Fageda de la Grevolosa (Sant Pere de torelló).

Un dels molts arbres centenaris de la fageda de la Grevolosa.

  La fageda de la Grevolosa la trobem dins del terme municipal de Sant Pere de Torelló a la comarca d'Osona. És un paratge menys concorregut que la fageda d'en Jordà, turísticament parlant, ja que el seu accés és més complicat, però també degut a això té un aspecte molt més salvatge.

Plànol orientatiu.

   Per arribar-hi no és massa complicat, si venim de Vic en direcció Olot per la C-37, sortirem per Sant Andreu de la Vola anant a buscar la carretera que va de Sant Pere de Torelló a Joanetes, però a uns 500 metres veurem que ens surt una pista per la dreta en direcció cap a Cabrera (ho posa en un petit rètol), la prenem i sense deixar-la tot travessant alguns cops el riu Fornès al cap d'uns 2,3 km, a l'esquerre veurem sortir una altra pista on es veu un rètol que ens indica cap a la fageda de la Grevolosa. Per prendre aquesta pista haurem d'obrir un filat per les vaques, no us oblideu de tornar-lo a tancar, seguim amunt i al cap d'uns 500 metres veurem a la dreta un espai habilitat per deixar uns cinc o sis cotxes i més amunt n'hi ha un altre on caben sis ben aparcats, just ací s'acaba la pista, en el punt GPS: N - 42º 05' 38.5"  E - 2º 22' 23.0".

Últim aparcament, des d'on surt el camí cap a Sant Nazari.

   Un pic ben deixat el vehicle començarem a caminar pel camí que ens surt al final de l'aparcament, transitarem per entremig de boixos i avellaners per un camí amb lleu pujada que al cap de poca estona ens farà arribar a una carbonera,

Mostra d'una carbonera que ens trobem poc després de començar a caminar.

on trobarem un rètol que ens explica sobre aquesta feina que feien els homes de muntanya. Continuem camí amunt, ja que tot el trajecte és de pujada, a la poca estona haurem de travessar el torrent de la Grevolosa per un petit pont de fusta, veureu que el camí està ben senyalitzat amb plafons i marques, de vegades trobarem petits corriols que empalmen

Petit pont de fusta que travessa el torrent de la Grevolosa.

el camí per fer drecera (n'hi ha que estan millor que el mateix camí, perquè tothom passa per allà), vosaltres feu el que millor us sembli. Passats uns vint o vint-i-cinc minuts després de sortir de l'aparcament arribarem a l'ermita de Sant Nazari, punt mitjà de l'excursió.

Ermita de Sant Nazari.

   Aquesta ermita situada en el bell mig d'espesses rouredes ja és esmenada en un testament de Bernat de Perafita l'any 1382. Als segles XVII i XVIII albergava ermitans, els quals recaptaven per ella. L'any 1721 es va refer l'edificació, construint-se una casa amb teulat de doble vessant dins de la qual una part fou destinada a capella i l'altra a estatge dels

Interior de la capella des del cor.

Interior de la capella des del portal.

ermitans. La capella mostra un discret estil barroc, interiorment enguixada amb motllures i volta de llunetes, el portal és simple tot emmarcat amb llinda i cantoneres de pedra, sobre seu hi ha un ull de bou i el campanar que és d'espadanya està situat prop del carener de l'edificació. Entre els anys 2002 i 2015 es va restaurar un altre cop, esperem que l'administració segueixi amb les reformes, ja que si no, tot el que s'hi ha fet no servirà de res i l'habitatge bé podria servir

Vista de Sant Nazari pel darrere, on hi ha un parell de roures i taules de pícnic.

de refugi o zona d'esbarjo. Al darrere de l'edificació trobem un parell de roures i unes taules de pícnic per poder fer un mos.

   Visitada l'ermita seguim pel corriol que trobem a seu darrera, al cap de poca estona sortim a la pista que ve del primer aparcament, però de front cap a l'esquerre veiem un corriol que s'enfila encara més dret i un indicador que posa: "Fageda

Forta pujada després de l'ermita.

