Balma de l'Espluga (Sant Quirze Safaja).

Balma de l'Espluga.

   La balma de l'Espluga la trobem al bell mig del curs fluvial del torrent de l'Espluga al terme municipal de Sant Quirze Safaja (Moianès). És un llogaret de gran bellesa i ple d'història, ja que s'hi trobaren restes del neolític com més endavant explicaré.

   Per anar-hi no és pas gaire complicat, només cal estar atent a la vora del camí. Si pot anar per dos llocs, us explicaré per on vaig anar jo.

Plànol orientatiu.

   Primer hem d'arribar al poble de Sant Quirze Safaja per la carretera BV-1341, haurem d'entrar al poble, dirigir-nos cap a l'església i al seu darrere trobarem un aparcament, pels que porteu GPS, les coordinades són: N - 41º 43' 40.4"  E - 2º 09' 20.8". Un pic ben deixat el vehicle haurem de seguir la pista que ens trobem al davant, a uns pocs metres, prendrem un

Aparcament on deixem el cotxe.

camí que ens surt per la dreta tot vorejant una casa, al final del terreny de la dita casa, després de la corba del camí, ens hi hem de fixar molt bé, a la dreta surt un corriol que baixa força dret tot fent ziga-zagues fins a arribar a un pal elèctric on tomba cap a l'esquerre. Ara el camí va planejant i aviat ens trobarem a la nostra esquerra amb la cova Xaloc i uns forats

Forats a la roca.

Cova Xaloc.

força originals a la roca, continuem el camí i ens en trobarem un altre per la dreta que ve del cantó de les escoles del poble, seguint tots dos plegats fins a arribar a la preciosa balma de l'Espluga.

Arribant a la balma de l'Espluga.

  Aquesta balma té uns 15 metres d'amplada i uns 100 metres de llargària, com podeu veure, només en entrar podem veure unes boniques formacions calcàries, segurament com que al principi de la balma es precipita l'aigua que baixa del

Entada de la balma pel cantó occidental.

torrent de l'Espluga i en escórrer per la pedra la calç deixa aquestes curioses formes enganxades a la roca, quasi ocupen tot l'espai del camí de l'entrada a balma.

Mateixa formació des de dins de la balma.

Formació calcària en l'entrar a la balma.

 

   Continuem endinsant-nos cap dins la balma i a la part mitjana podríem dir que en el seu sector central s'assoleixen uns vint-i-un metres de fondària i una mitja de sis o set metres d'alçada, veiem que a la nostra dreta hi ha un mur de contenció de pedres per protegir el traçat del camí, ja que el terreny fa un fort pendent cap al torrent.

Concrecions calcàries de la part oriental de la balma.

   A l'altre cantó de la balma trobem unes altres precioses formacions calcàries les quals formen una mena de mur que obstrueix els últims vint metres d'aquesta. 

   Dins aquesta cavitat es troba un jaciment arqueològic propi del neolític antic, però amb una fase del paleolític mitjà i de l'epipaleolític, va servir d'aixopluc als humans que voltaven per allà fa entre 30.000 i 10.000 anys aC.

Formacions calcàries del final de la balma.

Formacions calcàries del final de la balma.

   L'any 1960 s'hi varen fer unes excavacions, i l'any 1979 tres sondejos, els quals varen revelar l'existència d'una estratigrafia amb sis nivells d'estrats. Es trobà ceràmica cardial, ceràmica llisa, moltes peces de sílex, punxons d'os i destrals de basalt.  

Cova que s'endinsa al final de l'interior de la balma.

Formacions calcàries del final de la balma.

   Diu que més recentment fou l'emplaçament del mas de l'Espluga, també com a lloc de refugi per l'home i com a corral o cobert.

   Vist ja tot això tornarem pel mateix lloc que hem vingut i en arribar a camí que ens porta cap al cotxe, per contes de tornar el seguirem una mica més amunt tot travessant una cadena, aquest ens portarà fins al torrent de l'Espluga i just allà quedarem sobre la balma.

