El Tagamanent (Valles Oriental)

Tagamanent desde el Pla de la Calma

   Aquest cim pertany al terme municipal del poble que porta el seu mateix nom, s'aixeca a 1056 metres d'altura a l'extrem occidental del Pla de la Calma, al bell mig del parc natural del Montseny i al costat de la vall del riu Congost, tot envoltat d'alzinars i rouredes.

   Per arribar-hi, sortirem des de dins del poble de Tagamanent direcció "La Calma", travessarem dos cops l'autovia de Vic per sota fins a agafar una pista que ens farà pujar per salvar el desnivell d'uns 700 m que ens separen del collet de Sant Martí on deixarem el cotxe, més o menys en el punt GPS: N-41º 44' 52.7''  E-2º 17' 54.9'', d'ací continuarem a peu pel corriol que surt al costat de la pista tot envoltat de roures i alzines, a la poca estona arribarem al seu penyal on hi

Camí de pujada del collet de sant Martí al cim.

havia hagut un castell, ja esmenat en l'any 945 i que consta en la llista dels castells Ausonencs empenyorats per la comtessa Ermessenda al seu fill Berenguer. Més endavant, Tagamanent encapçala la llista d'aquests castells donats en dot pel comte Ramon Berenguer III a la seva filla Maria Roderic, l'octubre de 1107, en casar-se amb el comte Bernat III de Besalú. Tanmateix des que el rei va tenir el domini directe el s. XIII, hom el va considerar inclòs a la vegueria del Vallès. A partir del s. XVI desaparegué la informació del castell i suposadament entra en decadència i posteriorment en runes.

   Però en arribar al cim podem veure les restes de l'església de Santa Maria de Tagamanent, que ja es esmenada el 993

Santa Maria de Tagamanent

quan el comte Borrell II l'he concedí uns alous situats al Congost. Després del terratrèmol de Catalunya de 1448, va ser reconstruïda i des del s. XVI figura com a parròquia, al llarg d'aquest segle, es varen fer petites obres de manteniment a l'edifici, però del 1578 al 1619 la remodelació va ser més dràstica, fent unes reformes més notables, afegint dues naus laterals i la capella del Roser, el campanar d'espadanya s'elimina, construint-se un de planta quadrada i refent-se la coberta; és a dir que del Romanic només en resten una part dels murs de la nau central coberta amb volta de canó. Al s. XIX és abandonada i cap al 1940 el seu parroquianatge es traslladat a Santa Eugènia del Congost.

Façana

Porta principal

Interior i altar

                                        
 













 

   L'any 1974 compra els terrenys la Diputació de Barcelona i el 1984 s'inicia la primera recerca arqueològica, parant i reprenent les recerques suposo que per motius econòmics, en el 2013 es varen trobar les restes de la sala comtal del castell de Tagamanent i a l'hora d'escriure aquestes lletres s'està en procés de reconstrucció per la Diputació.

Obres de restauració

Darrera de l'església

Detall de la dreta del temple

    El Tagamanent és un lloc de fàcil accés on tot-hom hi pot pujar, als que els agrada caminar poden fer-ho des de qualsevol indret i allà es pot iniciar un bon recorregut pel Pla de la Calma, on es gaudeixen de precioses vistes, fins a enllaçar amb la carretera que va de Santa Maria de Palautordera fins a Seva (BV-5301) a Collformic. Us deixo doncs amb aquesta vista del dit "Baluard del Vallès" des del Pla de la calma:

El castell i església del Tagamanent 

Les Fotografies del damunt han estat preses els dies 15/04/2013 i 18/03/2014

El Salt de la Coromina i Sant Miquel de Castelló (Garrotxa)

   El salt de la Coromina és un dels sis salts que ens podem trobar a la cinglera de Falgars, està alimentat per la riera de la Faja que a l'arribar als cingles cau espectacular-ment des de uns 750 m d'alçada.

Salt de la Coromina des de Falgars d'en Bas

   La seva caiguda esglaonada també forma una preciosa cua de cavall la que podem gaudir millor després de dies de pluja, ja que a l'igual que totes les rieres que vénen de la serra de Cabrera són curtes i amb poc cabal, però aquesta és de les que potser aguantin més l'aigua.

Part de dalt del salt

Salt sencer

   A causa de la seva alçada hi ha molts esportistes experimentats que la baixen amb corda de dalt a baix, una gran experiència, jo no ho faria pas, em conformo en admirar-lo.