Entrem a la Fageda de la Grevolosa.

de la Grevolosa 5 min", doncs, amunt i a poc a poc que aquest tros potser és el que es fa més feixuc. Arribats a dalt la pujada, a la dreta comencem a baixar i sense adonar-nos entrem dins la màgica fageda de la Grevolosa. Ens trobem dins un majestuós bosc, un dels més singulars i espectaculars de la nostra terra, és una fageda mesòfila, l'estrat arbustiu de

Faigs vells amb grans arrels que penetren dins la terra.

la Grevolosa estava format per una densa massa de boixos, les quals en l'actualitat lluiten per la seva supervivència, ja que estan atacades per una espècie invasora (l'arna del boix) que les està aniquilant massa de pressa, també hi trobem altres interessants espècies com el boix grèvol. Gràcies a la presència de fusta morta al terra i a l'existència de cavitats en els troncs i les branques dels arbres, trobem dins d'aquest espai una gran diversitat d'espècies que només viuen dins

Un dels tres arbres considerats monumentals de la Grevolosa.

els boscos madurs. Dins aquesta fageda hi ha faigs de més de tres-cents anys de vida, els quals fan més d'un metre de diàmetre i quaranta metres d'alçària, tres dels quals estan declarats com arbres monumentals. Totes les èpoques de l'any

Un altre faig monumental.

són bones per visitar aquesta meravella de la natura, però podríem dir que la més bona és la tardor, ja que els colors que agafa la boscúria són realment espectaculars. Un pic hem arribat on hi ha els tres faigs monumentals, el camí continua endavant i podem allargar l'excursió tant com vulguem, igual que també hi ha qui la comença la caminada des d'un altre

Primer faig monumental que trobem al costat del camí.

cantó, però segons em va dir la meva amiga Joana Figueres i el seu marit (bons excursionistes i coneixedors de la zona) i el que he contrastat jo, crec que el millor camí és aquest.

   Ara ja només ens queda que tornar sobres les nostres passes tot meditant en el poema que hem trobat escrit en un dels panels que hi ha en el camí, el qual és de la poetessa de Torelló Maria Font (1922-2015), a la que vaig tindre la sort de conèixer junt amb tota la seva família a la masia de la Font Santa, lloc on vivien els seus pares, a ella i a aquesta família els hi dedico aquest bloc  tot recordant moments de la meva infantesa; l'últim cop que vaig veure a la Maria va ser a la tardor del 2006 a Torelló, ella estava repenjada a la barana del seu balcó des d'on vàrem creuar unes quantes paraules.

Camí per dins de la Grevolosa.

                                                    La Fageda de la Grevolosa

Foto retrospectiva de Maria Font.

Bosc encisat i impregnat de Misteri

o temple de serena majestat

que ens embolcalles de sagrat silenci;

faigs o fantasmes tocats d'encanteri,

d'un paisatge embruixat.

Com balustres estàtiques de marbre,

els troncs s'eleven cel amunt austers;

són mans fervents les branques que enlairant-se

sostenen el verd tàlem que et cobreix.

Que les divinitats, faunes o bruixes,

defensin sempre aquest temple sagrat

sobre del qual rellisquen les centúries;

perquè no sigui mai profanat

a fi de que generacions futures

venerin aquests arbres seculars.

 Maria Font

Arrels dels faigs centenaris que trobem dins la Grevolosa.

   Ara per si no us ha quedat clar el camí, us deixo amb una petita pel·lícula que vaig fer aquell dia:

Les fotografies i la pel·lícula del damunt han estat preses el 02/11/2022.

D'Aigua Xelida al mirador del bufador de sa Roncadora (Palafrugell).

Cala d'Aigua Xelida des de dalt del penya-segat.

   En aquest capítol farem un petit recorregut per la nostra Costa Brava des de la cala d'Aigua Xelida fins al mirador d'un preciós fenomen geològic al qual anomenem el bufador de sa Roncadora. Tot això pertany al terme municipal de Palafrugell (Baix Empordà) i ho trobem una mica més amunt del poblet de Tamariu poc abans d'arribar al terme de Begur.

Plànol orientatiu.

   Per anar-hi no és pas gens difícil, sortint de Palafrugell prenem la carretera GIV-6542 en direcció cap a Tamariu, un pic arribats allà, travessem la riera i prenem el carrer dels Pescadors i més endavant trenquem a l'esquerre pel carrer d'Aiguablava, en arribar a una rotonda trenquem a la dreta per l'avinguda de Vicenç Bou, més endavant trobarem una altra rotonda on trencarem a l'esquerre tot prenent el carrer del Montgrí, a uns 280 m tombarem a la dreta pel carrer de l'Avi Xaxu i a uns 260 m més endavant veurem una mena de petit passeig on haurem de deixar el cotxe, més o menys al punt GPS: N - 41º 55' 20.8"  E - 3º 12' 50.5".

