Gola de Ter (Torroella de Montgrí)

   Avui acompanyarem al riu Ter en el seu últim recorregut abans de desembocar al mar.

Riu Ter al seu pas per Torroella de Montgrí

   Començarem la nostra excursionéta des del costat de l'entrada del pont que travessa el riu Ter a l'entrada de la població de Torroella de Montgrí venint de Palafrugell, abans d'arribar al pont ja veiem un rètol indicador a la dreta que posa "Gola de Ter", entrem a la carretera asfaltada i seguidament a l'esquerra surt un camí de terra que ens portarà a la mateixa llera del riu (també crec que a la mateixa entrada del pont hi ha un altre accés), més o menys al punt GPS: N - 42º 02' 02.3''  E - 3º 07' 34.2''.

   Ací, al mateix costat del Ter, en el punt de partida decidirem com ho volem fer, amb el cotxe, amb bicicleta o a peu, es pot triar, tot depèn del temps i les forces que tingui cada un. Un pic decidit començarem la ruta per aquest camí dit "de la Mota de Baix", ja que si observem, veurem que per l'altra llera de riu hi ha un altre camí dit "de la Mota de sobre Ter".

Ciclistes per el camí de la Mota de Baix

   Pel camí trobem una vegetació típica de ribera, amb zones més obagues i d'altres més solenades, tot fent camí entremig dels arbres i canyes se'ns presenten uns preciosos marcs naturals per poder observar el paisatge.

   Per l'esquerra el Ter i per la dreta l'acció humana amb el vell ofici de la pagesia que ens brinda un altre espectacle ben diferent: els correus, dominant el blat de moro i la fruita sobretot.

Camps de pomeres

Camps de blat de moro

   Sense adonar-nos, al fons i una mica cap a l'esquerra (mireu la foto superior) ja podem veure una punta de les illes Medes i ben aviat darrere de les canyes asta el seu far (foto inferior), això vol dir que es va acostant el final.

  

   Per tota la llera del riu també podem gaudir d'una bona fauna, de ben segur que si ens estem quiets una estona, podem veure escenes com aquestes:

a més d'ànecs hi ha tot tipus d'aus de ribera però ací mig barrejades amb les marines a causa de la seva proximitat a la Mediterrània.

  Els ànecs se'ns han transformat amb barques, ja entrem a la Gola, però abans deixeu que us faci cinc cèntims del desembassament d'aquest riu:

 Antigament, el riu Ter no desembocava només ací, tenia dos punts més de desembassament a la costa, en total tres. El de mes cap al nord sortia al mar entre l'Escala i Sant Marit d'Empúries, el seu curs fou tallat per unes obres fetes pel comte d'Empúries Ponç Hug IV per allà l'any 1302 prop de Canet de la Tallada. El segon, diguem el del mig, que també es denomina com a "Ter Vell" i sortia a la mar prop de l'Estartit, aquest braç fou tallat per allà el segle XVIII per tal d'aprofitar l'illa que quedava en mig dels dos brancalls per l'agricultura. Així que de tres branques sols en queda l'actual, la de la Gola de Ter.

Començament de la Gola de Ter des de la platja de la Fonollera

   El nostre protagonista, el Ter, després de travessar mitja Catalunya ja ha arribat a la seva fi, just al punt de Gola de Ter al municipi de Torroella de Montgrí, entre les platges de la Platera (al nord) i la Fonollera (al sud).

Gola de Ter

   Els deltes del Ter i el Daró, són els responsables de la continuïtat de les platges arenoses que van de l'Estartit fins a Begur.

Illes Medes des de la platja de la Fonollera i el Ter a primer terme

De esquerra a dreta: platja de la Platera, riu Ter, platja de la Fonollera i al fons punta de Begur.

   A la platja de la Fonollera podem encara observar petites dunes, les que cada vegada van nimbant més pel fet que el riu cada vegada porta menys sediments, ja que es troben frenats als embassaments de Sau i Susqueda.

Petites dunes de la platja de la Fonollera

   També a aquesta platja se l'hi atribueix la ubicació de la mítica ciutat de Gypsela, Cypsela o Cípsela, situada davant de les illes Medes segons indicació de Ruf Fest Aviè (escriptor del segle IV dC.) en el seu poema "l'Ora Marítima".

Punt de trobada entre les aigües del Ter i el Meditarrà

   Doncs ja ho veieu, ací donem per acabada aquesta excursioneta plena de natura, història i mites.

