Translate

divendres, 12 de juliol de 2019

Nativitat de Durro (Vall de Boí)

Poble de Durro vist des de Barruera, a la dreta es veu el campanar de l'església de la Nativitat.
   La Nativitat de Durro, tal com indica el seu nom la trobem al poble de Durro, dins el municipi de la vall de Boí a la comarca de l'Alta Ribagorça (Lleida). Va ser declarada monument historicoartístic l'any 1980 i és una de les esglésies romàniques de la vall de Boí que han estat declarades, en conjunt, patrimoni de la humanitat per la UNESCO el 30 de novembre del 2000.

Nativitat de Durro en entrar al poble.
Nativitat de Durro des de l'aparcament.



   









   L'església de la Nativitat, és una de les més grans de la vall, de ben segur gràcies a la importància i riquesa que tenia el poble de Durro en aquells temps. El punt on està situat el poble de Durro, envoltat de prats, pastures i boscos, va propiciar que durant l'edat mitjana ja fos un dels pobles més importants de la Vall de Boí, amb un bon poder econòmic.
   Aquest poble apareix documentat per primer cop a la segona meitat del segle XI en uns pactes feudals entre els comtes del Pallars, en un d'ells consta que la vila de Durro pertany al comte Ramon IV del Pallars Jussà i com els homes de Durro varen jurar-li fidelitat pels volts del 1070.
   L'any 1140 l'església de la Nativitat, igual que les de la majoria que hi ha a la vall, passaren a formar part del bisbat d'Urgell.
Vista nord-est amb el campanar i la sagristia que ocupa la part de l'absis.
   L'església està formada per una única nau coberta per una volta de canó sustentada per quatre arcs torals. Actualment la nau és coronada per una sagristia d'època barroca que ocupa el lloc de l'absis. Del transsepte només es conserva una part del braç sud que s'ha convertit en una capella lateral. Al mur nord s'obren dues capelles gòtiques, cobertes amb volta de creueria i al seu costat s'alça el campanar.

Façana nord de l'església.
   La Nativitat de Durro és una de les poques esglésies de la vall que té les façanes decorades, a la part superior dels murs hi ha un fris d'arquets cecs que recorre tota la llargària de la nau, a sobre d'ella es situa un altre sanefa formada per petits quadrats com si tal fos un taulell d'escacs.
   L'església té dues entrades, una més senzilla oberta amb un arc de mig punt a la façana nord i l'entrada principal a la façana sud. 

Façana de llevant.
Porxo romànic del s. XII













   L'entada de la façana sud està protegida de punta apunta per un monumental porxo romànic edificat segurament a finals del segle XII, ja que s'observa que els carreus són més petits que els de l'església i axó fa suposar que es va edificar posteriorment. 

Porta principal decorada (façana sud).
   La portada amb tres arcs de mig punt, està decorada per dues arquivoltes sostingudes per quatre columnes amb capitells decorats amb relleus de motius vegetals i zoomòrfics (formes animals). Tot aquest conjunt està envoltat per un fris amb motius d'escacs com el que recorre tota la llargària de la nau.

Forrellat de la porta de l'entrada principal.
   A la porta de l'entrada sud, hi observem un element ben original de l'època medieval: Un forrellat decorat. La planxa que reforça el pany està decorada amb elements geomètrics d'on sobresurten quatre estructures que ens recorden la silueta de castells medievals. Al centre hi ha una figura humana, un castell que envolta el pany i un parell d'animals que semblen cavalls, tot un conjunt que recorda a una escena de cavalleria medieval. El passador del forrellat està decorat també amb figures geomètriques i capçat a una punta amb el cap d'un animal. Representació que en època medieval s'associava amb el maligne.

Pujant al campanar observem la diferència entre les finestres del segon i el tercer pis.
   El campanar s'aixeca al principi del mur nord, prop de la capçalera, és de base quadrada i té cinc nivells d'alçada, tot i que el darrer que acaba en una coberta piramidal de pissarra, ha estat escapçat per la meitat. Aquesta torre al llarg del temps ha sofert diverses modificacions, les finestres del primer i segon pis varen ser tapiades (ara tornen a estar obertes des de la restauració del campanar feta l'any 1994), les dels dos pisos superiors van ser substituïdes per finestres gòtiques amb arc apuntat.

Una de les campanes del campanar.
Últim pis del campanar amb una de les campanes.