Balma de l'Espluga des del camí.

Torrent de l'Espluga per sobre la balma.

   Ara si, podem dir que ja ho hem vist tot i de totes les maneres i ja podem tornar cap al cotxe. Voldria dir que el camí que ve del davant dels col·legis, el qual també he marcat al plànol orientatiu amb uns pics més petits, pot ser que és més de bon afer, però si encara us agrada saltar una mica i podeu, recomano el que jo he fet.

   Ara, per si la cosa no és prou clara i sobretot perquè veieu per on s'ha de prendre el camí que baixa cap a la balma, us deixo amb una petita pel·lícula:

Les fotografies i la pel·lícula del damunt han estat preses el 26/04/2024.

   

Gorg Negre (Gallifa).

El Gorg Negre.

   Aquest preciós i amagat gorg el trobem en el curs fluvial de la riera de Gallifa dins el terme municipal de Gallifa al Vallès Occidental (província de Barcelona).

   Per arribar-hi no és del tot difícil, però sí un xic enrevessat, ara us en faig cinc cèntims. Si pot arribar des de diferents llocs, crec que he triat el més senzill. 

Plànol orientatiu.

   Si venim de Caldes de Montbui per la carretera C-59 en direcció Moià, en arribar a Sant Feliu de Codines trencarem a l'esquerre cap a l'ajuntament, tot prenent la carretera  BP-1241 direcció a Gallifa, poc abans de sortir del poble trencarem a l'esquerre cap al cementiri, des d'on surt una pista que passa pel seu darrere la qual haurem de prendre. És la mateixa pista que vàrem prendre per anar al Gorg de les Elies, però passarem de llarg  d'aquell punt i continuarem endavant direcció a Gallifa, a l'alçada de les runes de l'ermita de la Mare de Déu del Grau, un xic més amunt trobarem una cruïlla, 

Cruïlla de camins on hem deixat el cotxe.

just ací haurem de deixar el cotxe. Mirant en direcció a la pista que va cap a Gallifa tal com veníem, a la dreta surt una altra pista la qual està tancada amb una cadena, però al seu costat ens surt el camí que hem d'agafar, aquest va baixant fins a arribar a una mena de verneda que es troba a la llera del riu, cal dir que m'he trobat arbres tirats pel mig del camí, però es podia passar, seguim doncs i el camí remunta una mica més, als pocs metres, ens surt un corriol a la dreta que baixa dret cap al riu i ja està, allà davant nostre ens apareix el Gorg Negre amb tota la seva esplendor.

Espai del Gorg Negre, amb la riera de Gallifa i el gorg al fons.

   Un pic hem arribat al lloc només ens queda que gaudir d'aquest meravellós espai natural ple de vegetació de ribera acompanyat del cant dels ocells i les granotes.

   Ben reposats i relaxats, tornarem sobres les nostres passes cap al cotxe, però compta a despistar-se, hi ha un altre camí que puja tot dret cap a la pista de la cadena, si us equivoqueu i el preneu, en arribar a la pista heu de tombar a l'esquerre i us portarà a la cruïlla on hem deixat el cotxe tot veient unes bones vistes dels cingles de Sant Sadurní.

Vista dels cingles de Sant Sadurní.

   Un pic arribats a la cruïlla on hem deixat el vehicle, al cantó esquerre surt un camí paral·lel al que hem vingut, si el seguim avall a uns dos-cents metres, trobarem primer la vella casa en runes de can Polvoré i tot seguit l'ermita romànica de la Mare de Déu del Grau.

Ermita romànica de la Mare de Déu del Grau.

