difícil, tant si venim d'Olot com de la carretera C-37 haurem de prendre la carretera C-153 en direcció cap a Rupit, passats uns 10,6 km de Sant Esteve d'en Bas, uns metres abans d'arribar al punt del quilomètric 40, veurem un trencall a la dreta que ens hi portarà directament. Si porteu GPS les coordinades són: N - 42º 03' 45.7"  E - 2º 29' 47.0".

Plànol orientatiu.

   Un pic ben deixat el cotxe a l'aparcament, a la plaça que hi ha al davant del santuari veurem una gran balconada que va des de l'hostatgeria fins al final del aparcament, d'allà si ensopeguem un dia clar s'albiren unes precioses vistes, des dels Pirineus fins a la badia de Roses.

Vistes dels Pirineus.

Vistes de la badia de Roses.

   A l'altre cantó del balcó, també a la plaça del santuari podrem veure una petita edificació on dins es troba una còpia exacta de la verge original i la font de la Salut, lloc d'on ve el nom del santuari. Segons diu la tradició, es veu que per aquestes contrades es produïen moltes i fortes tempestes que afectaven principalment les collites de tota la vall d'Hostoles. A principis del s. XVII en Joan Carbonés, veí d'un mas proper, va deixar una imatge de la Verge del Rosari sota la pedra de la balma. Podríem dir que d'aquesta manera es va començar a despertar una gran devoció per la Verge. Al cap d'un parell d'anys, l'any 1642 el mateix Joan Carbonés edifica una petita capella en aquell lloc i fou el primer ermità, ja que cada cop hi havia més gent que anaven a pregar a la verge i a prendre l'aigua de la font la qual deien que era curativa.

Edificació on es troba una còpia de la imatge vella de la verge i la font de la Salut, al seu costat 
l'arc per on passa l'antic camí que va de Vic a Sant Feliu de Pallerols.

   Morí en Joan Carbonés i deixà en el testament que cada dissabte s'hi celebrés una missa. Aquella capella a causa de l'afluència de la gent ben aviat es va fer petita i el fill d'en Joan, que també portava el mateix nom, amplià la capella i hi aixecà un petit campanar. L'any 1669 l'escultor Jeroni Mons va construir el retaule major, el 1670 és construir l'Obra de la Salut i el 1683 es beneí i consagrà la nova capella del santuari. 

Font de la Salut.

Còpia de la Mare de Déu primitiva.

   Com hem dit abans, cada cop hi havia més devoció i més gent a pujar cap a l'ermita, el que va fer que es tornés a ampliar igual que la casa de l'ermità, lloc on s'allotjaven els devots de la Verge i els peregrins que passaven per allà. Entre l'any 1731 i el 1750 s'edificà un campanar més gran i l'hostal, anomenat "Casa Vella" o "Casa de la Capella". 

   La nit entre el 24 i 25 d'abril de 1809 fou envaïda i profanada per les tropes del general francès Lamarque, el qual tingué el 9 de juliol del mateix any una contesa per aquell lloc amb el Baró d'Eroles, així ho explica Mn. Isidre Matabosch al llibre "Ressenya històrica del santuari de la Font de la Salut".

Restaurant i hostatgeria on també es venen records i espelmes per la Verge.

   Entre els anys 1832 i 1847 s'amplià l'hostatgeria posant-hi més d'habitacions. L'any 1853 s'amplià el cambril de la verge i el 21 de maig de 1857 es canvià la imatge de la verge per un altre de més gran i així adaptar-se a les noves mesures del cambril. A causa de la massiva afluència de devots, el 2 de maig de 1862 es posà la primera pedra i començaren les obres de l'actual santuari neoclàssic, les quals s'allargaren fins al 1868. Entre el 1872 i el 1876 el santuari fou clausurat degut a la tercera guerra Carlina. L'any 1886 hi va haver un gran romiatge des del poble de Sant Feliu de Pallerols per donar les gràcies a la Verge d'haver-los salvat de l'epidèmia de colera i, tanmateix l'hi oferiren un vestit nou.

Verge de la Salut (nova).

Interior del santuari.

   Al començament de la Guerra Civil (1939) el Comitè Antifeixista de Salt va entrar a l'església destruint tot el que va trobar al seu pas, i el mossèn Miquel Bruns només va poder salvar l'antiga verge mentre fugia precipitadament. La Verge que hi ha actualment és de guix i fou posada l'any 1939 al mateix temps que és reconstruir i ampliar el santuari, però la primitiva la guarda el rector i no té cap semblança amb l'actual. L'any 1975 el santuari perdia l'últim capellà i s'inicià un procés de degradació que obligà a tancar l'edifici el 1984. En el 1993 es començaren unes altres obres de restauració que permeteren reobrir el santuari el 1994 i cinc anys més tard és reformar l'altar i l'interior de l'església.

Santuari i hostatgeria amb Mn. Jesús Calm i Masó sortint pel balcó.

   Un pic vist tot aquest complex començarem el nostre camí cap a les Roques Encantades les quals ja vàrem tractar en un altre bloc. Sortirem de la plaça del santuari tot seguint l'antic camí de Vic a Sant Feliu, que passa per sota una lliça que uneix l'edifici de la font amb el santuari. Passat aquesta mena de pont entrarem dins una frondosa fageda i seguirem

Arbres al Pla d'Armadans.

Gran faig dins la fageda.

camí amunt, a uns 190 m veurem un camí a l'esquerra que puja introduint-se més cap dins el bosc, el prenem i al cap de 210 m arribarem al collet de l'Arç on hi ha una cruïlla de camins, nosaltres recte i al cap de 30 m prendrem un corriol també a l'esquerra que ens portarà fins al collet de l'Aire (270 m), allà trobarem una tanca pel bestiar, la travessem sempre recordant de tornar-la a tancar i continuarem per un camí resseguit d'arbres a banda i banda, per un cantó camps

El Canigó des del Pla d'Armadans.

El Bassegoda des del Pla d'Armadans.

i per l'altre pastures, estem entrant al Pla d'Armadans. Continuarem uns 680 m més per aquesta mena de passeig contemplant el paisatge i les llunyanes muntanyes, veient els ramats de xais i altres animalons que es troben per allà fins que tornarem a entrar en una altra fageda des d'aquest punt caminarem 210 m més i ja trobarem l'indicador per a arribar 

Voltors a l'aguait.

Ramat de bens.

a Roques Encantades, només caminar 240 m més i ja hi haurem arribat. Des de lloc que és espectacular passejar per aquesta fageda tot l'any, però sobretot a la tardor. Un pic vist tot tornarem sobres les nostres passes cap al cotxe i a buscar un lloc per dinar o fer l'entrepà.

Grup d'amics a Roques Encantades.

   Per si no us hagués quedat prou clar el camí us deixo amb una petita pel·lícula que vaig fer un dels dies que hi vaig anar:

Les fotografies del damunt han estat preses l'11/11/2019, 11/11/2024, 27/10/2025, 10/10/2026

i la pel·lícula el 27/10/2026.