El Delta del Llobregat (El Prat de Llobregat).

 

Del davant al darrere: Caserna dels Carabiners, el Semàfor i la Torre del llac.

   El delta del Llobregat està situat entre el massís del Garraf-Ordal, el turó de Montjuïc, la serra de Collserola arribant també fins al congost de Sant Andreu de la barca, en total ocupa una extensió d'uns 98 km². Dins d'aquest delta, el qual és el segon sistema deltaic més important a Catalunya després del delta de l'Ebre, hi trobem un espai natural a la seva desembocadura que comprèn una extensió 926,9 Ha.

   En aquest capítol ens dedicarem a visitar la part on hi va haver més intervenció humana dins d'aquest espai natural, la qual es troba dins el terme municipal del Prat de Llobregat a la comarca del Baix Llobregat. 

Plànol orientatiu.

   Per arribar-hi és senzill, però pel que ve de fora un xic enredat degut a la proximitat a Barcelona i als seus serveis, però miraré de fer-vos-en cinc cèntims: venint per la B-250 entrem al Prat de Llobregat pel carrer "Onze de Setembre" fins a arribar a la rotonda que fa cantonada amb els carrers "Coronel Sanfeliu" i "Carretera de la Platja", prenem aquest últim en direcció a la Platja del Prat, passarem pel costat del cementiri Sud del Prat, després a uns cinc-cents metres trobarem una altra rotonda on prendrem la segona sortida tot girant cap a l'esquerre i a uns dos-cents metres a la dreta veurem l'entrada al pàrquing on haurem de deixar el cotxe, just al punt GPS: N - 41º 18' 31.7"  E - 2º 06' 44.8".

Entrada al pàrquing de l'espai natural del delta del Llobregat.

   Un pic ben deixat el cotxe dins el pàrquing, sortirem en direcció cap al camí de la Bunyola, el qual va paral·lel al canal de la dreta del Llobregat (aquest camí ens quedarà sortint del pàrquing a l'esquerre). Aquest passeig és força ample, està

Canal de la dreta del Llobregat.

flanquejat per canyissars a banda i banda, de tant en tant ens trobem amb fileres de plataners al costat dret del camí, els quals ens donen bona ombra en dies assolellats, sentim el cant dels ocells, alguna au ens passa per sobre amb tota la parsimònia i sense cap por. A la dreta, darrera dels canyissars, per alguna clariana, podem veure els horts i els camps de

Camí de la Bunyola.

les anomenades escarxofes del Prat, sembla un passeig força tranquil, però pot ser cada minut o menys aquesta tranquil·litat es veu esvaïda pel tro sorollós dels avions que s'enlairen al veí aeroport del Prat tot passant pel nostre damunt, alguns passen tan a prop que sembla que els hagis d'agafar. Farem uns mil-set-cents metres rectes i planers per

Aeronau sortint de l'aeroport del Prat, vista presa des del mirador de la Bunyola.

aquest passeig fins a quasi a arribar a la platja, lloc on el camí es bifurca, primer ens arribarem fins a la torre-mirador de la Bunyola que ens queda a pocs metres a l'esquerre, pujarem dalt de la torre des d'on s'albiren magnífiques vistes del delta, l'aeroport, Montjuïc, Tibidabo, etc. 

Vistes de la desembocadura del Llobregat.

Torre-mirador de la Bunyola.

   Un pic sortim del mirador de la Bunyola, tornem cap a la cruïlla i seguim recte com si anéssim a l'aeroport, a uns 200 m a l'esquerre del camí ens trobarem amb l'antiga caserna de carabiners. Aquest cos va ser creat el 9 de març de 1829 pel rei Ferran VII amb el nom de "Real Cuerpo de Carabineros de Costas y Fronteras" i al cap de pocs anys, el 1833 passà a

Caserna dels Carabiners.

anomenar-se Carabiners de la Reial Hisenda, depenent del ministeri d'hisenda, en dependre d'aquest ministeri fa que entressin en decadència i que en el 1842 quedes desacreditat i inoperant. Aquell mateix any s'encomanà al mariscal de camp Martín José Iriarte l'organització del "Cuerpo de Carabineros del Reino" per substituir als de la "Real Hacienda".

Ala nord de la caserna.

Interior de les dependències.

   

   

   Aquest cos va vindre ací al prat just un any després de ser creat, just el 1830, per guardar la costa, rescatar els naufragis i primordialment per vigilar el contraban, principalment el del tabac. Els carabiners al principi varen ser allotjats dins del nucli urbà del Prat de Llobregat fins que s'edificà la caserna. Aquesta edificació va ser construïda en dues fases, 

Habitacle de l'ala central (construcció del 1844).

Corredor entre l'ala central i l'ala sud (construcció del 1926_27).

la primera es va dur a terme l'any 1844 i constava només de la part dreta i central de l'ala central (la que dóna al camí) i la resta és construir més tard, entre els anys 1926 i 1927. Durant el cop militar del 1936 els carabiners es varen mantenir fidels a la república i en acabar la Guerra Civil Espanyola el cos va ser dissolt i des del 1939 fins al 1970 l'edifici va ser ocupat per la guàrdia civil quedant després la caserna en desús i abandó.

El mirador del Semàfor.

   Sortirem de la caserna i caminarem uns 230 m més fins a arribar a la passarel·la que ens portarà cap a l'edifici del Semàfor. Aquest edifici fou construït l'any 1887 a la zona coneguda com l'albufera, un espai ple de vegetació i zones inundables. La missió d'aquest mas conegut amb el nom de "Semàforo del Rio Llobregat" era la de regular el trànsit marítim per la costa i evitar accidents, també recuperaven víctimes, estris i embarcacions naufragades. Això s'aconseguia

Vistes de Montjuïc i el Tibidabo des de dalt del Semàfor.

Façana principal del Semàfor.

mitgenca de la instal·lació d'uns semàfors dotats d'uns telègrafs òptics, que seguint un codi preestablert, permetien la comunicació amb els vaixells que passaven per la costa. El Semàfor, a més, també es comunicava amb el castell de Montjuïc gràcies a un telègraf de banderes.

El semàfor des de la platja amb una entrada lateral.

Estant de la Magarola i la Torre del Llac al fons.

   Aquest edifici per ser protegit de les crescudes del mar, s'hagueren de pujar els terrenys uns tres metres sobres el nivell del mar. Aquest edifici de planta rectangular també disposava d'una cisterna interior que recollia l'aigua de la pluja i un mirador central a la seva part superior.

Mirador del Semàfor.

Estany de la Magarola i al fons la Torre del Llac.

   Dels primers treballadors que es té constància daten del 1897, els quals vivien en unes condicions sanitàries molt precàries, patint de paludisme molt sovint, malaltia molt típica a la zona del delta del Llobregat.

   Un pic vist tot això, tornarem sobres les nostres passes cap al cotxe, havent gaudit d'una bona matinal. I si amb l'escrit no en teniu prou, us deixo amb una petita pel·lícula de la passejada:

Les fotografies i la pel·lícula del damunt han estat preses el 24/05/2024.