Les fotografies del damunt han estat preses el 14/07/2014

Salt del Moli Bernat (Tavertet)

Tavertet

   El salt de Moli Bernat es forma a la riera de Balà just quan cau cap al sot de Balà per la balma de les Corts al costat mateix del poble de Tavertet a la comarca d'Osona en ple Cabreres.

Vista del salt i la balma des de el cingle de la Miradora

   Normalment tot hom explica com fer l'excursió per arribar al mateix salt, travessar la balma, etc. jo com que el que més m'apassiona és la fotografia us explicaré com arribar al punt per fer una bona foto del salt, el altre ja ho trobareu en altres pàgines de Google.

Planell orientatiu

   Sortim del pàrquing que es troba a l'entrada del poble travessant-lo fins a arribar a les piscines municipals, davant ens trobarem amb una gran esplanada, recte i endavant, hi ha el camí que porta per sobre les cingleres de l'embassament de Sau, però nosaltres hem d'agafar el de la dreta i tot seguit al començar el camí el desviament de l'esquerra sense deixar-lo fins que més endavant el camí s'eixampla i es divideix, si seguim pel de la dreta, ens portarà al destí però al final haurem de fer una bona "marrada" per poder assolir el punt; per en canvi si agafem el de l'esquerra que baixa, als dos o tres metres a la dreta entre-mig de la malesa  surt un corriol que sense deixar-lo ens portarà a la punta del cingle de la Miradora des d'on es poden fer unes bones fotos del salt.

La dona amb va captar amb plena acció

Salt de Moli Bernat i balma de les corts al començament del Sot de Balà

Salt de Moli Bernat i balma de les Corts

Punt del salt de Moli Bernat

Les fotografies del damunt han sigut preses el 31/05/2014

   Al cap de quasi sis anys, el 27/01/2020, vaig tornar a aquest meravellós llogaret, just després d'haver passat el temporal "Gloria" (el que va fer tant de mal a la nostra terra) captant les imatges que veureu sota aquestes línies: 

Salt del Molí Bernat  pocs dies després d'haver passat la tempesta Gloria, 27/01/2020.

Salt del Molí Bernat  pocs dies després d'haver passat la tempesta Gloria, 27/01/2020.

Gorg de Malatosca o de les Bruixes i Sant Martí d'Ogassa

Antiga estació de Sant Joan de les Abadesses

   Preciós gorg, molt fàcil de trobar i amb cap esforç pel caminant, amb un entorn prepirinenc ens trobem amb aquest preciós gorg de Malatosca.

Vells equipaments de l'estació

   Per arribar-hi partirem de l'antiga estació de Sant Joan de les Abadesses on deixarem el cotxe en el seu aparcament (punt GPS: N - 42º 14' 15.6''   E - 2º 17' 04.6''), tanmateix, aquesta estació es troba just davant del kilòmetre 9 de la via verda que uneix Ripoll, Sant Joan de les Abadesses i Ogassa, anomenada "Ruta del Ferro i el Carbó", és a dir que el que vulgui allargar l'excursió ho pot ben fer; nosaltres, com que només anem pel gorg, comencem des d'ací, davant de l'estació passa la via verda i la seguim en direcció Ogassa, a uns 300 metres, la via travessa la carretera que uneix Sant Joan de les Abadesses amb Ogassa i comença a ascendir suaument per la vall de Malatosca, un afluent del riu Ter que neix a Serra Cavallera, uns 200 metres més avall trobem una cruïlla on el paviment de la via està empedrat, just ací també trobem l'indicador del gorg i el seu camí que surt per la dreta, agafem aquest corriol que comença a baixar  

Moli de Malatosca i gorg de les Bruixes

Indicador del gorg.

                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                           

pronunciadament i a la segona corba ja  sentirem ben fort la remuga de l'aigua veient tot baixant per la nostra esquerra el moli de Malatosca i el seu gorg a sota, anirem seguint el camí de baixada tot anant fent siga-sagues fins que al final ens trobarem en gorg davant nostre mateix.                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                             

Gorg de Malatosca o de les Bruixes

    Ara que el tenim al davant sí que sembla un lloc màgic i punt de trobada de bruixes i bruixots, us comptaré la llegenda que cau sobres ell:

     Un dia les bruixes varen cridar a la llevadora del poble, ja que una d'elles estava a punt de parir i necessitava ajut, tingué la criatura i a la llevadora en paga pels seus serveis l'hi donaren una faldilla feta de llenties, la llevadora tota enfadada en arribar al poble la va llençar al riu Ter. L'endemà, en posar-se el davantal va adonar-se que se l'hi havia quedat enganxada una llentia de la faldilla i quina sorpresa tingué quan veié que aquesta s'havia transformat en una llentia d'or.

