Del Montcau a la Mola (Valles Occidental)

   Dos cims del Vallès Occidental, dins del parc natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, el Montcau amb 1056,7 m i la Mola amb 1101,9 m aquest últim coronat amb el monestir romànic de Sant Llorenç del Munt.

   Excursió amb poca per no dir cap dificultat que es pot realitzar amb tres hores i mitja o quatre, o tirar-te tot el dia admirant el paisatge, tot depèn com sempre de cadascú. Pujarem des de Matadepera direcció Talamanca, a mig camí, poc abans de travessar coll d'Estenalles, trobem a l'esquerra uns grans aparcaments (pel punt GPS: N-41º 40' 03.8''  E-1º 59' 33.1'') i a la dreta el Centre d'Interpretació del Parc on si volem, ens donaran tota mena d'informació sobre els seus voltants. Deixem el cotxe i agafem el camí que surt per l'esquerra de la caseta d'informació (allà trobarem uns  WC), al principi està asfaltat, però al cap de poc ja es camí de terra, més endavant el camí es bifurca, a la dreta cap a Coll d'Eres i enfront comença l'ascensió al Montcau.

Pujant amb la mainada cap el Montcau

    Com podeu veure tant hi pugen grans com petits, és bo de mostrar-les la natura de ben menuts així pujaran com roures.

Montserrat al fons

   Tot pujant, a la nostra esquena, ens queda Montserrat i al davant la pujada amb el cim a dalt.

El Montcau

   Ha passat una mitja horeta i ja hem coronat el cim.

La foto me la va tirar la meva dona al fer el cim

    Des de ací podem gaudir en un dia clar d'unes bones vistes i de les formacions rocoses del Parc Natural:

Montserrat des de el cim

La Mola des de el cim

   Un pic hem gaudit d'aquest espectacle, baixem per l'altre canto cap a coll d'Eres per prosseguir la nostra ruta cap a la Mola.

El Montcau des de el Roure del Palau

   Ens endinsem en un bosc típic mediterrani ben farcit d'alzines i roures, fins i tot hi ha un roure amb nom propi, el Roure del Palau que té uns 30 m d'alçada i ens el trobarem a la dreta del camí, des d'allà podrem veure com se'ns allunya el Montcau. Seguim avançant per dins del bosc en un lloc que n'hi diuen les Pinasses, el camí fa un petit descens entre pedregars i arrels d'arbres fins que sortim a una clariana i mentre mengem unes taronges gaudim d'aquesta espectacular vista:

  Reprenem la marxa amb les piles carregades i als pocs metres ens trobem amb una singular roca coronada amb una creu, n'hi diuen "El Morral del Drac", hi ha un petit corriol que ens hi pot fer baixar i entrar-hi a dins.

El Morral del Drac

Vistes des de l'interior

Morral del Drac

     En sortir d'ací, començarem a vorejar el massís de la Mola per la seva cara sud i fent siga-sagues l'anirem pujant,

gairebé al final, ens endinsarem en una canal de roques que és el pas natural per assolir el Cim i en sortir cap a la dreta ens trobarem amb el Monestir de Sant Llorenç del Munt davant nostre.

Monestir de Sant Llorenç del Munt

   Doncs ací el tenim: La primera referència formal del monestir data del 1014, encara que hi han dades més antigues com una del 957 però no tan fiable.

Entrada a l'església des de l'exterior

   Fou habitat de forma continuada per monjos benedictins fins al 1608, encara que fins al 1637 almenys hi havia un sacerdot.

Porta d'entrada al recinte

   Diuen que les tropes Napoleòniques van destruir gran part del monestir el 30 de març de 1808, però segons un relat de Francisco de Zamora escrit en el 1786 deia que el monestir ja estava destruït totalment:

«Vaig pujar a la muntanya de Sant Llorenç del Munt, en el cim de la qual hi havia un monestir de benedictins. La pujada és molt aspra, però pot pujar-s'hi a cavall. Aquesta muntanya forma una serralada amb la de Montseny i Montserrat, i és una elevació mitjana entre les dues. Aquesta mateixa serralada serveix de divisió civil i natural als territoris del Vallès, pla de Bages, Vic, etc... i als corregiments de Mataró, Vic i Manresa, i als bisbats de Vic i Barcelona.

Com que l'elevació d'aquesta muntanya és molt gran, també les vistes d'ella són summament esteses i agradables. En el seu cim estava el monestir de benedictins, del qual queda íntegra l'església construïda a la manera antiga, sense cap adornament, però summament sòlida. I la resta del monestir és arruïnat i només en roman una part molt mal conservada, en què vivia fa poc anys un monjo i ara un ermità.

Es veuen oberts els sepulcres i rodolant les calaveres de persones o monjos importants, segons ho denoten els escuts que es veuen a les sepultures»

— Francisco de Zamora, Diario de los viajes hechos en Cataluña. Curial, 1973. pàgines 38-39.