Detall del salt de la Coromina

    Per poder admirar aquesta meravella de la natura, cal anar al Poble de Falgars d'en Bas, del que si venim de Barcelona, hi anirem passant per Rupit, no feu cas del GPS i aneu pels Hostalets d'en Bas des d'on surt una pista que puja fins dalt, és privada i està tallada amb una cadena, jo ja m'hi he trobat i vaig haver de recular, de tota manera us deixo les coordinades GPS del poble: N-42º 05' 09.4''  E-2º 26' 20.7'', però repeteixo, aneu-hi per Rupit si veniu de Barcelona.

Falgars d'en Bas

   El poble de Falgars d'en Bas, està situat a sobre mateix dels Hostalets d'en Bas, a la serra de sant Miquel i a 954 m d'alçada.

Façana de l'església de sant Pere

Darrera de l'esglesia de sant Pere

 

   Petit poble amb "quatre" cases del que podem destacar la seva església de sant Pere, inicialment romànica però restaurada en el s. XVI, en el s. XVII era parròquia de Vic, però jurisdicció dels vescomtes de Bas, depenent directament del castell Castelló de Bas.

   Prop del poble, a una mitja hora a peu, podem visitar l'església de sant Miquel de Castelló:

Vista de sant Miquel de Castelló amb els Pirineus al fons desde Falgars

   Aquesta església era la capella de l'antic Castelló d'en Bas, edifici d'origen romànic que consta d'una sola nau coberta amb volta de canó, s'enlaira a 980 m sobre un contrafort del serrat de sant Miquel dintre de la serra dels Llancers, a les últimes estivacións del NE de la serra del Collsacabra.

Ermita de sant Miquel de Castelló

   Quan arribem davant d'ella i ens hi acostem, clavat a la porta podem llegir en una placa la gran història que es va viure en aquest lloc, diu així:

   "Amic visitant:

                            Et trobes a un lloc que través dels segles ha estat un poblat reducte Ibèric Ausocereta. Més tard possiblement un temple Roma dedicat a Mercuri. Després "oratorum" Visigòtic sota l'advocació de sant Miquel. Durant la marca hispànica lloc fortificat de reduïdes dimensions per defensar la frontera. Més tard fou possessió dels vescomtes de Besalú amb el nom de "Castro Castilionis" que foren anomenats també vescomtes de Bas essent llur residència fins que baixaren al castell palau del Maiol. Des de a aleshores fou ocupat per un "Castlà" que el tenia pels vescomtes. En el s. XV fou concedit pel rei Joan II a Francesc de Verntallat cabdill dels Remences, anomenant-se Castelló d'en Bas. Fou assetjat i conquistat pels francesos i més tard alliberat pels pagesos patriotes a la guerra de la independència. Canvia de mans a la guerra Carlista i secreix les conseqüències dels fets del 1936. Finalment reconstruït pel grup excursionista i esportiu Gironí l'any 1972".

   Des de 1974 està habilitat com a refugi de muntanya amb capacitat per 20 persones, per entrar-hi cal posar-se en contacte amb el Grup Excursionista i Esportiu Gironí (GEIEG).

 

   Com podeu veure una excursioneta força fructífera, amb un dia un salt d'aigua i una miqueta d'història del nostre país: Catalunya.

.

Les fotografies del damunt han estat preses el 08/03/2014

Monells, Cruïlles i Sant Sadurní de l'Heura (Baix Empordà)

   Aquests tres pobles es varen unir l'any 1973 tenint com a centre administratiu i l'ajuntament a Cruïlles, tots tres amb restes medievals formen un conjunt històric que val la pena de visitar.

   Començarem pel que primer ens trobem venint de la Bisbal de l'Empordà:

Cruïlles:

Campanar i torre de l'homenatge

   Venint de la Bisbal per la carretera GI-664 a uns dos kilòmetres ens trobem amb aquest preciós poble capital dels tres abans esmenats, des de lluny ja veiem els seus dos baluards que sobresurten pel damunt de les taulades: la parròquia de Santa Eulàlia de Cruïlles i la torre de l'homenatge del seu antic castell, aquesta última és una edificació romànica dels segles XI - XII que compta amb una alçada de 22,5 metres.

    Als afores del poble, desviant-se de la carretera, veiem el monestir benedictí de sant Miquel de Cruïlles, edificat al segle XI, l'any 1485 va ser saquejat pels remences i l'any 1592 va començar la seva decadència. Dins del monestir s'hi

Sant Miquel de Cruïlles

trobaren valuosos objectes que ara estan al museu de Girona, un dels més destacats és la Majestat de Cruïlles, prototip de les majestats coronades, ja que la majoria que s'han trobat a Catalunya són posteriors a aquesta.

