En aquest bloc anirem visitant alguns llocs del nostre país: Catalunya, el que està ple d'indrets pintorescs i de gran bellesa,
tant natural com humana.
El pantà de Cavallers o dels Estanys de Tor, el trobem a la capçalera de la Vall de Boí, just al començament del riu La Noguera de Tor, és el punt d'inici d'innumerables excursions d'alta muntanya.
Per arribar-hi, partint del Pont de Suert, prenem la carretera N-230 direcció França i a poc menys de dos kilòmetres ens
Planell orientatiu.
desviem a la dreta per la L-500 direcció a Caldes de Boí, passat el poble seguim recte per una pista asfaltada que ens porta cap al pantà, a uns 500 m trobarem la caseta del punt d'informació del parc i un desviament, a la dreta és va al Centre d'Interpretació Ambiental de Toirigo (on també hi ha un campament juvenil), però nosaltres hem de seguir cap a l'esquerra travessant per un pont el riu Noguera de Tor. Continuem amunt pel costat del riu tot gaudint del preciós paisatge que ens envolta i observant que la vall cada cop es va fent més estreta, a uns 2,1 km de la cruïlla del punt d'informació, a la dreta, veiem un desviament de terra que ens endinsaria al Planell de Remordi (un bon lloc per passar una estona), seguim i un xic més amunt tornem a travessar el riu en un punt on val la pena de parar (si es pot) per veure
Salt des del pont que travessa el riu La Noguera de Tor.
el petit salt que es forma en aquest punt, és molt bonic. Ja gairebé som al nostre destí, només cal passar quatre corbes més i ja trobarem el primer aparcament del pantà (a uns 800 m del salt), però si podem, millor seguir cap al segon aparcament, així haurem de caminar menys per pujar a dalt la presa, pels que porteu GPS només cal apuntar les següents coordenades: N - 42º 35' 04.3'' E - 0º 51' 18.6''.
Vista de la presa abans d'arribar al segon aparcament.
Un pic deixat el vehicle al segon aparcament, el qual queda al mateix peu de la presa, podem veure des d'ací la magnificència d'aquesta obra del tipus dit de "contraforts" que fa 70 m d'alçada per 360 m de longitud. Perquè la pujada no es faci tan costerosa he decidit retornar a peu per la carretera fins al punt on hi ha la barrera perquè els cotxes no puguin pujar fins dalt de l'embassament i des d'allà seguir a peu fins a dalt de la presa.
Vista dels aparcaments des de dalt la presa, al fons els Espadats de Comalestorres.
Tot pujant cap a l'embassament i al mateix temps anant guanyant alçada gaudim d'unes espectaculars vistes dels paratges que ens envolten, com els cims dels Espadats de Comalestorres, les quals igual que d'altres del seu voltant són força apreciades pels escaladors per les seves rectes parets, en arribar a dalt de la presa assolim els 1781 msnm, una cota ja bastant respectable.
Espadats de Comalestorres.
Aquest embassament construït l'any 1960 té una capacitat de 16 hm³ rebent les aigües dels barrancs de Comalestorres, Punta Alta, Comadespada, Malavesina, Les Llastres i del riuet que bé de l'estany Negre. A sota d'aquest
Pantà de Cavallers.
pantà, s'hi amaga l'antic estany de Cavallers i la Cascada de Cavallers, un tros de vall que ha quedat negat per les aigües.
Quan arribem a dalt de la presa, pel nostre davant surt un corriol que tot vorejant l'embassament fins al final, ens portaria cap a la cascada de Riumalo i més endavant a l'estany Negre, però el dia en què hi vaig pujar el vent bufava amb molta força i decidí seguir l'excursió un altre dia (em vaig quedar gelat).
Pantà de Cavallers des de dalt de la presa.
Per acabar us deixo amb un curt vídeo que vaig fer aquella tarda:
Les fotografies i el vídeo del damunt han estat presos el 13/08/2019.
Avui farem esmena d'un petit poble emmurallat, medieval i que en la seva època hauria de ser força pintoresc, parlarem d'Aramunt Vell, un poble que quedà deshabitat entre els anys 40 i 60 del segle XX, anem-ne a fer cinc cèntims:
D'esquerre a dreta: al fons la serra de Pessonada, Aramunt Nou (Les Eres) i dalt del turo Aramunt Vell.