  











   La separació entre els pisos, seguint les directrius decoratives de les esglésies de la Vall de Boí, és determinada per elements ornamentals de l'art llombard. Una de les peculiaritats que té aquest campanar és que en el seu interior també hi trobem decoració amb arquets cecs i dents de serra.

Dalt del campanar amb les campanes i la vella maquinària.
   Els canvis litúrgics i l'evolució en els gustos estètics han fet que l'església s'hagi anat adaptant a les necessitats i als estils de les diferents èpoques per les quals ha anat passant, tant en l'arquitectura com amb la decoració.

Interior de l'església, nau central amb volta de canó i al fons l'altar major.

A l'esquerra entrada a les capelles gòtiques, a la dreta al
fons l'altar major.
A l'esquerra tapa piramidal del baptisteri, a la dreta
sota l'arc l'altar de Sant Antoni del s. XVIII.














    Entrem al temple i a l'esquerre trobem la pila baptismal romànica coberta amb una tapa piramidal de fusta decorada amb estels, tot seguit, també a l'esquerre, trobarem l'entrada a les capelles gòtiques que s'edificaren posteriorment on observem a l'entrada les voltes d'ogiva i la coberta amb volta de creueria, en el seu interior, en la primera trobem una decoració amb l'altar de la verge (s. XVII) i l'altra amb la del Sant Crist (s. XVIII).

Capelles gòtiques amb la coberta amb volta de creueria.
   Seguim avançant per la nau fins a arribar al fons, allà, a l'esquerra veiem la porta que dóna al campanar i enfront trobem l'altar major del segle XIX presidit per les imatges de la Mare de Déu, Sant Josep i Sant Joaquim. A la dreta se'ns

Altar Major, a l'esquerra porta d'accés al campanar, a la dreta braç sud del transsepte.
obra el braç sud del transsepte on al final a l'esquerra hi ha un petit absis i en la part coberta per una cúpula trobem l'altar de Sant Joan (s. XVIII).

Final del braç sud del transsepte, a l'esquerra petit absis, a la dreta capella de Sant Joan.
   Des de l'altar major si ens donem la volta, veurem al capdamunt dels peus de la nau el cor on es conserven dos objectes romànics molt peculiars: un és un banc de fusta renaixentista i l'altre la talla d'un Nicodem.

Cor de l'església de la Nativitat de Durro.
   El banc té dos elements molt especials, són els dos plafons de l'esquerra del respatller, aquestes dues taules de fusta de pi són d'època romànica i havien format part d'un banc romànic, l'ornament floral que veiem a la part baixa del plafó esquerre concorda amb el de la part alta de la del plafó dret, cosa que fa suposar que en origen eren de la mateixa taula. El tipus de material i forma, fan pensar que eren d'un lateral de banc romànic com algun altre que s'ha trobat per la vall.

Banc de fusta renaixentista.
   El Nicodem formava part del conjunt escultòric del davallament de la creu de Durro. Aquesta peça escultòrica segurament estava situada en la zona del presbiteri (com també trobem en algunes altres esglésies) i va ser elaborada pels artesans del taller d'Erill a finals del segle XII o principis del XIII. D'aquest conjunt escultòric de set peces, només en tenim coneixement de tres: el Nicodem, la Mare de Déu que es troba al MNAC i el Crist que va desaparêixer en la guerra del 1936, però hi ha constància gràcies a una fotografia feta a principis del segle XX.

Talla de Nicodem que formava part de les imatges del davallament de la creu de Durro.
   De tota manera el que he intentat fer en aquest bloc és un petit apunt sobre aquesta preciosa església romànica de la Nativitat de Durro, però el millor és anar a visitar-la i fer la visita guiada, per anar-hi i rebre més informació us recomano que cliqueu l'enllaç del Centre del Romànic de la Vall de Boí, allà hi trobareu tota la informació que preciseu.


Les fotografies del damunt han estat preses el 31/07/2018.



4 comentaris:

  1. Totes les esglésies i ermites de la Vall de Boí són molt recomanables de visitar. Durro, tal com mostres en aquestes belles fotografies, en ser un poble més elevat, té els avantatges de molt bones vistes.

    ResponElimina
  2. Hola Josep,
    Un reportatge fantàstic, les fotos impecables com sempre. Venen ganes de tornar a la Vall de Boí...
    Una abraçada,

    ResponElimina
  3. Gràcies Marta, jo també tinc ganes de tornar-hi.

    ResponElimina