   Retornem a la carretera GI-664 en direcció cap a Caça de la Selva i a pocs kilòmetres arribem a:

Sant Sadurní de l'Heura:

Sant Sadurní de l'Heura

   Petit poblet amb carrers vells i entranyables pels quals es pot passejar tranquil·lament, en aquest poble podem

destacar la seva església, ja citada l'any 978 i coneguda antigament com a Sant Sadurní de Salzet, gran edificació construïda principal-ment entre el 1773 i el 1777 però en la que encara hi queden indicis del romànic com el campanar

Església de Sant Sadurní de l'Heura

vell de mig-dia, de planta quadrada i 20 m d'alçada; se sospita que hages format part de les defenses del desaparegut castell de Sant Sadurní.

Església de Sant Sadurní de l'Heura

   Seguim la nostra ruta cap al últim poble, deixem la GI-664 just abans d'entrar a Sant Sadurní agafant el desviament cap a:

Monells:

Plaça Jaume I

   Espectacular poble ple d'arcades i porxos travessat pel riu Risec que encisa a qualsevol aficionat a la fotografia per la quantitat de vistes que es troben dins d'ell.

Plaça Jaume I

Plaça Jaume I

   Aquest poble es formà al voltant del seu antic castell del qual només en resten part de les seves muralles i pertanyia als vescomtes de Bas.

Plaça del Oli

    El mercat de Monells havia sigut de gran rellevància a l'època medieval, per axó el rei Jaume I l'any 1234 l'hi donà una mesura perquè servis de patró per poder mesurar els cereals pel bisbat de Girona, aquesta mesura la podem trobar a la plaça que porta el nom del monarca.

Mesura donada per el rei Jaume I

   Des de la plaça surten infinitat de carrerons plens d'encant per explorar, us convido a seguir-los, cada recó val veritable-ment la pena ...

Les fotos del damunt han sigut preses:
Cruïlles, 26/02/2011 - Sant Sadurní de l'Heura, 09/09/2012 - Monells, 19/05/2013.

El salt i el castellet de Guanta (Vallès Occidental)

Castellet i salt de Guanta

   En el preciós paratge de Guanta ple de llegendes i històries ens trobem aquest castellet i el salt que surt des del seu mateix costat. Sortint de Sentmenat direcció a Castellar del Vallès per la C-1415a, abans d'arribar a l'entrada del barri de Can Vinyals trobarem a la dreta un camí que ens portarà directes al nostre destí (a la carretera hi ha un cartell indicador). Abans d'arribar, ja podem gaudir d'aquestes imponents vistes com les de la fotografia de dalt i al poc ja hi som. Al costat del Castellet trobem un restaurant, normalment ple de ciclistes i excursionistes que després de la pujada recuperen forces fent un bon esmorzar o dinar, axó ho trobem al punt GPS: N-41º 38' 25.9''  E-2º 06' 50.7''.

Castellet de Guanta

   El Castellet de Guanta o Can Guanta, és una masia del s. XIII, edifici rectangular de dues plantes amb una torre a l'angle sud-est, que bé hagés pogut ser de guaita per la seva posició i els finestrals que veiem al seu damunt, està coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana.

Castellet de Guanta

   Aquest edifici ha estat molt modificat, sembla una reedificació del s. XVII o XIX, si mes no al final del s.  XVIII o principis del s. XIX va sofir una forta transformació, la veritat que presenta molts afegits i és difícil de precisar unes dates, de tota manera, la primera documentació d'aquesta masia data del s. XV i formava part del territori Comtal.

Castellet de Guanta

   Aquest castellet, resta molt proper al "Castell de Guanta" que està situat dalt del cim del turo del Corb i del que només queden unes poques runes, molta gent els confon maldient que el Castellet és el Castell.

   Pel mateix costat del castellet passa el torrent de Guanta que a causa del tall de la roca forma un salt d'uns 40 metres d'alçada, si el volem veure des de baix, tenim que a peu desfer el camí i a uns 50 m més avall del desviament que trobem a la dreta que va al dolmen de Serra Cavallera, a l'esquerra surt un corriol marcat més endavant amb senyals grocs i blancs, passant per un vell forn de calç i ajudats en un desnivell per una corda arribem al peu del salt.