La vila d'Aramunt pertany a la comarca del Pallars Jussà (Lleida), aquesta, pertanyia al terme municipal que portava el mateix nom i estava formada per la unió amb els municipis de Claverol, Hortoneda de la Conca, Toralla i Serradell. A partir de l'any 1994 aquesta unió de pobles, és a dir aquest municipi, canvià el nom pel de Conca de Dalt. Però anem a l'origen de la questiò:
ARAMUNT VELL
Aramunt Vell.
En aquesta vella vila situada dalt d'un turó a 628 msnm, confrontant al sud amb el riu Carreu i a ponent amb el barranc de Mians, ben posada en lloc estratègic, ja que a prop hi passa el camí ral que unia l'Urgell amb França, també es diu que fou un dels llocs on s'establiren els colons durant la romanització. Aquest poble segurament va arrancar el nucli des de l'interior del castell d'Aramunt i ja se'n té constància documentada per primer cop l'any 959 quan rebia el nom d'Eramonte.
Planell orientatiu.
Per arribar a aquest mausoleu històric, partirem de La Pobla de Segur prenent el desviament que hi ha abans o després de passar el pont que travessa el riu Flamisell, tot depèn d'on vinguem és clar, seguidament passarem una rotonda i després travessarem el riu Noguera Pallaresa, un pic passat el pont veurem a l'esquerra el desviament cap al poble del Pont de Claverol, però nosaltres seguim recte, tot vorejant el pantà de Sant Antoni, sense deixar la via principal
Planell orientatiu.
fins a arribar a Aramunt, en arribar al poble, veurem un senyal a l'esquerre que ens indica el camí cap a Aramunt Vell, el prenem i al mateix sortir del poble es torna amb pista forestal, només cal seguir-la i al cap de 3,5 km arribarem al nostre destí, pels que porteu GPS només cal anotar les següents coordinades: N - 42º 12' 03.3'' E - 0º 59' 54.4''. Just en aquest
Al fons la serra de Pessonada i al nostre davant la Torre dels Moros.
punt i després de passar pel davant de l'ermita romànica de Santa Maria, ens plantem a l'entrada del poble, deixem el cotxe en un cantó del camí per no destorbar el poc transit que hi ha i en baixar ja veiem al nostre davant la "Torre del Moro" un dels vestigis que queden del vell castell d'Aramunt. Prenem el corriol que puja en el sentit contrari de la torre del
Entrada al poble per la part alta (camí de Pessonada).
castell direcció cap al poble, ja a primer terme ens trobem amb l'advertiment de la perillositat que hi ha si ens endinsem per dins del nucli urbà, el poble està caient i ens podria caure alguna paret a sobre, és perillós entrar-hi. Malgrat l'advertiment, segueixo amb molta precaució endavant, tot enfilant la pujada, abans d'arribar a les primeres cases, ja es
Part alta del poble, a l'esquerre s'observa una torre del castell i part de la muralla adossada a l'església.
pot observar una part de muralla i una torre que estan adossades a l'església de Sant Fruitós, lloc on es troba també el portal de les Fuses, una de les dues portes que té la vila closa d'Aramunt, l'altre portal, el principal, es pot veure entrant per baix des del pla on hi ha el raval de les Eres que és el que forma el nou poble d'Aramunt. Seguim pel corriol amunt i
Interior del barri de la primera casa entrant al poble mà la dreta.
Primeres edificacions a l'entrar al poble per dalt.
passem entremig de les dues primeres cases del poble, una pràcticament enderrocada i l'altre sembla com si es volgués rehabilitar, més endavant trobem un descampat, una mena d'antiga plaça d'entrada al poble des d'on podem gaudir d'una preciosa vista del raval de les Eres ("Aramunt Nou") i del pantà de Sant Antoni.
Vistes del pantà de Sant Antoni i "Aramunt Nou" des de dalt d'Aramunt Vell.
Després d'admirar aquestes precioses vistes, trobem un petit corriol que ens deriva cap a l'esquerre tot conduint-nos cap al nucli de la població, vorejant per sota de l'antic cementiri anem a parar fins a les escales que pugen cap a l'església parroquial de sant Fruitós, un bon lloc des d'on es pot admirar el campanar, aquesta església d'una sola nau
Façana de l'església romànica de sant Fruitós d'Aramunt.
Estret carrer que puja pel costat del cementiri cap a l'església.
havia estat coberta per una volta de canó, l'absis és gòtic , però la nau presenta restes d'un romànic força antic, pot ser preromànic. Tant l'absis com la nau presenten una gran alçada i amplada, aixó fa suposar que aquesta església gaudia de gran importància en la seva època. Més tard, en temps més moderns s'obriren unes capelles als laterals de la nau.