Final del carrer de l'Avi Xaxu i punt on comença el camí que baixa cap a Aigua Xelida.

   Deixem el cotxe ben aparcat i baixem fins al final del carrer, allà trobarem una barrera que limita el pas cap a una urbanització privada, però a la nostra esquerra s'obre pas un camí que baixa cap a la cala d'Aigua Xelida, el prenem i a

Escales que baixen cap a la cala d'Aigua Xelida.

uns 150 m més avall, on es comença a veure alguna casa, a la dreta trobarem unes escales que baixen a la dita cala, les prenem i l'anem a veure, ací t'hi pots tirar una bona estona admirant la seva bellesa i les vistes que si veuen. Si passem

Cala de'Aigua Xelida.

de la "Platja Gran" a un altre de més petita que es troba saltant unes roques, les vistes es fan encara més boniques. Vistes ja aquest parell de petites cales reprendrem el camí un altre cop escales amunt per tornar a agafar el camí per on

Vistes des de la caleta que està al costat de la "Platja Gran" d'Aigua Xelida.

veníem i continuar-lo endavant. Continuem i ens anem trobant cases a l'esquerra i a la dreta quasi totes amb bons jardins fins i tot algunes amb el seu embarcador particular edificat entre les roques com la que veiem quasi sobre la roca dita sa

Camí que baixa cap al embarcador de sa Planassa.

Embarcador de la Platja d'en Gotes.

Planassa, punt on comença la platja d'en Gotes, la qual anem vorejant pel seu damunt tot sortejant els pins que es creuen pel mig del camí, aquesta "platja", com podreu veure no tè ni un gram de sorra, és tota de roca viva.

Ací tenim una vista de la Platja d'en Gotes i al seu començament sa Planassa des del
començament de l'Agulla d'Aigua Xelida. 

    A l'altre cantó de la Platja d'en Gotes, trobem l'Agulla d'Aigua Xelida i la Punta des Banc, lloc des d'on podem veure un parell de feréstegues entrades del mar dins les roques, les quals formen dues cales: la cala Llarga i la cala Ventosa.

Cala Llarga.

Cala Ventosa.

   Després de passejar-nos per l'Agulla d'Aigua Xelida, reprenem el camí de ronda i sobtadament entrem dins la boscúria costanera, caminem uns 150 metres més i arribem a una petita clariana on trobem l'espai del mirador de sa Roncadora.

Mirador de sa Roncadora.

Mirador de sa Roncadora.

   Sa Roncadora no és més que una gran esquerda oberta entre les roques de granit, la qual tè 52 m de llarg i uns 17 m de profunditat, aquesta comunica directament al mar i els dies que bufa temporal de llevantada s'hi produeix un efecte singular, sembla un guèiser, en picar el mar a les roques, l'aigua puja per l'esquerda i ha arribat a pujar algun cop fins a 5 m per sobre del nivell de la terra. La gent de la zona quan hi ha temporal de llevant, s'apleguen en aquest punt per gaudir

Esquerda entre les roques de granit,: sa Roncadora.

de l'espectacle, també, encara que no faci mala mar quan ens hi acostem sentim un peculiar soroll, com si fos un ronc, pot ser que per això rebi el nom de "Roncadora". Vist ja aquest preciós fenomen natural reprenem el camí, el qual ens portarà cap al carrer de cala Marquesa i seguint-lo tant per dalt com per baix anirem a parar al carrer de l'Avi Xaxu que és on hem deixat el cotxe.

  Per si no us ha quedat prou clar, us deixo amb una pel·lícula del recorregut:

Les fotografies del damunt han estat preses el 02/11/2021, i la pel·lícula el 10/01/2023.

Pantà de can Companyó (Llagostera - Caldes de Malavella).

Pantà de can Companyó.

   El pantà de can Companyó és d'aquests llogarets als quals hi hem passat un món de cops pel seu costat i mai ens hem imaginat que estaven allà.