   Bé doncs, ja hem vist el gorg embruixat i com que tenim el cor bastant inquiet decidim allargar la ruta i tornar cap a Ripoll saltant per les muntanyes ... Ogassa, Bruguera, Ribes de Freser fins a arribar a la capital del Ripollès, som-hi doncs ...

... només hem de seguir la carretera GIV-5211 cap a Ogassa, passem el poble i agafem una de les dues pistes forestals que surten d'ell, la que va en direcció a Bruguera (la de l'esquerra) passant per sota Serra Caballera cap a coll de Jou (l'altre de la dreta ens portaria cap a Camprodon), més endavant, ens trobem amb l'ermita de Sant Martí d'Ogassa, més o menys al punt GPS: N - 42º 16' 20.3''   E - 2º 14' 00.1''.

Sant Martí d'Ogassa

   Església romànica del segle XI, a uns 1370 metres d'altura fou construïda i consagrada en data desconeguda pel bisbe de Vic Arnulf entre el 993 i el 1010, coneguda llavors pel nom de Sant Martí d'Aguacia. Més tard fou modificada per Joan Oriol i consagrada per l'Abat Oliba el 1024 amb el nom actual. S'hi venera la imatge de la Mare de Déu del Puig de França, una talla de fusta del s. XIV que està actualment en el Museu Episcopal de Vic.

Part posterior de l'esglesia

   El temple és de construcció molt senzilla format per una sola nau coberta amb volta de canó, capçada a l'est per un absis semicircular. El campanar inicialment era de cadireta de dos ulls, posteriorment es van cegar parcialment les dues finestres modificant-lo i convertint-lo en una torre de planta quadrada.

Campanar

   La porta d'accés està sobre el mur oest, formada per un únic arc de mig punt que envolta un timpà i una llinda llisos, a la porta encara s'hi conserva el forrellat romànic en el qual hi podem observar incisions de tipus geomètric.

Detall del forrellat de la porta

Porta d'acces

   Després de visitar aquesta ferésteg església continuarem el camí cap a Bruguera i com que la gana ja comença a apretar ens pararem a fer l'entrepà abans d'arribar-hi, passat coll de Jou amb unes vistes relaxants del Taga.

El Taga

Fotografies del damunt han sigut preses el 17/05/2014

El Congost de Mont-rebei (Pallars Jussà)

Vista del Congost de Mont-rebei des de Benabarre

    El Congost de Mont-rebei es compon de dues grans parets que s'aixequen a banda i banda del riu Noguera Ribagorçana, el Montsec de Montgai i el Montsec de l'Estall per una banda i el Montsec de Mont-rebei per l'altre, formant entre ells una frontera natural entre Catalunya i Aragó, aquest vertiginós tram pel qual passarem està situat al vessant català i pertany al terme municipal de Sant Esteve de la Sarga.

Entrada a l'espai natural de Mont-rebei

   Per arribar-hi, hi ha diverses opcions, jo particularment vaig anar per la A-2 fins a Tàrrega, desviant per la C-53 cap a Balaguer, d'allà per la C-26, en arribar a Alfarràs empalmarem amb la carretera N-230 (Lleida - Vall d'Aran) fins a arribar a Pont de Montanyana on només entrar ens desviem a la dreta per la C-1311 cap a Tremp i tot seguit trobem també a la dreta la pista asfaltada que ens portarà cap al nostre destí final on abans d'arribar ens trobarem amb l'indicador de la foto.

Vista del Noguera Ribagorçana amb els cims nevats al fons

   A l'entrada de les instal·lacions, a part d'una caseta d'informació i els aparcaments (punt GPS: N - 42º 05' 50.7''   E - 0º 41' 46.2'') trobem una zona d'acampada i de pícnic, allà ens informaran de les rutes que podem seguir i els paratges que podem veure, que no en són pocs, nosaltres vam optar per la ruta més planera vorejant el riu.