Capelles obertes als costats de la nau central de l'església.
Absis des de l'interior de la nau.
Ara aquesta joia arquitectònica per culpa de la deixadesa es veu força malmesa i possiblement irrecuperable.
Cal fer esmena que al poble a més de la parròquia de Sant Fruitós hi havia dues esglésies més: la també romànica però més petita de Sant Antoni i l'ermita de Sant Joan.
Amb ganes de sortir d'entremig de les edificacions, no fos cas que ens caigués un tros de roc per barretina tornem a prendre el camí que baixa cap al centre del poble, però en vista de la degradació força avançada de la vella vila, decideixo fer quatre fotos des d'ací dalt, ja que no val la pena jugar-se el físic per anar a tafanejar per un lloc on et pot caure qualsevol cosa per sobre, siguem prudents.
Vista del poble des del carrer que baixa de l'església.
Com he dit al principi la gent començà a emigrar de la vila pels anys quaranta cap als pobles més grans o cap a la ciutat a causa de la manca de possibilitats que hi havia ací, l'estructuració de la vila en si ja era un problema, en ser closa (les cases tancaven el nucli urbà) queda aïllada totalment de l'exterior, només hi ha dues entrades amb un desnivell a salvar de 40 m entre una i altre, des del Portal de Baix fins al de les Fuses només hi ha un sol carrer mal empedrat, estret
Ací s'aprecia el malmès que està el poble i al fons veiem el barranc de Mians.
i fent ziga-zagues, és a dir que és totalment inviable per cap vehicle, per allà només hi podien passar les cavalleries i els ramats que per cert junt amb el cultiu dels cereals les oliveres i la fruita seca eren els principals ingressos dels habitants de la vila. Altres, pot ser més nostàlgics o que simplement volgueren seguir conreant la terra es desplaçaren més avall,
En aquesta fotografia s'aprecia com la vegetació envaeix el poble.
però a tocar del poble, en un lloc anomenat "Les Eres", així es formà un raval que ha acabat convertint-se el nucli nou d'Aramunt. L'èxode acabar a finals de la dècada dels 60 o principis dels 70 del passat segle quedant la vila totalment despoblada a mercè de la total degradació.
La veritat que és llàstima que per la nostra deixadesa es perdin llocs tan bonics i plens d'història, un poble que data de la primeria del romànic s'està esvaint del mapa sense que ningú hi faci res, és deplorable.
Com que jo no vaig poder entrar a l'interior del poble pel seu avançat estat de deteriorament, us deixo l'enllaç del bloc d'en Faustino Calderón: Los Pueblos Deshabitados, aquest home l'any 2010 va poder-hi entrar fent un magnífic treball sobre Aramunt Vell.
També sotes aquestes línies us deixo amb un petit vídeo del dia en què hi vaig estar:
Les fotografies i el vídeo del damunt han estat presos el 12/08/2019.
L'estany de Graugés el trobem en el terme municipal d'Avià a la comarca del Berguedà (província de Barcelona). Hi podem accedir des de diferents llocs: des d'Avià, prendrem el camí que passa pel costat de l'església romànica de Santa Maria d'Avià (s. XII) tot seguint pel camí de Graugés fins a arribar a l'estany; però si venim des de la Cerdanya, el Ripollès o Manresa, haurem d'anar fins a Cal Rosal, punt on prendrem la carretera BV-4135 en direcció cap a Avià, passats uns 2,3 km trobem un trencall a l'esquerre amb un indicador que posa "Graugés" el prenem i al cap d'1,5 km a la
Planell orientatiu.
dreta veurem l'accés que va a l'estany, el seguirem fins a arribar a una plaça on aparcarem el cotxe (pels que porteu GPS les coordinades són: N - 42º 03' 52.4'' E - 1º 50' 36.0'').
Un pic aparcat el vehicle, a la plaça i d'esquena al camí per on hem arribat veurem a l'esquerre un restaurant (cal Garretà) on si volem, podrem fer un bon àpat després de fer la volta al llac i a la dreta l'entrada al recinte de l'estany, anem-hi doncs.
Restaurant "Cal Garretà".
Entrada al recinte de l'estany de Graugés.
Mentre anem fent un vol a aquest estany artificial ús faré cinc cèntims dels seus orígens.