   Aquest petit racó del nostre país, està situat entre els termes municipals de Llagostera i Caldes de Malavella, és a dir que pertany també a dues comarques, la de la Selva i la del Gironès, ja que el torrent de la Garsa Freda que és el que alimenta al pantà divideix els dos termes.  

Part sud del pantà.

   Per anar-hi és ben fàcil, tant si venim de Vidreres com de Palafrugell per la C-35 hem de prendre la sortida 92 ("Can Carbonell") i dirigir-nos cap a la benzinera del cantó que va en direcció cap a Palafrugell, just al punt GPS: N - 41º 48' 17.9"  E - 2º 51' 19.3", allà hi ha un bon espai per deixar el cotxe, a peu, ens dirigim com si volguéssim sortir de l'àrea de servei, a la dreta ens surt un camí que s'endinsa cap a la boscúria, el prenem i a la poca estona travessem un pas de postes d'electricitat, el camí segueix per l'altra banda, sense deixar-lo amb menys de deu minuts arribarem al pantà.

Plànol orientatiu.

   També hi ha un camí que hi va directe des de la urbanització de can Carbonell, però pel qui no coneix la zona pot ser que sigui més enrevessat.

   Un pic arribem davant del pantà, trobem un camí que l'hi dóna la volta, podent així fer un passeig pel seu vol. Tot l'entorn és primordialment de pi blanc, encara que també podem trobar altres espècies.

Cara nord del pantà.

   Per l'extrem nord del pantà hi entra l'aigua del torrent de la Garsa Freda, el qual és molt rar veure'l ple d'aigua, ja que generalment baixa sec i el pantà, sort en té de les pluges gràcies a les quals s'omple. Per aquesta banda també trobem un "mesurador", que serveix per saber el nivell d'aigua que té el pantà i així poder calcular la quantitat de litres d'aigua que hi ha.

Mesurador del nivell de l'aigua.

   Com podeu veure el dia en què hi vàrem anar estava ben baix d'aigua, com també tots els embassaments del nostre país a causa  de la gran sequera que es patí l'any 2022. De tota manera aquest pantà és com un petit oasi en aquesta zona on podem gaudir de la pau escoltant el cant dels ocells tot veient la tranquil·litat de les seves aigües.

Pantà de can Companyó.

   Un pic feta la volta tornarem cap al vehicle procurant deixar el lloc com si no hi haguéssim passat.

Les fotografies del damunt han sigut preses el 16/08/2022.

Bellmunt (Sant Pere de Torelló).

Bellmunt des de Sant Pere de Torelló, a la vora del Ges.

   "L'ermita al cel suspesa", tal com la defineix mossèn Cinto Verdaguer en un dels seus versos de l'Emigrant el santuari de Bellmunt o també anomenada la Talaia de la Plana en l'argot popular, mai millors definicions per aquest santuari i cim de muntanya que queden a cavall entre la vall del Ges i el Bisaura.

   Aquest preciós conjunt de santuari i cim de muntanya els trobem dins el terme municipal de Sant Pere de Torelló a la comarca d'Osona. El santuari es troba a 1232,8 msnm i el cim a 1248 msnm.

Plànol orientatiu.

   Per arribar-hi és molt senzill, venint de Torelló per la carretera BV-5224 entrem al poble de Sant Pere de Torelló i en arribar a la cruïlla de l'avinguda Pau Casals, on veurem un indicador cap al cementiri i Bellmunt, trencarem a l'esquerra avinguda amunt, al quart carrer a l'esquerre trencarem per l'avinguda de l'Atlàntida, on també hi ha una senyalització, al final l'avinguda es bifurca, a la dreta cap al cementiri i a l'esquerra cap a Bellmunt, està tot molt ben indicat. Seguim pel camí de Bellmunt que volteja el cementiri i està asfaltat, al cap d'un quilòmetre passem pel costat de Mas Redorta, passats quasi dos quilòmetres més veurem a l'esquerre el mirador de la Mare de Déu de Montserrat des d'on s'albiren unes magnífiques vistes i als 2,7 km d'aquest punt arribarem a l'aparcament de Bellmunt on haurem de ben deixar el cotxe. El punt GPS del lloc és: N - 42º 06' 02.6"  E - 2º 17' 37.3".

Vista del santuari i el cim des de l'aparcament.