Salt de Guanta

   En el salt, observem un parell de cavitats, una és una cova a mitjana alçada al cantó esquerra i és molt petita, l'altre, és una balma situada a peu de salt i mes a l'esquerra, un xic més gran, dins de l'última en unes excavacions es varen trobar restes de terrissa, el que fa suposar que en temps molt antics varen ser habitades.

Salt de Guanta

   Aquestes cavitats reben el nom de "Les Coves del Compte", diu la llegenda que ací el compte Borrell es va refugiar quan fugia de la persecució del moro Al-Mansur després de la batalla de Matabous que va tindre lloc a Montcada.

Salt de Guanta

   Les fotografies del damunt han sigut preses el 24/11/2013

Estany de Malniu (Cerdanya)

Estany de Malniu

    L'estany de Malniu és d'origen glacial, compta amb una alçada de 2252 m.s.n.m. i està situat a la falda de l'altiplà de caràcter siberià que uneix el Puig Pedrós (2911 m.) amb el Puig Farinós (2594 m.), per arribar-hi partirem del refugi que porta el seu nom, situat al pla de Tarterès, terme municipal de Meranges. Per arribar-hi, venint de Puigcerdà, just a la sortida del poble de Ger agafem un desviament a la dreta (GIV-4031) que ens portarà cap a Meranges, travessem aquest preciós poble seguint cap a Girul i no deixem la pista fins a arribar al refugi, més o menys al punt GPS: N-42º 27' 50.9''  E-1º 47' 08.2", allà ja amb una alçada de 2125 m.s.n.m. ens trobarem amb unes bones instal·lacions per poder gaudir en família de la natura i deixar el cotxe per començar la nostra excursió (enguany fan pagar una taxa de 3 € per cotxe i dia).

Refugi de Malniu al Pla de Tarterès (2125 m)

    Ací, ja hi trobem un primer estanyol, el de Tarterès, que queda entre el refugi i la zona d'acampada, si seguim l'itinerari 118 del tríptic que ens donen al entrar, l'hi podrem fer la volta. Però aquest no és el nostre principal objectiu, d'ací per

Estanyol de Tarterès

pujar a l'estany de Malniu hem de seguir l'itinerari 119 sense perdre de vista els senyals grocs i blancs que anirem trobant, el camí comença per la dreta tot just a l'entrar al recinte del refugi, al principi voreja el Rec de Malniu que ens queda a l'esquerra i no hem de travessar-lo per res.

Vistes des de el camí

Rec de Malniu

    Anem pujant per un camí ben enredat d'arrels i pedres, deixem el rec per endinsar-nos en un paratge més frondós, sortim també a clarianes i a uns 250 m el camí comença a guanyar alçada començant a salvar el desnivell que hi ha entre el refugi i l'estany, quasi al final de la pujada ens trobem un regal de la natura, un preciós arbre amb fruits vermells que dóna contrast en mig del verd dels avets:

   Als 550 m, el camí es torna més planer, ens trobem amb el GR.-11 que ens ve per la dreta, però nosaltres no deixem el nostre itinerari entrant un altre cop a la boscúria on comencem a trobar arbres amb estranyes formes com aquest:

   En sortir d'aquest bosc, se'ns obre una gran clariana, és el pla de l'estany de Malniu, que seguidament veurem davant nostre:

Estany de Malniu

   Des d'allà, pels que tinguin més ganes de caminar, es pot seguir cap a l'estany de Mal agafant l'itinerari 121 del tríptic, surt des d'una gran roca que es troba en el prat, però nosaltres avui ens quedem ací per gaudir de les vistes de l'estany.

Estany de Malniu, al fons el Castell dels Lladres

   Des de gairebé qualsevol lloc de l'estany es pot veure sobresurtin i com si estes sempre a l'aguait el cim del Castell dels Lladres amb els seus 2542 m d'alçada.

Castell dels Lladres (2542 m)

   Passada una estona decidim desfer el camí tornant per on hem vingut i tornant a admirar els paisatges però des de la perspectiva de baixada.

Tot baixant

Vista del refugi al baixar

   En arribar al refugi ens fem un entrapa a les seves instal·lacions, si voleu, en el refugi també fan de menjar, podeu consultar a l'enllaç: www.refugimalniu.com

   Ara us deixo amb la pel·iculeta, i perdoneu per l'àudio, he tingut problemes amb el "copirraigt" de la música:

Les fotos i la pel·lícula del damunt han estat preses el 02/11/2013