Originàriament tot aquest territori era de secà, és a dir poc productiu. Un dia el sr. Agustí Rosal i Sala (nascut a Mataró i familiar directe dels fundadors de la colònia Rosal) va tindre l'emprenedora idea de construir la colònia agrícola de Graugés que un pic feta destacà pel seu nivell tecnològics emprat, lògicament per augmentar la producció de les terres hauria de passar de secà a regadiu, a partir d'ací va començar a planificar la construcció d'una xarxa de petits llacs per transformar la zona en regadiu.
Estany de Graugés a l'entrada del recinte.
L'any 1887 per ordre d'Agustí Rosal es comença a construir l'estany gran de Graugés aprofitant la fondalada del Torrentbò, a la part més baixa s'aixecà un mur de set metres de gruix i vint-i-cinc metres d'alçada, es trigaren cinc anys a
Estany de Graugés i al fons els Rasos de Peguera.
Estany de Graugés.
construir-lo. L'aigua de l'estany es prenia de la riera de Coforb, mitjançà un canal que agafava l'aigua a l'alçada de la casa Lluert d'Avià. Aquest estany gran té unes set hectàrees de superfície i quan va ser construït gaudia d'una profunditat de dos a divuit metres, ara en l'actualitat té poc més de sis metres de fondària.
Estany de Graugés.
El sr. Agustí Rosal, va fer plantar a tot el vol del llac diferents espècies de plantes i arbres, fins i tot algunes que no eren autòctones de la zona, però que s'hi varen aclimatar al llarg del temps, crea un preciós jardí de ribera en tot el perímetre de l'estany, lloc per on podem passejar tranquil·lament amb un recorregut molt planer d'aproximadament una hora a un pas força tranquil.
Cara de llevant de l'estany.
Cara sud de l'estany.
A la sortida d'aigua del llac, neix la riera de Graugés que tot passant per l'estanyol de la font de Sant Ramon i pel Salt del Molí de Bellús arriba al terme municipal de Casserres on desguassa al riu Llobregat.
Estany de Graugés.
Aquest estany és una de les principals zones humides de l'alta conca del Llobregat, és un paratge prou conegut per la gent de la zona, un lloc d'esbarjo que es fa servir també com a espai d'educació mediambiental, dins del recinte hi ha un espai reservat per la cria d'ocells i també podem gaudir d'una bona varietat d'espècies animals.
Cigne que passeja pel llac.
Cigne que passeja pel llac.
Sense adonar-nos hem arribat a una altra porta del recinte del llac que dóna a un camí que va pels camps de cultiu de la zona, en l'actualitat no es pot donar la volta sencera al llac, ja que hi ha una part que és privada, llavors només ens queda que tornar sobre les nostres passes cap al cotxe tot gaudint al revés de la passejada.
Per acabar us deixo amb un vídeo de la passejada al vol de l'estany:
Les imatges i el vídeo del damunt varen estar presos el 08/08/2019.
El pont de la Cabreta i al darrere el salt, fotografia presa el desembre de 1967.
Aquest paratge és un preciós llogaret de la nostra geografia on molt poca gent para l'atenció que mereix.
En primer lloc direm que és un punt on hi ha una mica de picabaralla entre els termes municipals, uns l'atribueixen a Campdevànol i altres a Ribes de Freser, segons l'ICGC (Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya) a l'hora d'escriure aquest bloc pertany a Campdevànol, però en l'antiguitat aquest pont unia els dos pobles i per ell hi passava la via que anava de Ripoll a la Cerdanya.
Un pic ja ens hem situat i abans de fer-vos cinc cèntims d'aquest bonic paratge us dic la manera d'anar-hi:
Planell orientatiu.
Com ja hem dit, el punt queda entre els dos pobles en un tram de l'antic traçat de la carretera, sortim de Campdevànol per l'N-260, direcció a Ribes de Freser, passem pel costat de la colònia Herand (antiga fàbrica de paper), poc després, entre els kilòmetres 123 i 124 just al punt GPS: N - 42º 14' 58.2'' E - 2º 09' 52.5'' a l'esquerre de la carretera veurem aquest preciós monument arquitectònic, però no podrem entrar-hi, ja que els senyals de trànsit ens ho impedeixen, haurem de pujar més amunt i en el punt que ens sigui possible fer un canvi de sentit sense infringir cap norma de circulació, ja que posaríem en perill la nostra vida i la dels altres conductors, tornarem cap avall per prendre en aquell punt l'antic traçat de la carretera lloc on podrem aparcar sense molestar a ningú.
El Pont de la Cabreta.