   Aquesta església d'una sola nau rectangular capçada per un absis semicircular i un petit campanar d'espadanya, fou documentada per primer cop l'any 1227 amb el nom de "Santa Maria de Gradu". Al llarg dels anys ha sofert moltíssimes restauracions i consolidacions degut a la precarietat de l'obra. L'any 1643 va tornar a ser beneïda, suposadament perquè 

Ermita de la Mare de Déu del Grau (absis i contraforts).

s'hi devien haver fet unes obres de reforma importants. En els anys 1702 i 1753 s'hi prohibí el culte per raons de seguretat i en el 1766 es torna a permetre, senyal que ja s'havien fet els arranjaments necessaris. En el 1848 se substituí la coberta de fusta per una volta de pedra, la qual era molt pesant i el 1850 es tornà a suspendre el culte fins al 1866 que ja s'havien posat uns contraforts per reforçar la volta. També en el 1982 s'hagué de tornar a reforçar aquesta volta.

Façana de migdia on trobem la porta tapiada.

   En l'actualitat trobem aquesta ermita en estat ruïnós, amb el sostre mig ensorrat i la porta d'entrada tapiada. Un pic vista aquesta ermita tornem cap al cotxe sobres les nostres passes i per tornar tant ho podem fer seguint la pista fins a arribar a Gallifa o bé tornar per on hem vingut cap a Sant Feliu de Codines.

   Per si no us ha quedat prou clar el camí, us deixo amb una petita pel·lícula de l'excursió:

Les fotografies i la pel·lícula del damunt han estat preses el 03/05/2023.

 

Els Gorgs del Turell (Castellar del Vallès).

Gorg del Turell.

   Els gorgs del Turell els trobem dins el curs fluvial del riu Ripoll al terme de Castellar del Vallès i a uns 1300 m de Sant Feliu del Racó, tot dins la comarca del Vallès Occidental. Per anar-los a veure no és pas gens complicat, us faré una ruta molt fàcil, ments que un passeig, només haureu de caminar uns 500 m.

Plànol orientatiu.

   Prendrem de punt de Partida el poble de Castellar del Vallès, allà haurem d'agafar la carretera B-124 que va a Sant Llorenç Savall i a 3100 m trencarem a l'esquerra en direcció a Sant Feliu del Racó tot travessant un pont i prenent la carretera BV-1249, a uns 650 m a l'esquerre veurem un bon lloc per deixar el cotxe, si no el treuen, hi ha un banc per seure al costat de la carretera. Pels que porteu GPS el punt és: N - 41º 37' 40.3"  E - 2º 04' 01.6".

Lloc on deixem el cotxe.

   Un pic ben deixat el cotxe, veurem que d'allà surt un camí que baixa avall per trobar-se amb un altre que ve de Sant Feliu del Racó tot vorejant el riu Ripoll i està marcat amb unes fites blaves, el seguim i a pocs metres passarem pel costat

Molí d'en Barata.

del Molí d'en  Barata. El molí, també és anomenat de la Barata o d'en Cames, està en desús i en un estat molt ruïnós, millor no acostar-se gaire. Aquest molí fariner havia sigut propietat d'Antoni Barata i Montaña, pagès de Matadepera (de qui l'hi ve el nom). Segons un document de 1710 l'Antoni el va comprar a en Bonaventura i Joan Umbert, uns pagesos de

Molí d'en Barata.

  

Molí d'en Barata.

Sant Feliu del Racó. El molí ja està documentat en el reial cadastre de Castellar del Vallès que va portar a terme en José Patiño l'any 1716. La indústria tèxtil, en la qual hi havia una vintena de talers de cotó, estava situada en l'últim edifici edificat en el 1858.

   Però deixem-nos d'històries i anem a buscar els gorgs, com he dit passarem pel cantó de sobre del molí, en acabar-se l'edificació, a la dreta veurem un canal el qual portava l'aigua cap a la bassa del molí, la travessarem per una passarel·la i baixarem per unes escales en direcció cap al riu, només haurem de continuar endavant per aquest corriol, al cap d'uns 

 

Gorg Negre vist des del mirador.

metres, a la dreta veurem com una balconada des d'on es veu el gorg Negre, com podreu comprovar és una gorga bastant grossa, diu que ací s'hi moria bastant gent, ja que el que no el coneixia si anava endinsant i com que que cada cop guanyava en fondària l'aigua també s'anava tornant més freda i a algunes persones per la hipotèrmia els hi venia un atac de cor i es morien (això m'ho explicà un vell habitant de la zona), diu que cap al final hi ha una cova. Continuem pel camí i també a pocs metres passat el gorg Negre veiem un altre corriol que baixa cap al riu allà hi trobarem el gorg de les

Gorg de les Anelles.