Aparcament de Bellmunt.

   Un pic aparcat el vehicle, passarem la cadena que priva el pas dels cotxes cap al recinte (només poden pujar els autoritzats) i seguim el camí amunt, a les dues corbes, a la dreta s'enfila un corriol que puja per unes escales cap al santuari, si podeu us recomano que el prengueu, ja que les vistes des del caminet són molt bones.

Corriol que puja cap al santuari per les escales.

   Si heu pogut pujar per les escales, en arribar a dalt trobareu una gran plaça, a la dreta s'enfilen les escales cap al santuari i més endavant, també a la dreta, es troba la font de sant Marc i al seu costat el camí que baixa per l'altre cantó cap a Vidrà. 

Començament del camí a Vidrà, font de Sant Marc i Santuari des de la plaça (d'esquerra a dreta).

   Al cantó esquerre trobarem l'altre camí que puja de l'aparcament i el corriol amb escales que puja cap al cim. 

Vista del cim des de la plaça.

   Anem primer a fer el cim pujant per les dretes escales i a veure les meravelloses vistes que es gaudeixen des d'allà. A dalt a part de la fita geodèsica, trobarem una gran creu de ferro la qual s'il·lumina a les nits i un padró, també uns panels per orientar-nos de les vistes que s'albiren des d'ací a dalt.

Panoràmica des de dalt del cim.

  Des del mirador podem veure pràcticament tota la Plana de Vic, ressaltant al fons coneguts cims com (d'esquerra a dreta) Cabrerès, Montseny, Matagalls, Tagamanent, Montcau i Montserrat entre d'altres, el cantó nord ens el tapen els arbres i matolls, per veure-les haurem d'anar al santuari.

Santuari de Bellmunt vist des del cim de Bellmunt.

   El santuari de Bellmunt, diu que pot ser que ocupi el lloc de la capella de l'antic castell de sa Reganyada, esmenat ja el 1020. Durant el segle XIII l'ermita ja és esmenada en documents de donacions i testaments, però no és fins al segle XV que tenim notícies més directes gràcies als llibres de les obres que s'hi varen realitzar. Pel 1587 es començaren a fer obres de modificació de l'edifici i durant els segles XVIII i XIX el santuari sofrir danys i restauracions a causa dels diversos incendis que va patir, també fou destrossat i saquejat i per últim molt malmès després de la Guerra Civil Espanyola, després es va restaurar i queda pràcticament com el podem veure avui.

Foto feta des del mateix punt que l'anterior el 07/11/2011 quan encara hi havia l'arbre a la plaça,
ara ja desaparegut per culpa de la caiguda d'un llamp.

   Baixarem del cim i pujarem cap al santuari, en el primer nivell trobarem el restaurant i en el segon l'església, aquesta és de planta de creu llatina, d'una sola nau i capçalera recta. El campanar és d'espadanya d'un sol arc de mig punt orientat al sud. Abans d'entrar al que és l'església hi ha un petit vestíbul, fet posteriorment, aquest comunica amb les estances del santuari. L'església està presidida per una imatge gòtica d'alabastre representant la verge amb el nen. 

Interior de l'església de Bellmunt.

   A aquesta verge n'hi diuen "Verge de les Alades" perquè diu que la varen trobar en el cim de sa Reganyada, just on hi ha el padró, punt on des de temps immemorials cada any a finals d'agost o principis de setembre, depèn de la meteorologia, pugen innumerables estols de formigues alades per anar a morir en aquest punt.

   Sortim del temple i des de la plataforma que trobem al seu davant assentada sobre la penya i delimitada per gruixudes

D'esquerre a dreta: serra d'Ensija, Pedraforca i Cadí-Moixeró.

parets de pedra podem gaudir de precioses vistes, ací sí que veurem les de la cara nord que no podíem veure des del cim, també prop de la barana trobarem panels  que ens indicaran les muntanyes i llocs que ens envolten.

Castell de Besora i Santa Maria de Besora.

Puigmal.

   Un pic vist i visitat tot si volem podem gaudir d'un bon dinar al restaurant del santuari, si no, tornarem sobres les nostres passes cap al cotxe satisfets d'haver gaudit d'un bon dia. Ara us deixo amb un petit vídeo del llogaret.

Les fotografies i el vídeo del damunt han estat preses el 19/08/2022.