Salt del Roure (Joanetes)

   El salt del Roure és un dels molts que trobem a la Garrotxa i en especial dins la Vall d'en Bas, però com es pot veure no n'hi ha cap d'igual, cada un té el seu encant especial, aquest per exemple és bastant punyeter de fotografiar, o porteu un bon gran angular o el feu amb dos o tres cops, ara que amb els mòbils es pot fer una panoràmica, però no ens compliquem la vida amb tecnicismes que el més bonic és poder posar-se davant amb els peus a l'aigua i admirar-lo mentre l'aigua que cau et va refrescant el cos.

   Per arribar-hi no és gaire complicat, està dins del terme municipal de Joanetes, una població de La Vall d'en Bas (La  

Garrotxa), des d'allà, prenem la carretera GIV-5273 com si volguéssim anar a Torelló per l'antiga carretera travessant la collada de Bracons (no pels túnels de la C-37), des de l'últim carrer del poble que dóna a la carretera fins al punt hi ha poc més d'un kilòmetre, és al segon trencall a l'esquerra de la carretera on també hi ha una casa, el camí que surt abans de la casa està tancat per una cadena ja, que és privat i no es pot entrar amb el cotxe, hem de deixar el cotxe ben aparcat per allà mirant que no destorbi, pel qui té GPS les coordinades són: N - 42º 07' 02.0''  E - 2º 24' 23.5''. 

El camí que seguim passa per el costat de la C-37 i per sobre els túnels

   Tot passejant d'ací fins al salt hi ha una mitja hora de bon i distret camí, prenem la via emporlanada que és la que dóna accés als serveis i sortides d'emergència dels túnels de la C-37 (túnels de Bracons) i no la deixem fins que s'acaba  

Can Santmateu

convertint en camí de terra que va a la vella masia de Can Santmateu, pro abans d'arribar-hi, a l'esquerra veiem un indicador que ens guia cap al salt, tot travessant el filat pel bestiar enfilem un corriol amunt però decantant-se cap a la 

Rètol indicador

Muntanyes del Puigsacalm

dreta (a l'esquerra sembla que hi ha un altre camí, aquest NO), tirant direcció a l'ermita de Sant Mateu que ja comencem a veure de lluny mentre admirem les muntanyes que tenim al davant, en la foto d'esquerra a dreta: Puigsacalm, Puig dels Llops, Puig Corneli i treien el nas pel cantó Les Agulles, és un veritable espectacle, ben distrets anem arribant a la ermita 

Ermita de Sant Mateu

de Sant Mateu, amb les portes tancades però sembla estar ben cuidada, ara atenció, hem de passar pel camí que passa per davant mateix de la porta, no agafeu l'altre que tira amunt, no sé on anireu a parar, ja és l'últim tram, en deu minuts ja hi som, més endavant trobareu un altre camí a l'esquerra que puja, nosaltres per la dreta tot seguint la riera de Joanetes, cada cop que anem avançant sentim més fressa d'aigua fins que gaire bé de sobte ens apareix el saltant d'aigua d'entre-  

Detall del salt del Roure

mig de la boscúria, és per trobar-t'hi, per tal de poder posar-nos davant d'ell, hem de passar un xic per sota la seva capa, compte que hi poden haver despreniments i el terreny sol estar molt relliscós, per menys d'un duro ets de cul a terra, un pic a baix s'ha de passar per sobre les pedres per tal d'esquivar la riera i a la fi ja hi som al davant, ha valgut la pena, ara

Salt del Roure

ja podem gaudir de la vista d'aquest gegant d'uns trenta metres d'alçada, i despares, ja està, tornem cap al cotxe per on hem vingut i tan contents.

Salt del Roure

Les fotografies del damunt han estat preses el 12/03 i el 01/05/2016

   

Salt del Portuguès (Les Planes d'Hostoles)

   El salt del Portuguès és d'aquells salts que es té d'aprofitar en veure'l després d'una forta pluja, ja que segons m'ha dit en Ramon Roura, que es bon coneixedor de la zona, de seguida torna al seu dèbil cabal (en Ramon Roura és l'altrament-dit "caçador de gorgues", te'l bloc "Gorgues de la Garrotxa i altres"  i el Juliol del 2016 va treure a la llum un fantàstic llibre que es diu "Els Imperdibles de la Garrotxa" que ens porta per un recull de 23 gorgs i recorreguts d'aigua, us recomano que l'hi feu un ull tant al bloc com al llibre, ambdós són força interessants).