Claustre amb tombes

   Pel que fa a la arquitectura, el monestir és una còpia exacte que el de Sant Cugat del Vallès. L'església té tres naus, amb un transsepte al centre que sosté el cimbori sota els arcs torals, típic en l'art Romanic Català.

Interior de l'esglesia

   I ja res més, només que abans de retornar cap al cotxe admirem la esplèndida vista que gaudim des d'ací.

Vista panoràmica des de la Mola

Les fotos del damunt han sigut preses el 07/04/2012

Salt del Tenes (Riells del Fai)

   El riu Tenes neix a Castellcir (Moianes), va seguint el seu curs i a l'arribar al terme de Riells del Fai es troba amb el tall dels Cingles de Bertí on fa un dels més espectaculars salts del Vallès Oriental, juntament amb el salt del Torrent del Gat i el salt del Rossinyol que queden al seu costat; però deixem la lletra menuda, anem a veure'l i comencem a fer camí.

   Per anar-hi tenim dues opcions, una és deixar el cotxe al pàrquing que hi ha en entrar al poble de Riells del Fai a la dreta, el qual es troba a les coordinades GPS: N - 41º 41' 43.4''  E - 2º 11' 49.9'' i caminar des d'allà els 1,1 km que ens separa de la Font de la Pineda a peu (més o menys uns 20 minuts), lloc on comencem l'excursió, ja que està prohibit aparcar el cotxe en cap punt del camí. L'altra opció seria deixar el cotxe al pàrquing privat del Restaurant de la Font de la Pineda (està situat a sobre mateix de la font) que es troba a les coordinades GPS: N - 41º 42' 08.5''  E - 2º 11' 29.4'', fer l'excursió i després quedar-nos a fer un bon àpat allà, que per cert es menja força bé, en dono fe.

   Un pic a la font de la Pineda, seguirem cap endavant direcció a la Madella, una gran masia que te un molí al seu costat,

Gorg del Jeroni.

però abans, just al començar a caminar, ens desviarem per un corriol que ens surt per l'esquerre en direcció cap al riu Tenes, lloc on podrem gaudir del preciós gorg d'en Jeroni.

Gorg d'en Jeroni.

Gorg d'en Jeroni.

   Tirem un xic endarrere i tornem a agafar el bon camí que ens farà passar pel costat del moli de la Maladella (construcció gòtica del s. XVII) i de la seva masia, arribem a un punt en què el camí es bifurca, a la dreta i amunt Sant Miquel del Fai, a l'esquerra i avall a l'antiga central hidroelèctrica, primer us portaré cap a l'esquerra que també val la pena.

Riu Tenes i central hidroelèctrica al fons.

   Passem la central i travessem com podem un canal d'aigua, per sobre cal buscar un corriol que ens portarà direcció al salt, no és un bon camí però amb cura es pot fer. Passat l'entringuli ens trobem amb el gorg d'en Manelet on si fa calor, ens podríem remullar una mica.

Riu Tenes al pas per el Gorg d'en Manelet i al fons Sant Miquel del Fai.

    Tot pujant gaudim d'unes bones vistes de Sant Miquel del Fai:

Monestir de Sant Miquel del Fai.

   El camí es curt però feixuc, al cap de poc ens trobem una gran balma: la Balma Rosa, bon refugi per si es poses a ploure, però avui fa un bon sol.

Balma Rosa.

   Entrem cap dins la balma i Ooooo!!!, quina meravella, ens trobem amb el gorg de la Balma Rosa, és fantàstic sembla tret d'un compte de fades:

Gorg de la Balma Rosa.

Gorg de la Balma Rosa.

Gorg de la Balma Rosa.

   Un pic arribat ací, ja no puc seguir més endavant, ja que portant l'equip i anant sol podria ser perillós, és a dir que torno endarrere a buscar l'altre camí de la dreta.

  He arribat a la cruïlla i començo a caminar amunt, tot pujant mirant a l'esquerra es veuen a la cinglera unes curioses formacions rocoses, semblen com calcaries:

Roques que es veuen des de el camí.

    Passat això, la pujada cada vegada es va fent més forta, trossos empedrats, resta de l'antic camí de Sant Miquel, esglaons mal fotuts, però ja es comença a veure el salt, com més amunt millor es veu, ací el teniu, gaudiu-lo:

El Salt del Tenes

Salt del Tenes.

Les fotografies del damunt han sigut preses el 12/05/2013.

   El dia 5 de novembre del 2018, passats cinc anys, hi vaig tornar a anar després d'unes pluges i estava espectacular:

Salt del Tenes  (05/11/2018).

Salt del Tenes  (05/11/2018).

   El 15 de març de l'any 2025 també després d'intenses pluges es mostrava d'aquesta manera:

Salt del Tenes (15/03/2025).