Castell de Girbeta i Mare de Deu del Congost

   Tot començant la ruta, el riu sortint dels ràpids que passen pel davant del mirador de les llúdrigues, comença a calmar-se donant així una sensació de tranquil·litat en el paisatge, d'ací, també es pot veure l'ermita de la Mare de Déu del Congost (nova) i la torre que queda del castell de Girbeta o castell dels moros, això en el vessant Aragonesa, anem seguint el camí tot vorejant el riu i comencem a observar la quietud de les aigües, es comença a notar la proximitat de l'embasament de Canyelles que va retenint a poc a poc les aigües que baixen pel riu i creant un mirall dels penya-segats.

   De mica en mica ens anem acostant al punt on s'estreny més el congost, però encara ens falta de passar un petit parany: travessar el "Barranc de la Maçana", per a fer-ho hi ha disposat un pont penjat d'uns 40 m de llargària, una bona prova pels que pateixen de vertigen.

Pont penjant al final del Barranc Fondo

   Al passar el pont, a l'esquerra ens surt un camí que porta a l'ermita de Santa Cecília i al poblat d'Altimiris, aquest emplaçament preromànic no gaire conegut en la nostra història data dels segles V al IX, entre l'Antiguitat i l'Alta Edat Mitjana, l'emplaçament el formen un poblat i una ermita que recorda al Machu Pichu, però nosaltres el deixem i seguim endavant, aparti d'ací, el camí comença una lleu pujada que a poc a poc s'anirà fent més forta fins a arribar a assolir uns 50 m d'alçada sobre el nivell de les aigües del riu i començar el que realment és el congost; camí de ferradura excavat en els penya-segats que en algun lloc passen dels 500 m d'alçada i en el lloc més estret entre les parets separades pel Noguera Ribagorçana hi ha una distància d'uns 20 m Aquest camí va ser construït en l'any 1982 perquè da causa de la pujada de les aigües al fer l'embassament de Canyelles el que hi havia uns 30 m més avall tocant el riu, fet en els anys 20 per unir els pobles que hi havia pel voltant, es va inundar deixant el seu pas tallat per les aigües.

El camí va guanyant alçada

   Ara si, quan el camí es torna planer, notem que caminem per dins la roca i al cantó dret hi ha un fort estimberi, ja som al tros del congost, el camí no és que sigui massa ample, però hi poden passar tranquil·lament dues persones, la que va i la que ve, els que tenen vertigen millor que passin per l'interior on hi ha habilitat un cable-passamà per ajudar a treure la por i caminar més segur.

Camí del Congost  amb el cable passamà 

Per ací ja no hi ha pèrdua possible, es tracta d'anar seguint el camí, a les corbes hi solen haver bacs per seure, admirar el paisatge i si hi ha sort veure alguna rapinyaire que passi per allà, de les que s'hi troben una bona varietat.

Un túnel en el camí

Més endavant en el camí ens trobem amb un petit túnel que en la seva part interior té sortida cap a una mena de mini mirador, des d'on podem veure les canoes que passen per les tranquil·les aigües del riu.

El congost sembla que es vagi estrenyent, hi ha trossos que sembla com si no ens separessin els 20 m que hi ha entre les dues parets.

Arribem a un punt que al fer una pronunciada corba amb siga-saga ens trobem al damunt la cova Colomera, a la que si pot accedir grimpant ajudats per una cadena (petita via ferrada), en les excavacions fetes en aquesta cova, s'estan obtenint dades de les condicions ambientals dels darrers 7.000 anys i que permeten entendre el canvi climàtic.

Bancs per reposar

Vista del recorregut al final

   Passada la cova, el congost es comença a eixamplar, donant pas a l'embassament de Canyelles, el camí segueix, però el que és la part més espectacular del dit congost és la que ja hem passat, per tant que ací amb les vistes de l'inici de l'embassament girem cua volta i desfem el camí. La durada de l'excursioneta sense parades però també sense corra és d'una hora i mitja.

Començament de l'embassament de Canyelles al sortir del congost

   Us deixo amb una vídeo explicatiu i ràpid de l'excursió:

   En acabar el recorregut amb la meva esposa marxarem cap a Benabarre per fer nit i l'endemà, vàrem fer els barrancs d'Alquezar, lloc que encara que no estigui en el nostre espai de "Racons de Catalunya" val la pena d'anar a visitar, vos deixo un parell de mostres:

Baixant per els barrancs d'Alquezar

Petita via ferrada

Passarel·les del riu Vero

Cova de Picamartillos

El vídeo i les fotografies del damunt han estat realitzades els dies 18 i 19/04/2014