El Pont de la Cabreta travessa el riu Freser just en el punt on la vall es comença a eixamplar. Abans de construir-se la carretera de Barcelona a Puigcerdà formava part de l'antic camí ral de Ripoll a la Cerdanya, és a dir que era d'obligat pas per tots els que feien aquest trajecte. El daten entre el segle X i XI, és a dir que és romànic. Se suposa que el manà construir l'abat Oliba Cabreta que fou comte de Berga i Ripoll entre els anys 988 i 1002, també hi ha qui diu que fou el seu pare, el comte Oliba Cabreta I de la Cerdanya i Besalú, el qual morí a Montecassino l'any 990, bé, sigui qui sigui tot queda en família.
Pont de la Cabreta des de la llera de Ribes de Freser.
Pont de la Cabreta des del riu Freser.
Arquitectònicament parlant, és d'origen romànic, la seva part més antiga es localitza en el seu estrep oriental, accentuant-se més a la banda de ponent on encara es pot veure una arcada romànica amb una amplada de llum de 6,90 metres, a llevant seu, un xic més elevat trobem un altre arc més petit. El pont en si consta d'un sol arc de 23 metres de
Pont de la Cabreta, l'arc que es veu a la dreta és el que queda del romànic.
llum i uns 13 metres d'alçada sobre el riu, està construït a doble vessant és a dir d'esquena d'ase, la llargària total és de 53 m i té una amplada de 2,80 m incloent les baranes. Aquest pont al llarg del temps ha patit unes quantes reconstruccions i a causa d'elles també unes quantes variacions. En època moderna l'arcada central es va haver de refer
Pont de la Cabreta (entrada des de la carretera).
Pont de la Cabreta (al fons la Fàbrica del Carbur).
a causa de l'esfondrament de l'arcada original romànica, degut de ben segur a una riuada. També a l'hora de fer passar la vella carretera nacional N-260 es va escapçar l'inici del pont pel cantó de Campdevànol.
A l'altra banda del pont, a la llera de Ribes de Freser perquè ens entenguem, trobem l'antiga Fabrica de Carburs del Freser, construïda a la llera del riu Freser l'any 1895, aquesta empresa va viure uns anys força brillants, ja que a partir de la hidratació del carbur s'obté acetilè, material indispensable en aquella època per l'enllumenat domèstic (els llums de carbur), el de les mines de les rodalies i també per la soldadura. Però en arribar la crisi industrial dels anys 1957 al 1978
Pont de la Cabreta pujant cap a la central elèctrica.
Entrada de la Fàbrica de Carburs del Freser.
moltes fàbriques varen haver de tancar i a aquesta l'hi arribà el torn l'any 1968.
Pel costat de la fàbrica del carbur surt un camí per l'esquerre que enfila amunt, tot pujant cap a la petita central hidroelèctrica que queda a la part posterior de la façana principal de la fàbrica, però en un nivell més elevat, més amunt, arribant a la caseta de les aigües, passem per sota d'un petit pont que és per on s'accedia a les pedreres d'on s'extreia la pedra per fer el carbur, un pic passat el pont, a la dreta pugen unes escales que van a parar al final del canal que porta l'aigua, lloc on es troben les comportes que deixen passar el líquid element cap a la central o l'expulsen un altre cop cap
Salt de la Cabreta des del pont.
Comportes d'accés de l'aigua del canal a la central.
al riu formant un preciós salt d'aigua. Aquest canal (dit de la Còlonia Perramon) pren les aigües del riu Freser un xic més amunt, just al final de l'antiga Colònia Perramon o com també l'hi deia la gent del poble Colònia Blava, de la que només es conserven algunes restes de la fàbrica i la capella de la Mare de Déu del Roser.
Capella de la Mare de Déu del Roser.
Restes de la fàbrica Perramon.
Per tant, no cal que busqueu cap afluent de riu Freser al costat del pont de la Cabreta, el preciós saltant d'aigua que a vegades hi ha al seu costat no és més que el sobrant del canal de la Colònia Perramon que activa les turbines de la central del carbur la qual, quan està parada deixa sortir lliurement les aigües cap al riu Freser brindant-nos aquest magnífic espectacle:
Desguàs de la Central del Carbur.
Salt de la Cabreta (o del Carbur).
D'esquerra a dreta: Salt de la Cabreta, fàbrica de Carburs del Freser i Pont de la Cabreta.
Les fotografies del damunt han estat preses els dies 25/03 i el 17/06/2019.