Gorg del Moli dels Murris (Garrotxa)

Gorg del Moli dels Murris

   Avui visitarem un gorg entranyable i de fàcil accés situat a la Baixa Garrotxa. Venint d'Olot direcció Angles, passarem Sant Feliu de Pallerols i abans d'arribar a Les Planes d'Hostoles, just passat el seu cementiri ens desviarem a l'esquerra cap a Cogolls, travessarem un pont per sobre un camí de vianants (la via verda Olot - Girona), un parell de masies i abans d'arribar a un trencall a la dreta trobarem també a la dreta un lloc per deixar el cotxe (punt GPS: N-42º 04' 16.4''  E-2º 32' 23.7''), partint d'allà seguirem a peu agafant el proper camí que ens surt per la dreta, ens farà travessar la riera de Cogolls i ja només cal seguir les indicacions que trobarem pel camí, sempre a l'esquerra, finalment trobarem el corriol (indicat) que baixa cap a la gorga.

Planell orientatiu

Vista desde el camí

  Tot baixant pel corriol ja podem veure per entre-mig dels arbres el salt d'aigua que hi ha en el gorg, fins a arribar a una mena de passarel·la que ens portarà al seu mateix costat.

Gorg del Molí dels Murris

   Un pic allà, ja ens podem parar a admirar la seva bellesa, també a la seva dreta, puja un corriol que ens situa al seu damunt, però és perillós i la millor vista és des de baix, no val la pena de jugar-se-la.

Gorg del moli dels Murris

   Tot marxant, no podem desviar la vista del seu encisador encant.

Les fotografies del damunt han estat preses el 07/04/2013

   A causa de la gran quantitat de gent que va a veure el lloc, la fragilitat de l'entorn i la brutícia que molta gent deixa pel camí, l'Ajuntament de les Planes d'Hostoles ha decidit controlar l'accés a aquest gorg i a tots els del poble delimitant l'accés a un nombre determinat de persones, per això ha avituallat un pàrquing a una de les entrades del poble, aquest es troba al costat del cementiri, just al punt GPS: N - 42º 03' 39.9"  E - 2º 32' 08.4".

Plànol orientatiu.

   Aquí us deixo amb l'enllaç per poder reservar prèviament la visita als gorgs, cliqueu AQUÍ.

El Salt del Brull i Sant Aniol d'Aguja (Alta Garrotxa)

Planell orientatiu

   Comencem el nostre itinerari des de Montagut, travessarem el poble en direcció Sadernes, passat el desviament del càmping (esquerra) trobarem més endavant el pont romà del Llierca (a la dreta), per visitar-lo, més amunt a l'esquerra hi ha un lloc per aparcar.

Pont romà del Llierca

Pont del Llierca

   Vist aquest vestigi dels nostres abans-passats seguirem cap a Sadernes, allà hi trobarem una casa de pagès i una ermita, però millor no encantar-se gaire perqué ens interessa pujar el màxim possible amb el cotxe, seguint el camí anirem trobant varis petits aparcaments, l'últim és poc abans d'arribar al Pont d'en Valentí, d'unes sis places, si estem de sort i hi trobem lloc estalviarem ben bé una hora de camí, les coordinades GPS de l'aparcament són més o menys: N-42º 16' 56.5''  E-2º 35' 23.8'' penseu que des de Sadernes hi ha unes quatre hores de camí sense parar per res.

   Deixem el cotxe i seguim a peu, tenim dues opcions, una de seguir per la pista ampla,  l'altre travessar pel pont d'en Valentí seguint el corriol que voreja la riera de Sant Aniol (recomanat), al final ambdós camins s'ajunten.

Pont d'en Valentí.

   Anem fent camí i més endavant ens trobem una resclosa on a l'estiu molta gent es banya ...

Resclosa

... però nosaltres seguim pel corriol que passa per la dreta, vorejant la riera.

Riera de Sant Aniol.

   Encara ens queda un bon tros, però el paisatge és bonic i el camí no es fa gens feixuc, anem travessant la riera per passeres, ponts penjats ...

Ponts penjats de la riera de Sant Aniol

... fins que per a fi arribem a l'entranyable ermita de Sant Aniol d'Aguja, edificada pels benedictins, data del s. IX.

Sant Aniol d'Aguja

   Després de tocar la campana i de beure de la seva font seguim ja per assolir el nostre destí, però abans d'arribar ens podrem remullar encara en el preciós paratge del Gorg Blau que ens trobarem poc després de l'ermita, és encisador, pot ser el millor que hi ha en tot el camí:

Gorg Blau

   Ara bé el tros més complicat i amb una mica de dificultat, però seguiu que val la pena, ens anem endinsant pel canó on després d'haver saltat per unes roques ens trobem amb el nostre premi: admirar el majestuós Salt del Brull:

Salt del Brull

Salt del Brull

Salt del Brull

   Ha valgut molt la pena l'últim esforç.

Les fotografies del damunt han estat preses el 02/04/2011