   Per arribar-hi, no és gaire complicat, en primer lloc hem d'anar a Les Planes d'Hostoles, un poble privilegiat de la Garrotxa pel gran nombre de gorgs que té dins del seu terme municipal i molts dins o molt propers al nucli urbà; un pic al poble hem d'anar a buscar l'església on si es vol, es pot deixar el cotxe i seguir a peu o continuar amb el vehicle pel carrer que surt per darrere mateix de l'edifici (carrer d'Aiguaneix) i que més endavant perdrà l'asfalt convertint-se amb pista forestal que ens portarà fins a Mas Joan tot vorejant el Torrent de Llamenca que és on es troba el nostre salt d'aigua (jo amb el cotxe no vaig tindre cap problema), si voleu les coordinades GPS fins al Mas són: N - 42º 03' 09.0''   E - 2º 31' 50.7''.

 Mas Joan

   En arribar a Mas Joan, veurem que hi ha una gran esplanada, si heu arribat amb el cotxe, deixeu-lo on no destorbi, hi ha molt lloc, ara si, a peu ens situem davant la casa i observarem que per la seva dreta surt el corriol que hem de seguir, sempre pel costat del torrent i amunt.

Mas Joan des de el corriol

   Més entrats a la boscúria haurem de travessar el torrent cap a l'altra llera per on segueix el camí i amunt amb l'aigua a l'esquerra.

Detall del Torrent de Llamenca

   Passats més o menys uns 400 metres de la casa ens trobarem amb el pas barrat pel Salt del Portuguès,  ni endavant, ni dreta ni esquerra, allà en mig ens el trobem plantat amb els seus diuen trenta metres d'alçada.

Salt del Portuguès

Salt del Portuguès

    Doncs bé, un pic vist i retratat poca cosa podem fer ja, si volem sortir d'allà, haurem de retornar sobres les nostres passes fins a Mas Joan, prendre el cotxe, anar a dinar i a la tarda podem acostant-se a algun altre gorg dels que ens brinda el poble com pot ser per exemple el de Santa Margarida, el de la Pedrera d'en Biel, el del Molí d'en Murris, bé, em podria tirar una bona estona anomenant-vos llocs d'aquestes contrades, aneu allà on vulgueu, fins a la següent.

Salt del Portuguès

Les fotografies del damunt han sigut preses el 19/03/2016

   A causa de la gran quantitat de gent que va a veure el lloc, la fragilitat de l'entorn i la brutícia que molta gent deixa pel camí, l'Ajuntament de les Planes d'Hostoles ha decidit controlar l'accés a aquest gorg i a tots els del poble delimitant l'accés a un nombre determinat de persones, per això ha avituallat un pàrquing a una de les entrades del poble, aquest es troba al costat del cementiri, just al punt GPS: N - 42º 03' 39.9"  E - 2º 32' 08.4".

   Aquí us deixo amb l'enllaç per poder reservar prèviament la visita als gorgs, cliqueu AQUÍ.

D'Aiguafreda a Sa Tuna (Begur)

   Farem un petit tros de camí de ronda dels que hi ha al preciós poble empordanès de Begur.

   És molt senzill d'arribar-hi, ja que està força ben indicat, tant si venim de Palafrugell per la carretera GIP-6531 com de Regencós per la GI-653, en arribar al poble de Begur ens trobarem en una rotonda en la qual veurem un senyal indicador cap a les cales d'Aiguafreda i Sa Tuna, a les que s'hi va per la mateixa via la GIV-6535, de la rotonda a l'aparcament del nostre destí hi ha uns 4,7 km, uns deu minuts com podrem veure en el planell de sobre, poc abans d'arribar trenquem a l'esquerra cap a la cala d'Aiguafreda (a no ser que vulgueu fer la ruta a l'inrevés) prenent el carrer Aiguafreda fins al final on trobarem un espai per aparcar, just al costat de la riera que porta el nom del carrer i de la cala, o viceversa; pels que disposeu de GPS les coordinades del lloc són: N - 41º 57' 51.5''   E - 3º 13' 32.2''.

