Sant Quintí de Mediona és un poble de la comarca de l'Alt Penedes, situat per la vall mitjana de la riera de Mediona, es troba entre els municipis de la ruta del 1714 i és un llogaret força bonic que ja descriurem més endavant, ara ens centrarem primer en les seves fonts: Les Deus. Per arribar-hi des de l'AP-7 o des de la C-15 agafarem la carretera C-244a, en arribar al poble el travessarem seguint les indicacions cap a la zona esportiva o de les Deus, si teniu GPS, podeu posar les següents coordinades: N - 41º 27'' 51.8'' E - 1º 39' 20.7'' aquestes us deixatant (en teoria) davant mateix del camp de futbol on s'acaba el carrer i hi ha l'entrada a les Deus.
Deixem el cotxe i en entrar al recinte observem que a la dreta hi ha un restaurant i a l'esquerra un lloc on s'inicia el recorregut pels que volen fer esports d'aventura (tant per petits com per grans), nosaltres seguim cap al davant del restaurant on hi ha unes escales per baixar cap al torrent del Duc que és on es troben les Deus, travessem un pontet i
Pont que travessa el torrent del Duc |
des de sobre ja gaudim dels 23 brocs que té la font d'aquest preciós raconet, si bé hem observat tot l'entorn és bastant sec, per què en aquest punt raja aigua amb tanta abundància?
Font de les Deus amb els seus 23 brocs |
Tot té una explicació, vet ací que Sant quintí de Mediona està situat en una de les falles que separen la fosa penedesenca de la serralada prelitoral, a causa d'aquest accident geològic les aigües infiltrades al subsòl de caràcter calcari formen rius subterranis fins que surten per les fonts de les Deus donant una riquesa aqüífera a tot el seu voltant.
Font de les Deus |
A causa del terreny en aquest entorn s'hi troben les grutes de les Deus, cavitats interiors erosionades pel pas de l'aigua i els abans esmenats rius subterranis, el que fa proliferar la creació d'estalactites que creixen aproximadament al ritme d'un centímetre cada vuitanta anys.
Torrent del Duc |
Detall Cova |
Cova de les Deus |
Com podem veure les coves exteriors estan força ben aprofitades per practicar els esports d'aventura igual que els desnivells del torrent, en aquest moment ben secs, que contrasten amb la zona per on comença a brollar l'aigua de les capes subterrànies.
Part alta del torrent equipat per practicar esports d'aventura (sense aigua). |
Més avall just abans d'entrar el torrent a l'espai de les fonts (amb aigua). |
Vist l'espai de les Deus, per fer temps per anar a dinar podem fer una visita rapida pel nucli antic del poble endinsant-nos pels seus vells carrers:
Carrer Enric Prat de la Riba |
La vila de Sant Quintí podríem dir que sorgí d'un antic priorat benedictí per allà els volts de l'any 962 i el 1097 consta com una cel·la o casa monàstica propietat de Ripoll, a partir d'ací es varen anar edificant cases al seu voltant formant el nucli del poble creant axis una vila closa que servia per aïllar a la població de guerres i epidèmies, la vila no va quedar totalment tancada fins al s. XVI pels portals del carrer de Baix, del carrer del Reguedó, del carrer Major, del carrer de Dalt i de la Vila. El pare prior junt amb el senyor del castell de la baronia de Mediona eren els que com se sol dir "tallaven el bacallà" en aquests dominis, els pagesos eren els seus vassalls que estaven obligats a pagar un impost anomenat "cens" o "delme". Tot això durà fins que entra en decadència i s'extingí l'any 1586 moment en el qual el papa Sixt V l'uní a la seu de Barcelona.
Claustres del monestir Benedictí (Plaça dels Avis) |
Al llarg del temps tant l'església com els edificis dels costats han patit una immensitat de modificacions per culpa del pas de la història: saquejos, incendis, invasions...
L'any 1541 els destacaments francesos trobaren resistència al voler allotjar-se al poble, llavors cremaren l'església i van enderrocar la casa del prior.
L'any 1651, durant la Guerra dels Segadors, els soldats castellans van saquejar i cremar la casa parroquial.
Església de Sant Quinti de Mediona |
L'any 1714 les tropes Borbòniques cremaren la vila sencera.
L'any 1809 a la Guerra del Francès, els soldats de Napoleó varen saquejar Sant Quintí robant gran quantitat d'objectes de l'església i de la casa del priorat.
A la primera Guerra Carlina (1833-1840) la casa parroquial fou saquejada pels "miquelets".
L'any 1858 es varen fer obres d'ampliació a l'actual església.
Durant la Guerra Civil, des del 1936 fins al 1939 el Comitè Local de Milícies Antifeixistes ocupa la rectoria.
Ja veieu el grapat de desgràcies que va poder aguantar aquesta vila, malgrat tot, els seus habitants al llarg dels anys l'han anat reconstruint sense defallir, per axó val la
Portalada Romànica de l'església |
pena, dedicar una bona estona per visitar el poble, de ben segur que amb el matí sol no en tenim prou, cal dedicar-hi almenys tot el dia, mentrestant us deixo amb quatre vistes del poble, però compteu que té molts més i acollidors racons.
M'ha arribat a les mans un tríptic que posa que es fan visites guiades al poble per totes les edats (durada uns 25 min.), com que no sé com us deixo amb l'enllaç de l'Ajuntament.
Arcs a la plaça d'Enric Prat de la Riba |
Casa passadís que uneix la Plaça de l'església amb la Plaça dels Avis |
Les fotografies del damunt han estat fetes el 02/07/2015
Fantastic reportatge! ! Super complet, nomès t'has deixat de dir que a les fonts hi ha zona de picnic. Les fotos són precioses com sempre.
ResponEliminaUna abraçada!
Hola Marta, ja vaig veure la zona de pícnic, pro axó ho deixo per a tu, cada escú lo seu, tu fas una tasca magnifica amb el teu bloc que segueixo i recomano a tot-hom que va a passar un dia al camp. Una abraçada i endavant.
EliminaOhhhhhhhhh quin reportage i lloc precios veig que la Marta tambe el coneix molt be aquest si mel apunto a veure si podem anar hi una abraçada Josep be tb per la Marta aprofito la ocasio i SALUD per tots !!
ResponEliminaHola Cinto, el lloc esta be, pro si hi passes aigua estaria millor. Una abraçada i salut.
EliminaÉs impressionant el cabal de les fonts i molt interessant el motiu. Coneixia el poble però no recordo haver vist les fonts. Ara prou m'hi acostaré. Gràcies Josep
ResponEliminaGracies Maria, val la pena d'acostar-se, es al final del poble, segur que t'agrada al menys es curiós. Una abraçada i endavant.
Elimina