Anelles, el qual és molt bonic i per l'altre cantó diu que hi ha un camí que va cap al gorg negre (jo no el vaig buscar). Tornarem al camí principal i continuarem endavant fins a trobar la carretera, seguirem per ella  i travessarem el pont del

Pont del Turell.

Can Turell.

Turell que passa per sobre el riu Ripoll en direcció a can Turell, mireu d'anar força arrambats i amb precaució perquè la carretera és estreta i no hi ha quasi voral, sobretot en travessar el pont, ja des de dalt el pont gaudirem d'una bona vista

Vista del gorg del Turell des de dalt el pont .

del gorg del Turell mirant riu amunt, només haurem d'acabar de travessar el pont i prendre un corriol que entra dins un camp i ben enganxats al pont podrem baixar cap al riu per després arribar al gorg.

Vista del pont des del gorg del Turell.

   Ja res més, tan sols ens queda que tornar sobres les nostres passes cap al cotxe, i pels que el passeig els sembli massa curt, us deixo l'enllaç d'una bona excursió pel riu Ripoll, des de Castellar del Vallès fins a aquestes gorgues, feta per en Xavier Marcos, un bon guia d'excursionisme (són només uns 9,78 km). Per què ho veieu sobre la marxa us deixo amb la petita pel·lícula de la passejada:

 Les fotografies i la pel·lícula del damunt han sigut preses el 22/03/2024.

Fenals i el seu camí de ronda (Lloret de Mar).

Des de sobre la cala d'en Serraïma, la punta d'en Sureda, la punta de Fenals i la punta

des Cabdells al fons.

   Per fer aquest preciós camí de ronda, haurem d'anar a la població de Lloret de Mar la qual es troba a la comarca de la Selva. En entrar en aquesta població marinera venint de Blanes per la carretera GI-682, en una rotonda tombarem a la dreta direcció als Jardins de Santa Clotilde per l'avinguda de Fenals, passarem una cruïlla i a la pròxima rotonda tornarem a trencar a la dreta per l'Av. de Santa Clotilde que ens portarà a una altra rotonda que queda enfront dels jardins. En aquesta rotonda prendrem el carrer Pius Font i Quer que passa pel darrere de l'institut de Lloret i l'anirem seguint fins al capdamunt de la pujada, un pic a dalt, a la nostra dreta veurem l'entrada a la platja de Fenals, per allà haurem de deixar el vehicle, ja que per aquest punt començarem la nostra ruta. Pels qui porteu GPS el punt és: N - 41º 41' 34.5"  E - 2º 49' 38.2".

Plànol orientatiu.

   Un pic ben deixat el cotxe (a l'estiu és zona blava de pagament) ens dirigirem cap al punt de l'entrada, al camí que baixa cap a la platja, anirem baixant pel mig del pinar fins a arribar a una mena de plaça-mirador on hi ha uns quants bancs per poder gaudir de les precioses vistes que s'albiren des d'allà. Aquest mirador està situat a sobre el "Sorral d'en 

Racó d'en Sureda

Punta d'en Sureda.

Sureda", si seguim a l'esquerre pel penya-segat ens posarem al damunt del "Racó d'en Sureda" i davant ens quedarà una mena d'illot que se'n diu: "Punta d'en Sureda", d'aquest punt gaudirem d'unes bones vistes, des de sa Agulla fins a la

Vista des del mirador: ses Illetes, Illa des Bot i al fons la punta de "s'Agüia".

punta de Fenals, si bé ho mirem, a sota comença la platja de Fenals, ara estem situats a sobre el que en diuen "la Casa del Mar". Continuarem el nostre camí tot baixant cap a la casa del mar on al seu davant comença el passeig marítim de 

Començament de la platja de Fenals amb la "Casa del Mar"

Pineda on hi ha el mirador.