Cala d'Aiguafreda

   Un pic deixem el cotxe  seguim a peu carrer avall fins a arribar a la cala d'Aiguafreda, veiem que mes que platja de sorra és un embarcador, pro a part de per fer les típiques tasques marítimes en el moll vaig trobar un grup bastant nombrós de gent fent una garoinada, també hi ha una font i mirant al mar cap a la dreta trobarem unes escales que ens condueixen cap a una petita zona de pícnic sota uns arbres on després podem fer un mos (aquesta zona ens la detalla 

Vista des de la zona de pícnic al mar, al fons la punta des Plom

bé na Marta Dacs en el seu bloc Som de Pícnic), doncs just ací podem dir que comencem la passejada pel camí de ronda, anirem vorejant la mar fins al nostre destí: Sa Tuna. Comencem a caminar i al cap de pocs minuts ja veiem com

Cala d'Aiguafreda des de el camí de ronda

s'allunya la cala d'on hem sortit, cada vegada se'ns va eixamplant més el paisatge fins a assolir tot el morro de Cap Sa Sal on es troba un complex turístic - urbanístic al que s'hi pot arribar a peu en un camí que surt per l'altre costat d'Aiguafreda.

A la dreta complex turístic de Cap Sa Sal

   Tot avançant no trigarem gaire a arribar a la Punta de Ses Vaques que ens separa les nostres dues cales (Aiguafreda i

Petit mirador a la punta de Ses Vaques ...

... al fons la punta "des Plom".

Sa Tuna), també podem observar que ja ens comença a abraçar la punta des Plom que no és més que com una petita península que encercla i mig tanca la cala de Sa Tuna, com si l'hi volgués donar protecció, i ja en voltar Ses Vaques ens trobem amb una preciosa vista  de la nostra última cala:

Sa Tuna

   Ja som a Sa Tuna, té una encisadora platgeta de sorra amb aigües cristallines, i un petit nucli urbà amb uns restaurants pels qui vulguin fer un àpat mariner davant de la mar.

Platja de Sa Tuna

Carrers de Sa Tuna

   Després de fer un vol pel petit i pintoresc nucli tornarem sobres les nostres passes cap a la cala d'inici per buscar el cotxe i acabar el dia fent un vol per aquestes contrades de la nostra terra, que per cert son també força boniques.

Cala de Sa Tuna amb la Punta Des Plom al fons.

Les fotografies del damunt han estat preses el 20/02/2016

De Platja Fonda a Aiguablava (Begur)

Vista d'Aiguablava des de el mirador de la carretera (21/01/2012)

Planell de situació

   Aquesta ruta dins el terme municipal de Begur es força bonica i entretinguda, només cal tindre ganes de pujar i baixar escales.

   Per arribar-hi, tant de Begur com de Palafrugell anirem per la via GIP-6531 desviant-nos més endavant per la GIV-6532, al cap d'una estona passarem pel davant del mirador d'Aiguablava, molt recomanat de parar-se, ja que hi han unes vistes precioses, seguim i molt a l'aguait, que si no m'equivoco, al tercer desviament a l'esquerra veurem l'indicador que ens portarà cap a la Platja Fonda pel carrer Cap Rubí i després al quart carrer també a l'esquerra trenquem pel carrer Platja Fonda on al final hi trobarem un aparcament on podrem deixar el cotxe, les coordinades GPS són: N - 41º 56' 26.1''   E - 3º 12' 55.6''.

Planell de la excursió

   Ja aposentats i ben calçats, no porteu tacons, repeteixo que hi han moltes escales, és el recorregut actualment més llarg dels camins de ronda de Begur, anar i tornar són poc més de quatre kilòmetres que els podem fer amb dues horetes llargues, està clar, depèn del pas que portem i les paradetes que fem ja sabeu que el temps és molt relatiu i mai se'n pot fer cas. Bé, comencem doncs a caminar tot seguint el carrer (c/. Platja Fonda) on hem deixat el cotxe fins al fons, veurem que arriba un punt que es torna totalment per vianants, en acabar el carrer, enfront veiem una casa que està situada sobre mateix de Cap Rubí, a l'esquerra trobem unes escales que ens baixaran fins a la Platja Fonda que compta amb uns 150 m de llargària amb una sorra grisenca com podrem veure en les fotos:

Platja Fonda

Platja Fonda amb cap Rubí

   Un pic vista la platja, no hi ha més que tornar a pujar al carrer per les mateixes escales que hem baixat, és a dir que abans de baixar us ho penseu, tornem com si anéssim al cotxe, a l'esquerra veurem un camí amb l'indicador que posa "Fornells", per ací hem de seguir, veurem que va baixant i als pocs metres ja podrem guaitar una de les primeres curiositats de la nostra excursió: una piscina natural, diu que és privada però ningú ens pot barrar el pas pel camí, si

Piscina natural

Piscina natural i al fons el camí de ronda

voltem pel costat, podrem observar les curioses formes que agafen algunes roques a causa de l'erosió de l'aigua i el vent, també en un recó es veu una petita font que en aquest moment no rajava, és la font de n'Estasia.

Estranyes formes que agafa el rocam

Font de n'Estasia

   Continuem i en tombar ja podem veure la primera cala del veïnat de Fornells, porta el mateix nom que la font, es cala n'Estasia, força petitona sols té 25 m d'amplada pro te un encant:

Cala n'Estasia

podem baixar-hi, fins i tot continuar per allà fins al port, però el camí segueix per damunt i tot seguit passem un túnel que ens entra dins el nucli de Fornells, en entrar trenquem per un carrer a l'esquerra després a la dreta i tot seguit al davant ja veurem el port:

Port de Fornells, al fons Aiguablava (esquerra) i la muntanya de Ses Falugues (dreta)

Interior de la zona portuària

entrem dins el recinte portuari, l'envoltem sortint per l'altre costat i enfilant una pujada, pro compte, a l'esquerra baixa un corriol cap a on segueix el camí de ronda, no us despisteu, també si voleu, podeu fer un vol pel nucli, té racons força

Carrer al entrar per el camí de ronda

Embarcador privat per on passa el camí de ronda

bonics i plens d'encant, encara dins del nucli trobarem un vell port pescador amb les seves entranyables edificacions, és el de la cala de ses Orats de tan sols 10 m d'amplada on es poden veure per enllà al mig els estris de pesquera a punt de fer servir, continuem i més endavant tot vorejant la costa ens trobem amb la cala d'en Malaret de sorra i amb 15 m

Cala - port de ses Orats

Cala d'en Malaret

d'amplada, ara ens toca pujar per les escales del darrere de la platja fins a assolir una mena de plaça que queda dalt del penya-segat (està ple de propietats privades i no es pot passar aquell tros per la vora), trobem un camí a l'esquerra que passa pel davant d'unes propietats privades, al fons torna a trencar direcció al mar baixant unes escales que s'endinsen

Túnel amb finestrals

Vistes de la cala d'Esclanyà des del túnel

 cap a dins d'un túnel amb unes obertures des d'on es veu ja el port cala d'Esclanyà, en sortim arribant a port, mai millor

Cala -port d'Esclanyà

dit, aquesta és l'última cala de Fornells, ara ens espera una petita ascensió per fer l'últim tom i arribar al nostre destí tot admirant les vistes que es veuen  per entremig dels arbres dels llocs per on hem passat alleujant-nos així la pujada.

Vista del nucli de Fornells

   Ja arribats a dalt comencem a tombar pel damunt del penya-segat, envoltats de pins que no deixen veure gaire bé res, pro a la poca estona des d'allà dalt veiem com treu el nas la cala d'Aiguablava, ja anem baixant cada cop més de pressa

Cala d'Aiguablava

i al final trobem unes escales que ens baixen fins a la mateixa platja, situada sota mateix de la muntanya de ses Falugues, amb una amplada d'uns 80 m i unes aigües clares i cristallines i rematada per la Punta des Mut, si seguim

Cala d'Aiguablava amb la muntanya de ses Falugues al darrera

Cala d'Aiguablava

passejant, en travessar la platja un petit moll ens porta davant mateix d'aquestes roques on acomiadem la caminada d'avui retornant per les nostres passes fins al lloc d'inici.

Roques al final del moll d'Aiguablava

Les fotografies del damunt han estat preses el 27/03/2016