Fenals, seguirem per aquest passeig en el qual de tant en tant anirem trobant algun banc per si algú vol reposar, arribarem a un punt en què trobarem un gran parc esportiu per totes les edats sota l'ombra dels pins. 

Llevantada del 20/01/2024.

Obres al passeig marítim (13/05/2014). 

   En el moment de fer el bloc aquest tram es veia interromput per culpa d'una gran llevantada que hi va haver el 20/01/2024 la qual s'endugué una bona part d'aquest passeig, normalment la platja en aquest tram és més ampla, fins i    

Tros de platja davant la casa del Mar.

Vista de la platja al principi del passeig.

tot podríem dir una mica salvatge, pel paisatge de bosc i roques que es troben en aquesta punta. Passat el parc esportiu que he esmenat abans, per l'esquerre ens ve un altre camí i comença la part més turística amb hotels i apartaments a la

Entrem a la zona hotelera.

"Xiringuito" al final de la platja de Fenals.

 

llera de la platja, ací el passeig es fa més ampla interactuant amb serveis i "xiringuitos". Arribats al final de la platja de Fenals, comença un altre tros de camí que va vorejant la costa per entremig de les roques, arribem a un punt, al costat de la "Roca Blanca", que passarem per dins d'un petit túnel que travessa la roca, llavors, un xic més enllà el camí puja tot

El "Roc Blanc" al costat del túnel.

Miradors del penya-segat.

enfilant-se pel penya-segat fins a arribar a uns miradors des d'on es dominen unes precioses vistes de la costa i els penya-segats, però encara cal pujar més, hem d'assolir l'alçada del castell del s. XI de Sant Joan de Lloret el qual es troba a una alçada de 60 msnm i en arribar-hi si volem el podem visitar.

Pujada al castell de Sant Joan de Lloret de Mar (s. XI).

   Passem el castell i al seu costat trobem un mirador, anem baixant suaument passem per un altre mirador, just per sobre "l'espenyador d'en Creus", just després el camí torna a fer una altra baixada més sobtada descendim tot dret fins a arribar un altre cop a la llera del mar, davant nostra se'ns obre un preciós paratge, quasi indescriptible, hem arribat a la

Arribant a cala Banys.

Vista des del mirador de "l'espenyador d'en Creus".

meravellosa cala Banys, és realment un llogaret de somni, hi ha tot d'entrades d'aigua que van jugant amb les roques, un lloc que fora de temporada s'hi troba la pau i tranquil·litat desitjada, és per quedar-se una estona meditant, la natura i tu.

Cala Banys.

Cala Banys

Sortint de cala Banys.

   Després de gaudir de la pau que dóna aquesta bonica cala, seguim el nostre camí tot enfilant una suau pujada ajudada per unes escales que ens condueixen fins a la punta d'en Rosaris lloc on trobarem una estàtua de bronze que representa

Estàtua de la dona marinera.

la dona d'un mariner que mira lluny a l'horitzó esperant l'arribada del seu home.

   Bé doncs ací acaba el nostre camí de ronda de Fenals, si seguim arribarem a la platja gran de Lloret de Mar on podrem tornar sobres les nostres passes cap al cotxe per la costa o bé per l'interior per entremig dels edificis, vosaltres veureu, jo torno per la costa. 

Vista de la platja gran de Lloret de Mar des de l'estàtua de la dona del mar.

   Pel qui no l'hi hagi quedat prou clara la passejada us deixo amb una petita pel·lícula perquè ho veieu en moviment:

Les fotografies del damunt estan preses entre el 03/03/2019 i el 13/05/2024

i la pel·lícula els dies 02/03/2024 i 13/05/2024.